Arxiu de la categoria: CAU-UPC

Valoració i propostes crisi Covid-19

Companyes i companys, primer de tot us volem desitjar que tots estigueu bé de salut i acompanyar-vos en aquest moment emocionalment complicat que moltes estem vivint, que ara per ara és el més important.

VALORACIÓ CRISI COVID-19 UPC

Des del CAU entenem perfectament que davant la situació en què ens vam trobar a principis de març, totalment sobrevinguda, no era senzill prendre decisions, però davant les decisions preses pel rector i el gerent volem fer constància d’unes inquietuds, dubtes, peticions i propostes que ara els hi plantegem.

No entenem per què els Rectors i la Generalitat el divendres 13 de març, van acordar com a única mesura preventiva la suspensió de l’activitat lectiva-presencial de les universitats del sistema universitari de Catalunya ( ja teníem casos de contagi a la UPC), mentre que la Generalitat decretava el tancament de tots els centres i serveis del Servei d’Educació de Catalunya.

No entenem que el divendres 13 de març en la reunió del Comitè de Seguretat i Salut Laboral, moltes delegades de prevenció li vam proposar al Gerent  que tanqués la universitat, encara que fos com es fa als períodes per baixa ocupació, però la seva resposta va ser que no podia tancar. També se li va demanar que adrecés instruccions clares i concretes a tots els caps per tal que no haguessin d’interpretar-les. Exemples d’això: Un director d’una Escola i el seu equip el dijous 12 de març varen decidir suspendre la docència, o  una administradora que el primer missatge que envia al PAS era que NO SON VACANCES i tothom a teletreballar.

Denunciem no només la manca d’informació del gerent als representants dels treballadors, sinó també el fet de no haver acordat amb el CEPASL les mesures per entomar la situació, per resoldre i col·laborar amb les moltes i diferents casuístiques sobrevingudes i patides pel PAS. El PAS ha rebut instruccions i resolucions sense preguntar si patíem alguna necessitat. Tampoc entenem perquè no s’ha convocat cap reunió amb el CEPASL fins al pròxim 20 d’abril, més d’un mes després de la declaració d’alarma sanitària, quan potser ja és massa tard per algunes mesures preventives i solucionar els problemes inicials que pugui haver tingut el PAS. El PAS ha fet un important esforç d’adaptació a la nova situació, i en alguns casos (personal TIC i tallers i laboratoris, per ex.,)  han fet un sobreesforç per permetre que tota la comunitat pogués passar de cop a docència en línia i teletreball, demostrant una altra vegada capacitat de sacrifici i professionalitat.

Cal ressaltar que, davant d’aquesta situació, la reacció del PAS ha estat immillorable adaptant-se i  donant resposta immediata als requeriments de la institució. Tot i això, ens trobem que per mitjà del president del CEPASL, el gerent ens informa en data 30 de març, que un grup de 20 persones no volen teletreballar, això sense entrar a veure quines circumstàncies confluïen en aquestes persones.

No ens agrada gens aquesta afirmació incorrecta, ja que ens consta que moltes d’aquestes persones, que mai han teletreballat ni coneixen aquest sistema, estan intentant que els  seus caps els hi facilitin instruccions de com fer-ho i de quines tasques es poden fer. En alguns casos avui dia alguna persona encara no té resposta. Convé recordar que en principi el teletreball no era obligatori, i que la UPC ha de facilitar les instruccions, els instruments i les condicions a les persones que hagin de teletreballar.  Per tant, exigim que es donin les màximes facilitats a aquestes persones per poder fer treball no presencial o teletreball.

Es vergonyós que a l’apartat de FAQ’s al portal de personal es digui que les persones que no tinguin equip informàtic poden demanar autorització per recollir el que utilitza al seu lloc de treball. També es diu que en cas de no disposar de connexió a internet “el millor és contractar una línia de fibra (però aquests dies els operadors estaran col·lapsats) o contractar una línia de mòbil amb dades il·limitades que ara ja hi ha operadors que ofereixen (vodafone, yoigo, orange) i compartir la connexió amb wifi”.  De debò? Qui teletreballa i no disposa de connexió a internet ha de contractar una companyia operadora per teletreballar? I no solament això, també ha d’habilitar un espai adient, dotar-se d’una cadira que compleixi els criteris ergonòmics necessaris… Això és totalment inacceptable. Exigim una rectificació.

PROPOSTES MESURES PREVENTIVES.

Donat que aquesta situació és imposada, i que la crisi sanitària està suposant importants problemes per tota la comunitat universitària, en alguns casos situacions realment dramàtiques (traspassos de familiars, malalts greus, convivència amb aïllaments domiciliaris, etc.) creiem  que la gerència ha de donar facilitats extraordinàries, preparant amb caràcter urgent un pla amb mesures preventives per la tornada presencial (esglaonada si cal) que ja anuncien les autoritats a les setmanes vinents, acordat amb el CEPASL. Que aquest pla segueixi totes les mesures de seguretat sanitària previstes per les autoritats i experts.

Propostes del CAU al pla de mesures:

  1. Reincorporació esglaonada del personal, cal la priorització de la salut per sobre de qualsevol altra cosa.
    1. Amb esglaonament d’horaris.
    2. Reincorporació en diverses fases de les persones segons si son grup de risc o no (malalties cròniques, afeccions respiratòries prèvies a la Covid-19, edat, etc…)
    3. Facilitar poder fer tests Covid-19 previs a la reincorporació a tota la comunitat universitària que torni presencialment, per evitar que les persones asimptomàtiques puguin estendre la Covid-19.
  2. Permisos específics i amb retribució al 100% al personal que pateixi alguna de les següents situacions o d’altres que puguin succeir relacionades amb la crisi sanitària:
    1. No disposar d’eines pel teletreball (wifi, ordinador, espai de treball)
    2. Estar malalt per la Covid-19
    3. Tenir cura al domicili de confinament de familiars amb la Covid-19, cal que es consideri la Covid-19 com a malaltia greu.
    4. Tenir cura de familiars de la tercera edat, especialment sensibles al virus.
    5. Tenir cura de nens petits en el domicili de confinament.
    6. Patir personalment, o els seus familiars, casos d’estrès o malalties de salut mental agreujades o sobrevingudes per l’alarma sanitària actual.

Entenem que aquestes situacions, i altres derivades del confinament, no permeten realitzar horaris ni tasques laborals amb normalitat. Per tant, cal que la gerència sigui especialment sensible.

Adopció de les mesures necessàries per evitar contagi entre les persones:

  1. Desinfecció de tots els espais i equips de la UPC.
  2. EPI: mascaretes, guants, gel, etc.
  3. Barreres per assegurar la distància de seguretat entre les persones.
  4. Facilitar els processos per les baixes mèdiques de persones que puguin emmalaltir o presentar símptomes a conseqüència de la Covid-19

 

Som conscients de la dificultat i l’excepcionalitat sobrevinguda, però des del CAU-IAC, com no podria ser d’una altra manera, estem disposats a col·laborar i ajudar perquè tant l’adaptació laboral i personal a l’estat d’alarma, com la propera superació i retorn a les condicions més normals i favorables pel desenvolupament de la vida universitària siguin les més satisfactòries possibles per tothom. Però, per fer això, volem treballar conjuntament amb tota la comunitat UPC, i és per això que demanem, al més aviat possible, respostes als nostres dubtes i inquietuds aquí expressats, en benefici de tota la comunitat UPC. Ara més que mai cal treballar plegats i no deixar cap persona enrere.

Expressem el nostre reconeixement a les treballadores sanitàries, de la neteja, alimentació, de l’energia, les telecomunicacions, els serveis d’atenció i de tots els sectors que aquests dies s’estan deixant la pell en primera línia.

Volem acabar amb un recordatori per totes les persones malaltes i els seus familiars i amics i aquells que han perdut un ser estimat.

Barcelona 12 d’abril 2020.

Secció sindical CAU-IAC UPC.

 

Nota: com a PAS UPC ens solidaritzem també amb la situació complicada de les estudiants UPC, i és per això que volem donar difusió d’aquesta nota (que expressa amb claredat la dificultat que moltes estudiants estan patint) d’un estudiant al portal La nostra UPC:  Les estudiants de la UPC en temps de coronavirus

CAU i USTEC, al carrer!! NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT!!

Des de la representació de l’àmbit educació i universitats, els sindicats de la IAC, CAU-IAC (administració i serveis universitats) i USTEC·STES-IAC (ensenyament), i d’altres sindicats nacionals i de classe, dimarts 22 d’octubre, han decidit convocar una gran manifestació per a protestar per la repressió, les agressions i els maltractaments policials que està patint la ciutadania, especialment les persones joves, des de l’inici de les mobilitzacions generades arran de la sentència farsa contra els presos polítics catalans.

Tota la IAC i tots els sindicats que la composen, donem suport a la convocatòria, col·laborarem amb les mobilització i sortirem, al carrer, amb les nostres banderes, al costat de les companyes i companys de l’àmbit de l’ensenyament i les universitats.

Sota el lema Pels drets i les llibertats, prou repressió: NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT! els sindicats i altres entitats convocants i de suport, han fet arribar la següent convocatòria:

En els darrers dies, centenars de milers de persones han sortit als carrers en defensa dels drets i les llibertats del nostre poble. Moltes d’elles són joves i estudiants que han exercit el seu dret de ciutadania a la participació política a través de la mobilització popular.

L’enfollida resposta dels aparells policials estatals i autonòmics i de la judicatura ha estat una repressió digna d’un estat autoritari: pallisses, humiliacions, amenaces de mort, criminalització mediàtica, detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen per objectiu terroritzar, coartar la llibertat d’expressió, el dret a la protesta i l’exercici dels drets fonamental.

Com a persones educadores, el nostre deure és fomentar sempre el diàleg, l’esperit crític, el respecte a la diversitat, la participació de la ciutadania en els afers públics, i la resolució democràtica de conflictes, valors que han estat trepitjats per botes, porres, masmorres, projectils, togues i punyetes

Convocatòria conjunta

Per aquest motiu, convoquem el conjunt de les comunitats educativa i universitària a manifestar-se en contra de la repressió envers el nostre jovent i en defensa de la llibertat d’expressió i els drets de ciutadania el proper Dijous, 24 d’octubre, a les 18:30h a la Plaça Universitat de Barcelona.

Cridem també a concentrar-nos el mateix dijous a les portes dels centres universitaris durant el matí, i a les portes dels centres educatius en acabar l’horari lectiu del migdia  per llegir aquest full de protesta i de convocatòria.

USTEC·STES(IAC), INTERSINDICAL-CSC, CAU-IAC, CGT Catalunya, Sindicat d’Estudiants, SEPC, Docents per la República, FAPAC, Col·lectiu MAR (Mares i Àvies per la República Catalana), Universitats pels Drets Civils, ANC (Sectorial d’Educació, Universitats i Recerca per la Independència)

CAU-IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització! i Canviem el SISTEMA, no el CLIMA

Desde el CAU-IAC UPC recolzem la vaga estudiantil per l’emergència climàtica convocada pel 27S, i ens sumem a la crida de la IAC davant de la vulneració continuada dels drets civils fonamentals i de la repressió que afecta a les llibertats de reunió, manifestació i organització! .  Us enllacem dos entrades de la web de la IAC sobre aquests temes: 

IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització!

Com a sindicat la IAC defensem les llibertats de reunió, manifestació i organització així com la necessitat d’una solució democràtica per la lliure determinació de Catalunya. L’operació policial fa tota la impressió de voler ser un avís a navegants de cara a la sentència del referèndum.

Exigim:

La llibertat de totes les persones detingudes i de les presoneres polítiques així com el retorn de les exiliades. I denunciem la criminalització i la persecució a que s’està sometent els CDRs (una expressió democràtica d’autoorganització popular) per part dels poders policials, judicials, polítics i mediàtics.

Ens comprometem en la mesura de les nostres possibilitats a defensar fins a les darreres conseqüències els drets i les llibertats de les persones treballadores.

Barcelona,
23 setembre de 2019

Canviem el SISTEMA, no el CLIMA: Aixequem un Sindicalisme Climàtic!

Fa molt temps que el planeta Terra  ha entrat en fase d’emergència climàtica.

COMUNICAT:

Fins fa poc, però, tot i la denúncia i la mobilització constant d’activistes, moviments ecologistes i alguns sectors del sindicalisme alternatiu, aquesta crisi climàtica no es vivia com una urgència per sectors molt amplis de la població. En els darrers temps, però, el conflicte entre Capital i natura, entre Capital i vida, és d’una evidència aplastant, els efectes més immediats dels quals, els estem patint ja: desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, desforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…

Des de la IAC creiem que aquesta situació és la conseqüència directa d’un model de consum frenètic i inadequat de producció i consum que posa en perill la nostra supervivència i té efectes devastadors sobre les poblacions més vulnerables i la gent més pobra del món. El fet de no respondre amb la rapidesa i fermesa requerides comportarà la mort de milions de persones i l’extinció d’espècies essencials per a la vida a la Terra.

Contra el que pugui semblar quan escoltem personatges com Trump o Bolsonaro, els actors més importants del capitalisme global fa temps que han pres nota d’aquesta crisi ecològica i estant adaptant les seves estratègies a aquesta realitat. Però ho fan en funció dels seus interessos i no en funció dels de la immensa majoria de la població, lo qual ens porta a models de societat cada cop més autoritaris i desiguals. No en va l’impacte de la degradació ambiental es viu desigualment en funció de la classe social, gènere, orígens o recursos. És doncs des de la mobilització, les lluites, confluències i autoorganització d’aquests sectors des d’on sortiran les solucions justes i democràtiques a la crisi climàtica i no des d’un impossible “capitalisme verd”  que fia les solucions a les “virtuts reguladores” del mercat, la competència i els “miracles tecnològics” que suposadament en sorgiran.

Partim d’una constatació indiscutible: el canvi climàtic està directament relacionat amb l’actual sistema de producció, distribució i consum, és a dir, amb el capitalisme, un sistema basat en el creixement il·limitat i la privatització dels drets i al mercantilització de tota la vida: aigua, aire, plantes, gens… És la causa i el problema i, per tant, no hi ha una “transició justa” dins aquest sistema. Les fórmules Neokeynesianes que plantegen que les economies poden seguir creixent indefinidament,  si es desvinculen paulatinament del consum de combustibles fòssils, no són una solució sinó una il·lusió que no enfronta l’arrel del problemaUn sistema la lògica del qual es fonamenta en la producció de mercaderies per acumular capital i no per cobrir les necessitats més bàsiques de la gent, és un sistema en guerra permanent amb la natura i tots els seus recursos. 

[…]   Llegeix el comunicat sencer fen clic aquí.

Nota informativa CAU 15 maig 2019

Nou Comitè d’Empresa.

El passat divendres 10 de maig es va constituir el nou Comitè d’Empresa del PAS Laboral (CEPASL) i es van escollir els càrrecs d’aquest òrgan: president/a i secretari/a.

Presidència: CCOO va fer l’única proposta d’assolir la presidència del CEPASL amb l’argument de ser el sindicat més votat i, la va guanyar per majoria (*1). El president del CEPASL és en Juan Pedro López Aguilera.

Secretaria: van haver dues propostes, una presentada per CCOO perquè la UGT assumís la secretaria i, d’altra banda, una del CAU amb l’argument que és el segon sindicat més votat a les darreres eleccions. Va guanyar (*2) la proposta de CCOO i el secretari del CEPASL és en José Marin Sierra de la UGT.

Lamentem que CCOO no tingui el mateix criteri i coherència que argumenten per ells mateixos a l’hora de respectar la representativitat d’altres sindicats i d’escollir els càrrecs. No respectar que el CAU és el segon sindicat més votat equival a no respectar la voluntat d’una part important del PASL. Amb això es marca una tendència negativa, i un avís en la manera de treballar al nou CEPASL per part de CCOO i d’UGT (sembla que tirem enrere 4 anys en lloc d’entendre la nova pluralitat del Comitè). Prenem nota.

A banda de la secretaria, el CAU segueix i seguirà fent feina, és per això que ja hem començat empenyent i demanant al CEPASL perquè assoleixi l’assemblea d’aquest dimecres 15 de maig.

Assemblea PASL dimecres 15 maig.

Com ja vam explicar, el CAU va fer els tràmits per convocar una assemblea de PASL per tractar la reestructuració de Serveis Generals que vol fer el Gerent. Ens vam avançar en convocar-la, davant l’allau de consultes i queixes que vam rebre del PASL, perquè el Comitè encara no estava constituït i per la manca de temps per convocar-la abans de la reunió que el personal TIC de Serveis Generals tindrà amb el gerent el divendres 17. La nostra intenció era que després de constituir-se, fos el CEPASL qui assumís la convocatòria. Doncs bé, al plenari del CEPASL de divendres passat, després d’un debat molt intens, CCOO i UGT van dir que no tenien cap queixa ni comentari del PASL per aquest tema, i van acusar el CAU d’arrossegar el Comitè a fer una assemblea que no creien necessària. També van argumentar que el dia 15 era impossible que CCOO pogués anar. Després d’escoltar les nombroses consultes i queixes que CAU i CGT havíem rebut per part del PASL, i de fer un recés a la reunió després d’adonar-se que REALMENT hi havia un conflicte, per consens de tots els sindicats presents a la reunió, es va aprovar fer l’assemblea que el CAU havia proposat.

La principal feina del CEPASL i dels sindicats és defensar els drets del PAS i donar suport i informació de tots els conflictes i temes d’interès que surtin a la UPC i en el nostre entorn laboral, i creiem que per aquesta reestructuració de serveis i de personal calia una assemblea. El CAU sempre ha defensat treballar al costat de totes les persones treballadores fent tantes assemblees com siguin necessàries. 

Som CAU, som assemblearis.

(*1) CCOO + UGT + CGT a favor, i CAU abstenció.

(*2) CCOO + UGT a favor,  CAU + CGT en contra.

Nota informativa 3 maig 2019

Sobre el pacte d’Estabilització i Oferta Pública Ocupació PAS 2019

A la darrera reunió del passat 25 abril, el gerent ens va fer saber que de moment, la publicació de l’Oferta Pública d’Ocupació de l’àmbit de Laboratoris i Tallers no s’ha fet el mes d’abril tal com estava previst a l’acord mencionat. De moment no tenim data ni sabem quan llarg serà el retràs.

Reducció horària pel PAS major de 60 anys.

Pels PAS majors de 60 anys que no s’acullen a jubilació anticipada hi havia un acord de reducció horària que calia renovar aquest 2019. Vam presentar una proposta al Comitè d’Empresa, que va ésser adoptada amb la intenció d’evitar un greuge, vist que hi ha companys que ja gaudeixen d’aquesta reducció gràcies a l’anterior acord.

Quan el Comitè va presentar aquesta proposta a gerència, la seva resposta va ser que de moment no vol fer un nou acord. Argumenta que podria no ser legal, però unes quantes universitats espanyoles tenen un acord vigent en aquests termes, per tant, sí que deu ser legal.

El que sí que va manifestar el gerent és: que vol supeditar aquest acord al posicionament de la resta de gerències de les universitats públiques catalanes. Així doncs, insistirem a reclamar-li una reducció horària pels majors de 60 anys, malgrat la seva posició contrària.

Intentem que se segueixi la filosofia de l’article 9 del vigent Conveni:

Condició més beneficiosa. Es respectaran, mantenint-se ad personam, les condicions particulars, que amb caràcter global i en còmput anual, sobrepassin el conjunt de millores d’aquest conveni i es derivin d’una norma preexistent o convinguda individualment o col·lectivament.

Formació pel PAS.

Hem participat en la reunió de la Comissió de Formació UPC per fer el seguiment ordinari de la Formació 2018 i la del 2019.

Us recomanem estar atents a les noves ofertes formatives de l’SDP que sortiran el mes de maig (especialment per personal de Laboratoris i Tallers) i el setembre vinent per més àmbits.  Sortiran noves ofertes i s’aniran fent noves edicions de formacions que tenen molta demanda (com presentacions amb ‘storytelling’) al llarg de l’any i continuaran l’any vinent.

Sobre la RLT.

Gerència i personal estan proposant certs canvis a la RLT com a conseqüència d’una remodelació estructural i d’organització de serveis generals. Amb alguns canvis no estem gaire d’acord, ens expliquen que són situacions irregulars fruit de gestions anteriors i que ara apliquen la solució menys dolenta. No ens agrada aquest tarannà,  tampoc els agrada a alguns membres del PAS que ens han fet arribar la seva disconformitat. Estem analitzant les dades per reclamar la solució més justa possible, tot i que la direcció de personal insisteix en què no és un tema negociable. Ens hem queixat amb contundència per tot plegat i insistirem a tractar els temes de RLT d’una altra manera.  Pròximament esperem poder informar-vos sobre com evoluciona aquest tema.

1 de maig 2019: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. Lluitem pels drets i les llibertats

El primer de maig és un dia de lluita de la gent treballadora arreu del món. De commemoració i record de les batalles que van lliurar les que ens van precedir des dels màrtirs de HayMarket fins les companyes de la vaga de les camiseres i aquest any especialment pels cent anys de la Vaga de La Canadenca, que va començar a (Tornabous) Lleida estenent-se per Barcelona fins aconseguir la jornada laboral de 8h diàries. Una fita que va suposar un pas endavant en el repartiment dels treballs i la riquesa. Aquest any volem dir ben clar que per acabar amb l’atur i la precarietat s’ha de repartir el benefici de l’evolució tecnològica. Avui una treballadora produeix 8 vegades més que fa cent anys i en canvi treballa les mateixes hores. La reducció de la jornada laboral sense reducció de salari forma part del camí per acabar amb la misèria i la crisi ecològica.

El capitalisme només pensa en omplir les seves butxaques ignorant totes les evidències del desastre ecològic que estem vivint. Només la racionalització dels processos productius en funció de les necessitats humanes i no en benefici d’uns pocs pot assegurar una vida digna a l’actualitat i el futur de les nostres filles i fills.

La globalització capitalista ha estès la misèria arreu del planeta i concentrat la riquesa en cada cop menys mans. Les amenaces de deslocalització, el dumping laboral i ambiental són una espasa de Damocles sobre les treballadores que no es resignen a una vida cada cop pitjor. Per molt que des del poder es vulgui amagar sempre hi ha lluites aquí i arreu, des de les vagues a la Xina, a les lluites a Algèria o Sud-àfrica. A Catalunya hem viscut vagues històriques com les del 3 d’octubre, els dos 8 de març, el 29 de novembre pels serveis públics, o el 8 de novembre i el 21 de febrer per l’autodeterminació i la llibertat de les preses polítiques. Veiem també com les companyes del metro lluiten per defensar la seva salut i la de totes, com les Kellys no es resignen i converteixen cada habitació d’hotel en un camp de batalla, hem vist com les companyes del taxi han plantat cara i guanyat a les multinacionals, com les riders han estat capaces d’organitzar-se malgrat les mil i una dificultats. A més la gent treballadora es rebel·la barri a barri contra l’especulació immobiliària, els desnonaments i la bombolla del lloguer. Sabem que tot el que tenim és producte de la nostra feina i de les nostres lluites, cada escola, cada centre cívic, cada ambulatori com demostra la mobilització pel CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia. Malgrat que ens volen pobres i adotzenades en infrahabitatges resistim i fins i tot a vegades guanyem.

En aquests moments de crisi econòmica els amos del món subvencionen la ultradreta que ens vol dividides, homes i dones, d’aquí o d’allà, heterosexuals o LGTBI, però nosaltres sabem que classe obrera només n’hi ha una i que la nostra lluita sempre serà per la justícia social i les llibertats. L’1 de maig és un dia per reconèixer-nos en la nostra diversitat i pluralitat, com els dits d’una ma que es tanquen en un puny, així som plurals, les nostres diferències representen també les llibertats que defensem, la unitat és la nostra força per guanyar.

Aquest 1de Maig sortim al carrer per una societat justa que posi la vida al centre.

Sortim al carrer per exigir el repartiment dels treballs i la riquesa.

Sortim al carrer per deixar clar que els feixistes, masclistes i racistes no passaran i no ens dividiran.

Sortim al carrer per dir-li als voltors que no ens faran fora de la ciutat.

Sortim al carrer per exigir la reversió de les retallades.

Sortim al carrer en defensa dels serveis públics.

Sortim al carrer per la derogació de les reformes laborals.

Sortim al carrer per unes pensions dignes.

Sortim al carrer en defensa de les llibertats,  polítiques, sindicals i socials.

Sortim al carrer per l’autodeterminació i per l’excarceració de totes les preses polítiques.

Sortim al carrer perquè el futur és nostre i hi haurà d’haver un camí.

Per les que ens van precedir, per les que vindran i per totes nosaltres.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!