Arxiu d'etiquetes: CAU

Vaoració acords procesos estabilització octubre 2022

Benvolgudes i benvolguts,

La llei 20/2021 de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, coneguda com a llei Iceta o ‘Icetazo’, va ser signada pels sindicats sistèmics, i com ja advertia el CAU-IAC entre d’altres, amb aquesta llei no s’assolia una solució definitiva a la precarietat a la funció pública.

Una vegada aprovada, les administracions públiques havien d’establir els criteris d’aplicació de la llei. Es a dir, determinar com seran els processos de concurs de mèrits i el concurs-oposició. La Generalitat va arribar a un acord amb els sindicats el 9/5/22 i a les universitats públiques de Catalunya es va establir un espai de negociació conjunta per a tot el PAS, que va iniciar les negociacions el 29 de juny i les va finalitzar el 22 de setembre passat.

El 5 d’octubre, les gerències de les Universitats i els sindicats CAU-IAC, CCOO i la I-CSC vam arribar a un acord a la Mesa Negociadora del PAS laboral i a la submesa del PAS funcionari que podeu consultar fent clic aquí.

En el CAU-IAC valoren positivament l’acord en el seu conjunt, encara que finalment no s’han recollit totes les nostres reivindicacions.

Concurs de mèrits

A la valoració de mèrits, apartat 2.1.A de l’acord, es supera el que han arribat a la funció pública de la Generalitat, puntuació màxima pels serveis prestats 60 punts sobre 100. L’acord de les universitats arriba fins als 80 punts sobre 100. També és positiva la incorporació d’un paràgraf pel que es salvaran els possibles perjudicis pel canvi de plaça mitjançant trasllat forçós com a resultat de processos selectius.

A l’apartat 2.1.B també es supera l’acord arribat a la funció pública de la Generalitat, doncs mentre que a aquest es valora haver superat el darrer concurs-oposició, a l’acord d’universitats es valoren els concursos-oposició des del 2017.

Aquests aspectes ressenyats ens semblen satisfactoris. No és així amb aquests altres dos:

A l’apartat 2.1..C que fa referència a la formació i coneixement de llengües no estimem oportú que es contempli com a puntuable una titulació superior a la requerida per a la plaça a concurs, ja que estem en un procés d’estabilització i no pas a un de promoció.

També discrepem amb el que es recull a l’apartat 2.2, que per superar el procés selectiu sigui necessari obtenir un mínim de 30 punts sobre 100. Això  significa que s’ha de tenir més de 5 anys d’antiguitat, si no es pot aportar puntuació als apartats B i C, per superar el procés. Nosaltres proposàvem, com a màxim, una puntuació mínima que representés uns 3 anys d’antiguitat.

Concurs-oposició

Valorem positivament:

Que a la fase concurs els serveis prestats puntuïn com a mínim un 80 per cent.

Que a la fase d’oposició el resultat dels exercicis no siguin eliminatoris.

Que l’acord contempla la possibilitat que cada universitat elabori les bases de la convocatòria, sempre dintre de la normativa, adequant-les a la seva situació de temporalitat.

És per tot l’esmentat que el CAU-IAC, encara i no veure aconseguits tots els seus objectius a la negociació, estima positiu l’acord, facilitant així la convocatòria dels processos de concurs i concurs-oposició que han de ser publicats abans de la finalització d’aquest any 2022 amb la màxima seguretat jurídica que sigui possible.

Secció sindical CAU-IAC UPC

14 octubre 2022

Sobre el calendari laboral UPC 2022

Companyes i companys,

des del Comitè d’Empresa i la gerència de la Universitat s’ha arribat a un preacord de calendari pel 2022. És un preacord que manté la línia del calendari de l’any 2021. Entre altres qüestions, manté la jornada continuada i reduïda d’estiu, set dies de tancament per baixa ocupació i dues opcions de vacances pel PAS Laboral: una repartint-les en dues quinzenes, amb l’acord previ del/la responsable, entre juliol i agost (agost dintre del període de baixa ocupació), i una segona opció de 14 dies hàbils dintre del tancament de l’agost i la possibilitat de fins a 8 dies acordats fora d’aquestes dates.

Tant des del CAU com des de la CGT hem estat en contra de la signatura d’aquest preacord i volem explicar-vos el perquè de la nostra posició. 

Segons la nostra interpretació de les diverses normatives d’aplicació, els dies d’assumptes propis que ens són d’aplicació, segons l’article 48 punt k de l’EBEP, s’han de considerar permisos no recuperables. Per tant, creiem que no s’està aplicant la legalitat de forma correcta i així ho hem fet saber a la gerència de la Universitat.

Aquest fet implica que la gerència ens obliga a treballar 42 hores per sobre de les 1.462 que marca el conveni, ja que aquests dies caldria considerar-los jornada laboral efectiva i, per tant, no recuperables. D’igual manera que ho són els permisos per trasllat de domicili, casament, etc. D’altra banda, pensem que els dies de tancament no s’haurien de decidir unilateralment per l’empresa.

image.png

Durant la negociació, la gerència ha deixat clar que no està d’acord en aquesta interpretació, i que en cas que la part social decideixi legítimament emprendre les accions legals que consideri oportunes en contra d’aquest calendari, a fi d’aclarir la interpretació i còmput dels dies d’AP, es reserva el dret de retirar algunes mesures del preacord. Interpretem això com una amenaça. En qualsevol cas, creiem que les sentències judicials en aquest tipus de demandes ens fan confiar que aquesta és la línia que hem de seguir. Les mesures que finalment puguem decidir com a sindicats per tal d’aclarir aquesta qüestió, tot i la nostra postura en contra d’aquest calendari, no han de condicionar el vot a favor o en contra que deixem a criteri de cada persona treballadora.

Per últim, tant des del CAU com des de la CGT, vam considerar no adequada la signatura del preacord i, considerem adequat denunciar-ho davant dels òrgans competents.

image.png
image.png

Seccions sindicals CGT i IAC-CAU de la UPC.

Barcelona, 19 de novembre de 2021.

Participem en la jornada reivindicativa de l’11S

Us animem a participar activament de totes aquelles convocatòries reivindicatives en defensa dels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i contra la repressió sistèmica que és viu al nostre país.

El passat primer d’octubre de 2017 es va celebrar, en un clima d’intimidació i violència policial organitzat des del govern de l’estat espanyol del Partido Popular, l’únic referèndum d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya.

Aquest referèndum, convocat com a “vinculant”, és va realitzar des de la implicació de la ciutadania en l’organització del referèndum com a acte de legitimitat democràtica dels acords del Parlament de Catalunya en la Llei 19/2017, del 6 de setembre.

En protesta per la repressió massiva de l’estat espanyol i en defensa dels drets de llibertats col·lectives i individuals, la IAC va convocar la vaga general del 3 d’octubre; aquesta vaga general va ser la de més seguiment del segle XXI a Catalunya; 2,2 milions de persones, el 81% dels assalariats (dades del ministeri de treball).

El 10 d’octubre de 2017, seguint allò acordat en base al referèndum vinculant d’autodeterminació del primer d’octubre, és va declarar al Parlament la constitució de la República catalana. El president del Govern català, no obstant, va optar per deixar la declaració en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.

Malgrat la suspensió, l’estat espanyol, ha optat per la via de la repressió i la imposició de força des de la violència policial i judicial; al marge de cap tipus de negociació que pugui incloure allò expressat a les urnes per la majoria de la ciutadania des de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

El resultat del referèndum d’autodeterminació de l’octubre del 2017, així com els posteriors processos electorals, han generat les actuals majories: l’aplicació de l’exercici del dret d’autodeterminació comporta l’acceptació de la voluntat popular majoritària al nostre país de creació d’una república independent del “Reino de España”.

Aquesta proposta republicana és, ara mateix, l’única alternativa a la imposició de l’unionisme monàrquic, que s’ha basat en propostes totalment contràries a allò que, com a organització sindical ens és essencial: propostes antidemocràtiques, repressives, violentes, socialment injustes, neoliberals, insolidàries i, especialment, de negació dels drets d’autodeterminació i de decisió del futur propi de Catalunya.

És, doncs, en base al que ens és propi, participació, justícia, democràcia, pacifisme, solidaritat, dret a decidir i d’autodeterminació, que només podem situar-nos en la defensa dels resultats de l’únic referèndum d’autodeterminació que s’ha realitzat a Catalunya, i donar suport als seus resultats en qualitat de respecte a les regles bàsiques de la democràcia.

Els nostres valors democràtic ens obliguen, com a mínim, a situar-nos al costat dels que defensen la lluita (des dels valors de la no-violència) per la implementació del resultat democràtic del referèndum del 1-O. Altre cosa seria anar en contra de tot allò que ens ha format part de la nostra cultura assembleària.

Però, actualment, la diada de l’onze de setembre cal entendre-la des d’una perspectiva especialment àmplia.

Les celebracions actuals tenen el seu origen en la mobilització convocada a Sant Boi de Llobregat fa 45 anys (11/9/76) amb el suport de les esquerres catalanes i dels sindicats de l’època que li van donar el contingut reivindicatiu social que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

3 anys abans, avui doncs fa 47 anys, moria Salvador Allende, president de la República de Xile, durant l’assalt al Palacio de la Moneda perpetrat des dels militars colpistes que van instaurar la dictadura, del criminal Augusto Pinochet, que va suposar més de 40.000 represaliats.

Avui també fa 20 anys de l’atac contra les torres bessones a Nova York, una atac que va provocar l’inici d’una escalada bèl·lica a l’orient mitjà que va suposar la mort de 400.000 persones a l’Iraq i 150.000 a l’Afganistan. Sobre aquestes xifres els “països occidentals” i posem una espessa boira que intenta amagar la nostra responsabilitat. Una responsabilitat que s’estén a milers de persones represaliades en la venjança occidental a l’atac; assassinades, raptades, torturades, empresonades il·legalment (sovint sense judici) i al marge de qualsevol respecte al dret internacional i als drets fonamentals, com ha estat denunciats per organitzacions com Amnistia Internacional.

Malgrat que els 11 de setembre poden representar l’autoritarisme representen també la capacitat popular d’enfrontar-se un any rere l’altre a la repressió i a mantenir la lluita contínua pels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i per la justícia social. Una lluita on, des del nostre país petit, hem participat i seguim participant tant en la defensa dels nostres drets com des de la solidaritat internacionalista: com reunit a Barcelona 1,3 milions de persones contra la guerra o mantenint-nos al costat dels pobles represaliats com el de palestina, el sahrauí, el kurd, els roghinya i contra aquells governs que neguen les llibertats a les dones, als LGBTIQ+, on s’explota els infants o on és practica un esclavatge de facto.

L’onze de setembre ha de representar, per nosaltres i pel nostre país, la jornada reivindicativa on mantenim totes les nostres lluites i compromisos, nacionals i internacionals. Per a la construcció d’un món plural, democràtic, unit, independent, de classe, no sexista, participatiu, pacifista, ecologista, oposat frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme, que aposti per encabir les seves reivindicacions en la lluita per una societat més justa, solidària i democràtica, i situat en l’espai de les esquerres i l’espai alternatiu.

Secció sindical dels CAU-IAC de la UPC
11 de setembre de 2021

COMUNICAT AL PAS DE LA UPC DEL SINDICAT CAU-IAC

Benvolgudes companyes i companys,

Aquesta setmana assistim a diverses convocatòries de vagues i mobilitzacions en el sector públic català: sanitat, llars d’infants, educació primària i secundària, universitats i administració general de la Generalitat i, les organitzacions que signem aquest comunicat hi donen suport i fem una crida a la participació. El deteriorament dels serveis i de les condicions de treball, tot i l’esforç assumit pel personal i la ciutadania, que han provocat les polítiques econòmiques i socials dels diferents governs en els darrers anys mereix, sens dubte, respostes contundents en forma de mobilitzacions continuades.

En el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya i en la resta d’universitats públiques, la convocatòria de vaga ha estat formalitzada pels dies 28 i 29 de novembre i dirigida a tots el sectors de la comunitat universitària: Estudiants, PAS i PDI. En el cas del PAS hem constatat que no es donaven les millors condicions perquè la vaga tingués una incidència important en el col·lectiu. Caldrà continuar treballant perquè el PAS de les universitats assoleixi la seva pròpia capacitat de mobilització al marge de les decisions interessades de les cúpules dels sindicats de CCOO i UGT.

No obstant, qualsevol membre del PAS que cregui convenient exercir el seu dret de vaga els dies 28 i 29 de novembre, ho podrà fer sense avís previ i pel temps que estimi oportú coincidint amb la seva jornada laboral. Per concentrar la mobilització del PAS de la UPC, fem una crida a participar en la manifestació unitària que tindrà lloc demà dijous 29 de novembre a les 12 hores a Plaça Universitat. La participació en la manifestació està coberta legalment per la convocatòria de vaga presentada per CGT i COS.

Barcelona, 28 de novembre de 2018

#Vaga29N: Unir lluites per revertir les retallades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya(IAC) s’ha decidit convocar vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració. L’objectiu és exigir la reversió de les retallades perquè 5 anys de creixement econòmic han de servir, com a mínim, per recuperar la prestació de serveis públics anterior a la crisi.

L’objectiu són un serveis públics de qualitat i universals, les demandes que formen part de la plataforma reivindicativa de la vaga permeten avançar en aquest camí. Per exemple, reduir les ràtio d’alumnat a l’educació i les de pacients a sanitat, permeten millorar l’atenció en definitiva. La convocatòria de la #Vaga29N significa lluitar per millorar els serveis públics, per recuperar drets, per redistribuir la riquesa i els treballs, per millorar les vides de la gent obrera en general, que és la que principalment utilitza el serveis públics, i de les treballadores del sector públic en particular.

La vaga del #29N, de la qual hem presentat el preavís el 17 de novbre,  ha significat la confluència de les lluites de diferents sectors dels serveis públics, ensenyament, sanitat, universitats, administració, estudiants… en definitiva l’auto-organització de les treballadores ha portat a una jornada de vaga i lluita sorgida des de baix. Pensem que aquesta és la manera de fer sindicalisme. Ens hauria agradat que encara fos un jornada de vaga més unitària, de fet encara pot ser així i cridem a les organitzacions sindicals que encara no s’han sumat a fer-ho i lluitar unides per una vida millor.

La nul·la resposta del Govern de la Generalitat ens porta a la vaga. Aquestes són les demandes, sorgides de la base, per les quals cridem a la #vaga29N. 

Exigim la reversió de totes les retallades amb l’increment pressupostari suficient per al compliment immediat de:

  • La recuperació de les pagues del 2013 i del 2014.

  • Recuperació del poder adquisitiu perdut amb la congelació salarial dels darrers anys d’acord amb la pujada del IPC.

  • Augment de totes les plantilles, en especial de serveis molt deteriorats com per exemple: SOC I serveis socials

  • Consolidació real i estabilitat del lloc de treball del personal interí amb l’aplicació de l’article 61.6 de l’EBEP.

  • Reducció taxa interinitat al 8%. Convocatòria de totes les places estructurals.

  • Jornada de 35 hores

  • Nou decret de jornada i horaris per a una flexibilitat i conciliació real
  • Reducció de les hores d’atenció directa a diferents col·lectius
  • Recuperació del FAS
  • Substitució des del primer dia de tot el personal
  • Dret a la indisposició amb declaració responsable
  • Reposar la cotització al 100% al personal interí que va veure reduïda la seva jornada
  • Recuperar el pagament del 100 % de la retribució variable per objectius (DPOs).
  • Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada.
  • Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública.
  • Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral..
  • Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades.
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris.
  • Millora i equiparació de condicions de permisos i conciliació a tots les col·lectius
  • Garantir els mateixos drets al personal interí o laboral temporal en tots els sectors i col·lectius de la Mesa General d’Empleats i Empleades Públiques i dels convenis a qui se li vinculen.
  • Restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20.
  • Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21.
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a Ensenyament.
  • Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat.
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys.
  • Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais.

    Les treballadores movem la societat i per tant tenim el poder per canviar-la. Lluitem juntes per revertir les retallades i per uns pressupostos socials.

Article publicat a : iac.cat #Vaga29N: Unir lluites per revertir les retallades

REUNIÓ DE LA MESA GENERAL 20 juliol 2018 – Estem indignades!

(Article publicat a la revista electrònica Quincacau de les companyes CAU-UAB)

Els CAU-IAC exigeixen la reversió de les retallades mentre la IAC fa palesa la indignació per la manca de compromís de govern després de la primera Mesa General de la Funció Pública.

El passat divendres 20 de juliol els CAU-IAC van fer un comunicat de premsa exigint la reversió de les retallades aprofitant les rodes de premsa posteriors a la primera Mesa General de la Funció Pública a la que va assistir el nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, va manifestar la indignació 

de les persones treballadores de l’Administració per la manca compromís de govern. Barbens va dir que “la IAC exigeix la implementació immediata de la moció 121 de 18 de maig de 2017 del Parlament de Catalunya“, que suposa el compromís del retorn de les pagues de 2013 i 2014 (amb una calendari de recuperació). La IAC exigeix, també, el retorn d’aportacions als Fons d’Acció Social i la jornada de 35 hores setmanals i els altres drets robats des del 2012 (+info).

El comunicat de premsa dels CAU-IAC exhorta a la immediata reversió de l’incompliment dels acords i del conveni amb la retirada de l’increment de jornada horària del 7% (de 35 a 37 hores i 30 minuts setmanals) que s’ha estat aplicant a les universitats públiques catalanes des de 2012 i a la implementació de mesures socials, i exigeix, com a prioritat, tancar el procés d’estabilització del PAS en precari així com la reducció de la temporalitat.

La IAC ha fet públiques les propostes reivindicatives del sector públic pel 2018 i, amb data 23 de juliol, ha publicat un comunicat on qualifica la reunió de la Mesa General de juliol com un menyspreu al seu propi personal.

TV3: TN migdia (20/7/18):

Declaracions a premsa d’Assumpta Barbens, portaveu de la IAC:

El Govern incompleix els acords del Parlament i maltracta i discrimina les treballadores i els treballadors públics.   iac.cat

Monitores i monitors, Consergeries i estabilització.

A la darrera reunió abans de l’estiu (20 de juliol) del CEPASL amb gerència ens van presentar a la pantalla de la sala de reunions dues propostes de pacte pels 2 primers temes (pacte en relació a les monitores esportives i els monitors esportius i, pacte per a la millora de les dotacions en l’àmbit de recepció), que no ens han donat amb antelació per llegir, estudiar i presentar esmenes, propostes, etc.

El CAU no creu que aquesta sigui la millor manera de treballar, i considerem una falta de respecte pels representants dels treballadors, el fet de no aportar la documentació sobre els temes que s’han de tractar. Canvien els rectors, canvien els gerents, però el sistema i l’equip de treball no canvien.

Si es vol demostrar voluntat negociadora, cal presentar la documentació amb el temps adient i aconseguir així que les reunions siguin profitoses.

Monitores i monitors esportius

La gerència considera que l’activitat de monitoratge esportiu no és una activitat prioritària i ha informat sobre les places vacants que hi ha en l’àmbit de la consergeria a temps complet al personal temporal de monitores i monitors, i així si volen, poder canviar la seva situació contractual amb la UPC i condicions laborals. Aquests llocs també sortiran a l’Oferta Pública d’Ocupació.

Des del CAU creiem que això comporta per una banda, un element positiu: que les consergeries tinguin més efectius i que les monitores i monitors tinguin un futur laboral més llarg;  però d’altra banda comporta una situació que no ens agrada: la privatització total del personal que donarà les activitats dirigides.

Consergeries.

Després de més de 2 anys d’estudis i treball, de reunions i propostes en l’àmbit de consergeries la gerència continua amb la seva proposta de dimensionament de mínims (annex 1) a complir en el termini d’un any, i a sobre posant en la proposta de pacte: “…dintre de les limitacions pressupostàries i normatives.”, o cosa que és el mateix: que si ens acollim a problemes pressupostaris o de normativa no es comprometen a complir el pacte. Tot això a complir a curt termini.

En els darrers anys, els problemes de pressupost són continus, i amb la situació política actual tan moguda, les afectacions i canvis laborals normatius, lligades  a les lleis d’acompanyament de pressupostos de l’estat, als compliments de dèficit, etc. fan que condicionar un pacte a aquests factors sigui garantia de problemes o, en el pitjor dels casos, d’excuses per l’incompliment. La limitació pressupostària no pot encobrir la falta de voluntat política que percebem de l’actual equip de direcció.

El CAU el que proposa és dotar a les consergeries del personal necessari per donar un servei de qualitat i no estem d’acord a fer pactes sobre dimensionaments mínims (una persona sola a la tarda, per ex.) que no garanteix el servei que cal donar.

Celebrem que per fi una exigència reiterada de fa molt de temps del CAU estigui en aquesta proposta i reconeguin que es podia haver fet abans: el compliment de l’acord del CEPASL amb gerència de les persones que van passar el procés de concurs convocat per resolució 2171/2009 i resolt mitjançant resolució 947/2010 (els 7 auxiliars de servei que van aprovar i passar el concurs i van quedar en llista d’espera) es tindran en compte en els termes previstos en la mateixa convocatòria, és a dir,  seran els primers a proveir els llocs de treball que surtin en l’àmbit de consergeria.

A mig termini, en l’àmbit de recepció, la proposta no recull res i això vol dir que amb aquests mínims s’haurà de donar el servei per un temps indefinit.

Estabilització de plantilla.

Tot i que no ens van donar la informació per escrit, la gerència ens va comentar: un pacte conjunt amb el CEPASL i la JPASF, el número aproximat de l’Oferta Pública d’Ocupació de laborals i funcionaris sense concretar les places i que els mèrits serien un 40% de total de la puntuació.

El CAU ha demanat reiteradament que es doni formació adient al personal afectat per afrontar els processos d’estabilització (concurs), inclosos els idiomes que s’hagin d’acreditar, ja que el que s’estabilitza són les places i les persones han de guanyar el concurs. La resposta per part de la gerència va ser positiva i cal acordar el temari i calendari.

Al setembre esperem que es pugui concretar una mica més i avancem en el calendari dels concursos i dels cursos de formació.

 Bones vacances!

Recull de notícies 4 maig 2018

Crònica del 1r de Maig.

Aquest 2018 desenes de milers de treballadores  s’han manifestat arreu del món, […] Catalunya no ha estat una excepció, des de les 10:30h a Granollers, fins a les 19h a Tortosa i Tarragona han tingut lloc concentracions, manifestacions, accions, dinars populars i xerrades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya hem participat a una desena de mobilitzacions unitàries arreu del territori. Mobilitzacions clarament posicionades per un sindicalisme combatiu que doni la paraula i la decisió a les assemblees de treballadores.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cronica-del-1r-de-maig/


Cavall antirepressiu!

El passat 28 d’abril diferents membres de la IAC varem participar a la cadena humana que va unir el poble de Collbató de Montserrat amb el cim del Cavall Bernat per fer arribar les fotografies de les preses i presos polítics catalans fins al cim. Alguns afiliats varen formar part del grup que va cobrir l’últim tram i varen escalar la més coneguda de les agulles montserratines.

La IAC forma part dels grups de treball antirepressiu que conformen el projecte transversal de la Crida per la llibertat. La IAC ha participat de les accions  que proposa aquesta plataforma, que té per objectiu denunciar i aturar la repressió i posar en marxa activitats i iniciatives que contribueixin a l’alliberament dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats i exiliades, així com donar suport als represaliats des de la pràctica no-violenta.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cavall-antirepressiu/


CAU-IAC: majoria absoluta a la USDER

Els CAU-IAC guanyen les eleccions sindicals del PAS de la Universitat de Sant Esteve de les Roures (USDER), tant a la Junta com al Comitè, per majoria absoluta i conformen la primera força sindical de la plantilla del personal no docent.

Una entretinguda notícia de les nostres companyes CAU-UAB ( i divertida….).

Llegeix la notícia sencera a: https://bit.ly/2wcAcdw

Assetjament “PARADISE” a les universitats

Assetjament, l’assignatura que suspenen i amaguen les universitats públiques.

 Article de Jordi (Koki) Gassiot Pintori, treballador del Personal d’Administració i Serveis de la UAB, delegat del CAU-IAC i encausat pel  cas dels 27 i mes @KokiGassiot.

Les universitats públiques catalanes, lluny d’estar lliures d’assetjament, són un paradís on les víctimes son ignorades. Moltes de les organitzacions universitàries, de forma sistemàtica, protegeixen els agressors i, a la pràctica, els faciliten i premien amb la seva permissivitat i indiferència. L’assetjament pot arribar a convertir-se en una forma gestió de les relacions laborals i, fins i tot, de lideratge i promoció.

L’assetjament és, actualment, un dels riscs psicosocials més important en l’àmbit laboral, especialment a l’administració pública, incloses les universitats. Aquest pot afegir-se a altres riscs, com l’estrès, el “burn out” (síndrome de la persona cremada), el bullying o la violència ocupacional, provocant una situació d’indefensió molt difícil d’abordar a les possibles víctimes, a més de danys psicològics i emocionals que afecten a la seva salut, a la vida quotidiana i a la familiar de forma inevitable.

L’assetjament s’ha d’entendre com una problemàtica complexa que engloba fenòmens com la discriminació, l’assetjament moral vertical i/o horitzontal, el laboral, el vampirisme social, formes de lideratge tòxic o el més que conegut assetjament sexual. La característica bàsica de l’assetjament és la presència d’una conducta sistemàtica i prolongada sobre una persona, grup o col·lectiu que persegueix una finalitat concreta.

L’estranya organització social estamental de les universitats i les seves lògiques socio-acadèmiques post-feudals, fan de les universitats una terra fèrtil on l’assetjament es desenvolupa com una planta invasora abonada i ben regada. Estudiants, investigadors i docents (PDI) i personal dels serveis i l’administració (PAS) estableixen unes peculiars relacions de jerarquia i poder on, l’assetjador, es pot moure amb una gran impunitat. La teranyina jeràrquica del PDI, que es superposa a l’estructura vertical del PAS, i l’especial relació de dependència deixeble-alumne generen espais de màxim confort i presència per l’agressió psicosocial.

Els esforços que es generen des dels òrgans institucionals per evitar l’assetjament són clarament insuficients, especialment quan s’hi sobreposen interessos ocults que promouen l’estructura de poder, el principi d’autoritat o la preservació de la immaculada imatge de l’acadèmia…

Casos paradigmàtics es donen entre la jerarquia dels grups de recerca i els departaments: els docents “high level” poden tenir nivells de poder sobre altres docents de més baixa categoria, però també sobre estudiants de tercer cicle. Els caps dels grups de recerca, directors de departaments o investigadors principals fan funcions encobertes de cap de personal, de selecció, d’avaluació, etc. Dins d’aquesta jerarquia, la carrera acadèmica i professional de les persones de nivell més baix, altament especialitzades i formades en la majoria dels casos, pot dependre totalment d’aquest “jefe” a nivell laboral.

Quan s’estableix una relació vertical d’assetjament la víctima queda absolutament desprotegida. L’assetjament pot ser sexual o psicològic (mobbing), o una barreja d’ambdues coses. La indefensió de la víctima és tan gran que es veu abocada a la submissió o abandonament ABSOLUT de la seva carrera acadèmica i professional. L’assetjador, normalment revestit d’una pàtina de reconegut prestigi (i principi d’autoritat), impedirà el desenvolupament professional de la víctima en tot el seu àmbit d’influència acadèmica… Això afecta també a una gran part del personal de suport a la recerca, conegut com a PAS de capítol 6 (C6), normalment amb contractes d’obra i servei que depenen directament d’un projecte dirigit per un investigador d’alt nivell. Si no hi ha projecte, es produeix l’acomiadament del C6…, en cas de que no es produeixi una submissió evident.

En alguns casos concrets s’han detectat els que podríem considerar “assetjadors en sèrie”. Persones amb un currículum d’assetjament d’anys d’evolució, amb múltiples víctimes. L’entorn, coneixedor de la situació, ha amagat i protegit l’assetjador mentre ignorava i desprotegia a les víctimes. Situacions que, quan s’han fet públiques, en molts casos l’entorn ha reconegut que ja ho sabien, n’eren coneixedors i no van fer res. “Ja saps com és, és molt passional, se li ha de deixar una mica de marge perquè aporta molts projectes i publicacions, i molts recursos econòmics a aquesta universitat“.

Altres situacions són els lideratges tòxics que afecten a tot un conjunt de persones treballadores. Persones amb actituds autoritàries, arbitràries i capritxoses que generen ambients insalubres a nivell psicosocial: canvis constants (i arbitraris) en les formes de treballar, greuges comparatius entre persones de la mateixa categoria i perfil (tractament diferenciat, privilegis…), ordres contradictòries, molestar a les persones treballadores en els seu temps de descans, menysteiment el seus drets laborals, indiferència… En molts casos aquestes actituds afecten especialment a persones amb característiques especials en la seva jornada com pot ser la reducció de jornada per cura d’avis o infants. S’han detectat centres de treball on les persones afectades amb diagnòstics d’accidentabilitat en el lloc de treball per riscs psicosocials, superen el 25%…

Les relacions resultants entre assetjador i víctima es reparteixen de forma diferent entre els diferents estaments universitaris. En el cas dels estudiants de primer cicle es produeix majoritàriament el conegut com a “bullying escolar” i l’assetjament sexual característic entre grups d’edat post adolescent, això és una evidència. És prou conegut que en la relació estudiant-PDI, per qüestions de jerarquia, més que situacions d’assetjament es produeixen situacions d’abús, principalment sexual. Tot això podria fer semblar que el rol de l’assetjador va lligat al de professorat, però no és així en absolut: va lligat als rols de poder i de jerarquia.

Poder i jerarquia entre les persones treballadores del PAS, també poden generar casos d’assetjament, gairebé com una forma de gestió del personal… Molts “caps” (tant del personal d’administració i serveis com del docent investigador) utilitzen el recurs de l’assetjament per forçar el trasllat “voluntari” d’una persona treballadora que els pugui ser incòmode en el seu equip de col·laboradors: menysteniment, maltracta, canvis de funcions, tasques humiliants, incompliment de drets laborals…, i una pressió constant per foragitar membres de la plantilla que no s’adeqüin al perfil o submissió requerida per l’assetjador. En el cas de que la víctima s’enfronti, la solució de l’empresa sempre és oferir un trasllat a la víctima, justificat-lo per motius de salut… L’assetjador aconsegueix el seu objectiu sense ni tan sols un desgast social dins de l’empresa, al contrari. En molts casos es premia i reconeix com un èxit aquestes maniobres i, fins i tot, en cas d’intervenció de l’empresa, s’opta per la promoció de l’assetjador.

És cert que des de la responsabilitat institucional es treballa per evitar l’assetjament. D’una banda es generen protocols anti-assetjament i s’executen avaluacions de riscs psicosocials, però és clarament insuficient. El sistema és extremadament garantista en la defensa dels drets de l’assetjador, però molt poc eficaç en la defensa dels drets de la víctima i la prevenció de cara a possibles nous episodis. El principi d’innocència de l’assetjador es defensa amb tanta força, en aquests casos, que es deixa a la víctima en situació d’indefensió i vulnerabilitat…, segurament perquè corporativament es potencia la presència d’una jerarquia de poder ben diferenciada en la comunitat universitària.

La lluita contra l’assetjament fa necessària un gran complicitat per part de tota la comunitat i dels responsables de la institució i, també, una major implicació de la inspecció de treball.

És imprescindible la cooperació i promoció de les tasques de vigilància que es fan des de la representació dels treballadors (sindicats i organismes unitaris), que són, normalment, els primeres detectors dels riscs psicosocials. És imprescindible desenvolupar institucionalment, una xarxa preventiva i de protecció, per evitar els casos d’assetjament i intervenir de forma decidida quan es detecten.

Cal fer-ho amb la participació cooperativa i coordinada de totes les representacions de la comunitat universitària: equips de govern, gerència, responsables de seguretat i salut laboral, representació dels estudiants, organismes unitaris, delegats i seccions sindicals… Només així, les universitats deixaran de ser l’actual paradís on els assetjadors es mouen amb absoluta impunitat i desenvolupen estructures de poder i creixement en base a aquesta xacra socio-laboral.

Koki Gassiot i Pintori és membre de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i responsable de riscs laborals de la Secció sindical dels Col·lectius Assemblearis d’Universitat (CAU-IAC) de la UAB. També forma part del Claustre de la UAB i del Consell Nacional de la IAC.

Març de 2018.

Gerent UPC proposat i Comissió mixta

Nota informativa 20/02/2018

Benvolgudes/ts companyes/s

Aquest dimarts 20 de febrer hem assistit a una reunió a la qual el Rector havia convocat els sindicats CAU, CCOO i UGT, representants del PAS, per informar-nos de la decisió presa sobre el gerent de la UPC.

D’aquesta manera el Rector compleix el que ens va prometre a la seva campanya electoral: que quan hi hagués qualsevol novetat sobre el PAS avisaria i informaria als sindicats.

Els temes tractats a la reunió han estat:

  1. EL Sr. Xavier Massó serà proposat com a gerent de la UPC al proper Consell de Govern.
  2. Es crearà una comissió mixta formada pel gerent Xavier Massó, la cap de l’Àrea de personal Carla Bragos, en Xavier Roca, el Rector i dos Vicerectors. Aquesta comissió avaluarà i decidirà sobre els acords als quals arribi el gerent. Encara que el gerent tindrà totes les funcions corresponents al seu càrrec, els acords finals passaran a la comissió. És una altra manera de fer proposada pel Rector, de moment tenim els nostres dubtes, haurem d’observar l’eficàcia o no de la comissió.
  3. Al proper Claustre del mes de maig el Rector presentarà un pla d’actuació amb propostes i calendari.

Per part dels sindicats l’hem plantejat algunes de les nostres inquietuds, com ara la manca de plantilla, l’estabilització dels temporals, les UTGs, la venda d’edificis/patrimoni, la recuperació dels drets socials perduts i la reforma horària, etc.  Ens ha escoltat i ha recollit els temes sense donar resposta concreta, ens ha dit que encara estan preparant el pla d’actuació i que necessita temps per fer-ho.

Des del CAU restem frisosos a l’espera del pla d’actuació, esperem que arribi el més aviat possible i que resolgui al màxim les inquietuds i els problemes del PAS.

També tenim dubtes del fet que una comissió supervisi i controli la feina i/o els acords als quals arribi el gerent. Podria representar un impediment en la tasca dels representants dels treballadors en la defensa dels seus interessos:

  • No serà burocratitzar una feina ja feta i acabada?
  • Si arribem a un acord amb el gerent, la comissió el podrà tirar enrere?
  • Si el gerent no vol tractar un tema amb la part social, aquest arribarà a la comissió? Els representants dels treballadors tindrem accés a la comissió o només el gerent?
  • Si en un tema no s’arriba a cap acord (com va passar amb la formació del PAS amb l’anterior gerent), aquest problema arribarà a la comissió i al Rector?

Confiem que la comissió no sigui una burocratització que alenteixi la feina, ni una barrera en qualsevol de les dues direccions. Senyors Rector i gerent prenguin nota, si us plau, perquè entre tots fem més àgil i resolutiva la feina del PAS i els seus representants. Desitgem que aquesta comissió no pugui ser un problema en lloc d’una solució.

El CAU farà un seguiment d’aquestes feines i de la comissió mixta, i treballarà perquè sigui com sigui, les inquietuds i problemes del PAS tinguin la millor solució possible per recuperar els drets socials i laborals perduts.