Tot el suport a la gent de l’@assemblea i @omnium així al Jordi Cuixart i al Jordi Sánchez. Per les llibertats contra la repressió!
— IAC (@la_IAC) 16 de octubre de 2017
Des de les entitats, organitzacions i sindicats convocants de la vaga general del 3 d’octubre volem denunciar la violència desplegada per part dels cossos policials de l’estat espanyol durant aquest 1 d’octubre i condemnem la repressió i la vulneració de drets i llibertats civils, sexuals i polítiques tant individuals com col·lectives que s’està produint a Catalunya en forma d’un estat d’excepció encobert.
Hem decidit convocar vaga general per denunciar les pressions i les amenaces que el conjunt de les classes treballadores i populars hem patit durant aquestes darreres setmanes així com els constants atacs a la llibertat d’expressió i les contínues temptatives d’atemorir el conjunt de la població catalana.
Volem deixar clar que davant les polítiques austericides que han precaritzat les nostres vides durant aquests darrers anys i que han desmantellat el sector públic amb un pla de rescat bancari. Cal que ens organitzem i apostem per una carta de drets social que posi en valor totes les experiències, pràctiques i coneixements acumulats per part dels diferents moviments socials durant tots aquests anys: des de l’economia social i solidària a la sobirania alimentaria, des de la defensa del territori a les lluites feministes i contra les violències masclistes. Dels moviments per la pau al reconeixement dels drets de les persones migrades.
Fem una crida a paralitzar el país, des de tots els sectors i àmbits de les nostres vides, per plantar cara a la repressió i en defensa de les nostres llibertats.
Aquest 3 d’octubre vaga general i social
Ens trobem totes juntes a les 18h als Jardinets de Gràcia de Barcelona.
Per un bloqueig total,
HO ATURAREM TOT!!!
Barcelona, 1 d’octubre de 2017
CGT
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Intersindical-CSC
COS
No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.
Vicent Andrés Estellés.
En primer lloc, i davant la il•legal i il•legítima ocupació de diversos departaments de la Generalitat i les detencions que estan realitzant forces policials i militaritzades espanyoles, sumat a la persecució a càrrecs electes i treballadors i treballadores del sector públic i privat, a la ocupació de mitjans de comunicació i impremtes, a la prohibició d’actes i la requisa de materials pel referèndum volem condemnar aquest estat d’excepció encobert, dut a terme pel govern del PP i els seus aliats.
Des de la IAC pensem que cal donar una resposta a l’alçada de la gravetat del moment, en contra de la repressió i en la defensa dels drets democràtics i civils, de la sobirania del poble català i del seu dret d’autodeterminació. Ara és l’hora de l’activació popular, per això cridem al conjunt de treballadors i treballadores a seguir defensant el nostre legítim dret a votar aquest 1 d’octubre, a defensar la democràcia i a solidaritzar-se i situar-se al costat de les persones objectes de la repressió i de les institucions catalanes.
Volem deixar molt clar que, no acatarem aquest cop d’estat intolerable tancant-nos a casa, i per tant:
– hem convocat al conjunt del moviment sindical, social, cultural i polític català a una assemblea demà per plantejar una sèrie de mobilitzacions que incloguin la vaga general i social a Catalunya.
– Durant el dia d’avui realitzarem els tràmits administratius necessaris, amb la intenció de garantir la possibilitat que es pugui convocar una vaga general a si el govern de l’Estat impedeix que es faci el referèndum. En defensa dels drets i les llibertat de la gent treballadora.
Volem afirmar, també, que el món del treball, que els explotats i els precaris, sempre hem estat a la lluita en contra de les injustícies socials i les agressions als drets individuals i col•lectius més bàsics, i en aquest sentit aquesta vegada també hi serem. Per defensar el dret d’autodeterminació i també per plantejar una proposta en clau constituent des de baix a l’esquerra concretada amb la carta dels drets socials de Catalunya.
Per acabar fem una crida internacionalista i a la solidaritat dels treballadors i treballadores de la resta de pobles perquè ens acompanyin en aquest desafiament per la democràcia, la justícia social i la llibertat.
Per la democràcia, per la mobilització popular, pel referèndum i per la justícia social:
ara és l’hora de la classe treballadora!
ara és l’hora del poble!
Barcelona, 20 de setembre de 2017
INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA (IAC)
Des del CAU-UPC i com a membres integrants de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya, sindicat majoritari entre el funcionariat de la Generalitat, i àmpliament majoritari en educació ) donem suport a la NO SIGNATURA dels acords totalment insuficients de la Funció Pública, i per això reproduïm el comunicat de les nostres companyes d’USTEC-STES (IAC).
A la Mesa General de Funció Pública CCOO i UGT han signat dos acords totalment insuficients, el procés de discussió dels quals ha estat un despropòsit: d’una banda, la proposta per escrit sobre l’oferta pública d’ocupació va ser lliurada 14 hores de la Mesa; d’altra banda, l’acord sobre el retorn de les condicions laborals va ser redactat per l’Administració durant la mateixa reunió, ja que els seus representants no portaven la proposta per escrit (devien pensar que cap sindicat acceptaria el retorn de només un 10% de la paga del 2013, cosa que sorprenentment sí van fer CCOO i UGT). Un cop valorats aquests acords, la IAC (intersindical Alternativa de Catalunya on s’integra USTEC·STEs) ha decidit NO SIGNAR-LOS.
No el signem perquè es deixa sense efecte la moció del Parlament (que tant va costar d’aconseguir fa només un mes) que insta el Govern a pagar el 100% de la paga del 2013 durant el 2018. En canvi, CCOO i UGT accepten a la primera el paupèrrim 10% que va proposar l’Administració. A aquest ritme acabarem cobrant la del 2014 el 2037!
No el signem perquè en els casos d’ampliació de supòsits que permeten cobrar el 100% de les incapacitats temporals (IT) no hi entren la majoria de malalties infecto-contagioses i els que hi entren són difícils de diagnosticar amb una única visita al metge de capçalera. Aquesta inconcreció provocarà malentesos i discrepàncies en uns moments en què el que més preocupa el i la treballadora és la seva salut. Tal com insten el Govern diferents resolucions parlamentàries, la IAC està pel retorn del cobrament del 100% de les baixes, com passava abans de les retallades.
No el signem perquè deixem passar el moment en què el funcionariat és el focus d’atenció mediàtic i a l’acord només hi ha un «compromís de negociació» però no s’hi concreta cap calendari per tancar el retorn de la resta de condicions laborals perdudes.
No el signem perquè la nostra estratègia judicial pel que fa al retorn de com a mínim la part meritada de les pagues del 2013 i 2014, amb casos oberts arreu de Catalunya, podria evitar la prescripció judicial.
No el signem perquè és una reproducció literal de l’acord signat a Madrid, que s’ha incorporat als Pressupostos Generals de l’Estat. I tot i haver passat dos mesos des de la signatura no hi ha ni tan sols una quantificació o compromís de les places que sortirien en cada sistema d’accés establert. No signem un xec en blanc a l’Administració.
No el signem perquè el curs vinent la situació de la plantilla del Departament d’Ensenyament serà excepcional: hi haurà prop de 20.000 interins/es amb una vacant a jornada sencera (vora el 30% de la plantilla), als quals cal sumar les mitges vacants i el personal substitut, de manera que prop del 40% del personal es trobarà en situació de temporalitat. En aquesta situació excepcional, l’article 61.6 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) permetria que es pogués dur a terme un procés de consolidació a través d’un concurs de mèrits però l’administració catalana ni tan sols s’ho planteja.
No el signem perquè desconeixem, i no tenim cap tipus de compromís, respecte a quantes places es podria aplicar la transitòria 4a de l’EBEP, ja que, tot i que a l’acord es parla obertament de processos de consolidació en el cas de places ocupades temporalment des de l’1 de gener de 2005, estan obertes a la lliure concurrència i l’experiència en el lloc de treball «no podrà determinar en cap cas, per si mateixa, el resultat del procés selectiu». A més, per la tipologia de vacants dels centres educatius públics, aquesta transitòria no s’ha aplicat mai al sector de l’ensenyament a cap comunitat autònoma, raó per la qual, sense un compromís ferm que s’aplicarà a Catalunya, és un brindis al sol.
No el signem perquè, un altre cop sense cap concreció de dades, el nou sistema que s’ha de negociar en les diferents meses sectorials, que permetria superar, en part, el sistema memorístic actual (RDL 276/2007), s’aplica només al 90% dels llocs de treball ocupats de manera temporal i ininterrompuda almenys en els tres anys anteriors al 31 de desembre del 2016, és a dir, des del curs 2013-14, en plenes retallades. Segons les nostres dades, l’estiu del 2013 es van adjudicar 6.023 vacants a personal interí docent i, per tant, només 5.420 places podrien sortir amb aquest nou sistema. A més, en aquest nou sistema continuarà havent-hi una fase d’oposició eliminatòria, en la qual tant l’acord estatal com la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat exclouen l’experiència docent. Tampoc no hi figura que l’experiència docent hagi de tenir un pes rellevant, significatiu… en altres fases del procediment.
No el signem perquè a menys que ens diguin el contrari, la resta d’oferta pública sortirà com a taxa de reposició i, per tant, el sistema d’accés serà l’ordinari (recollit pel RDL 276/2007): memorístic, obsolet i allunyat de les aules i de les situacions personals de cadascú. Cal lluitar perquè el sistema d’accés a les places de l’oferta ja publicada (en què la taxa de reposició només surt en el preàmbul, que no té efectes jurídics) i de l’ampliació que hi pugui haver sigui el més favorable per al personal interí.
No el signem perquè, tot i que s’hi estableix una xifra màxima de 8% de personal interí al final de tot el procés (que ja veurem si s’assoleix), no s’hi diu res de les persones que no aprovin aquests processos d’accés. Dintre de la delegació de la IAC, USTEC·STEs va proposar l’elaboració d’un pacte d’estabilitat que garanteixi la feina a les persones que no els acabin superant.
No el signem perquè no es compleixen els compromisos que ens van portar a signar l’acord de 2007: sistema transitori LOE (en què un informe eximia de la realització d’una part de l’oposició) i un acord d’estabilitat paral·lel que millorava el del 2005.
No el signem perquè sempre s’està parlant de places, places i places i no pas de persones, persones i persones que ja estan treballant en precari en el sistema educatiu.
No el signem perquè tota aquesta oferta pública no inclou cap ampliació de plantilla, de manera que tant el retorn de la primera hora lectiva com el de la segona, que esperem que amb la lluita necessària s’assoleixi dins del període d’aplicació de l’acord, no quedarien estabilitzades.
No el signem perquè l’oferta pública d’ocupació que finalment s’estableixi ha de ser autoritzada en darrera instància pel Ministerio de Hacienda a Madrid.
No el signem malgrat que CCOO i UGT excloguin de la comissió de seguiment d’aquest acord la IAC (sindicat majoritari entre el funcionariat de la Generalitat) i, per tant, USTEC·STEs (sindicat àmpliament majoritari de l’ensenyament públic). Aquesta condició no figurava en la proposta inicial de l’Administració i hi va ser introduït pels sindicats signants, que es van negar explícitament a retirar-lo. Apel·lem a la responsabilitat de la resta de la part social i de l’Administració, ja que l’oferta pública és un aspecte subjecte a les meses de negociació i, per tant, qualsevol informació, negociació, contraprestracions… S’HAN DE DONAR I NEGOCIAR A LA MESA. Com a sindicat majoritari del funcionariat, la IAC no admetrà cap tipus d’actuació que se salti el lloc on realment s’han de tractar aquestes temàtiques: la mesa de negociació.
USTEC·STEs convocarà assemblees de professors a començament de curs per veure com podem abordar l’estabilització del personal interí i la recuperació dels drets laborals perduts. USTEC·STEs (IAC) demana als sindicats signants que no abandonin la unitat d’acció sindical (que s’ha donat fins ara) per aconseguir una recuperació de drets més profunda que la signada.
Podeu llegir el [comunicat original aquí]
https://twitter.com/la_IAC/status/838024921859174400/photo/1
Avui els treballadors/es públics andalusos recuperen la jornada de 35h. i d’altres drets sostrets amb les retallades (veure notícies més a baix). Ara més que mai és necessari que també a Catalunya continuem pressionant i fent lluita sindical, pressió social i política per recuperar la jornada i d’altres drets i pagues dels treballadors/es públics. Som la comunitat autònoma on, gràcies al govern del Sr.Mas i els seus aliats, més ens van retallar (reducció 5%, paga extra 2012, 13 i 14, jornada, etc…). Des del CAU-IAC venim des de fa temps reclamant el retorn a a la nostra jornada de 35h.
Demà 17 de gener a les 12:00 h hi haurà una concentració a la Plaça St. Jaume amb aquestes reivindicacions.
A partir d’aquest dilluns, 260.000 treballadors públics de la Junta d’Andalusia recuperen la setmana laboral de 35 hores. La mesura, establerta fa 18 anys, va ser suspesa el 2012 pel govern de Rajoy. La posada en marxa d’aquesta reducció de jornada se suma a la restitució d’altres drets dels empleats públics andalusos, entre els quals també hi ha la devolució de la paga extraordinària del 2012 i la recuperació de dies addicionals.
Recolcem també la concentració convocada per la Plataforma Aturem la Guerra, contra la guerra a Síria. Us convidem a participar i difondre-ho!
Benvolgudes companyes i companys,
Des de el 17 d’abril fins el 17 de maig de 2013, un col·lectiu de persones pertanyents a la comunitat universitària, es van tancar, de forma espontània, al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal de demanar l’acompliment de les resolucions aprovades al Claustre del 21 i 22 de Març del mateix any, que feien referència a la defensa de la universitat pública, a la defensa contra les retallades, increments abusius dels preus de matrícula, etc.
A partir del dia 19 d’abril, la PUP (Plataforma per la Universitat Pública, formada per sindicats d’estudiants, personal d’administració i serveis (PAS) i personal docent i investigador), juntament amb tots els organismes unitaris, va decidir donar suport a la tancada per reivindicar l’acompliment de les esmentades resolucions del Claustre. Aquest suport es va manifestar amb un seguit d’actes, un dels quals va ser la convocatòria d’una roda de premsa davant la porta del rectorat el dia 22 d’abril, en la qual el nostre company Jordi (Koki) Gassiot i Pintori va intervenir (de forma consensuada amb el sindicats, la Junta i el Comitè) com a representant del PAS.
És únicament a resultes de la seva participació en aquesta roda de premsa que en Koki Gassiot ha estat imputat en la causa que l’antic Equip de Govern de la UAB va impulsar contra vint-i-set membres de la comunitat universitària. El passat 05 de juliol vam tenir notícia que fiscalia feia efectiva la petició d’onze anys i cinc mesos de presó pel “delicte” de participar en l’esmentada roda de premsa.
Aquest despropòsit resulta més esperpèntic encara quan l’acusació del fiscal arriba a sumar més de 325 anys de presó per a les vint-i-set persones encausades en l’entorn d’unes mobilitzacions pacífiques en defensa de la universitat pública. Unes acusacions a hores d’ara només imaginables en casos de terrorisme o violència extrema. Assistim, doncs, a un judici polític, al més pur estil dels oblidats Tribunales de Orden Público, bastit des de les clavegueres universitàries, amb el suport de la pitjor versió de la justícia repressiva. L’objectiu d’aquest muntatge dissenyat per l’antic Equip de Govern de la UAB, és la destrucció personal, política i organitzativa de totes aquelles persones que, des de la legítima oposició, s’han manifestat en forma crítica i s’han posicionat en contra d’unes polítiques de connivència i aplicació de les retallades neoliberals.
Aquesta contundència radical amb la que han emprat totes les eines disponibles per apaivagar qualsevol discrepància és, sens dubte, fruit de la seva manca de legitimitat democràtica davant el poc suport rebut en el procés electoral, en el qual la majoria dels electors van optar per opcions diferents. L’equip de l’exrector Ferran Sancho, incapaç de convèncer la majoria de la comunitat universitària de les seves propostes classistes, ha hagut de recórrer a la falsedat, l’engany i la construcció d’un muntatge judicial estrambòtic per a destruir la legítima oposició, duent-ho, tot plegat, fins a l’extrem de no tenir escrúpols a destruir vint-i-set (i més) futurs i carreres professionals i personals. Aquest procés és una venjança política, evidenciada en el fet que l’actual Equip de Govern de la UAB ha decidit retirar-se del procediment i no formular acusació contra cap de les persones investigades. Tot i així, la causa, ja a mans de fiscalia, continua endavant, empentada per la mà negra dels poders fàctics més retrògrads de l’acadèmia.
És per això que demanem a totes les persones de la comunitat universitària de la UAB, de totes les universitats, i de totes aquelles que creuen en la defensa de la universitat pública, que expressin la seva solidaritat amb totes les persones encausades, i que demanin fermament l’arxivament de la causa.
Recordem que l’any 2013 Koki Gassiot era membre del Comitè d’Empresa del PAS de la UAB (pels CAU-IAC) i que actualment forma part de la Coordinadora Nacional Confederal de la IAC i de la seva Permanent. Entenem, doncs, que aquest muntatge judicial és un atac directe al nostre sindicat, a la IAC, als drets sindicals i als mateixos drets de ciutadania que van més enllà de les 27 persones encausades: dret a la llibertat d’expressió, de manifestació, d’organització sindical, etc. Per això tots som els 27 i tots som més.
Us anirem informant de tots els actes i convocatòries relacionades.
Cordialment,
Col·lectius Assemblearis d’Universitat – Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC)
Secció sindical de la UAB