Arxiu d'etiquetes: Drets socials

La Fibromiàlgia, la SFC i la SQM presents als Pressupostos Generals de l’Estat 2022

La Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i la SQM seran presents als Pressupostos Generals de l’Estat 2022.

I tot això gràcies a la lluita i molt bona feina de la Plataforma Familiars FM-SQC-SQM que, tal com informen al seu web Plataforma Familiars FM-SQC-SQM: “…el propassat 25 de novembre es va aprobar al Congreso de los Diputados una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat. Doncs bé, el programa “Tot es Mou” de TV3 en va donar la oportunitat per explicar-ho breument a la seva audiència. Podeu veure la intervenció que vàrem fer clicant aquí:” veure vídeo youtube

 

Més informació al web: http://plataformafamiliars.org/

Ho necessita   Té Fibromiàlgia. Entens que li està passant?

Punt de vista Familiars de persones afectades Logo

30N: prou abús de temporalitat!

Aquest 30 de novembre tornem a convocar vaga per a l’estabilització de totes les persones en situació precària que treballen a les administracions públiques.

Ja vam convocar vaga el 28 d’octubre i vam participar el 2 d’octubre en una mobilització massiva a Barcelona juntament amb les plataformes d’interines i els altres sindicats de la Taula Sindical de Catalunya. També treballem coordinadament amb altres sindicats de l’Estat denunciant l’abús de temporalitat a què ens han abocat les administracions que no han complert el què estableix la normativa: convocar cada any concursos de trasllats i processos selectius.

Aquest 30 de novembre és un moment crucial. És ara o mai. Ens hem de fer sentir perquè els partits polítics vegin la necessitat de reflectir a la Ley para la estabilización les demandes de tot el personal interí i laboral temporal per la fixesa. Acabar amb la precarietat al sector públic català ens afecta a tots i totes per garantir uns serveis públics dignes i de qualitat. Sense drets laborals no hi ha serveis públics dignes.

És una lluita llarga i dura amb un gran desgast de totes i amb molta angoixa. Moltes administracions no han volgut escoltar i han seguit endavant amb algunes de les convocatòries, però igualment, totes ens quedarem. Ho farem possible.

Sigui quina sigui la teva vinculació laboral amb l’administració pública, per solidaritat, la lluita per acabar amb la precarietat és de totes.

Les que estem, ens quedem

  • PERQUÈ estem en situació de frau de llei
  • PERQUÈ hem passat oposicions cada dia
  • PERQUÈ no som culpables que les administracions no hagin convocat
  • PERQUÈ hem mantingut l’administració en la pitjor crisi de la història
  • PERQUÈ …, no acabaríem amb les raons!

I sabem que fer vaga és difícil, és car, que hi ha pressions, però si no la fem… sentirem que haurem fet tot el possible per aconseguir l’estabilització pel que hem estat lluitant durant tant de temps?

  • Barcelona
    • Piquet central unitari: seu UGT (Rambla del Raval 29). 09.30h
    • Manifestació: plaça d’Urquinaona. 12.30h
  • Girona
    • Concentració: delegació territorial de laGeneralitat (plaça Pompeu Fabra 1). 12.00h
  • Lleida
    • Manifestació. Plaça del Treball – subdelegació del govern espanyol. 13.00h
  • Manresa
    • Concentració: Serveis territorials d’educació – Catalunya central (ctra de Vic 175). 08.30h
    •  10.45h a la RENFE per anar a la mani de Barcelona
  • Tarragona
    • Piquet central unitari: plaça Imperial Tàrraco. 09.00h
    • Manifestació: plaça dels Carros. 12.00h

Estabilitat per a totes i tots i prou personal públic en precari !!!

Endavant, lluitem pel que és nostre !!!

Font de la publicació: https://iac.cat/2021/11/29/30n-prou-abus-de-temporalitat/

Sobre el calendari laboral UPC 2022

Companyes i companys,

des del Comitè d’Empresa i la gerència de la Universitat s’ha arribat a un preacord de calendari pel 2022. És un preacord que manté la línia del calendari de l’any 2021. Entre altres qüestions, manté la jornada continuada i reduïda d’estiu, set dies de tancament per baixa ocupació i dues opcions de vacances pel PAS Laboral: una repartint-les en dues quinzenes, amb l’acord previ del/la responsable, entre juliol i agost (agost dintre del període de baixa ocupació), i una segona opció de 14 dies hàbils dintre del tancament de l’agost i la possibilitat de fins a 8 dies acordats fora d’aquestes dates.

Tant des del CAU com des de la CGT hem estat en contra de la signatura d’aquest preacord i volem explicar-vos el perquè de la nostra posició. 

Segons la nostra interpretació de les diverses normatives d’aplicació, els dies d’assumptes propis que ens són d’aplicació, segons l’article 48 punt k de l’EBEP, s’han de considerar permisos no recuperables. Per tant, creiem que no s’està aplicant la legalitat de forma correcta i així ho hem fet saber a la gerència de la Universitat.

Aquest fet implica que la gerència ens obliga a treballar 42 hores per sobre de les 1.462 que marca el conveni, ja que aquests dies caldria considerar-los jornada laboral efectiva i, per tant, no recuperables. D’igual manera que ho són els permisos per trasllat de domicili, casament, etc. D’altra banda, pensem que els dies de tancament no s’haurien de decidir unilateralment per l’empresa.

image.png

Durant la negociació, la gerència ha deixat clar que no està d’acord en aquesta interpretació, i que en cas que la part social decideixi legítimament emprendre les accions legals que consideri oportunes en contra d’aquest calendari, a fi d’aclarir la interpretació i còmput dels dies d’AP, es reserva el dret de retirar algunes mesures del preacord. Interpretem això com una amenaça. En qualsevol cas, creiem que les sentències judicials en aquest tipus de demandes ens fan confiar que aquesta és la línia que hem de seguir. Les mesures que finalment puguem decidir com a sindicats per tal d’aclarir aquesta qüestió, tot i la nostra postura en contra d’aquest calendari, no han de condicionar el vot a favor o en contra que deixem a criteri de cada persona treballadora.

Per últim, tant des del CAU com des de la CGT, vam considerar no adequada la signatura del preacord i, considerem adequat denunciar-ho davant dels òrgans competents.

image.png
image.png

Seccions sindicals CGT i IAC-CAU de la UPC.

Barcelona, 19 de novembre de 2021.

Participem en la jornada reivindicativa de l’11S

Us animem a participar activament de totes aquelles convocatòries reivindicatives en defensa dels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i contra la repressió sistèmica que és viu al nostre país.

El passat primer d’octubre de 2017 es va celebrar, en un clima d’intimidació i violència policial organitzat des del govern de l’estat espanyol del Partido Popular, l’únic referèndum d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya.

Aquest referèndum, convocat com a “vinculant”, és va realitzar des de la implicació de la ciutadania en l’organització del referèndum com a acte de legitimitat democràtica dels acords del Parlament de Catalunya en la Llei 19/2017, del 6 de setembre.

En protesta per la repressió massiva de l’estat espanyol i en defensa dels drets de llibertats col·lectives i individuals, la IAC va convocar la vaga general del 3 d’octubre; aquesta vaga general va ser la de més seguiment del segle XXI a Catalunya; 2,2 milions de persones, el 81% dels assalariats (dades del ministeri de treball).

El 10 d’octubre de 2017, seguint allò acordat en base al referèndum vinculant d’autodeterminació del primer d’octubre, és va declarar al Parlament la constitució de la República catalana. El president del Govern català, no obstant, va optar per deixar la declaració en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.

Malgrat la suspensió, l’estat espanyol, ha optat per la via de la repressió i la imposició de força des de la violència policial i judicial; al marge de cap tipus de negociació que pugui incloure allò expressat a les urnes per la majoria de la ciutadania des de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

El resultat del referèndum d’autodeterminació de l’octubre del 2017, així com els posteriors processos electorals, han generat les actuals majories: l’aplicació de l’exercici del dret d’autodeterminació comporta l’acceptació de la voluntat popular majoritària al nostre país de creació d’una república independent del “Reino de España”.

Aquesta proposta republicana és, ara mateix, l’única alternativa a la imposició de l’unionisme monàrquic, que s’ha basat en propostes totalment contràries a allò que, com a organització sindical ens és essencial: propostes antidemocràtiques, repressives, violentes, socialment injustes, neoliberals, insolidàries i, especialment, de negació dels drets d’autodeterminació i de decisió del futur propi de Catalunya.

És, doncs, en base al que ens és propi, participació, justícia, democràcia, pacifisme, solidaritat, dret a decidir i d’autodeterminació, que només podem situar-nos en la defensa dels resultats de l’únic referèndum d’autodeterminació que s’ha realitzat a Catalunya, i donar suport als seus resultats en qualitat de respecte a les regles bàsiques de la democràcia.

Els nostres valors democràtic ens obliguen, com a mínim, a situar-nos al costat dels que defensen la lluita (des dels valors de la no-violència) per la implementació del resultat democràtic del referèndum del 1-O. Altre cosa seria anar en contra de tot allò que ens ha format part de la nostra cultura assembleària.

Però, actualment, la diada de l’onze de setembre cal entendre-la des d’una perspectiva especialment àmplia.

Les celebracions actuals tenen el seu origen en la mobilització convocada a Sant Boi de Llobregat fa 45 anys (11/9/76) amb el suport de les esquerres catalanes i dels sindicats de l’època que li van donar el contingut reivindicatiu social que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

3 anys abans, avui doncs fa 47 anys, moria Salvador Allende, president de la República de Xile, durant l’assalt al Palacio de la Moneda perpetrat des dels militars colpistes que van instaurar la dictadura, del criminal Augusto Pinochet, que va suposar més de 40.000 represaliats.

Avui també fa 20 anys de l’atac contra les torres bessones a Nova York, una atac que va provocar l’inici d’una escalada bèl·lica a l’orient mitjà que va suposar la mort de 400.000 persones a l’Iraq i 150.000 a l’Afganistan. Sobre aquestes xifres els “països occidentals” i posem una espessa boira que intenta amagar la nostra responsabilitat. Una responsabilitat que s’estén a milers de persones represaliades en la venjança occidental a l’atac; assassinades, raptades, torturades, empresonades il·legalment (sovint sense judici) i al marge de qualsevol respecte al dret internacional i als drets fonamentals, com ha estat denunciats per organitzacions com Amnistia Internacional.

Malgrat que els 11 de setembre poden representar l’autoritarisme representen també la capacitat popular d’enfrontar-se un any rere l’altre a la repressió i a mantenir la lluita contínua pels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i per la justícia social. Una lluita on, des del nostre país petit, hem participat i seguim participant tant en la defensa dels nostres drets com des de la solidaritat internacionalista: com reunit a Barcelona 1,3 milions de persones contra la guerra o mantenint-nos al costat dels pobles represaliats com el de palestina, el sahrauí, el kurd, els roghinya i contra aquells governs que neguen les llibertats a les dones, als LGBTIQ+, on s’explota els infants o on és practica un esclavatge de facto.

L’onze de setembre ha de representar, per nosaltres i pel nostre país, la jornada reivindicativa on mantenim totes les nostres lluites i compromisos, nacionals i internacionals. Per a la construcció d’un món plural, democràtic, unit, independent, de classe, no sexista, participatiu, pacifista, ecologista, oposat frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme, que aposti per encabir les seves reivindicacions en la lluita per una societat més justa, solidària i democràtica, i situat en l’espai de les esquerres i l’espai alternatiu.

Secció sindical dels CAU-IAC de la UPC
11 de setembre de 2021

Aquest 12 de febrer, jornada de mobilitzacions!

La secció sindical CAU-IAC UPC s’adhereix als actes previstos per demà 12 febrer en el marc de les accions sota el lema L’autodeterminació no és delicte, que impulsen conjuntament ANC, Òmnium, JxCat, ERC i CUP, i que té el suport de múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, aquest dimarts, 12 de febrer, coincidint justament amb l’inici dels judicis, es farà la primera de les accions: una jornada de mobilitzacions.

Dimarts, 12 de febrer de 2019

A les 12 del migdia, aturades davant els centres de treball

A les 7 del vespre, concentracions davant els ajuntaments:

Més informació a : https://www.omnium.cat/ca/aquest-12-de-febrer-jornada-de-mobilitzacions/

4 anys de presó per solidaritat amb palestina.

El company Jorge Sanchez, membre de la IAC, i 8 persones més, s’enfronten a una acusació de 4 anys de presó per la seva solidaritat amb el poble palestí. Defensar els drets humans no és cap delicte. És injust aquest procés judicial obert per incitació a l’odi contra els nou activistes de la campanya BDS (Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel). Els activistes van protestar per l’actuació del cantant Matisyahu al festival Rototom de Benicàssim l’any 2015.

Des de la IAC expressem el nostre suport i solidaritat al 9 imputats i condemnen aquest nou acte de repressió gratuïta contra el dret d’expressió i la denúncia de la vulneració dels drets ciutadania i dels drets dels pobles. Demanem solidaritat mitjançant signatures de suport al comunicat de la Campanya per la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina (Defensem els Drets Humans #DefensemDDHHCampanya).

Recordem que donen suport o atenen el BDS personalitats internacionals del pes del científic Stephen Hawking, el Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu, el supervivent del camp de concentració nazi de Buchenwald i coautor de la Declaració Universal dels Drets Humans, Stéphane Hessel, o supervivents de l’Holocaust com Hajo Meyer, Hedy Epstein, Suzanne Weiss, Alfred Grosser i Chava Folman Raban, els quals han demanat la fi de l’ocupació, l’apartheid i la colonització a Palestina.

Defensar els drets humans no és delicte: exigim l’arxivament de la causa.

Article original: https://iac.cat/2019/01/12/4-anys-de-preso-per-solidaritat-amb-palestina/

21D: suport a les mobilitzacions ciutadanes

Comunicat de suport a les mobilitzacions ciutadanes del 21 de desembre

En l’actual situació política, caracteritzada per la manipulació mediàtica, la repressió policial i judicial per part de l’estat espanyol, s’ha creat una situació d’excepció en què s’estan vulnerant els drets humans, socials i polítics de la ciutadania. Aquesta situació, auspiciada pels poders fàctics relacionats amb el franquisme, i atiats per una ultradreta que mai no ha marxat de les institucions espanyoles ha generat una sensació de malestar general entre la societat catalana.

L’existència de presos polítics, exiliats, víctimes de persecucions polítiques des d’instàncies judicials, s’ha vist agreujat per la vaga de fam de Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep  Rull. La indiferència dels poders de l’estat agreugen encara més un clima polític convuls, en què determinats mitjans i grups polítics es dediquen a criminalitzar la legítima protesta contra el que molts consideren una mostra d’imperdonable inhumanitat. Per acabar-ho d’adobar, el proper divendres, 21 de desembre, el Consell de ministres espanyol té decidit celebrar la seva sessió a Barcelona, just un any després que el bloc del 155 fou clarament derrotat, i en un moment en què hi ha risc per a la vida de quatrepresos polítics.

És per això que la IAC, sempre al costat de la justícia social, les llibertats polítiques, les institucions catalanes, els valors expressats a la Declaració dels Drets Humans  i la decència moral ofereix ple suport a les mobilitzacions cíviques, socials i pacífiques que puguin esdevenir-se en aquestes jornades, i demanen estendre-les arreu del país.

Rebutgem absolutament tot intent de criminalitzar la protesta i la dissidència que està intentant fer l’entramat polític i mediàtic d’una monarquia en descomposició. Demanem que la ciutadania es pugui expressar, sempre, en llibertat.

Convocatòries:

Barcelona

18:00 manifestació, jardinets de Gràcia (Diagonal/Passeig de Gràcia)

Girona

12:30 concentració, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)
18:00 manifestació, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)

Lleida:

11:00 aturada 15′ als llocs de treball
19:00 concentració, Subdelegació del govern (plaça de la Pau, 1)

Calendari laboral 2019

El CAU ha defensat sempre recuperar l’abans possible tots els drets socials i laborals robats amb les retallades, inclosa la setmana laboral de 35h. I així vam presentar una proposta davant del CEPASL per la negociació amb gerència i aplicar-la ja l’any 2019, ja que la llei ens permet tornar a la setmana laboral de 35h. Perquè així ho diu la disposició addicional 144(*2) d’acompanyament dels PGE(*1) del 2018.

La resta de sindicats i la gerència no tenien cap intenció de tornar a les 35h., encara que diguin que lluiten per aconseguir-les, la proba és que NO van presentar cap proposta en aquest sentit. Ara sí, han volgut maquillar l’acord amb una exposició d’intencions sense cap proposta real a darrere,  sense recuperar cap dret i de passada permetent que el rector Torres complís el seu compromís electoral de no tancar tota la universitat durant els períodes de Setmana Santa, Vacances i Nadal, encara que sigui tirant de voluntaris…  Les coses segueixen com estaven…  o no, PITJOR, perquè no tindrem les 35h. i els tancaments poden no ser obligatoris, per tant, ens podria tocar treballar-hi. Ni tant sols CCOO i UGT es posen d’acord a l’hora d’explicar com queden aquests períodes.

A la primera pàgina (preàmbul) de l’acord del calendari 2019 es pot llegir que la Comissió negociadora del Conveni ha acordat aixecar la suspensió i registrar l’acord per les 35h., a la UPC es signa un acord amb vigència per tot l’any 2019(*3) amb 37,5h. Alguns dels signants es deuen creure que quan es registri l’acord de 35h. el podrem aplicar, però tal com diu el punt 6 de l’acord, si es produeixen canvis legals, s’haurà d’acordar la seva adaptació. Per tant si alguna de les parts dilata o obvia la voluntat negociadora perdrem l’oportunitat d’aplicar les 35h. l’any 2019.

A la negociació del calendari tot semblava dat i beneït, com si a alguns sindicats i a la Direcció ja els hi anés bé complir amb el compromís del rector i, com si la proposta de gerència ja estigués aparaulada. Havent-hi canvis respecte a l’anterior calendari, per què no s’ha fet una consulta al PAS?

Davant de les preguntes de molts de vosaltres, volem aclarir que el calendari laboral es fa tenint en compte que s’han de treballar 1462 hores a l’any. Amb la jornada de 37,5 hores, menys les festes i els 6 dies d’assumptes propis, dóna un resultat de 1534,5 hores. El que suposa una diferència de 82,5 hores per poder repartir-les com es cregui convenient. Poden haver-hi tancaments, dies de regularització, etc.

Si no féssim tancaments, amb la jornada de 37,5h. faríem un excés de 158 hores, difícils de gestionar. En canvi amb la jornada de 35h. l’excés seria només de 78 hores: es treballarien menys hores diàriament, amb el benefici que suposa per a totes/s les treballadores, i aquest petit excés seria fàcilment gestionable/negociable en dies, bosses d’hores, etc. que el PAS administraria personalment, per exemple no treballant en dies de baixa ocupació (antics tancaments).

*1 PGE:   Ley 6/2018 3 julio Pressupostos Generals de l’Estat
*2 Disposición adicional centésima cuadragésima cuarta. Jornada de trabajo en el Sector Público.
*3 Punt 1. Àmbit d’aplicació i vigència.  Aquest calendari és aplicable a tot el PAS funcionari i laboral i será vigent durant l’any 2019.

REUNIÓ DE LA MESA GENERAL 20 juliol 2018 – Estem indignades!

(Article publicat a la revista electrònica Quincacau de les companyes CAU-UAB)

Els CAU-IAC exigeixen la reversió de les retallades mentre la IAC fa palesa la indignació per la manca de compromís de govern després de la primera Mesa General de la Funció Pública.

El passat divendres 20 de juliol els CAU-IAC van fer un comunicat de premsa exigint la reversió de les retallades aprofitant les rodes de premsa posteriors a la primera Mesa General de la Funció Pública a la que va assistir el nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, va manifestar la indignació 

de les persones treballadores de l’Administració per la manca compromís de govern. Barbens va dir que “la IAC exigeix la implementació immediata de la moció 121 de 18 de maig de 2017 del Parlament de Catalunya“, que suposa el compromís del retorn de les pagues de 2013 i 2014 (amb una calendari de recuperació). La IAC exigeix, també, el retorn d’aportacions als Fons d’Acció Social i la jornada de 35 hores setmanals i els altres drets robats des del 2012 (+info).

El comunicat de premsa dels CAU-IAC exhorta a la immediata reversió de l’incompliment dels acords i del conveni amb la retirada de l’increment de jornada horària del 7% (de 35 a 37 hores i 30 minuts setmanals) que s’ha estat aplicant a les universitats públiques catalanes des de 2012 i a la implementació de mesures socials, i exigeix, com a prioritat, tancar el procés d’estabilització del PAS en precari així com la reducció de la temporalitat.

La IAC ha fet públiques les propostes reivindicatives del sector públic pel 2018 i, amb data 23 de juliol, ha publicat un comunicat on qualifica la reunió de la Mesa General de juliol com un menyspreu al seu propi personal.

TV3: TN migdia (20/7/18):

Declaracions a premsa d’Assumpta Barbens, portaveu de la IAC:

El Govern incompleix els acords del Parlament i maltracta i discrimina les treballadores i els treballadors públics.   iac.cat

UNIVERSITATS Drets civils i Democràcia

El món universitari català s’uneix per defensar els drets civils i la democràcia

 Integrants de la majoria d’universitats catalanes denunciaran en un acte conjunt la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat

 Professors, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en els darrers mesos a les diverses facultats públiques i privades de Catalunya. Per aquest motiu, el pròxim dijous 14 de juny celebraran un acte conjunt en el qual també es reivindicarà la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i es reclamarà la llibertat pels presos polítics.

 Sota el títol “Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia”, l’acte compta amb l’adhesió d’integrants de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Durant la celebració es mostrarà un resum dels manifestos i els actes reivindicatius que s’han realitzat al llarg del curs en aquestes institucions, resum que també es pot consultar en aquest enllaç: https://universitatspelsdretscivils.blogspot.com

 El ponent principal de la celebració serà el filòsof i professor de la Universitat de Girona Xavier Antich que posarà de relleu quin ha ser el paper de la universitat en el si de la societat com a garant del diàleg, la llibertat d’expressió i de càtedra, del pensament rigorós i crític, i també dels valors democràtics. Al costat d’Antich, també hi intervindrà un representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics, i el Col·lectiu Laude conformat per exrectors de les universitats catalanes. A més, també es presentarà un manifest internacional, traduït a diverses llengües, amb el qual el món universitari català vol fer arribar la seva veu a les altres institucions acadèmiques d’arreu del món. Clourà l’acte la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

 En la fila zero, també hi seran presents entitats i associacions que han donat el seu suport a la celebració: l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Crida per la Llibertat, Comissions Obreres (CCOO), la Unió General de Treballadors (UGT), la Intersindical CSC i Col·lectius assemblearis d’universitats-Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC), la Federació Nacional d’Estudiats de Catalunya (FNEC), el Sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson.

 El periodista barceloní Antoni Bassas serà l’encarregat de conduir l’acte que es farà a les 12 del migdia a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex de la UPC i que comptarà amb l’actuació de la Coral d’Arquitectura, que donarà la benvinguda i clourà la celebració.