8M de 2019: JUNTES CAP A LA VAGA GENERAL FEMINISTA!
Quan la injustícia és llei, rebel·lar-se és un deure.
En ple segle XXI ens trobem en un món on encara les desigualtats afecten de manera diferent homes i dones. La feminització de la pobresa, l’analfabetisme i les violències envers les dones estan lluny de ser erradicades. Tot i l’existència d’alguns canvis, que en determinades societats ens han permès certs avenços socials, la realitat ens mostra que són completament insuficients.
L’educació, els mitjans de comunicació, els estaments judicials, la socialització familiar, la cultura, les tradicions o les religions continuen encara impregnades d’un sistema jeràrquic, patriarcal i heteronormatiu que basa les seves estructures en un repartiment de poder desigual, sense tenir en compte les dones, els seus sabers, experiències, espais i poder.
Al nostre país la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la tranfòbia i la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, han mostrat una voluntat que no s’ha fet plenament efectiva, raó per la qual cal que aquestes normatives vagin acompanyades de polítiques reals i tangibles amb recursos i pressupostos suficients. A més, els constants canvis normatius, agreujats per un context sociopolític i judicial reaccionari, ens fan albirar un clar retrocés en drets i llibertats.
El 8 de març del 2018 va esdevenir una jornada històrica i que va incidir en més de 50 països i en tots els àmbits de la vida (consum, cures, estudiantil i laboral). Més enllà d’un acte commemoratiu o una simple aturada, les accions i mobilitzacions que van sorgir dels grups de dones dels diferents barris, districtes, ciutats i moviments estudiantils van acabar confluint en una multitudinària manifestació que va visibilitzar la gran precarietat, desigualtat i violències que les dones patim.
A. Barbens i T. Esteve lliurant el preavís vaga general 8M 2019
Si l’any passat la IAC va ser la primera organització sindical a legalitzar la vaga general feminista al nostre país, de nou aquest 8 de març la IAC torna a convocar vaga general de 24 hores per caminar juntes i perquè totes, des de la nostra diversitat, tinguem vides dignes.
Dijous 7 de febrer de 2019 vam registrar el preavís de vaga general, perquè totes les persones treballadores puguin exercir el seu legítim dret a fer vaga.
En l’àmbit laboral exigim, entre d’altres:
- El reconeixement i la millora de les condicions laborals de les dones treballadores. S’ha de posar fi a la desigualtat laboral, la bretxa salarial i el sostre de vidre. Urgeix també requalificar les categories laborals, els llocs de treball feminitzats i els complements que s’hi vinculen.
- La desaparició de la discriminació en l’accés a l’ocupació per qualsevol raó i la disminució de la taxa d’atur de les dones.
- Mesures contra la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada.
- Processos de selecció públics i objectius (mèrits, currículums cecs, eliminació d’entrevistes…) i de consolidació justos, també a les Administracions públiques.
- Establir immediatament la jornada laboral completa de 35 h, com a primer pas per arribar progressivament a les 30 h.
- El compliment efectiu de la Llei 5/2018 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, per a la qual cosa calen recursos, formació i partides pressupostàries.
- Modificar el Decret 1299 (2006) per incorporar-hi les noves malalties professionals tenint en compte la perspectiva de gènere, és a dir, la sintomatologia femenina, i adequar la informació sobre aquestes malalties.
- Permisos per cura 100% retribuïts. Cal recuperar i ampliar els avenços en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions com a conseqüència de les cures.
- Derogar les dues reformes laborals.
- La implementació d’una llei d’igualtat retributiva real, per combatre, entre d’altres, la desigualtat de les pensions.
- Una educació feminista: calen més formació i més recursos per a una aplicació efectiva de la coeducació.
- Extingir les privatitzacions i les externalitzacions dels serveis públics.
El CAU i la IAC seguirem al costat de moviment feminista per garantir els drets de les dones i posar fi a les violències masclistes. No podem permetre cap pas enrere en igualtat, equitat i drets. Continuarem lluitant per un món més just.