El 3 d’octubre de 2017 les entitats, organitzacions i sindicats convocants de la vaga general vam denunciar la violència desplegada per part dels cossos policials de l’estat espanyol durant el referèndum d’autodeterminació condemnant la repressió i la vulneració de drets i llibertats civils, sexuals i polítiques tant individuals com col·lectives a Catalunya en forma d’un estat d’excepció encobert.
Vam decidir convocar vaga general per denunciar les pressions i les amenaces que el conjunt de les classes treballadores i populars vam patir durant aquelles setmanes, així com els constants atacs a la llibertat d’expressió i les contínues temptatives d’atemorir el conjunt de la població catalana.
Davant les polítiques austericides que van precaritzar les nostres vides durant i que van desmantellar el sector públic, amb un pla de rescat bancari, ens vam organitzar per una carta de drets social poant en valor les experiències, pràctiques i coneixements acumulats per part dels diferents moviments socials durant aquells anys: des de l’economia social i solidària a la sobirania alimentaria, des de la defensa del territori a les lluites feministes i contra les violències masclistes. Dels moviments per la pau al reconeixement dels drets de les persones migrades.
Vam fer una crida a paralitzar el país, des de tots els sectors i àmbits de les nostres vides, per plantar cara a la repressió i en defensa de les nostres llibertats.
Aquell 3 d’octubre va ser una vaga general i social,
Divendres 27 de setembre: Jornada de lluita per #Palestina
Des de la IAC donem ple suport a la jornada reivindicativa, organitzada a nivell estatal de forma unitària entre diferents entitats de suport i solidaritat internacionalista amb el poble palestí. Us animem a ser presents a les diferents convocatòries: mobilitzacions, concentracions, xerrades i actes.
A les 14h a la plaça Urquinaona xerrada amb Comunitat Palestina de Catalunya i vermut solidari per Gaza. Després anirem juntes a la manifestació unitària a les 17.30h a jardinets de Gràcia de Barcelona.
Davant del Ministeri de funció pública, per exigir l’estabilitat de les persones en frau de llei per abús de temporalitat, amb més de 50 associacions, plataformes i altres sindicats, la IAC va participar, el passat 11 de juliol, de la concentració pels recents pronunciaments del Tribunal de justícia de la Unió europea (TJUE); que evidencien l’incompliment de la normativa europea.
L’Estat espanyol ha optat per estabilització de places però no de les persones en frau de llei per abús de temporalitat; algunes de les quals estan sent cessades (acomiadades) en cobrir-se les places per altres persones.
A la concentració es va llegir comunicat reivindicant:
La paralització immediata dels cessaments de personal en abús de temporalitat;
La reincorporació del personal injustament cessat
Atorgar l’estabilitat a totes les persones que treballin més de tres anys, en un o diversos contractes successius, per a la mateixa administració ocupadora.
Establir els mecanismes de sanció necessaris mitjançant canvis normatius del TREBEP i la resta de legislació sobre Funció Pública.
Les que hi som, ens quedem; el personal interí en abús de temporalitat, anuncia més mobilitzacions, no descarta la possibilitat de convocar aturades i, si escau, vagues als diversos sectors afectats.
Per tercer any consecutiu la Taula sindical de Catalunya – TSC convoca mobilitzacions en un 1r de maig unitari. La TSC (CGT, CNT, COBAS, COS, IAC, SO) impulsa també el manifest per un 1r de maig anticapitalista, internacionalista i de resistència.
Enguany, la manifestació més important es convoca a Barcelona, Sant Andreu (estació de Fabra i Puig) a les 6 de la tarda.
El manifest d’enguay centra atenció en la defensa dels drets de treballadors lligat a salaris, pensions i sanitat; però també habitatge, feminisme i migració. Denuncia la repressió, els “macroprojectes” i la crisis ambiental i climàtica. El manifest es tanca amb posicionaments antibel·licistes i una especial solidaritat amb palestina.
Les mobilitzacions inclouen un dinar popular al barri de Sant Andreu.
Ahir, dos membres del Secretariat nacional confederal de la IAC, en representació de la nostra intersindical, varen arribar a Istanbul per participar de la Freedom Flotilla Coalition, FCC, que té previst de salpar rumb a Gaza en els propers dies.
La FCC té com a finalitat acabar amb el bloqueig d’Israel a Gaza; denunciar l’ocupació d’Israel i centrar l’atenció mundial en el bloqueig; mostrar solidaritat internacional amb el poble de Gaza i la resta de Palestina; demostrar el poder de l’acció global de base i conscienciar sobre la difícil situació dels habitants de paelstina obligats a viure sota setge i la continuïtat d’aquest genocidi.
La iniciativa de la FCC intentarà fer arribar a palestina 5.500 tones d’ajuda humanitària acompanyada d’observadors internacionals. La situació a Gaza és desesperada, amb fam i malalties. La petita flota intentarà trencar el bloqueig israelià per fer arribar aquest carregament de menjar i medecines que pugui ajudar a la població civil a resistir i sobreviure en l’actual situació de guerra genocida.
La IAC compromesa amb la solidaritat internacionalista.
Un any més, el sindicat feminista IAC, convoquem vaga general feminista el dia 8 de març, per a totes les persones treballadores.
En la societat catalana actual les dones segueixen discriminades en tots els sectors laborals i les formes de discriminació són molt diverses. Aquestes no permeten que moltes dones i de retruc tot el teixit social de Catalunya puguin viure una vida digna o fins i tot viure, ja que moltes dones viuen sota el llindar de la pobresa o en una economia de pura subsistència arrossegant a aquesta situació a totes les persones que normalment tenen a càrrec com fills i filles, persones depenents, persones grans, a les quals elles en fan l’atenció de cura. Sinó es posen les cures al centre i aquestes es realitzen des de l’Estat i tots els treballs de cures es remuneren amb els que els correspon, la societat no podrà sortir d’aquesta misèria on estem. Exigim unes jornades laborals més reduïdes i amb flexibilitat perquè la conciliació entre el treball i la persona no sigui una carrera d’obstacles i una angoixa permanent: les dones són les que realitzin majoritàriament les cures.
Convoquem vaga general conjuntament amb Sindillar, per donar veu als col·lectius amb més precarietat laboral i que no poden exercir lliurement el dret fonamental de la vaga per culpa de la llei d’estrangeria i la precarització que pateixen els sectors més vulnerables, sobretot les persones migrants.
En una roda de premsa conjunta que s’ha realitzat el 4 de març, des de l’Assemblea 8M convoquem una jornada de vaga feminista el proper 8 de març del 2024 i una manifestació a Barcelona el mateix dia 8, a les 18h, amb inici a Passeig de Gràcia amb Diagonal i acte final a Arc de Triomf.
Aquesta convocatòria sota el lema “Dones, lesbianes i trans dempeus contra les precarietats, les fronteres i els genocidis” neix de l’espai de coordinació del 8 de març Assemblea 8M format per companyes de diversos col·lectius feministes, sindicats, comitès de barri, assemblees territorials i organitzacions socials i polítiques d’arreu del territori català, que manté el fil violeta de la història des de les primeres convocatòries feministes del 8 de març a Catalunya.
És una proposta fruit del moviment feminista assembleari de base i arrelat al territori, que recull el treball de les organitzacions, grups i col·lectives fet durant tot l’any per visibilitzar als carrers la gran potència transformadora de la lluita feminista. Enguany, en el lema escollit, volem reforçar el compromís d’assenyalar els tres eixos de violència que travessen les nostres vides i l’actualitat com són les precarietats, el règim de fronteres i els genocidis. Volem posar els nostres cossos i les nostres veus per fer visible que els impactes d’aquestes violències no només tenen una expressió: ressonen en les nostres diversitats i juntes els hi podem plantar cara.
És des d’aquí que recollim l’experiència de les feministes que ens han precedit, que fem de la seva lluita la nostra i ampliem els marcs per a fer del feminisme l’espai on les invisibles, les que mai som tingudes en compte, les qui som deshumanitzades i a les que se’ns nega la nostra agència puguem ser, existir, reconèixer-nos i acompanyar-nos.
L’Assemblea 8M és i vol ser aquest espai on lluitar plegades.
Farem del proper 8 de març una jornada de vaga feminista de consum, de cures, laboral i estudiantil combativa, d’autoorganització feminista, antiracista, anticapitalista i anticapacitista.
A més a més, els sindicats convocants de la vaga, iniciarem les accions de la vaga laboral a les 9 h als jardinets de Gràcia de Barcelona. Si les dones ens aturem, aturem el món.
Manifest:
8M Vaga feminista de cures, laboral, de consum i estudiantil
Les tasques de la llar i de les cures que són el sosteniment del món són infravalorades i invisibilitzades pel sistema cisheteropatriarcal capacitista racista capitalista, que explota totes les que tenen cura de la vida i alhora ens invisibilitza i deshumanitza, separant-nos entre cuidadores i cuidades i negant la interdependència d’aquesta opressió mútua.
Volem visibilitzar aquest treball essencial de les remunerades i les no remunerades, aquestes últimes explotades a casa seva per una divisió sexual del treball totalment asimètrica i amb uns rols estereotipats de gènere que perduren a través del temps.
També denunciem la situació de totes les que treballen en àmbits feminitzats i precaritzats, de les que estan en situació irregular i de totes les que avui no poden fer vaga. Cal reivindicar plegades com volem ser cuidades i reflexionar sobre quin tipus de suports bàsics respecten els drets i llibertats i quins no, quins posen la vida digna al centre i quins no, la segregació no és una opció. L’assistència personal suficient, autogestionada i ben remunerada és el camí. Volem decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, independentment de la nostra edat, funcionalitat i diversitat.
Per la visibilitat de totes les que sostenen el món i per totes aquelles que per manca de suports no poden estar avui aquí, denunciem la violència estructural capacitista racista capitalista i patriarcal i per això fem vaga de cures.
Per les treballadores de la llar i de les cures, un dels sectors laborals més precaritzats, que romanen excloses del Règim General de la Seguretat Social, sense una sèrie de drets fonamentals com ara, estar protegides per la Llei de Riscos Laborals. No va ser fins l’any passat que es va reconèixer el dret al subsidi d’atur però sense que s’apliqués amb retroactivitat de manera que la majoria no l’han pogut aplicar als més de 10, 20 o 25 anys de treball.
9 de cada 10 treballadores d’aquest sector són dones migrades. De les més de 600.000 treballadores a nivell estatal, 200.000 estan forçades a treballar en l’economia submergida, sense papers ni contracte. 1 de cada 4 viuen al llindar de la pobresa, amb salaris que no superen els 800€ mensuals, o sigui cobrant un 60% per sota del SMI (salari mínim interprofessional). Què podem dir llavors, de les companyes que treballen internes a domicilis particulars, generalment en condicions de màxima explotació.
Denunciem les violències i vulneracions que pateixen totes les treballadores d’àmbits feminitzats i precaritzats: les cambreres de pis, les d’atenció domiciliària i les dels serveis sanitaris. Fem nostra la lluita de les jornaleres, les pageses, les dones amb diversitat funcional, les pensionistes i les que treballen a les seves llars, atenent familiars amb necessitats de cures específiques permanents i que no gaudeixen de reconeixement ni remuneració. Fem també nostra la lluita de les treballadores sexuals per les seves demandes.
Per totes les que veiem minvats els nostres drets pel fet de ser dones, lesbianes i trans, i totes les altres identitats dissidents, fem vaga laboral.
A les fronteres europees i les d’altres països enriquits per l’imperialisme colonial es vulneren, amb impunitat i de forma sistemàtica, els drets humans. Els mateixos països colonialistes, racistes i xenòfobs, que saquegen les riqueses de les seves ex colònies, destrueixen els ecosistemes i les formes de producció comunitària i neguen l’entrada a la gent forçada a migrar. Davant l’espoli, l’extractivisme i l’ecocidi del Sud Global per mantenir el consum desenfrenat del Nord Global, les companyes dels territoris colonitzats fem una defensa radical del cos-territori.
Les corporacions oligàrquiques transnacionals, des d’un marc de corrupció sistèmica, assassinen les dissidents i generen intencionadament conflictes armats per apoderar-se per la força del liti, el petroli i de totes les riqueses dels territoris del Sud. Les migracions de les comunitats espoliades marxen camí de l’exili amb perill de mort. Un total de 6.618 víctimes durant 2023 en les rutes d’accés a Espanya, i risc de violacions i agressions masclistes, de fam i de deteriorament de la salut física i mental. La llei d’Estrangeria espanyola i la legislació europea, en particular el vergonyós nou Pacte Europeu de Migració i Asil venen a legitimar més vulneracions de drets a les fronteres, afectant especialment infants i dones, ja que permet el seu empresonament a centres d’internament. La Llei d’Estrangeria també és violència masclista perquè nega els Drets de Ciutadania i impossibilita la denúncia de múltiples violències, especialment les violències sexuals, tal com va passar (i encara passa) amb les jornaleres de Huelva el 2018, que ho van denunciar però les causes judicials van ser arxivades amb absoluta impunitat. Per totes aquestes i més raons, exigim la derogació immediata de la Llei d’Estrangeria.
Les polítiques migratòries, xenòfobes i racistes, no tenen altre objectiu que irregularitzar administrativament la diàspora originada per l’espoli colonial, i amb un caràcter pervers, provoquen l’exclusió social i neguen els drets de ciutadania denegant el padró i dificultant així els procediments d’accés als drets socials de salut, treball, habitatge, educació, etc. Per totes les persones migrades, racialitzades i excloses exigim Regularització, ja. Contra les retirades de custòdia per part de la DGAIA, pel tancament dels CIEs, per l’enderrocament de les fronteres militaritzades i per l’aprovació de la ILP de Regularització, al Congreso de los Diputados y las Diputadas, volem papers per a totes, i perquè cap persona és il·legal, les feministes fem vaga i denunciem la violència estructural racista i colonial.
La dreta, l’ultradreta i el feixisme avancen impunement i amb una violència desfermada contra persones i pobles a molts llocs del món. Hi ha genocidis que tenen lloc ara a Birmània, a Sudan, a Azerbaidjan, al Kurdistan, a Etiòpia i a la República Democràtica del Congo. Per la seva part, el govern sionista d’Israel, saltant-se la legalitat internacional des de fa més de 75 anys, ocupa il·legalment territoris de Palestina, discrimina, tortura i massacra la població civil i li nega aliments, aigua i medecines condemnant cruelment més d’un milió de persones. El genocidi a Gaza, que es recolza en la indiferència i la complicitat dels països occidentals, ha aniquilat la vida de 30.000 persones, de las quals 13.000 són nenes i nens. Contra aquest i tots els genocidis i contra totes les guerres capitalistes fem vaga feminista per una pau justa i contra totes les violències de conquesta i saqueig.
Davant tanta barbàrie, exigim la fi del negoci d’armes, la ruptura de relacions comercials amb Israel, un alto el foc immediat i permanent i la finalització de l’ocupació i del genocidi. Contra el mercat capitalista que passa per sobre de les vides de la majoria de les persones, que fa comerç amb la mort mitjançant la venda d’armes, sembrant el terror i el patiment per enriquir una minoria i que especula amb la salut de la gent i del planeta, ens oposem fermament a totes les guerres i denunciem i condemnem tots els genocidis.
Per la situació de precarietat de les dones més joves, que no es poden emancipar, que tenen dificultats per trobar feina i habitatge i quan treballen també pateixen explotació amb sous de pobresa i contractes escombraria. I per les estudiants feministes, lliures i rebels, que s’oposen a totes les opressions des d’un feminisme anticapitalista i revolucionari capaç de transformar el món, fem vaga estudiantil.
Davant l’empobriment progressiu d’una majoria de famílies afectades per l’encariment dels aliments, la pobresa energètica i els desnonaments, que genera l’especulació estructural de la societat capitalista patriarcal, i que perjudica molt especialment als infants i a les dones, nosaltres posem en el centre la vida. I contra l’especulació immobiliària i els fons voltors, exigim una llei de lloguer que sigui justa i respectuosa amb la vida. Per tot això, fem vaga de consum.
I pel retrocés en drets del col·lectiu LGTBIQA+ i davant les polítiques feminicides de tants governs totalitaris i misògins, ens oposem radicalment a tots els fonamentalismes i acusem el sistema cisheteropatriarcal capacitista racista capitalista de violència i criminalitat. Davant d’això, ni un pas enrere.
No tindrem una societat equitativa i ecològicament sostenible fins que no desmuntem patriarcat, el masclisme, LGTBIQA+fòbia, el racisme, la islamofòbia, l’antigitanisme, el capacitisme, la xenofòbia i les bases colonials del capitalisme. Per totes les nostres lluites, les nuclears d’aquest 8M i totes les altres, unim les nostres veus en un crit d’emancipació de totes les opressions. Perquè només serem lliures si ho som totes. Juntes, amb la flama incombustible dels feminismes, som imparables.
Dones, lesbianes i trans i totes les identitats dissidents, juntes contra la precarietat, les fronteres i els genocidis!
La Intersindical Alternativa de Catalunya ha convocat vaga el dimecres 7 de febrer de dues hores. La vaga es realitzarà de 12 hores a 14 hores per reclamar uns pressupostos més socials, més inversió en educació, en sanitat i en serveis socials. No podem acceptar uns pressupostos que destinen més d’un 2% en armament i defensa militar. Això fa augmentar les desigualtats entre la població que veu minvada la qualitat dels serveis públics. Menys inversió en serveis públics comporten menys qualitat d’aquests. Demanem que els sous es dignifiquin per millorar els serveis públics i que puguin pal·liar la pujada preus que ens empobreix dia a dia.
Vivim en una època on hi ha un encariment del cost de la vida per culpa dels conflictes bèl·lics. La ciutadania ens veiem afectades per l’encariment dels preus i la desprotecció social que comporta. Les feines són cada cop més precàries, els preus cada cop més abusius i els sous no augmenten suficient. Patim una pèrdua de poder adquisitiu any rere any, mentre que el pressupost en defensa no para de créixer. Des de la cultura de la pau, reivindiquem no més pressupostos militars i més inversió en fins socials.
A més a més, la inversió en pressupost militar comporta vulneracions dels drets humans. Les administracions públiques estan finançant el genocidi a Palestina, ja sigui aportant unitats militars (vaixells, armament, etc.) com beneficiant fiscalment empreses que aporten matèries per l’elaboració d’armament (ICL, etc.). Cal aturar aquesta deriva militarista de les institucions espanyoles i catalanes i invertir en serveis públics pel benefici de la ciutadania i que aturin una inflació a l’alça donada pels conflictes bèl·lics.
Dins el marc de la jornada de lluita convocada el 7 de febrer, la IAC també donem suport a totes les accions que es facin en suport del poble palestí i que reclamin la finalització del genocidi i de l’apartheid a Palestina. Reclamem també que les institucions catalanes aprovin resolucions de suport a la denúncia de Sud-Àfrica contra Israel pel genocidi que està cometent.
Finalment, exigim a l’estat espanyol i al Govern català la fi de les relacions comercials amb l’estat d’Israel, sobretot pel que fa a l’apartat militar i de venda de matèries per a la fabricació d’armament.
Volem donar visibilitat i veu al sofriment del poble palestí que pateix des de fa 4 mesos un genocidi i una violència sense precedents. Aportem el nostre gra de sorra per contribuir en la seva causa i anhel de llibertat.
Per tot això convoquem la vaga parcial, de 12 a 14 hores, demà dimecres 7 de febrer de 2024.
Prou complicitat amb l’estat d’Israel,
Per uns pressupostos més socials i menys militars,
Des de la Intersindical alternativa de Catalunya (IAC) denunciem el linxament a les xarxes de comunicació cap al sindicat USTEC·STEs (IAC) per haver-se atrevit a manifestar-se clarament a favor de la pau, el desarmament i els drets humans en relació a l’atac que està patint la població palestina de la Franja de Gaza aquestes últimes setmanes, en un comunicat a la comunitat educativa.
Per això ens fem nostre el seu comunicat, el subscrivim en la seva totalitat i el fem extensiu a tota la societat per presentar-nos ferms contra la guerra, enèrgics per la pau i tossudament militants pels drets i les llibertats.
Més que mai, en defensa de la justícia i la pau!
Un dels eixos de treball de la IAC és l’educació per a la pau i contra les violències. Ens sumem a aquest escrit, enviat per USTEC·STEs (IAC) a la comunitat educativa, en resposta als esdeveniments actuals a Palestina i Israel.
El conjunt de la nostre societat és sotmesa, a través dels mitjans de comunicació generalistes i les xarxes socials, a un tipus d’informació i a unes imatges terribles de violència, de terror i de destrucció, desertes en general de rigor. Tot plegat no els permet comprendre què està passant a Palestina.
Davant d’aquestes situacions i dintre de la nostra funció informativa, considerem que és especialment important que facilitem les eines per poder fer reflexions compartides i incentivar el pensament crític de les persones de la nostra societat.
Des de 1948 existeix un procés de colonització i apartheid dut a terme per Israel en terres palestines, amb més de 700.000 persones refugiades (Nakba), segons les Nacions Unides.
En tots aquests anys d’ocupació, s’han denunciat les pràctiques abusives, la persecució, la dominació i els crims de lesa humanitat contra la comunitat palestina, i un bloqueig il·legal a la Franja de Gaza, des d’organitzacions com ara Amnistia Internacional o Human Rights Watch.
Només el 2023 (abans de l’escalada del conflicte) s’han comptabilitzat 247 vides palestines i 32 d’israelianes assassinades, en atacs de colons a comunitats palestines i expulsions fetes per l’exèrcit israelià.
La UE i els EUA han donat suport a l’estat d’Israel i l’extrema dreta, essent còmplices de les seves polítiques d’extermini ètnic.
Des de la societat civil internacional s’ha impulsat una campanya no violenta de boicot, desinversions i sancions (BDS) contra la colonització, l’apartheid i l’ocupació israelians.
Cap violència està justificada, ni cap a la societat civil palestina ni cap a la societat civil israeliana. Tanmateix, no podem obviar que el setge a la població civil comporta la vulneració d’un dret fonamental i el marc de violència estructural. Per això, fem una crida a abordar aquesta qüestió i a organitzar actes de suport amb la justícia, la pau i la no-violència i els drets humans, i en contra de l’apartheid.
Per saber-ne més:
Breu revisió històrica a l’article “Els camps de refugiats. Apartheid contra el poble palestí?” de l’Eina de Moviments Socials 481.
Comunicat de la Taula Sindical de Catalunya (TSC) en solidaritat amb Palestina:
Durant els últims 75 anys Palestina ha estat víctima d’un genocidi per part de l’Estat d’Israel, que ha implementat un règim d’apartheid deixant desenes de milers de víctimes mortals i centenars de milers de desplaçades.
Per aturar aquest genocidi, els Sindicats Palestins han fet recentment una crida apel·lant a la solidaritat internacionalista de la resta de sindicats del món, demanant-los ajuda en el desarmament de l’Estat d’Israel.
Des de la Taula Sindical de Catalunya ens sumem a aquesta crida, demanant a tota la classe obrera actuar per parar aquest genocidi.
A les nostres afiliades:
Demanem que refuseu col·laborar en la fabricació d’armament o de components d’armament destinat a l’Estat d’Israel.
Demanem que refuseu col·laborar en l’enviament d’armament o de components d’armament destinat a l’Estat d’Israel.
Demanem que organitzeu una campanya de boicot en totes les seccions sindicals d’empreses que fabriquen armament per a l’Estat d’Israel o que són còmplices del genocidi que aquest està perpetrant.
Demanem que doneu suport a totes les manifestacions i convocatòries en solidaritat amb el poble palestí.
Els nostres sindicats donaran suport legal i sindical a totes aquelles persones que refuseu col·laborar en la fabricació o enviament d’armament o parts d’armament a l’Estat d’Israel.
Al Govern català:
Exigim que talli qualsevol relació diplomàtica amb l’estat d’Israel en coherència amb la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2022 que reconeix el crim d’apartheid que aplica l’estat d’Israel contra el poble palestí.
Exigim que deixi de considerar a Israel com a zona estratègica al programa d’ ACCIÓ (Agència per la Competitivitat de l’Empresa) de forma definitiva i no incentivi les relacions empresarials ni comercials amb aquest estat pels seus crims sistemàtics amb el poble palestí.
A l’Estat Espanyol:
Exigim que en totes les organitzacions supranacionals (ONU, Unió Europea, OTAN, etc) impulsi un alto al foc total i permanent a l’Estat d’Israel.
Exigim que aturi totalment i per sempre la col·laboració militar i de seguretat i la compravenda d’armes amb l’Estat d’Israel.
Hi ha participat representació dels signants, els sindicat de la Taula sindical de Catalunya (TSC) IAC i CGT, la I-CSC i els sindicats institucionals CCOO i UGT. Tots els presents s’han posicionat contra el feixisme i han denunciat els intents de trencar la nostra solidaritat impulsant el ‘divideix i venceràs’: amb el racisme, el masclisme i la LGTBIfòbia.
El portaveu de la IAC, David Caño, ha insistit en què, des del sindicalisme, cal marcar un cordó sanitari a VOX com a partit racista i xenòfob. Per D. Caño cal desemmascarar VOX i ens han de trobar units i organitzats per enfrontar-nos a aquesta amenaça. També ha assegurat que la millor manera d’acabar amb VOX és garantir unes condicions laborals i de vida dignes per tothom.
Des de la IAC, ens posicionem, igualment, per no donar cap tipus de suport en les eleccions del 28M als partits que es posicionen a favor de la limitació de drets de ciutadania, la involució democràtica, la repressió social, política i sindical, o la vulneració dels drets econòmics, socials i culturals.
Segons UCFR la declaració és un nou pas en l’articulació de la Xarxa Sindical Unitària Contra el Feixisme i el Racisme, una nova eina del moviment sindical català per fer front, de manera conjunta, a la creixent amenaça de l’extrema dreta i els discursos de l’odi. La Xarxa és fruit de les jornades sindicals organitzades amb molt èxit el passat gener per UCFR amb el suport de l’Institut de les desigualtats.
Intervenció D. Caño, portaveu de la IAC
Pel 28M rebutgem racismes, feixismes i imposicions totalitàries.
El sindicalisme és i sempre ha de ser una eina clau en la lluita contra el racisme i l’extrema dreta! La unitat fa la força! #StopVOX #StopIdentitaris #NoPassaran
La Taula sindical de Catalunya, TSC, (CGT, CNT, COBAS, COS, IAC, SO), des de l’equip d’organització de l’1er de Maig anticapitalista 2023, impulsa el manifest per defensar els dret de la classe treballadora i convoca manifestació el dilluns (1/5/23), a les 18:00, a la Rambla del Raval de Barcelona.
El manifest 1 Maig ofensiva de Classe denúncia la precarització dels serveis públics, la privatització, l’increment de pressupost militar, l’explotació dels migrants i evidencia el incompliments electorals com el de la derogació de la llei mordassa, la llei d’habitatge electoralista. Exigeix millorar les condicions laborals i es solidaritza amb la lluita contra la reforma de les pensions del govern Macron. Defensa, també, l’enfortiment dels sindicats combatius i fa una crida a la confluència de lluites i a organitzar una ofensiva de la classe treballadora que construeixi un contrapoder al capital.
El capitalisme continua avançant dia a dia, apropiant-se cada cop de més esferes de la nostra vida. Ens roba el temps i la vida a canvi d’un salari, amb el que cada dia és més difícil viure de forma digna. Ens roba desmantellant i precaritzant els serveis públics, ens roba apropiant-se, privatitzant i monopolitzant cada cop més recursos bàsics per al sostén de la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua, la terra o els aliments. Ens roba rebaixant les pensions i allargant la vida laboral, mentre la joventut pateix un atur crònic. Al capitalisme li sobren diners per augmentar el pressupost militar per l’OTAN i diu que no en te per la sanitat.
Un capitalisme neocolonial que no conforme amb extreure els recursos naturals del sud global, explota a les migrants que venen fugint de la violència i devastació, al treball de la llar i les cures, al treball sexual, al treball agrícola i a tota sort d’oficis informals sense dret a l’atur, a pensió o a qualsevol tipus de garanties laborals.
Amb un govern mentider que no s’atreveix ni a derogar la Llei mordassa, que no retira les parts més lesives de les reformes laborals, tal com va prometre. Amb un govern agenollat als poders econòmics, que aprova una llei d’habitatge més en clau electoralista, que no pas a garantir l’accés a un habitatge digne. I amb la lluita del poble francès contra la reforma de les pensions gravada a les retines, ens plantegem que ja n’hi ha prou de retrocedir davant els embats del capital.
És per això que volem passar a l’ofensiva, per recuperar terreny al capitalisme i recuperar tot allò que ens està robant. I ho farem engegant lluites allà on hi hagi injustícies. Empresa a empresa recuperant drets i millorant les condicions laborals. Sector a sector unint plantilles i millorant convenis. I ho farem carrer a carrer, combatent el discurs neoliberal i individualista, barri a barri, poble a poble construint comunitats de lluita. Ho farem articulant una lluita comuna entre treballadores i usuàries en defensa d’uns serveis públics de qualitat.
Per això és necessari enfortir les organitzacions de la classe treballadora, ELS SINDICATS. Els sindicats de classe i autònoms de tot poder polític o econòmic i independents de les subvencions estatals. Enfortint el sindicalisme que no creu en la concertació social de les poltrones, que sap que per negociar amb el capital s’ha de trencar la pau social i pressionar.
Per tot això és necessari la confluència de les lluites i les organitzacions de classe que planten cara als diferents fronts de la despossessió capitalista. La confluència amb el moviment per l’habitatge, amb el moviment migrant, amb el moviment pensionista, amb el feminisme de classe, amb l’ecologisme radical, amb l’economia social i solidària, i amb totes aquelles organitzacions que ens vulguin acompanyar en aquesta ofensiva de lluita.
Per això aquest primer de maig la Taula Sindical de Catalunya, fem una crida a la classe treballadora a iniciar una ofensiva contra la classe capitalista que ens vol cada dia més empobrits i agenollats. Fem una crida a les organitzacions anticapitalistes a fixar-se més en el que ens uneix que no en el que ens separa, i a engegar un nou cicle de lluita per a organitzar la indignació, i construir un contrapoder que ens permeti recuperar terreny al capital.
Derogació de la reforma laboral
Derogació de la llei mordassa i la llei d’estrangeria
Per unes pensions dignes i la reducció de l’edat de jubilació
Per la reducció de la jornada laboral
Per fer retrocedir el capital: Vaga General!
Taula sindical de Catalunya.
Font original: https://iac.cat/2023/04/20/1m-ofensiva-tsc/