Arxiu d'etiquetes: Drets socials

Aquest 12 de febrer, jornada de mobilitzacions!

La secció sindical CAU-IAC UPC s’adhereix als actes previstos per demà 12 febrer en el marc de les accions sota el lema L’autodeterminació no és delicte, que impulsen conjuntament ANC, Òmnium, JxCat, ERC i CUP, i que té el suport de múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, aquest dimarts, 12 de febrer, coincidint justament amb l’inici dels judicis, es farà la primera de les accions: una jornada de mobilitzacions.

Dimarts, 12 de febrer de 2019

A les 12 del migdia, aturades davant els centres de treball

A les 7 del vespre, concentracions davant els ajuntaments:

Més informació a : https://www.omnium.cat/ca/aquest-12-de-febrer-jornada-de-mobilitzacions/

4 anys de presó per solidaritat amb palestina.

El company Jorge Sanchez, membre de la IAC, i 8 persones més, s’enfronten a una acusació de 4 anys de presó per la seva solidaritat amb el poble palestí. Defensar els drets humans no és cap delicte. És injust aquest procés judicial obert per incitació a l’odi contra els nou activistes de la campanya BDS (Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel). Els activistes van protestar per l’actuació del cantant Matisyahu al festival Rototom de Benicàssim l’any 2015.

Des de la IAC expressem el nostre suport i solidaritat al 9 imputats i condemnen aquest nou acte de repressió gratuïta contra el dret d’expressió i la denúncia de la vulneració dels drets ciutadania i dels drets dels pobles. Demanem solidaritat mitjançant signatures de suport al comunicat de la Campanya per la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina (Defensem els Drets Humans #DefensemDDHHCampanya).

Recordem que donen suport o atenen el BDS personalitats internacionals del pes del científic Stephen Hawking, el Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu, el supervivent del camp de concentració nazi de Buchenwald i coautor de la Declaració Universal dels Drets Humans, Stéphane Hessel, o supervivents de l’Holocaust com Hajo Meyer, Hedy Epstein, Suzanne Weiss, Alfred Grosser i Chava Folman Raban, els quals han demanat la fi de l’ocupació, l’apartheid i la colonització a Palestina.

Defensar els drets humans no és delicte: exigim l’arxivament de la causa.

Article original: https://iac.cat/2019/01/12/4-anys-de-preso-per-solidaritat-amb-palestina/

21D: suport a les mobilitzacions ciutadanes

Comunicat de suport a les mobilitzacions ciutadanes del 21 de desembre

En l’actual situació política, caracteritzada per la manipulació mediàtica, la repressió policial i judicial per part de l’estat espanyol, s’ha creat una situació d’excepció en què s’estan vulnerant els drets humans, socials i polítics de la ciutadania. Aquesta situació, auspiciada pels poders fàctics relacionats amb el franquisme, i atiats per una ultradreta que mai no ha marxat de les institucions espanyoles ha generat una sensació de malestar general entre la societat catalana.

L’existència de presos polítics, exiliats, víctimes de persecucions polítiques des d’instàncies judicials, s’ha vist agreujat per la vaga de fam de Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep  Rull. La indiferència dels poders de l’estat agreugen encara més un clima polític convuls, en què determinats mitjans i grups polítics es dediquen a criminalitzar la legítima protesta contra el que molts consideren una mostra d’imperdonable inhumanitat. Per acabar-ho d’adobar, el proper divendres, 21 de desembre, el Consell de ministres espanyol té decidit celebrar la seva sessió a Barcelona, just un any després que el bloc del 155 fou clarament derrotat, i en un moment en què hi ha risc per a la vida de quatrepresos polítics.

És per això que la IAC, sempre al costat de la justícia social, les llibertats polítiques, les institucions catalanes, els valors expressats a la Declaració dels Drets Humans  i la decència moral ofereix ple suport a les mobilitzacions cíviques, socials i pacífiques que puguin esdevenir-se en aquestes jornades, i demanen estendre-les arreu del país.

Rebutgem absolutament tot intent de criminalitzar la protesta i la dissidència que està intentant fer l’entramat polític i mediàtic d’una monarquia en descomposició. Demanem que la ciutadania es pugui expressar, sempre, en llibertat.

Convocatòries:

Barcelona

18:00 manifestació, jardinets de Gràcia (Diagonal/Passeig de Gràcia)

Girona

12:30 concentració, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)
18:00 manifestació, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)

Lleida:

11:00 aturada 15′ als llocs de treball
19:00 concentració, Subdelegació del govern (plaça de la Pau, 1)

Calendari laboral 2019

El CAU ha defensat sempre recuperar l’abans possible tots els drets socials i laborals robats amb les retallades, inclosa la setmana laboral de 35h. I així vam presentar una proposta davant del CEPASL per la negociació amb gerència i aplicar-la ja l’any 2019, ja que la llei ens permet tornar a la setmana laboral de 35h. Perquè així ho diu la disposició addicional 144(*2) d’acompanyament dels PGE(*1) del 2018.

La resta de sindicats i la gerència no tenien cap intenció de tornar a les 35h., encara que diguin que lluiten per aconseguir-les, la proba és que NO van presentar cap proposta en aquest sentit. Ara sí, han volgut maquillar l’acord amb una exposició d’intencions sense cap proposta real a darrere,  sense recuperar cap dret i de passada permetent que el rector Torres complís el seu compromís electoral de no tancar tota la universitat durant els períodes de Setmana Santa, Vacances i Nadal, encara que sigui tirant de voluntaris…  Les coses segueixen com estaven…  o no, PITJOR, perquè no tindrem les 35h. i els tancaments poden no ser obligatoris, per tant, ens podria tocar treballar-hi. Ni tant sols CCOO i UGT es posen d’acord a l’hora d’explicar com queden aquests períodes.

A la primera pàgina (preàmbul) de l’acord del calendari 2019 es pot llegir que la Comissió negociadora del Conveni ha acordat aixecar la suspensió i registrar l’acord per les 35h., a la UPC es signa un acord amb vigència per tot l’any 2019(*3) amb 37,5h. Alguns dels signants es deuen creure que quan es registri l’acord de 35h. el podrem aplicar, però tal com diu el punt 6 de l’acord, si es produeixen canvis legals, s’haurà d’acordar la seva adaptació. Per tant si alguna de les parts dilata o obvia la voluntat negociadora perdrem l’oportunitat d’aplicar les 35h. l’any 2019.

A la negociació del calendari tot semblava dat i beneït, com si a alguns sindicats i a la Direcció ja els hi anés bé complir amb el compromís del rector i, com si la proposta de gerència ja estigués aparaulada. Havent-hi canvis respecte a l’anterior calendari, per què no s’ha fet una consulta al PAS?

Davant de les preguntes de molts de vosaltres, volem aclarir que el calendari laboral es fa tenint en compte que s’han de treballar 1462 hores a l’any. Amb la jornada de 37,5 hores, menys les festes i els 6 dies d’assumptes propis, dóna un resultat de 1534,5 hores. El que suposa una diferència de 82,5 hores per poder repartir-les com es cregui convenient. Poden haver-hi tancaments, dies de regularització, etc.

Si no féssim tancaments, amb la jornada de 37,5h. faríem un excés de 158 hores, difícils de gestionar. En canvi amb la jornada de 35h. l’excés seria només de 78 hores: es treballarien menys hores diàriament, amb el benefici que suposa per a totes/s les treballadores, i aquest petit excés seria fàcilment gestionable/negociable en dies, bosses d’hores, etc. que el PAS administraria personalment, per exemple no treballant en dies de baixa ocupació (antics tancaments).

*1 PGE:   Ley 6/2018 3 julio Pressupostos Generals de l’Estat
*2 Disposición adicional centésima cuadragésima cuarta. Jornada de trabajo en el Sector Público.
*3 Punt 1. Àmbit d’aplicació i vigència.  Aquest calendari és aplicable a tot el PAS funcionari i laboral i será vigent durant l’any 2019.

REUNIÓ DE LA MESA GENERAL 20 juliol 2018 – Estem indignades!

(Article publicat a la revista electrònica Quincacau de les companyes CAU-UAB)

Els CAU-IAC exigeixen la reversió de les retallades mentre la IAC fa palesa la indignació per la manca de compromís de govern després de la primera Mesa General de la Funció Pública.

El passat divendres 20 de juliol els CAU-IAC van fer un comunicat de premsa exigint la reversió de les retallades aprofitant les rodes de premsa posteriors a la primera Mesa General de la Funció Pública a la que va assistir el nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, va manifestar la indignació 

de les persones treballadores de l’Administració per la manca compromís de govern. Barbens va dir que “la IAC exigeix la implementació immediata de la moció 121 de 18 de maig de 2017 del Parlament de Catalunya“, que suposa el compromís del retorn de les pagues de 2013 i 2014 (amb una calendari de recuperació). La IAC exigeix, també, el retorn d’aportacions als Fons d’Acció Social i la jornada de 35 hores setmanals i els altres drets robats des del 2012 (+info).

El comunicat de premsa dels CAU-IAC exhorta a la immediata reversió de l’incompliment dels acords i del conveni amb la retirada de l’increment de jornada horària del 7% (de 35 a 37 hores i 30 minuts setmanals) que s’ha estat aplicant a les universitats públiques catalanes des de 2012 i a la implementació de mesures socials, i exigeix, com a prioritat, tancar el procés d’estabilització del PAS en precari així com la reducció de la temporalitat.

La IAC ha fet públiques les propostes reivindicatives del sector públic pel 2018 i, amb data 23 de juliol, ha publicat un comunicat on qualifica la reunió de la Mesa General de juliol com un menyspreu al seu propi personal.

TV3: TN migdia (20/7/18):

Declaracions a premsa d’Assumpta Barbens, portaveu de la IAC:

El Govern incompleix els acords del Parlament i maltracta i discrimina les treballadores i els treballadors públics.   iac.cat

UNIVERSITATS Drets civils i Democràcia

El món universitari català s’uneix per defensar els drets civils i la democràcia

 Integrants de la majoria d’universitats catalanes denunciaran en un acte conjunt la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat

 Professors, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en els darrers mesos a les diverses facultats públiques i privades de Catalunya. Per aquest motiu, el pròxim dijous 14 de juny celebraran un acte conjunt en el qual també es reivindicarà la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i es reclamarà la llibertat pels presos polítics.

 Sota el títol “Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia”, l’acte compta amb l’adhesió d’integrants de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Durant la celebració es mostrarà un resum dels manifestos i els actes reivindicatius que s’han realitzat al llarg del curs en aquestes institucions, resum que també es pot consultar en aquest enllaç: https://universitatspelsdretscivils.blogspot.com

 El ponent principal de la celebració serà el filòsof i professor de la Universitat de Girona Xavier Antich que posarà de relleu quin ha ser el paper de la universitat en el si de la societat com a garant del diàleg, la llibertat d’expressió i de càtedra, del pensament rigorós i crític, i també dels valors democràtics. Al costat d’Antich, també hi intervindrà un representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics, i el Col·lectiu Laude conformat per exrectors de les universitats catalanes. A més, també es presentarà un manifest internacional, traduït a diverses llengües, amb el qual el món universitari català vol fer arribar la seva veu a les altres institucions acadèmiques d’arreu del món. Clourà l’acte la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

 En la fila zero, també hi seran presents entitats i associacions que han donat el seu suport a la celebració: l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Crida per la Llibertat, Comissions Obreres (CCOO), la Unió General de Treballadors (UGT), la Intersindical CSC i Col·lectius assemblearis d’universitats-Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC), la Federació Nacional d’Estudiats de Catalunya (FNEC), el Sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson.

 El periodista barceloní Antoni Bassas serà l’encarregat de conduir l’acte que es farà a les 12 del migdia a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex de la UPC i que comptarà amb l’actuació de la Coral d’Arquitectura, que donarà la benvinguda i clourà la celebració.

El 155 s’ha d’aixecar immediatament

Novament l’Estat espanyol vol imposar la seva voluntat via 155, amb la paralització de la publicació al DOGC del nomenament del govern de la Generalitat, indispensable perquè el nou executiu prengui possessió. Novament es vol decidir des de el govern central la composició del govern de la Generalitat.

Novament el Govern de l’Estat espanyol amb l’acord de PSOE i Ciutadans, demostren que el 155 és una eina d’extorsió per imposar per la via repressiva el que no pot guanyar per les urnes. Des de la IAC volem expressar el més absolut rebuig a aquesta nova agressió que deixa, no només el govern de la Generalitat, sinó tota la administració i els seus treballadors, així com el conjunt de la població de Catalunya, sota l’arbitrarietat política i jurídica permanent d’un Estat que ja va demostrar a cops de porra l’1 d’Octubre quina és la seva concepció de la democràcia.

En aquest conflicte entre democràcia i involució autoritària de l’Estat. La IAC ho té clar,  ens posicionarem al costat de tots el repressaliats i ens organitzarem i mobilitzarem amb tots els actors socials i polítics per tombar el 155, per la llibertat immediata de totes les persones empresonades per les seves idees polítiques, pel respecte a la voluntat del poble català i per recuperar tots els nostres drets com a treballadores.

Font artcle: Web IAC

La Nakba i altres notícies, 18 maig 2018

Aquí us deixem un nou recull de notícies i informacions alternatives per fer lectura crítica :

Acord CEPASL-UPC per a la compactació de les jornades de les prejubilacions:

Tot i que encara no s’ha fet públic, aquesta setmana el Comitè d’Empresa ha signat un acord amb el Gerent de l’UPC que possibilitarà, si així ho desitgen, a les persones del PAS-L que es van acollir a la jubilació parcial, previ acord amb el responsable de la seva unitat, compactar la prestació de serveis en un únic moment temporal. És a dir, podran treballar d’una sola vegada, tot seguits, els dies que estan obligats a fer-ho per la jubilació parcial.

Continuen vigents també les altres 2 modalitats anteriors (setmanal i de 48 dies anuals) de l’acord anterior. Esperem que en breu es faci públic aquest acord.


Davant la Naqba permanent, multipliquem la nostra solidaritat.    iac.cat


Revertim les retallades, acabem amb el 155, llibertat presos i preses!   iac.cat

Des de la IAC mantenim l’exigència al govern central de la retirada del 155, la reversió dels seus efecte i la reactivació de l’activitat dels departaments.

Des de la IAC exigim a presidència i al govern una aposta decidida pels serveis públics i pel personal que els desenvolupa. Cal revertir totes les retallades patides en els darrers anys, tant pel que fa a la prestació de serveis com en el referent a les condicions laborals de les treballadores i treballadors: ni la Generalitat de Catalunya, ni la resta de l’administració pública catalana, poden seguir a la cua en els drets laborals del seu personal, laboral o funcionari; i això ha de canviar!    […]                               Revertim les retallades!
Acabem amb el 155!
Llibertat presos i preses!
Retorn de les exiliades!
Entre totes decidim-ho tot!                                            Si vols llegir tot l’article: fés click aquí


Volem donar el nostre suport a les persones docents de l’IES EL PALAU injustament acusades:

Tirar endavant, malgrat les acusacions siguin falses.  diarieducacio.cat  

  Dues ex professores de l’Institut El Palau descriuen els sentiments de dolor i impotència que viuen els 11 companys que han estat encausats per suposadament haver humiliat alumnes fills de guàrdies civils, una acusació que consideren falsa de totes totes.  #9delPalau @9delPalau Suport IES El Palau


Sobre l’acord de (no)millora sobre ocupació i condicions de treball :

Als CAU-IAC no ens agrada l’acord de millora de l’ocupació pública signat entre els sindicats majoritaris i el govern de l’estat Espanyol, creiem que menysté al personal de les Administracions Públiques i pacta pujades minses (mitjana de l’1,91%) que no milloraran gaire el 14% de poder adquisitiu perdut els darrers anys de congelació salarial (això sense comptar les pagues extraordinàries). És un acord lligat a estabilitats pressupostàries que la Generalitat no queda clar si complirà, i tampoc ens agrada perquè lliga les pujades al PIB i no a l’IPC, quan els darrers anys de crisis el PIB ha estat molt per sota de l’IPC… i per altres raons que estan molt ben explicades per les nostres companyes en aquests articles que enllacem a continuació:

II Acord de (no)millora de l’ocupació pública signat pel govern de l’Estat amb CCOO, UGT i CSIF.  Revista QuinCacau CAU-UAB

Acord sobre ocupació i condicions de treball.  Butlletí CATACCRAC  CATAC-IAC

1r de maig 2018

Contra la precarietat i la repressió aquest 1 de maig aixequem el sindicalisme combatiu:

Una eina de lluita i autoorganització permanent de la classe treballadora.

«la tradició dels oprimits en ensenya que l’estat d’excepció en què vivim és la regla». Walter Benjamin

Aquest any es compleixen 132 anys de la Revolta de Haymarket a Chicago que va signifcar la consecució de la jornada de 8 hores a molts sectors industrials als EEUU. El primer de Maig recordem als afusellats George Engel, Adolf Fischer, Albert Parsons, August Vincnet Theodore Spies i Louis Lingg i a totes les companyes i companys que cada any pateixen repressió per lluitar pels drets de les treballadores. Per exemple a Colòmbia només al 2017 es van produir 212 agressions amb el resultat de 22 morts.

La crisis ha quedat enrere” ens diuen mentre la població en risc de pobresa arriba al 19’2%, la pobresa infantil a Catalunya s’enfila a un 30%“ i els desnonaments segueixen sent la norma mentre es dispara la bombolla especulativa dels lloguers.

Ells diuen :“les reformes laborals generen ocupació de qualitat”, mentre l’atur afecta a 419.000 persones a Catalunya i més de dos terços no cobrem prestacions; la majoria dels contractes que es generen són temporals i a temps parcial, el 12% dels que treballem no sortim de la pobresa i les dones cobrem un 24% menys per la mateixa feina: la feminització de la pobresa creix i la invisibilització del treball reproductiu i la violència de gènere configuren un sistema de doble explotació i opressió (de triple opressió a totes les immigrants).

Ells diuen: “Estem modernitzant els serveis públics i el model de pensions” mentre el govern de l’Estat privatitza les pensions i ens roba els 68.000 milions d’€ que hi havia al 2011 a la guardiola i els pensionistes perdem prop de 700 euros cada any des del 2010. L’administració de l’Estat signa acords de “millora de condicions laborals” amb el sindicalisme de concertació que ens fa perdre poder adquisitiu. Tot això mentre a Catalunya es perpetua la retallada del 14% en la despesa pública en la Sanitat mentre en ensenyament, la inversió segueix a la cua de l’Estat i d’Europa quan per llei hauria d’arribar al 6% i mentre (via 155) és renoven concerts a les patronals de l’educació i no s’implementa la llei de la renda mínima garantida.

La repressió sindical és una de les més silenciades i a la vegada més generalitzada. Avui la precarietat laboral permet als empresaris utilitzar l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de companyes sindicalistes estan sent perseguides i empresonades per lluitar. La IAC no ens lliurem d’aquesta repressió, companys, com el Koki Gassiot (CAU-IAC), amenaçat amb 11 anys de presó per defensar la Universitat Pública, en Ramon Font, portaveu de la USTEC-IAC denunciat per defensar la immersió lingüística i el company Cartanyà de Tarragona perseguit per participar a la vaga del 3 d’Octubre.

Les dones treballadores en general i el moviment feminista en particular han donat tota una lliçó de capacitat de mobilització, la vaga general del 8 de març ha estat històrica, les reivindicacions que van portar la vaga continuen presents. Igualtat de salaris, d’oportunitats laborals, fi de l’assetjament han d’estar presents també el 1 de maig.

La gent treballadora moltes vegades ha de marxar dels seus territoris natals per fugir de guerres, desastres o de la pobresa i la fam. Avui veiem com moren companyes a la mediterrània i com a les migrats i refugiades que viuen a Catalunya se ‘ls neguen els drets de ciutadania i/o han d’afrontar infinitat de dificultats per assolir la nacionalitat o la residència. Des de dissabte 21 d’abril l’assemblea de migrants i refugiades està tancada a l’antiga escola Massana per reclamar els drets que els corresponen com a persones.

Vivim en un món el 8 % de la població té el 85% de la riquesa global, un sistema irracional que concep els ecosistemes com mercaderies i amenaça de destruir la vida al planeta. Però també vivim a un món en el que les persones no es resignen i lluiten amb esperança per millorar les seves vides i deixar un món millor per a les generacions futures. Cal que l’ energia social és constitueixi també en autoorganització sindical en els centres de treball.

Davant els atacs a la sobirania popular, davant la involució democràtica, les retallades, la persecució d’artistes, activistes, polítics, mestres, bombers, les privatitzacions i la precarietat, posem la vida en el centre, unifiquem les lluites i construïm entre totes una agenda comuna dels moviments socials i el sindicalisme combatiu i portem les reivindicacions del carrer a tots el centres de treball. Contra la precarietat i la repressió aquest 1 de maig aixequem el sindicalisme combatiu!

Igualtat

Llibertats

Solidaritat

Pensions i sous dignes!

 

Font: web iac.cat

 

La manifestació del 15 d’Abril pels presos polítics

 

Des del CAU-IAC donem suport i us convidem a participar de manera massiva a la manifestació convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, una plataforma que aplega entitats i sindicats.

Manifestació 15-A a Barcelona: 12.30 h de la plaça Espanya -Avinguda Paral·lel  (Omnium Cultural)

L’Espai Democràcia i Convivència convoca una mobilització coincidint amb els 6 mesos de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
L’Espai Democràcia i Convivència convoca el proper diumenge 15 d’abril una gran manifestació coincidint amb els 6 mesos d’empresonament del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el fins fa poc president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. Sota el lema ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!’, la marxa arrencarà a les 12.30 h de la plaça Espanya de Barcelona i avançarà per l’avinguda Paral·lel fins als jardins de les Tres Xemeneies, on hi haurà l’acte final. De moment, ja hi ha 527 autocars confirmats que arribaran d’arreu del territori.

La manifestació del 15 d’abril pels presos polítics començarà a les 12.30 i recorrerà el Paral·lel  (Vilaweb)

El 16 d’abril farà mig any que Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC i ara diputat de Junts per Catalunya, van ser empresonats a Soto del Real. Aquest diumenge, dia 15, un dia abans que el calendari en marqui els sis mesos, una gran manifestació a Barcelona demanarà el seu alliberament i el dels altres set presos polítics independentistes: Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

La mobilització, la convoca l’Espai Democràcia i Convivència, una plataforma transversal que respon a la crida de bastir un front democràtic ampli més enllà de l’independentisme que reivindiqui l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Les entitats i sindicats que el subscriuen demanen de cercar ‘les formes i espais per al diàleg i la negociació política’ a totes les institucions catalanes, de l’estat espanyol i de tot Europa.