Arxiu de la categoria: Drets Humans i Socials

21D: suport a les mobilitzacions ciutadanes

Comunicat de suport a les mobilitzacions ciutadanes del 21 de desembre

En l’actual situació política, caracteritzada per la manipulació mediàtica, la repressió policial i judicial per part de l’estat espanyol, s’ha creat una situació d’excepció en què s’estan vulnerant els drets humans, socials i polítics de la ciutadania. Aquesta situació, auspiciada pels poders fàctics relacionats amb el franquisme, i atiats per una ultradreta que mai no ha marxat de les institucions espanyoles ha generat una sensació de malestar general entre la societat catalana.

L’existència de presos polítics, exiliats, víctimes de persecucions polítiques des d’instàncies judicials, s’ha vist agreujat per la vaga de fam de Jordi Sánchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep  Rull. La indiferència dels poders de l’estat agreugen encara més un clima polític convuls, en què determinats mitjans i grups polítics es dediquen a criminalitzar la legítima protesta contra el que molts consideren una mostra d’imperdonable inhumanitat. Per acabar-ho d’adobar, el proper divendres, 21 de desembre, el Consell de ministres espanyol té decidit celebrar la seva sessió a Barcelona, just un any després que el bloc del 155 fou clarament derrotat, i en un moment en què hi ha risc per a la vida de quatrepresos polítics.

És per això que la IAC, sempre al costat de la justícia social, les llibertats polítiques, les institucions catalanes, els valors expressats a la Declaració dels Drets Humans  i la decència moral ofereix ple suport a les mobilitzacions cíviques, socials i pacífiques que puguin esdevenir-se en aquestes jornades, i demanen estendre-les arreu del país.

Rebutgem absolutament tot intent de criminalitzar la protesta i la dissidència que està intentant fer l’entramat polític i mediàtic d’una monarquia en descomposició. Demanem que la ciutadania es pugui expressar, sempre, en llibertat.

Convocatòries:

Barcelona

18:00 manifestació, jardinets de Gràcia (Diagonal/Passeig de Gràcia)

Girona

12:30 concentració, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)
18:00 manifestació, Subdelegació del govern (avinguda 20 de juny, 2)

Lleida:

11:00 aturada 15′ als llocs de treball
19:00 concentració, Subdelegació del govern (plaça de la Pau, 1)

REUNIÓ DE LA MESA GENERAL 20 juliol 2018 – Estem indignades!

(Article publicat a la revista electrònica Quincacau de les companyes CAU-UAB)

Els CAU-IAC exigeixen la reversió de les retallades mentre la IAC fa palesa la indignació per la manca de compromís de govern després de la primera Mesa General de la Funció Pública.

El passat divendres 20 de juliol els CAU-IAC van fer un comunicat de premsa exigint la reversió de les retallades aprofitant les rodes de premsa posteriors a la primera Mesa General de la Funció Pública a la que va assistir el nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, va manifestar la indignació 

de les persones treballadores de l’Administració per la manca compromís de govern. Barbens va dir que “la IAC exigeix la implementació immediata de la moció 121 de 18 de maig de 2017 del Parlament de Catalunya“, que suposa el compromís del retorn de les pagues de 2013 i 2014 (amb una calendari de recuperació). La IAC exigeix, també, el retorn d’aportacions als Fons d’Acció Social i la jornada de 35 hores setmanals i els altres drets robats des del 2012 (+info).

El comunicat de premsa dels CAU-IAC exhorta a la immediata reversió de l’incompliment dels acords i del conveni amb la retirada de l’increment de jornada horària del 7% (de 35 a 37 hores i 30 minuts setmanals) que s’ha estat aplicant a les universitats públiques catalanes des de 2012 i a la implementació de mesures socials, i exigeix, com a prioritat, tancar el procés d’estabilització del PAS en precari així com la reducció de la temporalitat.

La IAC ha fet públiques les propostes reivindicatives del sector públic pel 2018 i, amb data 23 de juliol, ha publicat un comunicat on qualifica la reunió de la Mesa General de juliol com un menyspreu al seu propi personal.

TV3: TN migdia (20/7/18):

Declaracions a premsa d’Assumpta Barbens, portaveu de la IAC:

El Govern incompleix els acords del Parlament i maltracta i discrimina les treballadores i els treballadors públics.   iac.cat

UNIVERSITATS Drets civils i Democràcia

El món universitari català s’uneix per defensar els drets civils i la democràcia

 Integrants de la majoria d’universitats catalanes denunciaran en un acte conjunt la repressió que viu la societat catalana per part de l’Estat

 Professors, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes volen fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que s’han dut a terme en els darrers mesos a les diverses facultats públiques i privades de Catalunya. Per aquest motiu, el pròxim dijous 14 de juny celebraran un acte conjunt en el qual també es reivindicarà la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i es reclamarà la llibertat pels presos polítics.

 Sota el títol “Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia”, l’acte compta amb l’adhesió d’integrants de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Durant la celebració es mostrarà un resum dels manifestos i els actes reivindicatius que s’han realitzat al llarg del curs en aquestes institucions, resum que també es pot consultar en aquest enllaç: https://universitatspelsdretscivils.blogspot.com

 El ponent principal de la celebració serà el filòsof i professor de la Universitat de Girona Xavier Antich que posarà de relleu quin ha ser el paper de la universitat en el si de la societat com a garant del diàleg, la llibertat d’expressió i de càtedra, del pensament rigorós i crític, i també dels valors democràtics. Al costat d’Antich, també hi intervindrà un representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics, i el Col·lectiu Laude conformat per exrectors de les universitats catalanes. A més, també es presentarà un manifest internacional, traduït a diverses llengües, amb el qual el món universitari català vol fer arribar la seva veu a les altres institucions acadèmiques d’arreu del món. Clourà l’acte la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

 En la fila zero, també hi seran presents entitats i associacions que han donat el seu suport a la celebració: l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER), el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Crida per la Llibertat, Comissions Obreres (CCOO), la Unió General de Treballadors (UGT), la Intersindical CSC i Col·lectius assemblearis d’universitats-Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC), la Federació Nacional d’Estudiats de Catalunya (FNEC), el Sindicat d’estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Col·lectiu Praga i el Col·lectiu Wilson.

 El periodista barceloní Antoni Bassas serà l’encarregat de conduir l’acte que es farà a les 12 del migdia a l’Auditori de l’Edifici Vèrtex de la UPC i que comptarà amb l’actuació de la Coral d’Arquitectura, que donarà la benvinguda i clourà la celebració.

El 155 s’ha d’aixecar immediatament

Novament l’Estat espanyol vol imposar la seva voluntat via 155, amb la paralització de la publicació al DOGC del nomenament del govern de la Generalitat, indispensable perquè el nou executiu prengui possessió. Novament es vol decidir des de el govern central la composició del govern de la Generalitat.

Novament el Govern de l’Estat espanyol amb l’acord de PSOE i Ciutadans, demostren que el 155 és una eina d’extorsió per imposar per la via repressiva el que no pot guanyar per les urnes. Des de la IAC volem expressar el més absolut rebuig a aquesta nova agressió que deixa, no només el govern de la Generalitat, sinó tota la administració i els seus treballadors, així com el conjunt de la població de Catalunya, sota l’arbitrarietat política i jurídica permanent d’un Estat que ja va demostrar a cops de porra l’1 d’Octubre quina és la seva concepció de la democràcia.

En aquest conflicte entre democràcia i involució autoritària de l’Estat. La IAC ho té clar,  ens posicionarem al costat de tots el repressaliats i ens organitzarem i mobilitzarem amb tots els actors socials i polítics per tombar el 155, per la llibertat immediata de totes les persones empresonades per les seves idees polítiques, pel respecte a la voluntat del poble català i per recuperar tots els nostres drets com a treballadores.

Font artcle: Web IAC

La Nakba i altres notícies, 18 maig 2018

Aquí us deixem un nou recull de notícies i informacions alternatives per fer lectura crítica :

Acord CEPASL-UPC per a la compactació de les jornades de les prejubilacions:

Tot i que encara no s’ha fet públic, aquesta setmana el Comitè d’Empresa ha signat un acord amb el Gerent de l’UPC que possibilitarà, si així ho desitgen, a les persones del PAS-L que es van acollir a la jubilació parcial, previ acord amb el responsable de la seva unitat, compactar la prestació de serveis en un únic moment temporal. És a dir, podran treballar d’una sola vegada, tot seguits, els dies que estan obligats a fer-ho per la jubilació parcial.

Continuen vigents també les altres 2 modalitats anteriors (setmanal i de 48 dies anuals) de l’acord anterior. Esperem que en breu es faci públic aquest acord.

Davant la Naqba permanent, multipliquem la nostra solidaritat.    iac.cat

Revertim les retallades, acabem amb el 155, llibertat presos i preses!   iac.cat

Des de la IAC mantenim l’exigència al govern central de la retirada del 155, la reversió dels seus efecte i la reactivació de l’activitat dels departaments.

Des de la IAC exigim a presidència i al govern una aposta decidida pels serveis públics i pel personal que els desenvolupa. Cal revertir totes les retallades patides en els darrers anys, tant pel que fa a la prestació de serveis com en el referent a les condicions laborals de les treballadores i treballadors: ni la Generalitat de Catalunya, ni la resta de l’administració pública catalana, poden seguir a la cua en els drets laborals del seu personal, laboral o funcionari; i això ha de canviar!    […]                               Revertim les retallades!
Acabem amb el 155!
Llibertat presos i preses!
Retorn de les exiliades!
Entre totes decidim-ho tot!                                            Si vols llegir tot l’article: fés click aquí

Volem donar el nostre suport a les persones docents de l’IES EL PALAU injustament acusades:

Tirar endavant, malgrat les acusacions siguin falses.  diarieducacio.cat  

  Dues ex professores de l’Institut El Palau descriuen els sentiments de dolor i impotència que viuen els 11 companys que han estat encausats per suposadament haver humiliat alumnes fills de guàrdies civils, una acusació que consideren falsa de totes totes.  #9delPalau @9delPalau Suport IES El Palau

Sobre l’acord de (no)millora sobre ocupació i condicions de treball :

Als CAU-IAC no ens agrada l’acord de millora de l’ocupació pública signat entre els sindicats majoritaris i el govern de l’estat Espanyol, creiem que menysté al personal de les Administracions Públiques i pacta pujades minses (mitjana de l’1,91%) que no milloraran gaire el 14% de poder adquisitiu perdut els darrers anys de congelació salarial (això sense comptar les pagues extraordinàries). És un acord lligat a estabilitats pressupostàries que la Generalitat no queda clar si complirà, i tampoc ens agrada perquè lliga les pujades al PIB i no a l’IPC, quan els darrers anys de crisis el PIB ha estat molt per sota de l’IPC… i per altres raons que estan molt ben explicades per les nostres companyes en aquests articles que enllacem a continuació:

II Acord de (no)millora de l’ocupació pública signat pel govern de l’Estat amb CCOO, UGT i CSIF.  Revista QuinCacau CAU-UAB

Acord sobre ocupació i condicions de treball.  Butlletí CATACCRAC  CATAC-IAC

1r de maig 2018

Contra la precarietat i la repressió aquest 1 de maig aixequem el sindicalisme combatiu:

Una eina de lluita i autoorganització permanent de la classe treballadora.

«la tradició dels oprimits en ensenya que l’estat d’excepció en què vivim és la regla». Walter Benjamin

Aquest any es compleixen 132 anys de la Revolta de Haymarket a Chicago que va signifcar la consecució de la jornada de 8 hores a molts sectors industrials als EEUU. El primer de Maig recordem als afusellats George Engel, Adolf Fischer, Albert Parsons, August Vincnet Theodore Spies i Louis Lingg i a totes les companyes i companys que cada any pateixen repressió per lluitar pels drets de les treballadores. Per exemple a Colòmbia només al 2017 es van produir 212 agressions amb el resultat de 22 morts.

“La crisis ha quedat enrere” ens diuen mentre la població en risc de pobresa arriba al 19’2%, la pobresa infantil a Catalunya s’enfila a un 30%“ i els desnonaments segueixen sent la norma mentre es dispara la bombolla especulativa dels lloguers.

Ells diuen :“les reformes laborals generen ocupació de qualitat”, mentre l’atur afecta a 419.000 persones a Catalunya i més de dos terços no cobrem prestacions; la majoria dels contractes que es generen són temporals i a temps parcial, el 12% dels que treballem no sortim de la pobresa i les dones cobrem un 24% menys per la mateixa feina: la feminització de la pobresa creix i la invisibilització del treball reproductiu i la violència de gènere configuren un sistema de doble explotació i opressió (de triple opressió a totes les immigrants).

Ells diuen: “Estem modernitzant els serveis públics i el model de pensions” mentre el govern de l’Estat privatitza les pensions i ens roba els 68.000 milions d’€ que hi havia al 2011 a la guardiola i els pensionistes perdem prop de 700 euros cada any des del 2010. L’administració de l’Estat signa acords de “millora de condicions laborals” amb el sindicalisme de concertació que ens fa perdre poder adquisitiu. Tot això mentre a Catalunya es perpetua la retallada del 14% en la despesa pública en la Sanitat mentre en ensenyament, la inversió segueix a la cua de l’Estat i d’Europa quan per llei hauria d’arribar al 6% i mentre (via 155) és renoven concerts a les patronals de l’educació i no s’implementa la llei de la renda mínima garantida.

La repressió sindical és una de les més silenciades i a la vegada més generalitzada. Avui la precarietat laboral permet als empresaris utilitzar l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de companyes sindicalistes estan sent perseguides i empresonades per lluitar. La IAC no ens lliurem d’aquesta repressió, companys, com el Koki Gassiot (CAU-IAC), amenaçat amb 11 anys de presó per defensar la Universitat Pública, en Ramon Font, portaveu de la USTEC-IAC denunciat per defensar la immersió lingüística i el company Cartanyà de Tarragona perseguit per participar a la vaga del 3 d’Octubre.

Les dones treballadores en general i el moviment feminista en particular han donat tota una lliçó de capacitat de mobilització, la vaga general del 8 de març ha estat històrica, les reivindicacions que van portar la vaga continuen presents. Igualtat de salaris, d’oportunitats laborals, fi de l’assetjament han d’estar presents també el 1 de maig.

La gent treballadora moltes vegades ha de marxar dels seus territoris natals per fugir de guerres, desastres o de la pobresa i la fam. Avui veiem com moren companyes a la mediterrània i com a les migrats i refugiades que viuen a Catalunya se ‘ls neguen els drets de ciutadania i/o han d’afrontar infinitat de dificultats per assolir la nacionalitat o la residència. Des de dissabte 21 d’abril l’assemblea de migrants i refugiades està tancada a l’antiga escola Massana per reclamar els drets que els corresponen com a persones.

Vivim en un món el 8 % de la població té el 85% de la riquesa global, un sistema irracional que concep els ecosistemes com mercaderies i amenaça de destruir la vida al planeta. Però també vivim a un món en el que les persones no es resignen i lluiten amb esperança per millorar les seves vides i deixar un món millor per a les generacions futures. Cal que l’ energia social és constitueixi també en autoorganització sindical en els centres de treball.

Davant els atacs a la sobirania popular, davant la involució democràtica, les retallades, la persecució d’artistes, activistes, polítics, mestres, bombers, les privatitzacions i la precarietat, posem la vida en el centre, unifiquem les lluites i construïm entre totes una agenda comuna dels moviments socials i el sindicalisme combatiu i portem les reivindicacions del carrer a tots el centres de treball. Contra la precarietat i la repressió aquest 1 de maig aixequem el sindicalisme combatiu!

Igualtat

Llibertats

Solidaritat

Pensions i sous dignes!

 

Font: web iac.cat

 

La manifestació del 15 d’Abril pels presos polítics

 

Des del CAU-IAC donem suport i us convidem a participar de manera massiva a la manifestació convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, una plataforma que aplega entitats i sindicats.

Manifestació 15-A a Barcelona: 12.30 h de la plaça Espanya -Avinguda Paral·lel  (Omnium Cultural)

L’Espai Democràcia i Convivència convoca una mobilització coincidint amb els 6 mesos de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
L’Espai Democràcia i Convivència convoca el proper diumenge 15 d’abril una gran manifestació coincidint amb els 6 mesos d’empresonament del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el fins fa poc president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. Sota el lema ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!’, la marxa arrencarà a les 12.30 h de la plaça Espanya de Barcelona i avançarà per l’avinguda Paral·lel fins als jardins de les Tres Xemeneies, on hi haurà l’acte final. De moment, ja hi ha 527 autocars confirmats que arribaran d’arreu del territori.

La manifestació del 15 d’abril pels presos polítics començarà a les 12.30 i recorrerà el Paral·lel  (Vilaweb)

El 16 d’abril farà mig any que Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC i ara diputat de Junts per Catalunya, van ser empresonats a Soto del Real. Aquest diumenge, dia 15, un dia abans que el calendari en marqui els sis mesos, una gran manifestació a Barcelona demanarà el seu alliberament i el dels altres set presos polítics independentistes: Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

La mobilització, la convoca l’Espai Democràcia i Convivència, una plataforma transversal que respon a la crida de bastir un front democràtic ampli més enllà de l’independentisme que reivindiqui l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Les entitats i sindicats que el subscriuen demanen de cercar ‘les formes i espais per al diàleg i la negociació política’ a totes les institucions catalanes, de l’estat espanyol i de tot Europa.

Llibertat Presos Polítics i derogació del 155

IAC PER A LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS

IAC PER LA DEROGACIÓ DEL 155

Ara és l’hora de bastir entre totes una primavera catalana, ara és l’hora de lluitar per la nostra dignitat i els nostres drets més elementals com a poble i classe treballadora!

Estem en un moment polític i social absolutament excepcional, amb un Estat Espanyol demofòbic, que, amb l’aplicació del 155, va destituir el govern legítim de la Generalitat i va efectuar un cop d’estat de facto a les institucions catalanes per deixar-les sota la seva tutela. Part de l’antic govern a l’exili o empresonat, activistes socials, bombers, docents, regidors, alcaldes, ciutadania en general … empresonats o imputats, acusats de rebel·lió o sedició …

Els darrers dies estem assistint a una nova escalada repressiva de l’Estat amb nous empresonaments i detencions de representants legítims del poble de Catalunya, combinat amb la repressió  a activistes i ciutadania en general que ens mobilitzem amb dignitat contra aquest atac permanent als drets més elementals.

Des del primer moment la IAC no s’ha cansat d’assenyalar que el que estructura la naturalesa d’aquest conflicte polític i social a Catalunya és un conflicte entre democràcia i involució autoritària de l’Estat; davant la il·legal i il·legítima ocupació de diversos departaments de la Generalitat i les detencions que estaven realitzant el 20s forces policials i militaritzades de l’Estat, sumat a la persecució a càrrecs electes i treballadors i treballadores del sector públic i privat, a la ocupació de mitjans de comunicació i impremtes, a la prohibició d’actes i la requisa de materials pel referèndum de l’1 d’Octubre, la IAC es va posar al costat del poble mobilitzat que volia exercir un dret tant bàsic com és el seu dret a l’autodeterminació.

Davant aquest procés d’involució democràtica la IAC va teixir i bastir una xarxa de solidaritat permanent amb l’esquerra sindical de tot l’Estat. Va impulsar actes de solidaritat internacional amb el poble català aquí i arreu a través de les marxes de la dignitat o With Catalonia. El 10-S la IAC va organitzar un acte amb l’esquerra sindical de tot l’estat a Barcelona en favor del dret d’autodeterminació i en defensa del referèndum de l’1 d’Octubre.

Després dels fets del 20s la IAC va impulsar junt amb altres sindicats i moviments socials a Catalunya la plataforma per les llibertats i contra la repressió que va permetre l’èxit de la vaga general del 3 d’Octubre després de la repressió policial de l’1-O.

La IAC també va donar suport a la jornada de Vaga General de 8N, que en aquest cas va tenir un seguiment molt desigual, en un context ja d’aplicació del 155, on a més, es va intentar repetidament i fins a l’últim moment il·legalitzar la vaga per part de la Patronal catalana; amb tota la confusió i desmobilització que això va suposar. Els CDRs van aconseguir, no obstant, tirar endavant una mobilització que va paralitzat el país i que va tenir una presència massiva en totes les ciutats de Catalunya

Però tant la vaga del 3-O com la del 8-N van ser una lliçó exemplar de dignitat, d’autoorganització i mobilització popular que va desbordar les forces institucionals, i que va trencar els esquemes d’un sindicalisme de concertació que sembla que encara no és conscient del canvi de paradigma que ha significat la crisis econòmica i la involució democràtica que estem patint aquí i arreu de l’Estat.

En els darrers dies la IAC i d’altres sindicats alternatius em tornat a activar la plataforma 3-0 per les llibertats i contra la repressió per la llibertat dels presos polítics, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions, contra  el 155.

En la seqüencia que va del 20s a la proclamació de la república del 27-O, va quedar palès que només l’autoorganització popular i l’impuls d’un sindicalisme alternatiu i combatiu podran donar una resposta a l’altura de la greu agressió que estan vivint les classes treballadores d’aquest país i les seves institucions.

És per això que des de la IAC estem compromesos impulsar i/o participar de totes les iniciatives que malden  per la llibertat dels presos polítics, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions, contra la repressió i el 155.

Davant l’actual deriva autoritària cal aixecar un front ampli i democràtic antidepressiu i simultàniament passar a l’ofensiva dels drets socials: enfortir i nodrir totes les solidaritats, aixecar entre totes una agenda social antiausteritària des dels moviments socials per guanyar totes les llibertats: polítiques, socials i econòmiques.

Ara és l’hora de bastir entre totes una primavera catalana, ara és l’hora de lluitar per la nostra dignitat i els nostres drets més elementals com a poble i classe treballadora!

24 de Març pel treball i les pensions dignes: Marxa bàsica

Aquest dissabte 24 de març la Marxa de la dignitat convoca a Barcelona una manifestació en defensa del treball en condicions dignes i del sistema de pensions públic. La manifestació començarà a les 18h a la plaça Universitat. Aquest dia coincideix amb l’arribada a Madrid de la Marxa bàsica contra l’atur i la precarietat, que va començar el dia 10 de març a Lleó. Aquesta mobilització té com a objectiu posar a l’agenda política la necessitat d’establir una renda bàsica, tot complint el que diu la Carta Social Europea, que estableix que cap prestació ni pensió (contributiva o no) pot estar per sota de 647€.

La Marxa Bàsica és una iniciativa de les comunitats de lluita de persones en atur forçós, que per molt que el sistema ja no els vulgui, no es resignen a perdre la dignitat. Assemblees d’aturades del Baix Llobregat, 500 X20 del Garraf, Mariola en Moviment, de Lleida, « las sillas del hambre de València» els campaments de la dignitat d’Extremadura, les Corralas, d’Andalusia, assemblees d’aturades de Madrid, Astúries, Galiza, Castella. Gent molt precària que porten anys lluitant a les les seves localitats, per l’habitatge, els serveis bàsics, plans d’ocupació i treballant les coordinacions territorials i estatals (Marea Bàsica).

D’aquí, des de Catalunya sortiran 4 autocars cap a Madrid, que aniran a rebre a la gent que ha caminat i al mateix temps ens manifestaren a Barcelona per reivindicar que ningú estigui sense ingressos En aquests moments de creixement de l’economia veiem com continuen eixamplant-se les desigualtats i això no es pot permetre.

La Marea Bàsica agrupa aquells sectors de la classe treballadora abandonats moltes vegades per les esquerres i el sindicalisme. Aquestes companyes estan donant tota una lliçó de combinar feina diària local amb lluites més generals. Des de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) entenem que la lluita de la classe treballadora també ha d’incloure els àmbits que treballen des de la Marea Bàsica. Cal posar gent i recursos. Les companyes estan fent un gran esforç, caminant en ple hivern per visibilitzar la lluita de les invisibles i posar en primer pla una realitat cruel, que és que mentre 12,9 milions de persones a tot l’Estat viuen en risc de pobresa el nombre de milionaris ha crescut un 60% des de 2008.

Font : article web IAC

En aquest recull també volem fer ressò de l’èxit de participació a les mobilitzacions ciutadanes d’aquests darrers dies:

Vaga feminista 8 març i manifestació

Ens sobren raons per fer una vaga feminista i mobilitzacions aquest 8 de març. Us les recordem en aquest enllaç i al final d’aquest missatge.

Per totes aquestes raons donem suport i us convidem a participar a la manifestació del 8 març 2018 a les 18:30 a Diagonal/Passeig de Gràcia de Barcelona, i a totes les accions a la resta de pobles i ciutats de Catalunya convocades per multitud de col·lectius feministes i socials adherits al col·lectiu VAGAFEMINISTA (vegeu el web https://vagafeminista.cat/  o a twitter https://twitter.com/vagafeminista8m).

Aquí teniu infos i algunes FAQS:

Amb aquesta vaga general volem fer visible:
· La necessitat de millorar les condicions laborals i aplicar les mesures corresponents per posar fi a la desigualtat laboral, la bretxa salarial, el sostre de vidre i la desigualtat en les pensions.

· Que les cures no han d’impedir accedir a llocs de treball, ni han de suposar problemes organitzatius, ni penalitzacions en la promoció, ni en el salari, ni en la jubilació.

· Que cal continuar treballant per l’aplicació efectiva dels protocols d’assetjament en l’àmbit laboral i posar-hi totes les mesures per eradicar la violència masclista.

· Que calen mesures pressupostàries i normatives que apostin per avenços socials i en matèria de conciliació.

· La gran precarietat laboral en totes les feines i la vulnerabilitat de la situació laboral i social a la qual es veuen sotmeses les dones sense garanties laborals i que no poden exercir el seu dret a vaga.

· La necessitat de canviar els rols i fer front al sistema patriarcal. La IAC aposta per un sindicalisme alternatiu en contacte estret amb els moviments socials i que s’implica en les campanyes per eradicar qualsevol tipus de violència i/o desigualtat.