Arxiu de la categoria: mobilitzacions

Recull de notícies 24 maig 2019

Us convidem a fer una lectura alternativa i crítica de notícies que no veiem als titulars dels grans mitjans. Teniu per davant un cap de setmana i una jornada de reflexió, moments ideals per llegir amb criteri sobre:

  • Precarització laboral I, el tema de les falses becàries.
  • Precarització laboral II, les administracions públiques actuen amb ‘males praxis’ davant de processos de convocatòries de places públiques, perjudicant interins i temporals que, en alguns casos fa força anys que treballen al mateix lloc.
  • El cas de l’anomenat ‘fundraising’. Torna el fantasma de les externalitzacions i els finançaments privats de les universitats públiques. Cal garantir un bon finançament sense perdre mai el control públic i social, i no ‘vendre parcel·les’ de l’educació, la recerca, etc. a interessos econòmics privats a canvi d’almoines.
  • Un estudi constata la segregació universitària per raons econòmiques, de classe social i de gènere. Hem de seguir lluitant per una universitat pública, gratuïta i de qualitat, amb un accés per tothom, però garantint, amb suport regulat des de les administracions públiques, l’accés de les classes socials amb menys mitjans econòmics.
  • Ens fem ressò i ens unim al clam d’avui 24 de maig a la vaga i protesta per la urgència climàtica del planeta (vaga FFF), i “per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta”. Trobareu la declaració del Consell de l’Estudiantat UPC amb la seva posició (a la que volem fer ressò) davant la protesta climàtica d’avui i la posició del rectorat i el Consell de Direcció UPC.

Les “falses becàries” s’organitzen a la Universitat de Barcelona per aconseguir el reconeixement de la seva relació i drets laborals La Directa

Dues estudiants han interposat demandes contra la Universitat de Barcelona perquè es reconegui la seva relació laboral i s’ha constituït una plataforma d’afectades per fer front a una situació compartida per moltes estudiants. El seu contracte formatiu els impedeix, entre molts altres drets bàsics de l’estatut de les treballadores, accedir al salari mínim interprofessional, cotitzar a la Seguretat Social o fer vacances [llegeix més]

Seu de la UB de Fisica i Quimica

La universidad catalana inicia la senda del ‘fundraising’ El Periódico

La financiación privada de las facultades públicas no alcanza el 2% del total mientras en EEUU llega al 55%. La UB ultima la creación de un departamento destinado a recoger fondos, sobre todo de exalumos. [llegeix més…]

La Diputación de Barcelona paraliza la convocatoria de 660 plazas de empleo público tras la presión sindical El Periódico

El ente público retira los criterios para acceder a un total de 660 plazas tras protagonizar las centrales sindicales un encierro en la sede central. (Por no haber negociado la convocatoria). [llegeix més…]

La universitat constata que també ella segrega per classe social i gènere. El Diari de l’Educació.

Només el 10% d’universitaris prové d’una família amb un baix capital educatiu. Pràcticament el 60% poden estudiar perquè els pares ho paguen tot o gairebé. I les dones són el 62% de l’alumnat, però en determinades carreres no arriben ni al 20%. Aquestes són algunes de les dades de l’estudi Via Universitària, que avui ha presentat la Xarxa Vives. [llegeix més…]

“L’objectiu d’aquesta segona vaga mundial és aconseguir que els estats declaren l’emergència climàtica” La Directa

Avui, se celebra la segona vaga internacional. 2.350 ciutats de 125 països, segons les últimes dades del moviment, estan cridades a eixir als carrers per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta. Als Països Catalans, un total de 27 municipis s’han sumat a la convocatòria. Conversem amb Óscar Soriano, membre de Fridays For Future-València. [llegeix més…]

Oscar, de Fridays for future València
Presentació de la declaració en la sessió del Claustre Universitari de la UPC

La UPC aprova una declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica. UPC

El Claustre Universitari de la UPC ha aprovat, a proposta de diferents col·lectius d’estudiants, una declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica, en la línia del moviment global Fridays for Future. La declaració s’ha aprovat en el decurs de la sessió ordinària del Claustre Universitari que ha tingut lloc avui, 7 de maig. [llegeix més…]

Comunicat del Consell de l’Estudiantat UPC sobre l’estat d’urgència climàtica.

1 de maig 2019: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. Lluitem pels drets i les llibertats

El primer de maig és un dia de lluita de la gent treballadora arreu del món. De commemoració i record de les batalles que van lliurar les que ens van precedir des dels màrtirs de HayMarket fins les companyes de la vaga de les camiseres i aquest any especialment pels cent anys de la Vaga de La Canadenca, que va començar a (Tornabous) Lleida estenent-se per Barcelona fins aconseguir la jornada laboral de 8h diàries. Una fita que va suposar un pas endavant en el repartiment dels treballs i la riquesa. Aquest any volem dir ben clar que per acabar amb l’atur i la precarietat s’ha de repartir el benefici de l’evolució tecnològica. Avui una treballadora produeix 8 vegades més que fa cent anys i en canvi treballa les mateixes hores. La reducció de la jornada laboral sense reducció de salari forma part del camí per acabar amb la misèria i la crisi ecològica.

El capitalisme només pensa en omplir les seves butxaques ignorant totes les evidències del desastre ecològic que estem vivint. Només la racionalització dels processos productius en funció de les necessitats humanes i no en benefici d’uns pocs pot assegurar una vida digna a l’actualitat i el futur de les nostres filles i fills.

La globalització capitalista ha estès la misèria arreu del planeta i concentrat la riquesa en cada cop menys mans. Les amenaces de deslocalització, el dumping laboral i ambiental són una espasa de Damocles sobre les treballadores que no es resignen a una vida cada cop pitjor. Per molt que des del poder es vulgui amagar sempre hi ha lluites aquí i arreu, des de les vagues a la Xina, a les lluites a Algèria o Sud-àfrica. A Catalunya hem viscut vagues històriques com les del 3 d’octubre, els dos 8 de març, el 29 de novembre pels serveis públics, o el 8 de novembre i el 21 de febrer per l’autodeterminació i la llibertat de les preses polítiques. Veiem també com les companyes del metro lluiten per defensar la seva salut i la de totes, com les Kellys no es resignen i converteixen cada habitació d’hotel en un camp de batalla, hem vist com les companyes del taxi han plantat cara i guanyat a les multinacionals, com les riders han estat capaces d’organitzar-se malgrat les mil i una dificultats. A més la gent treballadora es rebel·la barri a barri contra l’especulació immobiliària, els desnonaments i la bombolla del lloguer. Sabem que tot el que tenim és producte de la nostra feina i de les nostres lluites, cada escola, cada centre cívic, cada ambulatori com demostra la mobilització pel CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia. Malgrat que ens volen pobres i adotzenades en infrahabitatges resistim i fins i tot a vegades guanyem.

En aquests moments de crisi econòmica els amos del món subvencionen la ultradreta que ens vol dividides, homes i dones, d’aquí o d’allà, heterosexuals o LGTBI, però nosaltres sabem que classe obrera només n’hi ha una i que la nostra lluita sempre serà per la justícia social i les llibertats. L’1 de maig és un dia per reconèixer-nos en la nostra diversitat i pluralitat, com els dits d’una ma que es tanquen en un puny, així som plurals, les nostres diferències representen també les llibertats que defensem, la unitat és la nostra força per guanyar.

Aquest 1de Maig sortim al carrer per una societat justa que posi la vida al centre.

Sortim al carrer per exigir el repartiment dels treballs i la riquesa.

Sortim al carrer per deixar clar que els feixistes, masclistes i racistes no passaran i no ens dividiran.

Sortim al carrer per dir-li als voltors que no ens faran fora de la ciutat.

Sortim al carrer per exigir la reversió de les retallades.

Sortim al carrer en defensa dels serveis públics.

Sortim al carrer per la derogació de les reformes laborals.

Sortim al carrer per unes pensions dignes.

Sortim al carrer en defensa de les llibertats,  polítiques, sindicals i socials.

Sortim al carrer per l’autodeterminació i per l’excarceració de totes les preses polítiques.

Sortim al carrer perquè el futur és nostre i hi haurà d’haver un camí.

Per les que ens van precedir, per les que vindran i per totes nosaltres.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!

8 Març Vaga feminista

8M de 2019: JUNTES CAP A LA VAGA GENERAL FEMINISTA!

Quan la injustícia és llei, rebel·lar-se és un deure.

En ple segle XXI ens trobem en un món on encara les desigualtats afecten de manera diferent homes i dones. La feminització de la pobresa, l’analfabetisme i les violències envers les dones estan lluny de ser erradicades. Tot i l’existència d’alguns canvis, que en determinades societats ens han permès certs avenços socials, la realitat ens mostra que són completament insuficients.

L’educació, els mitjans de comunicació, els estaments judicials, la socialització familiar, la cultura, les tradicions o les religions continuen encara impregnades d’un sistema jeràrquic, patriarcal i heteronormatiu que basa les seves estructures en un repartiment de poder desigual, sense tenir en compte les dones, els seus sabers, experiències, espais i poder.

Al nostre país la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la tranfòbia i la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, han mostrat una voluntat que no s’ha fet plenament efectiva, raó per la qual cal que aquestes normatives vagin acompanyades de polítiques reals i tangibles amb recursos i pressupostos suficients. A més, els constants canvis normatius, agreujats per un context sociopolític i judicial reaccionari, ens fan albirar un clar retrocés en drets i llibertats.

El 8 de març del 2018 va esdevenir una jornada històrica i que va incidir en més de 50 països i en tots els àmbits de la vida (consum, cures, estudiantil i laboral).  Més enllà d’un acte commemoratiu o una simple aturada, les accions i mobilitzacions que van sorgir dels grups de dones dels diferents barris, districtes, ciutats i moviments estudiantils van acabar confluint en una multitudinària manifestació que va visibilitzar la gran precarietat, desigualtat i violències que les dones patim.


A. Barbens i T. Esteve lliurant el preavís vaga general 8M 2019

Si l’any passat la IAC va ser la primera organització sindical a legalitzar la vaga general feminista al nostre país, de nou aquest 8 de març la IAC torna a convocar vaga general de 24 hores per caminar juntes i perquè totes, des de la nostra diversitat, tinguem vides dignes.

Dijous 7 de febrer de 2019  vam registrar el preavís de vaga general, perquè totes les persones treballadores puguin exercir el seu legítim dret a fer vaga.

En l’àmbit laboral exigim, entre d’altres:

  • El reconeixement i la millora de les condicions laborals de les dones treballadores. S’ha de posar fi a la desigualtat laboral, la bretxa salarial i el sostre de vidre. Urgeix també requalificar les categories laborals, els llocs de treball feminitzats i els  complements que s’hi vinculen.
  • La desaparició de la discriminació en l’accés a l’ocupació per qualsevol raó i la disminució de la taxa d’atur de les dones.
  • Mesures contra la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada.
  • Processos de selecció públics i objectius (mèrits, currículums cecs, eliminació d’entrevistes…) i de consolidació justos, també a les Administracions públiques.
  • Establir immediatament la jornada laboral completa de 35 h, com a primer pas per arribar progressivament a les 30 h.
  • El compliment efectiu de la Llei 5/2018 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, per a la qual cosa calen recursos, formació i partides pressupostàries.
  • Modificar el Decret 1299 (2006) per incorporar-hi les noves malalties professionals tenint en compte la perspectiva de gènere, és a dir, la sintomatologia femenina, i adequar la informació sobre aquestes malalties.
  • Permisos per cura 100% retribuïts. Cal recuperar i ampliar els avenços en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions com a conseqüència de les cures.
  • Derogar les dues reformes laborals.
  • La implementació d’una llei d’igualtat retributiva real, per combatre, entre d’altres, la desigualtat de les pensions.
  • Una educació feminista: calen més formació i més recursos per a una aplicació efectiva de la coeducació.
  • Extingir les privatitzacions i les externalitzacions dels serveis públics.

El CAU i la IAC seguirem al costat de moviment feminista per garantir els drets de les dones i posar fi a les violències masclistes. No podem permetre cap pas enrere en igualtat, equitat i drets. Continuarem lluitant per un món més just.

Més info i mobilitzacions : https://www.vagafeminista.cat/

L’autodeterminació no és delicte

EL CAU-UPC dona suport a les accions convocades pel 21F en el marc de la Plataforma L’AUTODETERMINACIÓ NO ÉS UN DELICTE, I fa una crida a la comunitat universitària de la UPC a la participació en els actes i mobilitzacions convocades per aquesta plataforma, com a sindicat defensor dels drets civils, socials, laborals i de les persones, entre ells el dret a l’autodeterminació dels pobles.

El lema Sense drets no hi ha llibertat i les principals reivindicacions de la convocatòria ATUREM-HO TOT 21F coincideixen plenament amb el nostre ideari sindical i social: la derogació de la reforma laboral, el salari mínim a Catalunya de 1.200 € mensuals, la recuperació de les lleis socials aturades pel TC, la igualtat de gènere als centres de treball i un model de funció pública de qualitat, entre d’altres.

Secció sindical CAU-UPC

Barcelona, 20 de febrer del 2019.

Aquest 12 de febrer, jornada de mobilitzacions!

La secció sindical CAU-IAC UPC s’adhereix als actes previstos per demà 12 febrer en el marc de les accions sota el lema L’autodeterminació no és delicte, que impulsen conjuntament ANC, Òmnium, JxCat, ERC i CUP, i que té el suport de múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, aquest dimarts, 12 de febrer, coincidint justament amb l’inici dels judicis, es farà la primera de les accions: una jornada de mobilitzacions.

Dimarts, 12 de febrer de 2019

A les 12 del migdia, aturades davant els centres de treball

A les 7 del vespre, concentracions davant els ajuntaments:

Més informació a : https://www.omnium.cat/ca/aquest-12-de-febrer-jornada-de-mobilitzacions/

Davant el judici al dret a l’autodeterminació: units contra la repressió.

Construïm el futur des de la radicalitat democràtica.

La IAC donarà suport, secundarà i participarà de les mobilitzacions antirepressives que es convoquin durant tot el macro-judici polític repressiu pel referèndum d’autodeterminació del 1r d’octubre de 2017 a Catalunya.

La lluita pel dret a l’autodeterminació i pels drets nacionals ha estat una constant de la IAC des de la seva fundació ara fa més de 20 anys. Davant l’actual involució autoritària de l’estat, la IAC hem impulsat i continuarem participant de les iniciatives per fer efectiu el dret d’autodeterminació i la plena sobirania, per la llibertat de les persones preses polítiques ipel retorn de les exiliades, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions i contra la repressió en totes les seves formes.

Des de la IAC treballem en les diferents plataformes per la unitat del moviment antirepressiu, perquè aquest esdevingui una realitat a nivell social, sindical i polític. Davant dels atacs a la sobirania popular, davant de la involució democràtica, les retallades, la persecució d’artistes, activistes, polítiques, mestres, bomberes, estudiants, periodistes, les privatitzacions i la precarietat, la IAC posem la vida en el centre i treballem per unificar les lluites i construir entre totes una agenda comuna dels moviments socials i del sindicalisme combatiu per portar les reivindicacions del carrer a tots el centres de treball i a les institucions. Apostem per la radicalitat democràtica, sempre des de el compromís social i en defensa de les persones treballadores, des d’una perspectiva de classe.

És per això que,des de la IAC, volem mostrar el màxim suport i recolzament a les persones i organitzacions que estan patint la repressió per defensar els drets de ciutadania, els socials, els sindicals i polítics, i convidem al conjunt dels i les persones treballadores a participar i donar suport a totes les mobilitzacions que vagin en aquest sentit.

Units contra la repressió.

Construïm el futur des de la radicalitat democràtica.

 

Intersindical Alternativa de CatalunyaFont de l’article: pàgina web: iac.cat

21D: suport a les mobilitzacions ciutadanes

Comunicat de suport a les mobilitzacions ciutadanes del 21 de desembre

En l’actual situació política, caracteritzada per la manipulació mediàtica, la repressió policial i judicial per part de l’estat espanyol, s’ha creat una situació d’excepció en què s’estan vulnerant els drets humans, socials i polítics de la ciutadania. Aquesta situació, auspiciada pels poders fàctics relacionats amb el franquisme, i atiats per una ultradreta que mai no ha marxat de les institucions espanyoles ha generat una sensació de malestar general entre la societat catalana.

L’existència de presos polítics, exiliats, víctimes de persecucions polítiques des d’instàncies judicials, s’ha vist agreujat per la vaga de fam de Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep  Rull. La indiferència dels poders de l’estat agreugen encara més un clima polític convuls, en què determinats mitjans i grups polítics es dediquen a criminalitzar la legítima protesta contra el que molts consideren una mostra d’imperdonable inhumanitat. Per acabar-ho d’adobar, el proper divendres, 21 de desembre, el Consell de ministres espanyol té decidit celebrar la seva sessió a Barcelona, just un any després que el bloc del 155 fou clarament derrotat, i en un moment en què hi ha risc per a la vida de quatrepresos polítics.

És per això que la IAC, sempre al costat de la justícia social, les llibertats polítiques, les institucions catalanes, els valors expressats a la Declaració dels Drets Humans  i la decència moral ofereix ple suport a les mobilitzacions cíviques, socials i pacífiques que puguin esdevenir-se en aquestes jornades, i demanen estendre-les arreu del país.

Rebutgem absolutament tot intent de criminalitzar la protesta i la dissidència que està intentant fer l’entramat polític i mediàtic d’una monarquia en descomposició. Demanem que la ciutadania es pugui expressar, sempre, en llibertat.

Convocatòries:

Barcelona

18:00 manifestació, jardinets de Gràcia (Diagonal/Passeig de Gràcia)

Girona

12:30 concentració, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)
18:00 manifestació, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)

Lleida:

11:00 aturada 15′ als llocs de treball
19:00 concentració, Subdelegació del govern (plaça de la Pau, 1)

COMUNICAT AL PAS DE LA UPC DEL SINDICAT CAU-IAC

Benvolgudes companyes i companys,

Aquesta setmana assistim a diverses convocatòries de vagues i mobilitzacions en el sector públic català: sanitat, llars d’infants, educació primària i secundària, universitats i administració general de la Generalitat i, les organitzacions que signem aquest comunicat hi donen suport i fem una crida a la participació. El deteriorament dels serveis i de les condicions de treball, tot i l’esforç assumit pel personal i la ciutadania, que han provocat les polítiques econòmiques i socials dels diferents governs en els darrers anys mereix, sens dubte, respostes contundents en forma de mobilitzacions continuades.

En el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya i en la resta d’universitats públiques, la convocatòria de vaga ha estat formalitzada pels dies 28 i 29 de novembre i dirigida a tots el sectors de la comunitat universitària: Estudiants, PAS i PDI. En el cas del PAS hem constatat que no es donaven les millors condicions perquè la vaga tingués una incidència important en el col·lectiu. Caldrà continuar treballant perquè el PAS de les universitats assoleixi la seva pròpia capacitat de mobilització al marge de les decisions interessades de les cúpules dels sindicats de CCOO i UGT.

No obstant, qualsevol membre del PAS que cregui convenient exercir el seu dret de vaga els dies 28 i 29 de novembre, ho podrà fer sense avís previ i pel temps que estimi oportú coincidint amb la seva jornada laboral. Per concentrar la mobilització del PAS de la UPC, fem una crida a participar en la manifestació unitària que tindrà lloc demà dijous 29 de novembre a les 12 hores a Plaça Universitat. La participació en la manifestació està coberta legalment per la convocatòria de vaga presentada per CGT i COS.

Barcelona, 28 de novembre de 2018

#Vaga29N: Unir lluites per revertir les retallades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya(IAC) s’ha decidit convocar vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració. L’objectiu és exigir la reversió de les retallades perquè 5 anys de creixement econòmic han de servir, com a mínim, per recuperar la prestació de serveis públics anterior a la crisi.

L’objectiu són un serveis públics de qualitat i universals, les demandes que formen part de la plataforma reivindicativa de la vaga permeten avançar en aquest camí. Per exemple, reduir les ràtio d’alumnat a l’educació i les de pacients a sanitat, permeten millorar l’atenció en definitiva. La convocatòria de la #Vaga29N significa lluitar per millorar els serveis públics, per recuperar drets, per redistribuir la riquesa i els treballs, per millorar les vides de la gent obrera en general, que és la que principalment utilitza el serveis públics, i de les treballadores del sector públic en particular.

La vaga del #29N, de la qual hem presentat el preavís el 17 de novbre,  ha significat la confluència de les lluites de diferents sectors dels serveis públics, ensenyament, sanitat, universitats, administració, estudiants… en definitiva l’auto-organització de les treballadores ha portat a una jornada de vaga i lluita sorgida des de baix. Pensem que aquesta és la manera de fer sindicalisme. Ens hauria agradat que encara fos un jornada de vaga més unitària, de fet encara pot ser així i cridem a les organitzacions sindicals que encara no s’han sumat a fer-ho i lluitar unides per una vida millor.

La nul·la resposta del Govern de la Generalitat ens porta a la vaga. Aquestes són les demandes, sorgides de la base, per les quals cridem a la #vaga29N. 

Exigim la reversió de totes les retallades amb l’increment pressupostari suficient per al compliment immediat de:

  • La recuperació de les pagues del 2013 i del 2014.

  • Recuperació del poder adquisitiu perdut amb la congelació salarial dels darrers anys d’acord amb la pujada del IPC.

  • Augment de totes les plantilles, en especial de serveis molt deteriorats com per exemple: SOC I serveis socials

  • Consolidació real i estabilitat del lloc de treball del personal interí amb l’aplicació de l’article 61.6 de l’EBEP.

  • Reducció taxa interinitat al 8%. Convocatòria de totes les places estructurals.

  • Jornada de 35 hores

  • Nou decret de jornada i horaris per a una flexibilitat i conciliació real
  • Reducció de les hores d’atenció directa a diferents col·lectius
  • Recuperació del FAS
  • Substitució des del primer dia de tot el personal
  • Dret a la indisposició amb declaració responsable
  • Reposar la cotització al 100% al personal interí que va veure reduïda la seva jornada
  • Recuperar el pagament del 100 % de la retribució variable per objectius (DPOs).
  • Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada.
  • Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública.
  • Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral..
  • Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades.
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris.
  • Millora i equiparació de condicions de permisos i conciliació a tots les col·lectius
  • Garantir els mateixos drets al personal interí o laboral temporal en tots els sectors i col·lectius de la Mesa General d’Empleats i Empleades Públiques i dels convenis a qui se li vinculen.
  • Restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20.
  • Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21.
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a Ensenyament.
  • Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat.
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys.
  • Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais.

    Les treballadores movem la societat i per tant tenim el poder per canviar-la. Lluitem juntes per revertir les retallades i per uns pressupostos socials.

Article publicat a : iac.cat #Vaga29N: Unir lluites per revertir les retallades