Arxiu de la categoria: mobilitzacions

1r de maig 2020

La IAC, entenem, que les mesures de confinament han precipitat una crisis de grans dimensions. La xifra de persones afectades és la més alta del segle XXI. S’ha posat en evidència la precarietat del sistema: la privatització mata, les reformes laborals i la mercantilització de la naturalesa, també. Els pressuposts de la Generalitat no afavoreixen als que menys tenen, ni incrementen els impostos al capital. El govern de l’estat apel·la a pactes lesius per les classes treballadores.

Des de la IAC hem establert aliances i ens hem organitzat per configurar i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Aquest 1r de maig ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme alternatiu i combatiu. Exigim:

  • Mesures de xoc mentre duri el confinament: EPIs, aturada de no essencials, nul·litat de tots els ERTOs, acomiadaments, renda bàsica universal, gestió pública, reducció imposts a cooperatives i autònoms…
  • Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social: Retirada reformes laborals, pensions dignes,fi de l’acomiadament lliure, no externalització n precarietat, ni ETTs, repartiment del treball, qui més té que pagui més convenis dignes, regularització immigrants. Productivitat ecològica i superació de l’economia fòssil. Llibertats fonamentals, no llei Mordaza. No deixar ningú enrere, cap pacte per afavorir el capital.

Visca l’1 de maig, dia de la classe treballadora!

COMUNICAT COMPLET

Les nostres vides valen més que els seus beneficis: aquesta crisi no la pagarà la classe treballadora!

1r de maig de 2020.

Intersindical alternativa de Catalunya, 22 d’abril de 2020

Vivim un canvi d’època. Les mesures de confinament i d’aturada de la producció per combatre la COVID-19 han precipitat de forma amplificada una crisi econòmica i social de grans dimensions que ja es preparava feia temps. Tot apunta a que entrem en un cicle de grans recessions que superarà amb escreix tot el que vam viure el 2008, que ens retrotrau, més aviat, a escenaris que Europa no havia viscut des dels anys 30.

Catalunya ha registrat 90.815 expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) des de l’inici de la pandèmia del coronavirus i ja hi ha 668.104 persones treballadores que cobraran l’atur temporalment. La xifra d’afectades per un ERTO supera el rècord d’atur registrat durant l’última crisi, segons dades del 16 d’abril 2020, i la xifra creix cada dia. A la resta de l’estat uns 4 milions de treballadores i treballadors formen part d’un ERTO. A més cal tenir en compte totes les persones autònomes, l’economia informal i totes aquelles persones treballadores sense papers o que ja estaven en l’atur o sense cap ingrés abans d’aquesta crisi.Mentre, a nivell macroeconòmic, les dades més optimistes auguren una baixada del PIB espanyol del 8% i un atur del 21%, altres fonts més pessimistes parlen de més d’un 30% durant el que resta d’any. Si l’actual pandèmia ha posat en evidència la precarietat del sistema sanitari fruit de la desinversió i mercantilització del sistema durant els darrers anys,  la crisi econòmica que arriba, que ja està aquí, posa en evidència un sistema econòmic basat en el turisme i el totxo i una regulació laboral basada en la “flexibilització” i l’acomiadament lliure de facto. Ara més que mai es fa evident: La privatització mata i aquestes reformes laborals també.

Aquesta crisi també va indissolublement lligada a la crisis climàtica; a l’actual model de producció i distribució de mercaderies, a un model econòmic irracional i productivista que ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques on pandèmies, temporals, desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, deforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…només són els primers senyals d’una crisi civilitzatòria molt més amplia.

Si el moviment obrer i els sindicats combatius històricament hem lluitat contra l’explotació i mercantilització de la força del treball, avui el sindicalisme conseqüent hem de lluitar amb la mateixa força contra l’explotació/destrucció i mercantilització de la naturalesa. En l’actual fase històrica ambdues coses són les dues cares d’una mateixa moneda.

Tornar a la “normalitat”?

La crisi sanitària ha posat en evidència les polítiques privatitzadores i el model econòmic imperant per la majoria de la població que demana sanitat pública i universal des dels balcons, i no obstant, totes les mesures en matèria econòmica dels governs de l’estat i de la Generalitat, tenen una mateixa obsessió: no tocar cap dels fonaments de l’actual model econòmic i social mentre s’apliquen alguns pal·liatius absolutament insuficients.

L’objectiu manifest dels poders polítics i econòmics és: garantir que quan la crisi sanitària passi el retorn a la “normalitat” deixi intacte el model social i econòmic que ens ha portat fins a la situació actual. Creiem que això ens porta a una lògica suïcida i criminal:  preparar conscientment una crisi encara més gran i lesiva per les classes treballadores des dels poders públics.

Preguntem: ¿és raonable que en un context on grans capitalistes com Amazon, Glovo, Inditex i tants d’altres estan fent l’agost amb la crisi sanitària, el govern de l’Estat centri el gruix de les seves mesures (més de 100.000 milions d’euros) a donar estabilitat als mercats i les grans empreses, i no es plantegi cap mesura que contempli  una mínima transferència de rendes del capital al treball?

És lògic que en una situació tan excepcional com la que estem vivint s’apliquin les velles mesures? Uns pressupostos  continuistes a nivell de la Generalitat que no contemplen una reforma fiscal valenta a favor dels que menys tenen? Cap increment significatiu d’impostos als patrimonis, al joc o la taxa ecològica que permetrien aplicar ja una renda bàsica universal a Catalunya?

I quina lògica té acomiadar i retallar docents substituts i substitutes en un moment on calen més mans que mai per compensar desigualtats en l’educació? ¿Quin sentit tenen (si no la de garantir els beneficis d’uns pocs i especular amb la vida de la majoria) decrets lleis fets a la mida de les patronals tal com hem pogut comprovar els darrers dies en la sanitat i tal com hem denunciat des de la Plataforma per a la Defensa des Serveis Públics? Ens cal urgentment transformar les dobles xarxes actuals en una única xarxa de titularitat i gestió pública en els diferents sectors; un increment massiu d’inversió en educació, sanitat i serveis socials, i no uns pressupostos continuistes que enmig de la pitjor crisi planetària continuen posant els beneficis d’uns pocs per sobre de la vida i les necessitats bàsiques de la majoria.

És raonable per part del govern de l’estat apel·lar a velles fórmules com “els pactes de la Moncloa” que tan lesives van ser pel conjunt de les classes treballadores i pel sindicalisme combatiu? Mesures que van obrir la porta al model de polítiques neoliberals que tant de patiment estan causant avui a tots els sectors populars…

És raonable afrontar un canvi d’època d’aquestes dimensions amb les mateixes fórmules que ens han portat fins aquí?

Des de la IAC, evidentment, entenem que no. I per això mateix hem establert aliances i convergències amb tots aquells actors que lluiten per una transformació de l’actual model social. Des del minut 1 d’aquesta pandèmia ens hem organitzat amb el sindicats de llogaters, moviments ecologistes, les plataformes en defensa del territori, la sobirania alimentària, les lluites per la remunicipalització, el dret a la ciutat, els moviments feministes, els sense papers…  per intentar configurar entre totes un moviment que pressioni els governs i les diferents administracions a canviar de rumb i aixecar un pla de xoc social al servei de les classes treballadores.

Però, creiem que és també des d’aquestes experiències de lluita i col·laboració com  podrem visualitzar, en el dia a dia, i més enllà dels governs, i d’aquesta crisi,  una alternativa civilitzatòria a l’actual barbàrie capitalista.

Mentre s’aprofita aquesta crisi per normalitzar la militarització social i les polítiques punitives; mentre, en aquest sentit, es crea el clima perfecte des dels poders públics per naturalitzar l’agenda política i social de l’extrema dreta, és fonamental que les experiències d’autoorganització i solidaritat que puguem aixecar les classes treballadores visualitzin una alternativa des de ja mateix.

És també per tot això que aquest 1r de maig tan excepcional, un 1r de maig confinades enmig de la pitjor crisi social des del crack del 29, també ens organitzem amb el conjunt del sindicalisme combatiu. I en l’àmbit laboral exigim mesures d’urgència en el món del treball durant el confinament i pel dia després.

Perquè enfront dels seus beneficis, cal posar la vida i les cures al centre!

Ampliar solidaritats, ampliar drets socials i laborals! Assenyalar els responsables, tots aquells que posen en perill la vida de les persones treballadores i que només miren pels beneficis d’uns quants: l’Ibex 35, les grans empreses, els governs i administracions que els obeeixen…

Com sempre, la solidaritat és la nostra única força i l’única solució acceptable!

Visca l’1 de maig dia de la classe treballadora!

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

  1. Garantia patronal dels EPIs, protocols de protecció i proves PCR per a tots els treballs que ho requereixin.
  2. Aturada de tota activitat econòmica no essencial.
  3. Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.
  4. Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.
  5. Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.
  6. Gestió pública de tots els serveis bàsics i recuperació de tots els serveis externalitzats per ser gestionats des del sector públic, amb participació social i gestió democràtica, per garantir a tothom habitatge i subministraments.
  7. Gestió pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.
  8. Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal i autònoms sense persones assalariades.

Mesures post-confinament i davant la crisi econòmica i social:

  1. Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
  2. Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent,
  3. Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
  4. Repartiment del treball: prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
  5. Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
  6. Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de les persones immigrants.
  7. Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
  8. Enfront de la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
  9. No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia: “Passem a l’ofensiva” i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital.

Sols el poble salva el poble.

Que ningú es quedi enrere!

Font de l’article: web_IAC-1r-de-maig

 

1r de maig, 18h, als balcons!

La Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) convoquem un 1r de maig combatiu davant de l’actual crisis sanitària, econòmica i social.

La política de retallades aplicades pels governs espanyol i català ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les persones treballadores.

Defensem els drets de la classe treballadora.

Que ningú quedi enrere, passem a l’ofensiva!

Des del sindicalisme combatiu no ens aturem. Passem a l’ofensiva: reclamem l’aplicació de mesures de xoc i anunciem un període de mobilitzacions: les persones treballadores no assumirem el cost d’una nova crisis. De forma unitària exigim, davant la crisi econòmica i social, mesures de xoc mentre duri el confinament i mesures en el post confinament.

Comunicat unitari. pdf

  • Confederació general del treball (CGT)
  • Intersindical alternativa de Catalunya (IAC)
  • Sindicat de comissions de base (CO.BAS)
  • Confederació nacional del treball (CNT)
  • Coordinadora obrera sindical (COS)
  • Solidaritat obrera (SO)
Font de l’article:  web-IAC-1rmaig-als-balcons

CAU i USTEC, al carrer!! NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT!!

Des de la representació de l’àmbit educació i universitats, els sindicats de la IAC, CAU-IAC (administració i serveis universitats) i USTEC·STES-IAC (ensenyament), i d’altres sindicats nacionals i de classe, dimarts 22 d’octubre, han decidit convocar una gran manifestació per a protestar per la repressió, les agressions i els maltractaments policials que està patint la ciutadania, especialment les persones joves, des de l’inici de les mobilitzacions generades arran de la sentència farsa contra els presos polítics catalans.

Tota la IAC i tots els sindicats que la composen, donem suport a la convocatòria, col·laborarem amb les mobilització i sortirem, al carrer, amb les nostres banderes, al costat de les companyes i companys de l’àmbit de l’ensenyament i les universitats.

Sota el lema Pels drets i les llibertats, prou repressió: NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT! els sindicats i altres entitats convocants i de suport, han fet arribar la següent convocatòria:

En els darrers dies, centenars de milers de persones han sortit als carrers en defensa dels drets i les llibertats del nostre poble. Moltes d’elles són joves i estudiants que han exercit el seu dret de ciutadania a la participació política a través de la mobilització popular.

L’enfollida resposta dels aparells policials estatals i autonòmics i de la judicatura ha estat una repressió digna d’un estat autoritari: pallisses, humiliacions, amenaces de mort, criminalització mediàtica, detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen per objectiu terroritzar, coartar la llibertat d’expressió, el dret a la protesta i l’exercici dels drets fonamental.

Com a persones educadores, el nostre deure és fomentar sempre el diàleg, l’esperit crític, el respecte a la diversitat, la participació de la ciutadania en els afers públics, i la resolució democràtica de conflictes, valors que han estat trepitjats per botes, porres, masmorres, projectils, togues i punyetes

Convocatòria conjunta

Per aquest motiu, convoquem el conjunt de les comunitats educativa i universitària a manifestar-se en contra de la repressió envers el nostre jovent i en defensa de la llibertat d’expressió i els drets de ciutadania el proper Dijous, 24 d’octubre, a les 18:30h a la Plaça Universitat de Barcelona.

Cridem també a concentrar-nos el mateix dijous a les portes dels centres universitaris durant el matí, i a les portes dels centres educatius en acabar l’horari lectiu del migdia  per llegir aquest full de protesta i de convocatòria.

USTEC·STES(IAC), INTERSINDICAL-CSC, CAU-IAC, CGT Catalunya, Sindicat d’Estudiants, SEPC, Docents per la República, FAPAC, Col·lectiu MAR (Mares i Àvies per la República Catalana), Universitats pels Drets Civils, ANC (Sectorial d’Educació, Universitats i Recerca per la Independència)

El 18-O totes a la vaga general!

Pels drets i les llibertats, contra l’atac permanent a les classes treballadores i els serveis públics el 18-O totes a la vaga general!

L’actual context de polítiques austeritàries i governança neoliberal dels governs de l’Estat i la Generalitat han  configurat un escenari d’excepció i d’atac permanent als drets més bàsics de la classe treballadora i al servei de les patronals. 

Eros, reformes laborals, lleis privatitzadores (com la Llei Aragonès), desmantellament de les pensions, de la sanitat i l’educació pública, els serveis socials; ofec econòmic de les universitats públiques; polítiques productivistes que atempten contra el clima i la salut dels treballadors (injustícia climàtica que afecta sobretot als treballadors i a les classes populars); legislacions laborals que aprofundeixen en la precarietat, la bretxa salarial, la feminització de la pobresa i en la invisibilització dels treballs de cura i reproductius… La precarietat laboral permet als empresaris utilitzar sistemàticament l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals o simplement  impedir la reclamació del compliment dels drets més bàsics per part de qualsevol treballadora o treballador. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de  sindicalistes estan sent perseguides i empresonades avui per lluitar.

A mesura que aquestes polítiques neoliberals de guerra econòmica i social contra la classe treballadora avancen, a mesura que els governs van desmantellant l’estat social, s’aixeca l’estat penal i la repressió als treballadors augmenta exponencialment, lleis mordaces, lleis d’estrangeria, desnonaments, criminalització de la lluita social i laboral…  

Com a intersindical alternativa estarem sempre per defensar els drets de les persones treballadores, econòmics i democràtics, socials i ambientals, de tots els drets. Perquè la lluita de la classe treballadora per una vida millor inclou les reivindicacions laborals, el repartiment dels treballs i la riquesa per suposat, però també el feminisme, el dret a un medi ambient sa tant per les generacions actuals com les futures passant per la defensa dels serveis públics .

També ha de quedar clar que per nosaltres les organitzacions sindicals no són ni poden ser corretja de transmissió de cap organització ni de cap partit polític.

És per tot això que des de la IAC, davant aquest estat d’excepció permanent de les patronals i els governs contra les classes treballadores d’aquest país, convoquem vaga general a Catalunya i en la convocatòria de vaga que hem fet arribar a Foment del Treball, PIMEC i a les administracions reclamem entre d’altres:

  • La retirada del projecte de llei de contractes de serveis a les persones (Llei Aragonés)
  • Derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012
  • Fixar de manera permanent la pujada de les pensions vinculant-les a l’increment de l’IPC i derogar la reforma de l’any 2011 i 2013 i el factor de sostenibilitat
  • Derogació de les retallades del Reial Decret Llei 8/2010 (volem el 5%)
  • Que el Govern de la Generalitat posi en marxa un Pla de Rescat Social que entre d’altres qüestions garanteixi serveis públics gratuïts i universals, alimentació i habitatges adequats pel conjunt de la societat. Contingut mínim: aplicació real i efectiva de la Renda Garantida Ciutadana. Increment en el primer pressupost de l’Ensenyament Públic, el finançament necessari per una universitat pública i de qualitat, la Sanitat Pública, els Serveis Socials i l’Administració de Justícia, acompanyat d’un pla de creació de 100.000 llocs de treball
  • Un calendari d’aplicació que abordi de manera immediata l’acord d’emergència climàtica del Govern de Catalunya i que es prenguin les mesures concretes necessàries per a reduir ràpidament a zero les emissions netes de gasos de efecte hivernacle
  • Elaboració i aplicació dels plans d’igualtat segons l’article 45 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que recull que les empreses estan obligades a respectar la igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, hauran d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes
  • La lluita efectiva contra les situacions d’assetjament sexual a l’àmbit laboral, la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada. Cobertura obligada de les substitucions per maternitat i cura
  • S’exigeix també a les Administracions Públiques que desenvolupin i arribin a acords amb grups polítics, col·lectius feministes i agents socials, i implementin de forma urgent les mesures més enèrgiques per eliminar la violència contra les dones, i que sigui considerat com un tema prioritari a resoldre
  • L’eliminació de l’assetjament laboral a les empreses, tant de l’àmbit públic com privat. Garantir l’eradicació del mobbing (assetjament laboral) com a eina de gestió de recursos humans; xacra endèmica de l’administració pública, i especialment de l’administració universitària
  • Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada
  • Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública
  • Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral
  • Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris
  • Eliminar la precarietat i els “contractes escombraria” de les universitats públiques; tant entre el personal docent, investigador, tècnic, administratiu o d’empreses externes de l’àmbit
  • A Ensenyament, el restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20
  • Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a ensenyament
  • Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys
  • Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais
  • Establir mesures reals de consolidació i estabilització del personal en precari de les diferents administracions públiques

 Per tant ens sobren raons per lluitar i mobilitzar-nos contra la injustícia social que estem vivint a Catalunya. I ens sumem a totes les accions i mobilitzacions a favor dels drets de la classe treballadora. Aquest 18 d’octubre buidem els llocs de treball i sortim als carrers! Vaga, vaga, vaga general!”

Manifestació  a les 17h als Jardinets de Gràcia de Barcelona

Nota de premsa unitària de la vaga fent click aquí !

CAU-IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització! i Canviem el SISTEMA, no el CLIMA

Desde el CAU-IAC UPC recolzem la vaga estudiantil per l’emergència climàtica convocada pel 27S, i ens sumem a la crida de la IAC davant de la vulneració continuada dels drets civils fonamentals i de la repressió que afecta a les llibertats de reunió, manifestació i organització! .  Us enllacem dos entrades de la web de la IAC sobre aquests temes: 

IAC: llibertats de reunió, manifestació i organització!

Com a sindicat la IAC defensem les llibertats de reunió, manifestació i organització així com la necessitat d’una solució democràtica per la lliure determinació de Catalunya. L’operació policial fa tota la impressió de voler ser un avís a navegants de cara a la sentència del referèndum.

Exigim:

La llibertat de totes les persones detingudes i de les presoneres polítiques així com el retorn de les exiliades. I denunciem la criminalització i la persecució a que s’està sometent els CDRs (una expressió democràtica d’autoorganització popular) per part dels poders policials, judicials, polítics i mediàtics.

Ens comprometem en la mesura de les nostres possibilitats a defensar fins a les darreres conseqüències els drets i les llibertats de les persones treballadores.

Barcelona,
23 setembre de 2019

Canviem el SISTEMA, no el CLIMA: Aixequem un Sindicalisme Climàtic!

Fa molt temps que el planeta Terra  ha entrat en fase d’emergència climàtica.

COMUNICAT:

Fins fa poc, però, tot i la denúncia i la mobilització constant d’activistes, moviments ecologistes i alguns sectors del sindicalisme alternatiu, aquesta crisi climàtica no es vivia com una urgència per sectors molt amplis de la població. En els darrers temps, però, el conflicte entre Capital i natura, entre Capital i vida, és d’una evidència aplastant, els efectes més immediats dels quals, els estem patint ja: desplaçaments de milions de persones, sequeres, desertització, desforestació,  incendis, catàstrofes ecològiques…

Des de la IAC creiem que aquesta situació és la conseqüència directa d’un model de consum frenètic i inadequat de producció i consum que posa en perill la nostra supervivència i té efectes devastadors sobre les poblacions més vulnerables i la gent més pobra del món. El fet de no respondre amb la rapidesa i fermesa requerides comportarà la mort de milions de persones i l’extinció d’espècies essencials per a la vida a la Terra.

Contra el que pugui semblar quan escoltem personatges com Trump o Bolsonaro, els actors més importants del capitalisme global fa temps que han pres nota d’aquesta crisi ecològica i estant adaptant les seves estratègies a aquesta realitat. Però ho fan en funció dels seus interessos i no en funció dels de la immensa majoria de la població, lo qual ens porta a models de societat cada cop més autoritaris i desiguals. No en va l’impacte de la degradació ambiental es viu desigualment en funció de la classe social, gènere, orígens o recursos. És doncs des de la mobilització, les lluites, confluències i autoorganització d’aquests sectors des d’on sortiran les solucions justes i democràtiques a la crisi climàtica i no des d’un impossible “capitalisme verd”  que fia les solucions a les “virtuts reguladores” del mercat, la competència i els “miracles tecnològics” que suposadament en sorgiran.

Partim d’una constatació indiscutible: el canvi climàtic està directament relacionat amb l’actual sistema de producció, distribució i consum, és a dir, amb el capitalisme, un sistema basat en el creixement il·limitat i la privatització dels drets i al mercantilització de tota la vida: aigua, aire, plantes, gens… És la causa i el problema i, per tant, no hi ha una “transició justa” dins aquest sistema. Les fórmules Neokeynesianes que plantegen que les economies poden seguir creixent indefinidament,  si es desvinculen paulatinament del consum de combustibles fòssils, no són una solució sinó una il·lusió que no enfronta l’arrel del problemaUn sistema la lògica del qual es fonamenta en la producció de mercaderies per acumular capital i no per cobrir les necessitats més bàsiques de la gent, és un sistema en guerra permanent amb la natura i tots els seus recursos. 

[…]   Llegeix el comunicat sencer fen clic aquí.

Recull de notícies 24 maig 2019

Us convidem a fer una lectura alternativa i crítica de notícies que no veiem als titulars dels grans mitjans. Teniu per davant un cap de setmana i una jornada de reflexió, moments ideals per llegir amb criteri sobre:

  • Precarització laboral I, el tema de les falses becàries.
  • Precarització laboral II, les administracions públiques actuen amb ‘males praxis’ davant de processos de convocatòries de places públiques, perjudicant interins i temporals que, en alguns casos fa força anys que treballen al mateix lloc.
  • El cas de l’anomenat ‘fundraising’. Torna el fantasma de les externalitzacions i els finançaments privats de les universitats públiques. Cal garantir un bon finançament sense perdre mai el control públic i social, i no ‘vendre parcel·les’ de l’educació, la recerca, etc. a interessos econòmics privats a canvi d’almoines.
  • Un estudi constata la segregació universitària per raons econòmiques, de classe social i de gènere. Hem de seguir lluitant per una universitat pública, gratuïta i de qualitat, amb un accés per tothom, però garantint, amb suport regulat des de les administracions públiques, l’accés de les classes socials amb menys mitjans econòmics.
  • Ens fem ressò i ens unim al clam d’avui 24 de maig a la vaga i protesta per la urgència climàtica del planeta (vaga FFF), i “per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta”. Trobareu la declaració del Consell de l’Estudiantat UPC amb la seva posició (a la que volem fer ressò) davant la protesta climàtica d’avui i la posició del rectorat i el Consell de Direcció UPC.

Les “falses becàries” s’organitzen a la Universitat de Barcelona per aconseguir el reconeixement de la seva relació i drets laborals La Directa

Dues estudiants han interposat demandes contra la Universitat de Barcelona perquè es reconegui la seva relació laboral i s’ha constituït una plataforma d’afectades per fer front a una situació compartida per moltes estudiants. El seu contracte formatiu els impedeix, entre molts altres drets bàsics de l’estatut de les treballadores, accedir al salari mínim interprofessional, cotitzar a la Seguretat Social o fer vacances [llegeix més]

Seu de la UB de Fisica i Quimica

La universidad catalana inicia la senda del ‘fundraising’ El Periódico

La financiación privada de las facultades públicas no alcanza el 2% del total mientras en EEUU llega al 55%. La UB ultima la creación de un departamento destinado a recoger fondos, sobre todo de exalumos. [llegeix més…]

La Diputación de Barcelona paraliza la convocatoria de 660 plazas de empleo público tras la presión sindical El Periódico

El ente público retira los criterios para acceder a un total de 660 plazas tras protagonizar las centrales sindicales un encierro en la sede central. (Por no haber negociado la convocatoria). [llegeix més…]

La universitat constata que també ella segrega per classe social i gènere. El Diari de l’Educació.

Només el 10% d’universitaris prové d’una família amb un baix capital educatiu. Pràcticament el 60% poden estudiar perquè els pares ho paguen tot o gairebé. I les dones són el 62% de l’alumnat, però en determinades carreres no arriben ni al 20%. Aquestes són algunes de les dades de l’estudi Via Universitària, que avui ha presentat la Xarxa Vives. [llegeix més…]

“L’objectiu d’aquesta segona vaga mundial és aconseguir que els estats declaren l’emergència climàtica” La Directa

Avui, se celebra la segona vaga internacional. 2.350 ciutats de 125 països, segons les últimes dades del moviment, estan cridades a eixir als carrers per exigir a la classe política mesures immediates que asseguren la viabilitat del futur del planeta. Als Països Catalans, un total de 27 municipis s’han sumat a la convocatòria. Conversem amb Óscar Soriano, membre de Fridays For Future-València. [llegeix més…]

Oscar, de Fridays for future València
Presentació de la declaració en la sessió del Claustre Universitari de la UPC

La UPC aprova una declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica. UPC

El Claustre Universitari de la UPC ha aprovat, a proposta de diferents col·lectius d’estudiants, una declaració sobre l’Estat d’Emergència Climàtica, en la línia del moviment global Fridays for Future. La declaració s’ha aprovat en el decurs de la sessió ordinària del Claustre Universitari que ha tingut lloc avui, 7 de maig. [llegeix més…]

Comunicat del Consell de l’Estudiantat UPC sobre l’estat d’urgència climàtica.

1 de maig 2019: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. Lluitem pels drets i les llibertats

El primer de maig és un dia de lluita de la gent treballadora arreu del món. De commemoració i record de les batalles que van lliurar les que ens van precedir des dels màrtirs de HayMarket fins les companyes de la vaga de les camiseres i aquest any especialment pels cent anys de la Vaga de La Canadenca, que va començar a (Tornabous) Lleida estenent-se per Barcelona fins aconseguir la jornada laboral de 8h diàries. Una fita que va suposar un pas endavant en el repartiment dels treballs i la riquesa. Aquest any volem dir ben clar que per acabar amb l’atur i la precarietat s’ha de repartir el benefici de l’evolució tecnològica. Avui una treballadora produeix 8 vegades més que fa cent anys i en canvi treballa les mateixes hores. La reducció de la jornada laboral sense reducció de salari forma part del camí per acabar amb la misèria i la crisi ecològica.

El capitalisme només pensa en omplir les seves butxaques ignorant totes les evidències del desastre ecològic que estem vivint. Només la racionalització dels processos productius en funció de les necessitats humanes i no en benefici d’uns pocs pot assegurar una vida digna a l’actualitat i el futur de les nostres filles i fills.

La globalització capitalista ha estès la misèria arreu del planeta i concentrat la riquesa en cada cop menys mans. Les amenaces de deslocalització, el dumping laboral i ambiental són una espasa de Damocles sobre les treballadores que no es resignen a una vida cada cop pitjor. Per molt que des del poder es vulgui amagar sempre hi ha lluites aquí i arreu, des de les vagues a la Xina, a les lluites a Algèria o Sud-àfrica. A Catalunya hem viscut vagues històriques com les del 3 d’octubre, els dos 8 de març, el 29 de novembre pels serveis públics, o el 8 de novembre i el 21 de febrer per l’autodeterminació i la llibertat de les preses polítiques. Veiem també com les companyes del metro lluiten per defensar la seva salut i la de totes, com les Kellys no es resignen i converteixen cada habitació d’hotel en un camp de batalla, hem vist com les companyes del taxi han plantat cara i guanyat a les multinacionals, com les riders han estat capaces d’organitzar-se malgrat les mil i una dificultats. A més la gent treballadora es rebel·la barri a barri contra l’especulació immobiliària, els desnonaments i la bombolla del lloguer. Sabem que tot el que tenim és producte de la nostra feina i de les nostres lluites, cada escola, cada centre cívic, cada ambulatori com demostra la mobilització pel CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia. Malgrat que ens volen pobres i adotzenades en infrahabitatges resistim i fins i tot a vegades guanyem.

En aquests moments de crisi econòmica els amos del món subvencionen la ultradreta que ens vol dividides, homes i dones, d’aquí o d’allà, heterosexuals o LGTBI, però nosaltres sabem que classe obrera només n’hi ha una i que la nostra lluita sempre serà per la justícia social i les llibertats. L’1 de maig és un dia per reconèixer-nos en la nostra diversitat i pluralitat, com els dits d’una ma que es tanquen en un puny, així som plurals, les nostres diferències representen també les llibertats que defensem, la unitat és la nostra força per guanyar.

Aquest 1de Maig sortim al carrer per una societat justa que posi la vida al centre.

Sortim al carrer per exigir el repartiment dels treballs i la riquesa.

Sortim al carrer per deixar clar que els feixistes, masclistes i racistes no passaran i no ens dividiran.

Sortim al carrer per dir-li als voltors que no ens faran fora de la ciutat.

Sortim al carrer per exigir la reversió de les retallades.

Sortim al carrer en defensa dels serveis públics.

Sortim al carrer per la derogació de les reformes laborals.

Sortim al carrer per unes pensions dignes.

Sortim al carrer en defensa de les llibertats,  polítiques, sindicals i socials.

Sortim al carrer per l’autodeterminació i per l’excarceració de totes les preses polítiques.

Sortim al carrer perquè el futur és nostre i hi haurà d’haver un camí.

Per les que ens van precedir, per les que vindran i per totes nosaltres.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!

8 Març Vaga feminista

8M de 2019: JUNTES CAP A LA VAGA GENERAL FEMINISTA!

Quan la injustícia és llei, rebel·lar-se és un deure.

En ple segle XXI ens trobem en un món on encara les desigualtats afecten de manera diferent homes i dones. La feminització de la pobresa, l’analfabetisme i les violències envers les dones estan lluny de ser erradicades. Tot i l’existència d’alguns canvis, que en determinades societats ens han permès certs avenços socials, la realitat ens mostra que són completament insuficients.

L’educació, els mitjans de comunicació, els estaments judicials, la socialització familiar, la cultura, les tradicions o les religions continuen encara impregnades d’un sistema jeràrquic, patriarcal i heteronormatiu que basa les seves estructures en un repartiment de poder desigual, sense tenir en compte les dones, els seus sabers, experiències, espais i poder.

Al nostre país la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la tranfòbia i la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, han mostrat una voluntat que no s’ha fet plenament efectiva, raó per la qual cal que aquestes normatives vagin acompanyades de polítiques reals i tangibles amb recursos i pressupostos suficients. A més, els constants canvis normatius, agreujats per un context sociopolític i judicial reaccionari, ens fan albirar un clar retrocés en drets i llibertats.

El 8 de març del 2018 va esdevenir una jornada històrica i que va incidir en més de 50 països i en tots els àmbits de la vida (consum, cures, estudiantil i laboral).  Més enllà d’un acte commemoratiu o una simple aturada, les accions i mobilitzacions que van sorgir dels grups de dones dels diferents barris, districtes, ciutats i moviments estudiantils van acabar confluint en una multitudinària manifestació que va visibilitzar la gran precarietat, desigualtat i violències que les dones patim.


A. Barbens i T. Esteve lliurant el preavís vaga general 8M 2019

Si l’any passat la IAC va ser la primera organització sindical a legalitzar la vaga general feminista al nostre país, de nou aquest 8 de març la IAC torna a convocar vaga general de 24 hores per caminar juntes i perquè totes, des de la nostra diversitat, tinguem vides dignes.

Dijous 7 de febrer de 2019  vam registrar el preavís de vaga general, perquè totes les persones treballadores puguin exercir el seu legítim dret a fer vaga.

En l’àmbit laboral exigim, entre d’altres:

  • El reconeixement i la millora de les condicions laborals de les dones treballadores. S’ha de posar fi a la desigualtat laboral, la bretxa salarial i el sostre de vidre. Urgeix també requalificar les categories laborals, els llocs de treball feminitzats i els  complements que s’hi vinculen.
  • La desaparició de la discriminació en l’accés a l’ocupació per qualsevol raó i la disminució de la taxa d’atur de les dones.
  • Mesures contra la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada.
  • Processos de selecció públics i objectius (mèrits, currículums cecs, eliminació d’entrevistes…) i de consolidació justos, també a les Administracions públiques.
  • Establir immediatament la jornada laboral completa de 35 h, com a primer pas per arribar progressivament a les 30 h.
  • El compliment efectiu de la Llei 5/2018 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, per a la qual cosa calen recursos, formació i partides pressupostàries.
  • Modificar el Decret 1299 (2006) per incorporar-hi les noves malalties professionals tenint en compte la perspectiva de gènere, és a dir, la sintomatologia femenina, i adequar la informació sobre aquestes malalties.
  • Permisos per cura 100% retribuïts. Cal recuperar i ampliar els avenços en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions com a conseqüència de les cures.
  • Derogar les dues reformes laborals.
  • La implementació d’una llei d’igualtat retributiva real, per combatre, entre d’altres, la desigualtat de les pensions.
  • Una educació feminista: calen més formació i més recursos per a una aplicació efectiva de la coeducació.
  • Extingir les privatitzacions i les externalitzacions dels serveis públics.

El CAU i la IAC seguirem al costat de moviment feminista per garantir els drets de les dones i posar fi a les violències masclistes. No podem permetre cap pas enrere en igualtat, equitat i drets. Continuarem lluitant per un món més just.

Més info i mobilitzacions : https://www.vagafeminista.cat/

L’autodeterminació no és delicte

EL CAU-UPC dona suport a les accions convocades pel 21F en el marc de la Plataforma L’AUTODETERMINACIÓ NO ÉS UN DELICTE, I fa una crida a la comunitat universitària de la UPC a la participació en els actes i mobilitzacions convocades per aquesta plataforma, com a sindicat defensor dels drets civils, socials, laborals i de les persones, entre ells el dret a l’autodeterminació dels pobles.

El lema Sense drets no hi ha llibertat i les principals reivindicacions de la convocatòria ATUREM-HO TOT 21F coincideixen plenament amb el nostre ideari sindical i social: la derogació de la reforma laboral, el salari mínim a Catalunya de 1.200 € mensuals, la recuperació de les lleis socials aturades pel TC, la igualtat de gènere als centres de treball i un model de funció pública de qualitat, entre d’altres.

Secció sindical CAU-UPC

Barcelona, 20 de febrer del 2019.

Aquest 12 de febrer, jornada de mobilitzacions!

La secció sindical CAU-IAC UPC s’adhereix als actes previstos per demà 12 febrer en el marc de les accions sota el lema L’autodeterminació no és delicte, que impulsen conjuntament ANC, Òmnium, JxCat, ERC i CUP, i que té el suport de múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, aquest dimarts, 12 de febrer, coincidint justament amb l’inici dels judicis, es farà la primera de les accions: una jornada de mobilitzacions.

Dimarts, 12 de febrer de 2019

A les 12 del migdia, aturades davant els centres de treball

A les 7 del vespre, concentracions davant els ajuntaments:

Més informació a : https://www.omnium.cat/ca/aquest-12-de-febrer-jornada-de-mobilitzacions/