El primer de maig és un dia de lluita de la gent treballadora arreu del món. De commemoració i record de les batalles que van lliurar les que ens van precedir des dels màrtirs de HayMarket fins les companyes de la vaga de les camiseres i aquest any especialment pels cent anys de la Vaga de La Canadenca, que va començar a (Tornabous) Lleida estenent-se per Barcelona fins aconseguir la jornada laboral de 8h diàries. Una fita que va suposar un pas endavant en el repartiment dels treballs i la riquesa. Aquest any volem dir ben clar que per acabar amb l’atur i la precarietat s’ha de repartir el benefici de l’evolució tecnològica. Avui una treballadora produeix 8 vegades més que fa cent anys i en canvi treballa les mateixes hores. La reducció de la jornada laboral sense reducció de salari forma part del camí per acabar amb la misèria i la crisi ecològica.
El capitalisme només pensa en omplir les seves butxaques ignorant totes les evidències del desastre ecològic que estem vivint. Només la racionalització dels processos productius en funció de les necessitats humanes i no en benefici d’uns pocs pot assegurar una vida digna a l’actualitat i el futur de les nostres filles i fills.
La globalització capitalista ha estès la misèria arreu del planeta i concentrat la riquesa en cada cop menys mans. Les amenaces de deslocalització, el dumping laboral i ambiental són una espasa de Damocles sobre les treballadores que no es resignen a una vida cada cop pitjor. Per molt que des del poder es vulgui amagar sempre hi ha lluites aquí i arreu, des de les vagues a la Xina, a les lluites a Algèria o Sud-àfrica. A Catalunya hem viscut vagues històriques com les del 3 d’octubre, els dos 8 de març, el 29 de novembre pels serveis públics, o el 8 de novembre i el 21 de febrer per l’autodeterminació i la llibertat de les preses polítiques. Veiem també com les companyes del metro lluiten per defensar la seva salut i la de totes, com les Kellys no es resignen i converteixen cada habitació d’hotel en un camp de batalla, hem vist com les companyes del taxi han plantat cara i guanyat a les multinacionals, com les riders han estat capaces d’organitzar-se malgrat les mil i una dificultats. A més la gent treballadora es rebel·la barri a barri contra l’especulació immobiliària, els desnonaments i la bombolla del lloguer. Sabem que tot el que tenim és producte de la nostra feina i de les nostres lluites, cada escola, cada centre cívic, cada ambulatori com demostra la mobilització pel CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia. Malgrat que ens volen pobres i adotzenades en infrahabitatges resistim i fins i tot a vegades guanyem.
En aquests moments de crisi econòmica els amos del món subvencionen la ultradreta que ens vol dividides, homes i dones, d’aquí o d’allà, heterosexuals o LGTBI, però nosaltres sabem que classe obrera només n’hi ha una i que la nostra lluita sempre serà per la justícia social i les llibertats. L’1 de maig és un dia per reconèixer-nos en la nostra diversitat i pluralitat, com els dits d’una ma que es tanquen en un puny, així som plurals, les nostres diferències representen també les llibertats que defensem, la unitat és la nostra força per guanyar.
Aquest 1de Maig sortim al carrer per una societat justa que posi la vida al centre.
Sortim al carrer per exigir el repartiment dels treballs i la riquesa.
Sortim al carrer per deixar clar que els feixistes, masclistes i racistes no passaran i no ens dividiran.
Sortim al carrer per dir-li als voltors que no ens faran fora de la ciutat.
Sortim al carrer per exigir la reversió de les retallades.
Sortim al carrer en defensa dels serveis públics.
Sortim al carrer per la derogació de les reformes laborals.
Sortim al carrer per unes pensions dignes.
Sortim al carrer en defensa de les llibertats, polítiques, sindicals i socials.
Sortim al carrer per l’autodeterminació i per l’excarceració de totes les preses polítiques.
Sortim al carrer perquè el futur és nostre i hi haurà d’haver un camí.
Per les que ens van precedir, per les que vindran i per totes nosaltres.
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
És per això que,des de la IAC, volem mostrar el màxim suport i recolzament a les persones i organitzacions que estan patint la repressió per defensar els drets de ciutadania, els socials, els sindicals i polítics, i convidem al conjunt dels i les persones treballadores a participar i donar suport a totes les mobilitzacions que vagin en aquest sentit.
Font de l’article: 
