Arxiu d'etiquetes: universitats

Nota informativa pacte d’estabilització. 31gen.

Després de vàries reunions de negociació entre gerència, JPASF i CEPASL, dijous 31 de gener s’ha acordat el pacte pel desenvolupament dels processos d’estabilització extraordinària i de l’Oferta Pública d’Ocupació del Personal d’Administració i Serveis. El proper dimecres 6 de febrer està prevista la seva signatura.

Us informem dels aspectes més rellevants:

  1. Fases i valoració

Els processos constaran de dues fases:

  1. Fase d’Oposició (PAS Funcionari) / de Proves (PAS Laboral) amb una puntuació màxima de 60 punts
  2. Fase de Concurs (PAS Funcionari) / de Valoració de mèrits (PAS Laboral) amb una puntuació màxima de 40 punts.
  1. Fase d’Oposició (PAS Funcionari) / de Proves (PAS Laboral)

Fase eliminatòria que constarà de: 

  • Qüestionari de coneixements tipus test i/o de resposta breu. Es valorarà amb 15 punts
  • Supòsit pràctic professional. Es valorarà amb 30 punts
  • Entrevista personal. Es valorarà amb 15 punts
  • Acreditació o certificat d’aptitud de català, i castellà. Es valorarà apte/no apte. En cas de no tenir-ne, es farà una prova específica. El nivell de coneixements requerit per a cada perfil s’establirà d’acord amb la normativa vigent.
  • Acreditació o certificat d’anglès. Es valorarà apte/no apte. En cas de no tenir-ne, es farà una prova específica.Serà exigible per a aquelles places convocades que ho tinguin definit com a requeriment a la RLT.

 En el cas de places amb especialitat, es farà una prova per especialitat que els candidats podran escollir.

 Fase de Concurs (PAS Funcionari) / de Valoració de mèrits (PAS Laboral)

  • Serveis prestats desenvolupant funcions pròpies dels perfils dels llocs de treball que són objecte de les corresponents convocatòries a la Universitat Politècnica de Catalunya: a raó de 5 o 4 punts per any complet; 0,42 o 0,33 per mes, respectivament, per als períodes inferiors a l’any.
  • Serveis prestats desenvolupant funcions pròpies dels perfils dels llocs de treball que són objecte de les corresponents convocatòries en administracions públiques, incloses universitats públiques, a raó de 2,5 o 2 punts per any complet; 0,21 o 0,17 per mes, respectivament, per als períodes inferiors a l’any.

Calendari.

A proposta del CAU, hem aconseguit que totes les convocatòries dels concursos surtin entre l’any 2019 i 2020, inclòs les de l’àmbit de biblioteques.

Abans d’abril està prevista una negociació amb el CEPASL sobre les borses de treball temporal, principis generals de les convocatòries de selecció i calendari i de les de promoció.

Com a CAU hem convocat una assemblea al PAS Laboral Temporal, que us arribarà en breu, per tal d’informar amb més detall d’aquest pacte. No hem aconseguit que el CEPASL convoqués aquesta assemblea, ja que a la reunió del Comitè, tant UGT com CCOO han votat en contra de fer-la, argumentant que si en altres acords no s’ha fet ara tampoc caldria, i que cada sindicat faci l’acció sindical que cregui oportuna i que informi com vulgui. En aquesta reunió prèvia també ens ha sobtat que CCOO i UGT votessin a favor de l’aprovació del pacte abans de la reunió de gerència i sense saber com quedaria el redactat final.

Sembla que prioritzin els interessos particulars dels seus sindicats per davant de la defensa dels interessos comuns del col·lectiu afectat.

Creiem que, donada la importància del tema, el CEPASL i els sindicats negociadors no podem signar el document sense explicar els termes del pacte i sense conèixer l’opinió dels afectats.

InfoCAU – UPC 24 gener 2019

Comencem l’any 2019 i tenim noves informacions:

Eleccions sindicals CEPASL UPC.

S’ha publicat al portal de personal el preavís fet per CCOO per les properes eleccions per escollir el proper Comitè d’Empresa de PAS Laboral de la UPC. S’obre doncs un procés electoral que previsiblement pot durar entre tres i quatre mesos. Els possibles acords del CEPASL actual que pugui haver-hi els haurà de desenvolupar el nou Comitè d’Empresa.

Increment salarial 2019.

En la reunió d’ahir 23-01-19 el Gerent ens va comunicar que l’increment salarial anunciat per als treballadors públics d’un 2,5% s’aplicarà en la nòmina del mes de gener.

Estabilització personal temporal i interí UPC.

Tot i que queden aspectes encara sense concretar, la intenció del gerent és tancar el pacte d’estabilització en aquest mes de gener per a poder convocar les oposicions de PASF en aquest mes.

Aspectes que encara estan per concretar d’aquest pacte:

– Mèrits: la proposta és similar a altres processos que s’estan fent en altres universitats. La gerència està valorant la viabilitat d’aquesta proposta.

– Borses de treball: Estem d’acord en crear la Borsa, ara hem de definir les condicions. Es farà una proposta en breu.

– Assignació de les places de laborals: la gerència ens farà una proposta en aquests dies. La nostra postura és que cada candidat/a pugui escollir la plaça que l’interessi.  Totes les places sortiran amb el codi de la RLT, destinació i àmbits.

– Fase de proves: Hi ha d’haver en aquest pacte la puntuació de les diferents fases eliminatòries. Hem acordat que hi haurà una prova d’especialitat que els candidats podran escollir.

A banda d’aquest pacte s’està negociant altres aspectes també importants:

– Calendari: La proposta de gerència és que totes les convocatòries sortiran entre l’any 2019 i 2020 excepte les de l’àmbit de biblioteques. Vam proposar que facin l’esforç que aquest àmbit també pugui sortir abans del 2020.

– Formació: Hi haurà un pla de formació per tot el PAS.

També volem informar que hem aconseguit el compromís del Gerent per aquest any que a les persones que se’ls acabi el contracte de rellevista, els faran un altre contracte d’interinatge.

La JPASF farà demà una assemblea pel personal interí. El CAU va demanar a Gerència que la Junta pugui convocar a aquells treballadors i treballadores del PASL que optin a una plaça que surti a oposicions, i la gerència va acceptar. Per si de cas a alguna persona no li arribés la convocatòria de l’assemblea, serà el 25 de gener, a la sala d’actes de l’EPSEB de 12 a 14 hores.

El CAU ha proposat al president del CEPASL que convoqui una assemblea de PASL per informar i sobre tot abans de signar cap acord.

Des del CAU, com sempre, estem vetllant perquè es respectin els principis d’igualtat, capacitat i mèrits, però també vetllem perquè el personal UPC afectat tingui garantides les més justes i millors opcions legals possibles, per entomar aquest procés d’estabilització extraordinari i de l’Oferta Pública d’Ocupació del PAS. Us mantindrem informats i com sempre ens posem a la vostra disposició per atendre els vostres dubtes.

Compensació horària pels majors de 60 anys.

Vam presentar a la reunió de desembre amb la gerència una proposta acordada en el CEPASL de compensació horària pels majors de 60 anys, que va ser rebutjada per la gerència. En la reunió d’ahir el gerent havia de presentar a la part social una proposta que finalment, per problemes d’agenda del gerent, no va presentar. Es va comprometre a fer-ho a la propera reunió.

El CAU ha posat damunt la taula que el personal amb un mínim de 60 anys i com a màxim amb l’edat de jubilació pugui demanar una reducció horària similar a la que han gaudit fins el 2018 els/les companyes que es van acollir a aquest acord ara ja caducat i que caldria renovar. Des del CAU, no acceptarem empitjorar el que ja era vigent, lluitarem en la negociació, per evitar un greuge comparatiu entre els treballadors i treballadores que han pogut gaudir de la reducció horària fins desembre de 2018 i que encara l’estan gaudint i la resta de persones que també per edat haurien de gaudir-ne en endavant. Esperem en breu informar-vos del resultat.

COMUNICAT AL PAS DE LA UPC DEL SINDICAT CAU-IAC

Benvolgudes companyes i companys,

Aquesta setmana assistim a diverses convocatòries de vagues i mobilitzacions en el sector públic català: sanitat, llars d’infants, educació primària i secundària, universitats i administració general de la Generalitat i, les organitzacions que signem aquest comunicat hi donen suport i fem una crida a la participació. El deteriorament dels serveis i de les condicions de treball, tot i l’esforç assumit pel personal i la ciutadania, que han provocat les polítiques econòmiques i socials dels diferents governs en els darrers anys mereix, sens dubte, respostes contundents en forma de mobilitzacions continuades.

En el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya i en la resta d’universitats públiques, la convocatòria de vaga ha estat formalitzada pels dies 28 i 29 de novembre i dirigida a tots el sectors de la comunitat universitària: Estudiants, PAS i PDI. En el cas del PAS hem constatat que no es donaven les millors condicions perquè la vaga tingués una incidència important en el col·lectiu. Caldrà continuar treballant perquè el PAS de les universitats assoleixi la seva pròpia capacitat de mobilització al marge de les decisions interessades de les cúpules dels sindicats de CCOO i UGT.

No obstant, qualsevol membre del PAS que cregui convenient exercir el seu dret de vaga els dies 28 i 29 de novembre, ho podrà fer sense avís previ i pel temps que estimi oportú coincidint amb la seva jornada laboral. Per concentrar la mobilització del PAS de la UPC, fem una crida a participar en la manifestació unitària que tindrà lloc demà dijous 29 de novembre a les 12 hores a Plaça Universitat. La participació en la manifestació està coberta legalment per la convocatòria de vaga presentada per CGT i COS.

Barcelona, 28 de novembre de 2018

REUNIÓ DE LA MESA GENERAL 20 juliol 2018 – Estem indignades!

(Article publicat a la revista electrònica Quincacau de les companyes CAU-UAB)

Els CAU-IAC exigeixen la reversió de les retallades mentre la IAC fa palesa la indignació per la manca de compromís de govern després de la primera Mesa General de la Funció Pública.

El passat divendres 20 de juliol els CAU-IAC van fer un comunicat de premsa exigint la reversió de les retallades aprofitant les rodes de premsa posteriors a la primera Mesa General de la Funció Pública a la que va assistir el nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, va manifestar la indignació 

de les persones treballadores de l’Administració per la manca compromís de govern. Barbens va dir que “la IAC exigeix la implementació immediata de la moció 121 de 18 de maig de 2017 del Parlament de Catalunya“, que suposa el compromís del retorn de les pagues de 2013 i 2014 (amb una calendari de recuperació). La IAC exigeix, també, el retorn d’aportacions als Fons d’Acció Social i la jornada de 35 hores setmanals i els altres drets robats des del 2012 (+info).

El comunicat de premsa dels CAU-IAC exhorta a la immediata reversió de l’incompliment dels acords i del conveni amb la retirada de l’increment de jornada horària del 7% (de 35 a 37 hores i 30 minuts setmanals) que s’ha estat aplicant a les universitats públiques catalanes des de 2012 i a la implementació de mesures socials, i exigeix, com a prioritat, tancar el procés d’estabilització del PAS en precari així com la reducció de la temporalitat.

La IAC ha fet públiques les propostes reivindicatives del sector públic pel 2018 i, amb data 23 de juliol, ha publicat un comunicat on qualifica la reunió de la Mesa General de juliol com un menyspreu al seu propi personal.

TV3: TN migdia (20/7/18):

Declaracions a premsa d’Assumpta Barbens, portaveu de la IAC:

El Govern incompleix els acords del Parlament i maltracta i discrimina les treballadores i els treballadors públics.   iac.cat

Monitores i monitors, Consergeries i estabilització.

A la darrera reunió abans de l’estiu (20 de juliol) del CEPASL amb gerència ens van presentar a la pantalla de la sala de reunions dues propostes de pacte pels 2 primers temes (pacte en relació a les monitores esportives i els monitors esportius i, pacte per a la millora de les dotacions en l’àmbit de recepció), que no ens han donat amb antelació per llegir, estudiar i presentar esmenes, propostes, etc.

El CAU no creu que aquesta sigui la millor manera de treballar, i considerem una falta de respecte pels representants dels treballadors, el fet de no aportar la documentació sobre els temes que s’han de tractar. Canvien els rectors, canvien els gerents, però el sistema i l’equip de treball no canvien.

Si es vol demostrar voluntat negociadora, cal presentar la documentació amb el temps adient i aconseguir així que les reunions siguin profitoses.

Monitores i monitors esportius

La gerència considera que l’activitat de monitoratge esportiu no és una activitat prioritària i ha informat sobre les places vacants que hi ha en l’àmbit de la consergeria a temps complet al personal temporal de monitores i monitors, i així si volen, poder canviar la seva situació contractual amb la UPC i condicions laborals. Aquests llocs també sortiran a l’Oferta Pública d’Ocupació.

Des del CAU creiem que això comporta per una banda, un element positiu: que les consergeries tinguin més efectius i que les monitores i monitors tinguin un futur laboral més llarg;  però d’altra banda comporta una situació que no ens agrada: la privatització total del personal que donarà les activitats dirigides.

Consergeries.

Després de més de 2 anys d’estudis i treball, de reunions i propostes en l’àmbit de consergeries la gerència continua amb la seva proposta de dimensionament de mínims (annex 1) a complir en el termini d’un any, i a sobre posant en la proposta de pacte: “…dintre de les limitacions pressupostàries i normatives.”, o cosa que és el mateix: que si ens acollim a problemes pressupostaris o de normativa no es comprometen a complir el pacte. Tot això a complir a curt termini.

En els darrers anys, els problemes de pressupost són continus, i amb la situació política actual tan moguda, les afectacions i canvis laborals normatius, lligades  a les lleis d’acompanyament de pressupostos de l’estat, als compliments de dèficit, etc. fan que condicionar un pacte a aquests factors sigui garantia de problemes o, en el pitjor dels casos, d’excuses per l’incompliment. La limitació pressupostària no pot encobrir la falta de voluntat política que percebem de l’actual equip de direcció.

El CAU el que proposa és dotar a les consergeries del personal necessari per donar un servei de qualitat i no estem d’acord a fer pactes sobre dimensionaments mínims (una persona sola a la tarda, per ex.) que no garanteix el servei que cal donar.

Celebrem que per fi una exigència reiterada de fa molt de temps del CAU estigui en aquesta proposta i reconeguin que es podia haver fet abans: el compliment de l’acord del CEPASL amb gerència de les persones que van passar el procés de concurs convocat per resolució 2171/2009 i resolt mitjançant resolució 947/2010 (els 7 auxiliars de servei que van aprovar i passar el concurs i van quedar en llista d’espera) es tindran en compte en els termes previstos en la mateixa convocatòria, és a dir,  seran els primers a proveir els llocs de treball que surtin en l’àmbit de consergeria.

A mig termini, en l’àmbit de recepció, la proposta no recull res i això vol dir que amb aquests mínims s’haurà de donar el servei per un temps indefinit.

Estabilització de plantilla.

Tot i que no ens van donar la informació per escrit, la gerència ens va comentar: un pacte conjunt amb el CEPASL i la JPASF, el número aproximat de l’Oferta Pública d’Ocupació de laborals i funcionaris sense concretar les places i que els mèrits serien un 40% de total de la puntuació.

El CAU ha demanat reiteradament que es doni formació adient al personal afectat per afrontar els processos d’estabilització (concurs), inclosos els idiomes que s’hagin d’acreditar, ja que el que s’estabilitza són les places i les persones han de guanyar el concurs. La resposta per part de la gerència va ser positiva i cal acordar el temari i calendari.

Al setembre esperem que es pugui concretar una mica més i avancem en el calendari dels concursos i dels cursos de formació.

 Bones vacances!

UNIVERSITATS Drets civils i Democràcia

El món universitari català s’uneix per defensar els drets civils i la democràcia

 Integrants de la majoria d’universitats catalanes denunciaran en un acte conjunt la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat

 Professors, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en els darrers mesos a les diverses facultats públiques i privades de Catalunya. Per aquest motiu, el pròxim dijous 14 de juny celebraran un acte conjunt en el qual també es reivindicarà la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i es reclamarà la llibertat pels presos polítics.

 Sota el títol “Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia”, l’acte compta amb l’adhesió d’integrants de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Durant la celebració es mostrarà un resum dels manifestos i els actes reivindicatius que s’han realitzat al llarg del curs en aquestes institucions, resum que també es pot consultar en aquest enllaç: https://universitatspelsdretscivils.blogspot.com

 El ponent principal de la celebració serà el filòsof i professor de la Universitat de Girona Xavier Antich que posarà de relleu quin ha ser el paper de la universitat en el si de la societat com a garant del diàleg, la llibertat d’expressió i de càtedra, del pensament rigorós i crític, i també dels valors democràtics. Al costat d’Antich, també hi intervindrà un representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics, i el Col·lectiu Laude conformat per exrectors de les universitats catalanes. A més, també es presentarà un manifest internacional, traduït a diverses llengües, amb el qual el món universitari català vol fer arribar la seva veu a les altres institucions acadèmiques d’arreu del món. Clourà l’acte la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

 En la fila zero, també hi seran presents entitats i associacions que han donat el seu suport a la celebració: l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Crida per la Llibertat, Comissions Obreres (CCOO), la Unió General de Treballadors (UGT), la Intersindical CSC i Col·lectius assemblearis d’universitats-Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC), la Federació Nacional d’Estudiats de Catalunya (FNEC), el Sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson.

 El periodista barceloní Antoni Bassas serà l’encarregat de conduir l’acte que es farà a les 12 del migdia a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex de la UPC i que comptarà amb l’actuació de la Coral d’Arquitectura, que donarà la benvinguda i clourà la celebració.

Assetjament “PARADISE” a les universitats

Assetjament, l’assignatura que suspenen i amaguen les universitats públiques.

 Article de Jordi (Koki) Gassiot Pintori, treballador del Personal d’Administració i Serveis de la UAB, delegat del CAU-IAC i encausat pel  cas dels 27 i mes @KokiGassiot.

Les universitats públiques catalanes, lluny d’estar lliures d’assetjament, són un paradís on les víctimes son ignorades. Moltes de les organitzacions universitàries, de forma sistemàtica, protegeixen els agressors i, a la pràctica, els faciliten i premien amb la seva permissivitat i indiferència. L’assetjament pot arribar a convertir-se en una forma gestió de les relacions laborals i, fins i tot, de lideratge i promoció.

L’assetjament és, actualment, un dels riscs psicosocials més important en l’àmbit laboral, especialment a l’administració pública, incloses les universitats. Aquest pot afegir-se a altres riscs, com l’estrès, el “burn out” (síndrome de la persona cremada), el bullying o la violència ocupacional, provocant una situació d’indefensió molt difícil d’abordar a les possibles víctimes, a més de danys psicològics i emocionals que afecten a la seva salut, a la vida quotidiana i a la familiar de forma inevitable.

L’assetjament s’ha d’entendre com una problemàtica complexa que engloba fenòmens com la discriminació, l’assetjament moral vertical i/o horitzontal, el laboral, el vampirisme social, formes de lideratge tòxic o el més que conegut assetjament sexual. La característica bàsica de l’assetjament és la presència d’una conducta sistemàtica i prolongada sobre una persona, grup o col·lectiu que persegueix una finalitat concreta.

L’estranya organització social estamental de les universitats i les seves lògiques socio-acadèmiques post-feudals, fan de les universitats una terra fèrtil on l’assetjament es desenvolupa com una planta invasora abonada i ben regada. Estudiants, investigadors i docents (PDI) i personal dels serveis i l’administració (PAS) estableixen unes peculiars relacions de jerarquia i poder on, l’assetjador, es pot moure amb una gran impunitat. La teranyina jeràrquica del PDI, que es superposa a l’estructura vertical del PAS, i l’especial relació de dependència deixeble-alumne generen espais de màxim confort i presència per l’agressió psicosocial.

Els esforços que es generen des dels òrgans institucionals per evitar l’assetjament són clarament insuficients, especialment quan s’hi sobreposen interessos ocults que promouen l’estructura de poder, el principi d’autoritat o la preservació de la immaculada imatge de l’acadèmia…

Casos paradigmàtics es donen entre la jerarquia dels grups de recerca i els departaments: els docents “high level” poden tenir nivells de poder sobre altres docents de més baixa categoria, però també sobre estudiants de tercer cicle. Els caps dels grups de recerca, directors de departaments o investigadors principals fan funcions encobertes de cap de personal, de selecció, d’avaluació, etc. Dins d’aquesta jerarquia, la carrera acadèmica i professional de les persones de nivell més baix, altament especialitzades i formades en la majoria dels casos, pot dependre totalment d’aquest “jefe” a nivell laboral.

Quan s’estableix una relació vertical d’assetjament la víctima queda absolutament desprotegida. L’assetjament pot ser sexual o psicològic (mobbing), o una barreja d’ambdues coses. La indefensió de la víctima és tan gran que es veu abocada a la submissió o abandonament ABSOLUT de la seva carrera acadèmica i professional. L’assetjador, normalment revestit d’una pàtina de reconegut prestigi (i principi d’autoritat), impedirà el desenvolupament professional de la víctima en tot el seu àmbit d’influència acadèmica… Això afecta també a una gran part del personal de suport a la recerca, conegut com a PAS de capítol 6 (C6), normalment amb contractes d’obra i servei que depenen directament d’un projecte dirigit per un investigador d’alt nivell. Si no hi ha projecte, es produeix l’acomiadament del C6…, en cas de que no es produeixi una submissió evident.

En alguns casos concrets s’han detectat els que podríem considerar “assetjadors en sèrie”. Persones amb un currículum d’assetjament d’anys d’evolució, amb múltiples víctimes. L’entorn, coneixedor de la situació, ha amagat i protegit l’assetjador mentre ignorava i desprotegia a les víctimes. Situacions que, quan s’han fet públiques, en molts casos l’entorn ha reconegut que ja ho sabien, n’eren coneixedors i no van fer res. “Ja saps com és, és molt passional, se li ha de deixar una mica de marge perquè aporta molts projectes i publicacions, i molts recursos econòmics a aquesta universitat“.

Altres situacions són els lideratges tòxics que afecten a tot un conjunt de persones treballadores. Persones amb actituds autoritàries, arbitràries i capritxoses que generen ambients insalubres a nivell psicosocial: canvis constants (i arbitraris) en les formes de treballar, greuges comparatius entre persones de la mateixa categoria i perfil (tractament diferenciat, privilegis…), ordres contradictòries, molestar a les persones treballadores en els seu temps de descans, menysteiment el seus drets laborals, indiferència… En molts casos aquestes actituds afecten especialment a persones amb característiques especials en la seva jornada com pot ser la reducció de jornada per cura d’avis o infants. S’han detectat centres de treball on les persones afectades amb diagnòstics d’accidentabilitat en el lloc de treball per riscs psicosocials, superen el 25%…

Les relacions resultants entre assetjador i víctima es reparteixen de forma diferent entre els diferents estaments universitaris. En el cas dels estudiants de primer cicle es produeix majoritàriament el conegut com a “bullying escolar” i l’assetjament sexual característic entre grups d’edat post adolescent, això és una evidència. És prou conegut que en la relació estudiant-PDI, per qüestions de jerarquia, més que situacions d’assetjament es produeixen situacions d’abús, principalment sexual. Tot això podria fer semblar que el rol de l’assetjador va lligat al de professorat, però no és així en absolut: va lligat als rols de poder i de jerarquia.

Poder i jerarquia entre les persones treballadores del PAS, també poden generar casos d’assetjament, gairebé com una forma de gestió del personal… Molts “caps” (tant del personal d’administració i serveis com del docent investigador) utilitzen el recurs de l’assetjament per forçar el trasllat “voluntari” d’una persona treballadora que els pugui ser incòmode en el seu equip de col·laboradors: menysteniment, maltracta, canvis de funcions, tasques humiliants, incompliment de drets laborals…, i una pressió constant per foragitar membres de la plantilla que no s’adeqüin al perfil o submissió requerida per l’assetjador. En el cas de que la víctima s’enfronti, la solució de l’empresa sempre és oferir un trasllat a la víctima, justificat-lo per motius de salut… L’assetjador aconsegueix el seu objectiu sense ni tan sols un desgast social dins de l’empresa, al contrari. En molts casos es premia i reconeix com un èxit aquestes maniobres i, fins i tot, en cas d’intervenció de l’empresa, s’opta per la promoció de l’assetjador.

És cert que des de la responsabilitat institucional es treballa per evitar l’assetjament. D’una banda es generen protocols anti-assetjament i s’executen avaluacions de riscs psicosocials, però és clarament insuficient. El sistema és extremadament garantista en la defensa dels drets de l’assetjador, però molt poc eficaç en la defensa dels drets de la víctima i la prevenció de cara a possibles nous episodis. El principi d’innocència de l’assetjador es defensa amb tanta força, en aquests casos, que es deixa a la víctima en situació d’indefensió i vulnerabilitat…, segurament perquè corporativament es potencia la presència d’una jerarquia de poder ben diferenciada en la comunitat universitària.

La lluita contra l’assetjament fa necessària un gran complicitat per part de tota la comunitat i dels responsables de la institució i, també, una major implicació de la inspecció de treball.

És imprescindible la cooperació i promoció de les tasques de vigilància que es fan des de la representació dels treballadors (sindicats i organismes unitaris), que són, normalment, els primeres detectors dels riscs psicosocials. És imprescindible desenvolupar institucionalment, una xarxa preventiva i de protecció, per evitar els casos d’assetjament i intervenir de forma decidida quan es detecten.

Cal fer-ho amb la participació cooperativa i coordinada de totes les representacions de la comunitat universitària: equips de govern, gerència, responsables de seguretat i salut laboral, representació dels estudiants, organismes unitaris, delegats i seccions sindicals… Només així, les universitats deixaran de ser l’actual paradís on els assetjadors es mouen amb absoluta impunitat i desenvolupen estructures de poder i creixement en base a aquesta xacra socio-laboral.

Koki Gassiot i Pintori és membre de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i responsable de riscs laborals de la Secció sindical dels Col·lectius Assemblearis d’Universitat (CAU-IAC) de la UAB. També forma part del Claustre de la UAB i del Consell Nacional de la IAC.

Març de 2018.

24 de Març pel treball i les pensions dignes: Marxa bàsica

Aquest dissabte 24 de març la Marxa de la dignitat convoca a Barcelona una manifestació en defensa del treball en condicions dignes i del sistema de pensions públic. La manifestació començarà a les 18h a la plaça Universitat. Aquest dia coincideix amb l’arribada a Madrid de la Marxa bàsica contra l’atur i la precarietat, que va començar el dia 10 de març a Lleó. Aquesta mobilització té com a objectiu posar a l’agenda política la necessitat d’establir una renda bàsica, tot complint el que diu la Carta Social Europea, que estableix que cap prestació ni pensió (contributiva o no) pot estar per sota de 647€.

La Marxa Bàsica és una iniciativa de les comunitats de lluita de persones en atur forçós, que per molt que el sistema ja no els vulgui, no es resignen a perdre la dignitat. Assemblees d’aturades del Baix Llobregat, 500 X20 del Garraf, Mariola en Moviment, de Lleida, « las sillas del hambre de València» els campaments de la dignitat d’Extremadura, les Corralas, d’Andalusia, assemblees d’aturades de Madrid, Astúries, Galiza, Castella. Gent molt precària que porten anys lluitant a les les seves localitats, per l’habitatge, els serveis bàsics, plans d’ocupació i treballant les coordinacions territorials i estatals (Marea Bàsica).

D’aquí, des de Catalunya sortiran 4 autocars cap a Madrid, que aniran a rebre a la gent que ha caminat i al mateix temps ens manifestaren a Barcelona per reivindicar que ningú estigui sense ingressos En aquests moments de creixement de l’economia veiem com continuen eixamplant-se les desigualtats i això no es pot permetre.

La Marea Bàsica agrupa aquells sectors de la classe treballadora abandonats moltes vegades per les esquerres i el sindicalisme. Aquestes companyes estan donant tota una lliçó de combinar feina diària local amb lluites més generals. Des de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) entenem que la lluita de la classe treballadora també ha d’incloure els àmbits que treballen des de la Marea Bàsica. Cal posar gent i recursos. Les companyes estan fent un gran esforç, caminant en ple hivern per visibilitzar la lluita de les invisibles i posar en primer pla una realitat cruel, que és que mentre 12,9 milions de persones a tot l’Estat viuen en risc de pobresa el nombre de milionaris ha crescut un 60% des de 2008.

Font : article web IAC

En aquest recull també volem fer ressò de l’èxit de participació a les mobilitzacions ciutadanes d’aquests darrers dies:

Un membre del PAS UAB encausat injustament

Entrevista feta al nostre company Koki Gassiot PAS-L de la UAB, encausat per participar en una roda de premsa el 2013. Podeu veure l’entrevista sencera al Diari del Treball al següent enllaç/títol:

Jordi Gassiot: «en el cas ‘dels 27 i mes’ fan servir la tècnica kafkiana del procés com a càstig»

Fiscalia demana 11 anys de presó al representant del (PAS) de la UAB per participar en una roda de premsa en suport a una tancada per la universitat pública.

Jordi Gassiot Pintori (Koki) és membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La fiscalia li demana 11 anys de presó i una multa. Junt amb ell, estudiants i 1 professor afronten peticions penals que juntes superen 300 anys. El cas de Jordi, més conegut com a Koki, té característiques especials.

[…]

Jo ho he dit, fan servir la tècnica kafkiana: utilitzen el procés com a càstig en si mateix, perquè estic convençut que al final tots sortirem absolts, perquè l’acusació no té ni cap ni peus, però ens hauran fet passar 4, 5, 6 o 7 anys amb una espasa de Dàmocles a sobre del cap i això no t’ho tornarà mai ningú.

Més informació:   https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

Presentació del Nou Consell de Direcció UPC al PAS.

15 de gener 2018 a l’auditori del Vèrtex

De fet, amb el títol en tindríem prou, perquè a part de presentar els noms pels nous càrrecs, poca cosa més. Si algú esperava que el nou Rector i el seu equip ens marquessin quines serien les seves línies estratègiques generals, doncs es veu que encara no les tenen clares. Això sí, ho farem entre tots i de baix cap a dalt.

El rector va dir que ens presentarà un pla d’actuació en 3 mesos a totes les diferents àrees. Es veu que ni a la preparació de la candidatura, ni a la campanya electoral, ni des del 15 de novembre fins avui, no tenien massa clar quin seria el pla d’actuació. Tota la comunitat de la nostra universitat coneix que la UPC continua vivint moments delicats, això ho sabem no d’ara, és una qüestió que amb certa claredat  era damunt la taula a la darrera convocatòria electoral per escollir rector.

Al programa electoral podem intuir algunes coses, però especialment pel PAS falta concretar quina serà la política laboral del nou equip.

D’altra banda  cal recordar que el PAS és un col·lectiu que ha patit greument les retallades, i que aquesta presentació era una oportunitat per presentar una orientació clara en la política del PAS.  Posar com a excusa la pròrroga dels pressupostos del Govern Central i, de rebot, els de la Generalitat, és…  això mateix:  una excusa, perquè això ja ho sabíem el passat mes d’octubre.

És de suposar que el pressupost serà semblant als anys anteriors o pitjor (atenent les retallades que el Sr. Montoro està fent a la Generalitat). Llavors calia i cal urgentment un pla de xoc per tirar endavant amb aquesta situació econòmica, i un pla estratègic per administrar, governar i capgirar aquesta situació, i nosaltres no l’hem vist. Ni s’intueix, tot dependrà de factors externs (segons ens van explicar), finançament, balanç entre ingressos i despeses,… no ens val! L’equip directiu ja hauria de tenir clara la seva estratègia, perquè les finances i el balanç econòmic depenen en gran mesura de l’acció de govern.

En el breu torn de preguntes poques concrecions,  “prenem nota i ja ens ho mirarem” és la frase que vam sentir més d’una vegada.  Ja sabem que acaben d’aterrar (potser és que ni s’ho imaginaven) al govern de la UPC, però insistim, quan algú es presenta per governar, és perquè coneix la situació i té les línies estratègiques  clares.

En fi, esperarem (tant de bo sigui molt poc temps)  a què ens mostrin el pla d’actuació, però de moment, de la presentació vam sortir freds, això sí, freds de baix cap a dalt.

Ah!, us deixem un parell de perles de la intervenció del Rector per la vostra reflexió:

– “ sense el PAS es poden guanyar unes eleccions, el que no es pot fer és governar…”

–  [responent a quins serien els canals de comunicació pel PAS] “estamos en ello, no patiu que arribaran…”