Arxiu d'etiquetes: CAU

COMUNICAT AL PAS DE LA UPC DEL SINDICAT CAU-IAC

Benvolgudes companyes i companys,

Aquesta setmana assistim a diverses convocatòries de vagues i mobilitzacions en el sector públic català: sanitat, llars d’infants, educació primària i secundària, universitats i administració general de la Generalitat i, les organitzacions que signem aquest comunicat hi donen suport i fem una crida a la participació. El deteriorament dels serveis i de les condicions de treball, tot i l’esforç assumit pel personal i la ciutadania, que han provocat les polítiques econòmiques i socials dels diferents governs en els darrers anys mereix, sens dubte, respostes contundents en forma de mobilitzacions continuades.

En el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya i en la resta d’universitats públiques, la convocatòria de vaga ha estat formalitzada pels dies 28 i 29 de novembre i dirigida a tots el sectors de la comunitat universitària: Estudiants, PAS i PDI. En el cas del PAS hem constatat que no es donaven les millors condicions perquè la vaga tingués una incidència important en el col·lectiu. Caldrà continuar treballant perquè el PAS de les universitats assoleixi la seva pròpia capacitat de mobilització al marge de les decisions interessades de les cúpules dels sindicats de CCOO i UGT.

No obstant, qualsevol membre del PAS que cregui convenient exercir el seu dret de vaga els dies 28 i 29 de novembre, ho podrà fer sense avís previ i pel temps que estimi oportú coincidint amb la seva jornada laboral. Per concentrar la mobilització del PAS de la UPC, fem una crida a participar en la manifestació unitària que tindrà lloc demà dijous 29 de novembre a les 12 hores a Plaça Universitat. La participació en la manifestació està coberta legalment per la convocatòria de vaga presentada per CGT i COS.

Barcelona, 28 de novembre de 2018

#Vaga29N: Unir lluites per revertir les retallades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya(IAC) s’ha decidit convocar vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració. L’objectiu és exigir la reversió de les retallades perquè 5 anys de creixement econòmic han de servir, com a mínim, per recuperar la prestació de serveis públics anterior a la crisi.

L’objectiu són un serveis públics de qualitat i universals, les demandes que formen part de la plataforma reivindicativa de la vaga permeten avançar en aquest camí. Per exemple, reduir les ràtio d’alumnat a l’educació i les de pacients a sanitat, permeten millorar l’atenció en definitiva. La convocatòria de la #Vaga29N significa lluitar per millorar els serveis públics, per recuperar drets, per redistribuir la riquesa i els treballs, per millorar les vides de la gent obrera en general, que és la que principalment utilitza el serveis públics, i de les treballadores del sector públic en particular.

La vaga del #29N, de la qual hem presentat el preavís el 17 de novbre,  ha significat la confluència de les lluites de diferents sectors dels serveis públics, ensenyament, sanitat, universitats, administració, estudiants… en definitiva l’auto-organització de les treballadores ha portat a una jornada de vaga i lluita sorgida des de baix. Pensem que aquesta és la manera de fer sindicalisme. Ens hauria agradat que encara fos un jornada de vaga més unitària, de fet encara pot ser així i cridem a les organitzacions sindicals que encara no s’han sumat a fer-ho i lluitar unides per una vida millor.

La nul·la resposta del Govern de la Generalitat ens porta a la vaga. Aquestes són les demandes, sorgides de la base, per les quals cridem a la #vaga29N. 

Exigim la reversió de totes les retallades amb l’increment pressupostari suficient per al compliment immediat de:

  • La recuperació de les pagues del 2013 i del 2014.

  • Recuperació del poder adquisitiu perdut amb la congelació salarial dels darrers anys d’acord amb la pujada del IPC.

  • Augment de totes les plantilles, en especial de serveis molt deteriorats com per exemple: SOC I serveis socials

  • Consolidació real i estabilitat del lloc de treball del personal interí amb l’aplicació de l’article 61.6 de l’EBEP.

  • Reducció taxa interinitat al 8%. Convocatòria de totes les places estructurals.

  • Jornada de 35 hores

  • Nou decret de jornada i horaris per a una flexibilitat i conciliació real
  • Reducció de les hores d’atenció directa a diferents col·lectius
  • Recuperació del FAS
  • Substitució des del primer dia de tot el personal
  • Dret a la indisposició amb declaració responsable
  • Reposar la cotització al 100% al personal interí que va veure reduïda la seva jornada
  • Recuperar el pagament del 100 % de la retribució variable per objectius (DPOs).
  • Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada.
  • Revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública.
  • Una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral..
  • Recuperació de drets laborals i econòmics del personal eliminats per les retallades.
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb la finalitat d’adequar-les a les necessitats reals dels Centres Sanitaris.
  • Millora i equiparació de condicions de permisos i conciliació a tots les col·lectius
  • Garantir els mateixos drets al personal interí o laboral temporal en tots els sectors i col·lectius de la Mesa General d’Empleats i Empleades Públiques i dels convenis a qui se li vinculen.
  • Restabliment de l’horari lectiu setmanal anterior a les retallades per a tot el personal (23 hores a Primària i 18 hores a Secundària) d’aplicació al curs 2019/20.
  • Reducció de les ràtios: màxim de 22 a Primària i 27 a Secundària (o inferior per garantir que no hi hagi tancaments de grups) el curs 2019/20 i de 20 a Primària i 25 a Secundària el curs 2020/21.
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades a Ensenyament.
  • Increment del personal de suport a la docència per atendre la diversitat.
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al professorat major de 55 anys.
  • Condicions de treball digne pels monitors/es de menjador i de les extraescolars del lleure, cuiners, auxiliars de cuina, vetlladors/es, netejadors/es i treballadors/es dels espais.

    Les treballadores movem la societat i per tant tenim el poder per canviar-la. Lluitem juntes per revertir les retallades i per uns pressupostos socials.

Article publicat a : iac.cat #Vaga29N: Unir lluites per revertir les retallades

REUNIÓ DE LA MESA GENERAL 20 juliol 2018 – Estem indignades!

(Article publicat a la revista electrònica Quincacau de les companyes CAU-UAB)

Els CAU-IAC exigeixen la reversió de les retallades mentre la IAC fa palesa la indignació per la manca de compromís de govern després de la primera Mesa General de la Funció Pública.

El passat divendres 20 de juliol els CAU-IAC van fer un comunicat de premsa exigint la reversió de les retallades aprofitant les rodes de premsa posteriors a la primera Mesa General de la Funció Pública a la que va assistir el nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.Assumpta Barbens, portaveu de la IAC, va manifestar la indignació 

de les persones treballadores de l’Administració per la manca compromís de govern. Barbens va dir que “la IAC exigeix la implementació immediata de la moció 121 de 18 de maig de 2017 del Parlament de Catalunya“, que suposa el compromís del retorn de les pagues de 2013 i 2014 (amb una calendari de recuperació). La IAC exigeix, també, el retorn d’aportacions als Fons d’Acció Social i la jornada de 35 hores setmanals i els altres drets robats des del 2012 (+info).

El comunicat de premsa dels CAU-IAC exhorta a la immediata reversió de l’incompliment dels acords i del conveni amb la retirada de l’increment de jornada horària del 7% (de 35 a 37 hores i 30 minuts setmanals) que s’ha estat aplicant a les universitats públiques catalanes des de 2012 i a la implementació de mesures socials, i exigeix, com a prioritat, tancar el procés d’estabilització del PAS en precari així com la reducció de la temporalitat.

La IAC ha fet públiques les propostes reivindicatives del sector públic pel 2018 i, amb data 23 de juliol, ha publicat un comunicat on qualifica la reunió de la Mesa General de juliol com un menyspreu al seu propi personal.

TV3: TN migdia (20/7/18):

Declaracions a premsa d’Assumpta Barbens, portaveu de la IAC:

El Govern incompleix els acords del Parlament i maltracta i discrimina les treballadores i els treballadors públics.   iac.cat

Monitores i monitors, Consergeries i estabilització.

A la darrera reunió abans de l’estiu (20 de juliol) del CEPASL amb gerència ens van presentar a la pantalla de la sala de reunions dues propostes de pacte pels 2 primers temes (pacte en relació a les monitores esportives i els monitors esportius i, pacte per a la millora de les dotacions en l’àmbit de recepció), que no ens han donat amb antelació per llegir, estudiar i presentar esmenes, propostes, etc.

El CAU no creu que aquesta sigui la millor manera de treballar, i considerem una falta de respecte pels representants dels treballadors, el fet de no aportar la documentació sobre els temes que s’han de tractar. Canvien els rectors, canvien els gerents, però el sistema i l’equip de treball no canvien.

Si es vol demostrar voluntat negociadora, cal presentar la documentació amb el temps adient i aconseguir així que les reunions siguin profitoses.

Monitores i monitors esportius

La gerència considera que l’activitat de monitoratge esportiu no és una activitat prioritària i ha informat sobre les places vacants que hi ha en l’àmbit de la consergeria a temps complet al personal temporal de monitores i monitors, i així si volen, poder canviar la seva situació contractual amb la UPC i condicions laborals. Aquests llocs també sortiran a l’Oferta Pública d’Ocupació.

Des del CAU creiem que això comporta per una banda, un element positiu: que les consergeries tinguin més efectius i que les monitores i monitors tinguin un futur laboral més llarg;  però d’altra banda comporta una situació que no ens agrada: la privatització total del personal que donarà les activitats dirigides.

Consergeries.

Després de més de 2 anys d’estudis i treball, de reunions i propostes en l’àmbit de consergeries la gerència continua amb la seva proposta de dimensionament de mínims (annex 1) a complir en el termini d’un any, i a sobre posant en la proposta de pacte: “…dintre de les limitacions pressupostàries i normatives.”, o cosa que és el mateix: que si ens acollim a problemes pressupostaris o de normativa no es comprometen a complir el pacte. Tot això a complir a curt termini.

En els darrers anys, els problemes de pressupost són continus, i amb la situació política actual tan moguda, les afectacions i canvis laborals normatius, lligades  a les lleis d’acompanyament de pressupostos de l’estat, als compliments de dèficit, etc. fan que condicionar un pacte a aquests factors sigui garantia de problemes o, en el pitjor dels casos, d’excuses per l’incompliment. La limitació pressupostària no pot encobrir la falta de voluntat política que percebem de l’actual equip de direcció.

El CAU el que proposa és dotar a les consergeries del personal necessari per donar un servei de qualitat i no estem d’acord a fer pactes sobre dimensionaments mínims (una persona sola a la tarda, per ex.) que no garanteix el servei que cal donar.

Celebrem que per fi una exigència reiterada de fa molt de temps del CAU estigui en aquesta proposta i reconeguin que es podia haver fet abans: el compliment de l’acord del CEPASL amb gerència de les persones que van passar el procés de concurs convocat per resolució 2171/2009 i resolt mitjançant resolució 947/2010 (els 7 auxiliars de servei que van aprovar i passar el concurs i van quedar en llista d’espera) es tindran en compte en els termes previstos en la mateixa convocatòria, és a dir,  seran els primers a proveir els llocs de treball que surtin en l’àmbit de consergeria.

A mig termini, en l’àmbit de recepció, la proposta no recull res i això vol dir que amb aquests mínims s’haurà de donar el servei per un temps indefinit.

Estabilització de plantilla.

Tot i que no ens van donar la informació per escrit, la gerència ens va comentar: un pacte conjunt amb el CEPASL i la JPASF, el número aproximat de l’Oferta Pública d’Ocupació de laborals i funcionaris sense concretar les places i que els mèrits serien un 40% de total de la puntuació.

El CAU ha demanat reiteradament que es doni formació adient al personal afectat per afrontar els processos d’estabilització (concurs), inclosos els idiomes que s’hagin d’acreditar, ja que el que s’estabilitza són les places i les persones han de guanyar el concurs. La resposta per part de la gerència va ser positiva i cal acordar el temari i calendari.

Al setembre esperem que es pugui concretar una mica més i avancem en el calendari dels concursos i dels cursos de formació.

 Bones vacances!

Recull de notícies 4 maig 2018

Crònica del 1r de Maig.

Aquest 2018 desenes de milers de treballadores  s’han manifestat arreu del món, […] Catalunya no ha estat una excepció, des de les 10:30h a Granollers, fins a les 19h a Tortosa i Tarragona han tingut lloc concentracions, manifestacions, accions, dinars populars i xerrades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya hem participat a una desena de mobilitzacions unitàries arreu del territori. Mobilitzacions clarament posicionades per un sindicalisme combatiu que doni la paraula i la decisió a les assemblees de treballadores.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cronica-del-1r-de-maig/


Cavall antirepressiu!

El passat 28 d’abril diferents membres de la IAC varem participar a la cadena humana que va unir el poble de Collbató de Montserrat amb el cim del Cavall Bernat per fer arribar les fotografies de les preses i presos polítics catalans fins al cim. Alguns afiliats varen formar part del grup que va cobrir l’últim tram i varen escalar la més coneguda de les agulles montserratines.

La IAC forma part dels grups de treball antirepressiu que conformen el projecte transversal de la Crida per la llibertat. La IAC ha participat de les accions  que proposa aquesta plataforma, que té per objectiu denunciar i aturar la repressió i posar en marxa activitats i iniciatives que contribueixin a l’alliberament dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats i exiliades, així com donar suport als represaliats des de la pràctica no-violenta.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cavall-antirepressiu/


CAU-IAC: majoria absoluta a la USDER

Els CAU-IAC guanyen les eleccions sindicals del PAS de la Universitat de Sant Esteve de les Roures (USDER), tant a la Junta com al Comitè, per majoria absoluta i conformen la primera força sindical de la plantilla del personal no docent.

Una entretinguda notícia de les nostres companyes CAU-UAB ( i divertida….).

Llegeix la notícia sencera a: https://bit.ly/2wcAcdw

Assetjament “PARADISE” a les universitats

Assetjament, l’assignatura que suspenen i amaguen les universitats públiques.

 Article de Jordi (Koki) Gassiot Pintori, treballador del Personal d’Administració i Serveis de la UAB, delegat del CAU-IAC i encausat pel  cas dels 27 i mes @KokiGassiot.

Les universitats públiques catalanes, lluny d’estar lliures d’assetjament, són un paradís on les víctimes son ignorades. Moltes de les organitzacions universitàries, de forma sistemàtica, protegeixen els agressors i, a la pràctica, els faciliten i premien amb la seva permissivitat i indiferència. L’assetjament pot arribar a convertir-se en una forma gestió de les relacions laborals i, fins i tot, de lideratge i promoció.

L’assetjament és, actualment, un dels riscs psicosocials més important en l’àmbit laboral, especialment a l’administració pública, incloses les universitats. Aquest pot afegir-se a altres riscs, com l’estrès, el “burn out” (síndrome de la persona cremada), el bullying o la violència ocupacional, provocant una situació d’indefensió molt difícil d’abordar a les possibles víctimes, a més de danys psicològics i emocionals que afecten a la seva salut, a la vida quotidiana i a la familiar de forma inevitable.

L’assetjament s’ha d’entendre com una problemàtica complexa que engloba fenòmens com la discriminació, l’assetjament moral vertical i/o horitzontal, el laboral, el vampirisme social, formes de lideratge tòxic o el més que conegut assetjament sexual. La característica bàsica de l’assetjament és la presència d’una conducta sistemàtica i prolongada sobre una persona, grup o col·lectiu que persegueix una finalitat concreta.

L’estranya organització social estamental de les universitats i les seves lògiques socio-acadèmiques post-feudals, fan de les universitats una terra fèrtil on l’assetjament es desenvolupa com una planta invasora abonada i ben regada. Estudiants, investigadors i docents (PDI) i personal dels serveis i l’administració (PAS) estableixen unes peculiars relacions de jerarquia i poder on, l’assetjador, es pot moure amb una gran impunitat. La teranyina jeràrquica del PDI, que es superposa a l’estructura vertical del PAS, i l’especial relació de dependència deixeble-alumne generen espais de màxim confort i presència per l’agressió psicosocial.

Els esforços que es generen des dels òrgans institucionals per evitar l’assetjament són clarament insuficients, especialment quan s’hi sobreposen interessos ocults que promouen l’estructura de poder, el principi d’autoritat o la preservació de la immaculada imatge de l’acadèmia…

Casos paradigmàtics es donen entre la jerarquia dels grups de recerca i els departaments: els docents “high level” poden tenir nivells de poder sobre altres docents de més baixa categoria, però també sobre estudiants de tercer cicle. Els caps dels grups de recerca, directors de departaments o investigadors principals fan funcions encobertes de cap de personal, de selecció, d’avaluació, etc. Dins d’aquesta jerarquia, la carrera acadèmica i professional de les persones de nivell més baix, altament especialitzades i formades en la majoria dels casos, pot dependre totalment d’aquest “jefe” a nivell laboral.

Quan s’estableix una relació vertical d’assetjament la víctima queda absolutament desprotegida. L’assetjament pot ser sexual o psicològic (mobbing), o una barreja d’ambdues coses. La indefensió de la víctima és tan gran que es veu abocada a la submissió o abandonament ABSOLUT de la seva carrera acadèmica i professional. L’assetjador, normalment revestit d’una pàtina de reconegut prestigi (i principi d’autoritat), impedirà el desenvolupament professional de la víctima en tot el seu àmbit d’influència acadèmica… Això afecta també a una gran part del personal de suport a la recerca, conegut com a PAS de capítol 6 (C6), normalment amb contractes d’obra i servei que depenen directament d’un projecte dirigit per un investigador d’alt nivell. Si no hi ha projecte, es produeix l’acomiadament del C6…, en cas de que no es produeixi una submissió evident.

En alguns casos concrets s’han detectat els que podríem considerar “assetjadors en sèrie”. Persones amb un currículum d’assetjament d’anys d’evolució, amb múltiples víctimes. L’entorn, coneixedor de la situació, ha amagat i protegit l’assetjador mentre ignorava i desprotegia a les víctimes. Situacions que, quan s’han fet públiques, en molts casos l’entorn ha reconegut que ja ho sabien, n’eren coneixedors i no van fer res. “Ja saps com és, és molt passional, se li ha de deixar una mica de marge perquè aporta molts projectes i publicacions, i molts recursos econòmics a aquesta universitat“.

Altres situacions són els lideratges tòxics que afecten a tot un conjunt de persones treballadores. Persones amb actituds autoritàries, arbitràries i capritxoses que generen ambients insalubres a nivell psicosocial: canvis constants (i arbitraris) en les formes de treballar, greuges comparatius entre persones de la mateixa categoria i perfil (tractament diferenciat, privilegis…), ordres contradictòries, molestar a les persones treballadores en els seu temps de descans, menysteiment el seus drets laborals, indiferència… En molts casos aquestes actituds afecten especialment a persones amb característiques especials en la seva jornada com pot ser la reducció de jornada per cura d’avis o infants. S’han detectat centres de treball on les persones afectades amb diagnòstics d’accidentabilitat en el lloc de treball per riscs psicosocials, superen el 25%…

Les relacions resultants entre assetjador i víctima es reparteixen de forma diferent entre els diferents estaments universitaris. En el cas dels estudiants de primer cicle es produeix majoritàriament el conegut com a “bullying escolar” i l’assetjament sexual característic entre grups d’edat post adolescent, això és una evidència. És prou conegut que en la relació estudiant-PDI, per qüestions de jerarquia, més que situacions d’assetjament es produeixen situacions d’abús, principalment sexual. Tot això podria fer semblar que el rol de l’assetjador va lligat al de professorat, però no és així en absolut: va lligat als rols de poder i de jerarquia.

Poder i jerarquia entre les persones treballadores del PAS, també poden generar casos d’assetjament, gairebé com una forma de gestió del personal… Molts “caps” (tant del personal d’administració i serveis com del docent investigador) utilitzen el recurs de l’assetjament per forçar el trasllat “voluntari” d’una persona treballadora que els pugui ser incòmode en el seu equip de col·laboradors: menysteniment, maltracta, canvis de funcions, tasques humiliants, incompliment de drets laborals…, i una pressió constant per foragitar membres de la plantilla que no s’adeqüin al perfil o submissió requerida per l’assetjador. En el cas de que la víctima s’enfronti, la solució de l’empresa sempre és oferir un trasllat a la víctima, justificat-lo per motius de salut… L’assetjador aconsegueix el seu objectiu sense ni tan sols un desgast social dins de l’empresa, al contrari. En molts casos es premia i reconeix com un èxit aquestes maniobres i, fins i tot, en cas d’intervenció de l’empresa, s’opta per la promoció de l’assetjador.

És cert que des de la responsabilitat institucional es treballa per evitar l’assetjament. D’una banda es generen protocols anti-assetjament i s’executen avaluacions de riscs psicosocials, però és clarament insuficient. El sistema és extremadament garantista en la defensa dels drets de l’assetjador, però molt poc eficaç en la defensa dels drets de la víctima i la prevenció de cara a possibles nous episodis. El principi d’innocència de l’assetjador es defensa amb tanta força, en aquests casos, que es deixa a la víctima en situació d’indefensió i vulnerabilitat…, segurament perquè corporativament es potencia la presència d’una jerarquia de poder ben diferenciada en la comunitat universitària.

La lluita contra l’assetjament fa necessària un gran complicitat per part de tota la comunitat i dels responsables de la institució i, també, una major implicació de la inspecció de treball.

És imprescindible la cooperació i promoció de les tasques de vigilància que es fan des de la representació dels treballadors (sindicats i organismes unitaris), que són, normalment, els primeres detectors dels riscs psicosocials. És imprescindible desenvolupar institucionalment, una xarxa preventiva i de protecció, per evitar els casos d’assetjament i intervenir de forma decidida quan es detecten.

Cal fer-ho amb la participació cooperativa i coordinada de totes les representacions de la comunitat universitària: equips de govern, gerència, responsables de seguretat i salut laboral, representació dels estudiants, organismes unitaris, delegats i seccions sindicals… Només així, les universitats deixaran de ser l’actual paradís on els assetjadors es mouen amb absoluta impunitat i desenvolupen estructures de poder i creixement en base a aquesta xacra socio-laboral.

Koki Gassiot i Pintori és membre de la Coordinadora Nacional Confederal de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i responsable de riscs laborals de la Secció sindical dels Col·lectius Assemblearis d’Universitat (CAU-IAC) de la UAB. També forma part del Claustre de la UAB i del Consell Nacional de la IAC.

Març de 2018.

Gerent UPC proposat i Comissió mixta

Nota informativa 20/02/2018

Benvolgudes/ts companyes/s

Aquest dimarts 20 de febrer hem assistit a una reunió a la qual el Rector havia convocat els sindicats CAU, CCOO i UGT, representants del PAS, per informar-nos de la decisió presa sobre el gerent de la UPC.

D’aquesta manera el Rector compleix el que ens va prometre a la seva campanya electoral: que quan hi hagués qualsevol novetat sobre el PAS avisaria i informaria als sindicats.

Els temes tractats a la reunió han estat:

  1. EL Sr. Xavier Massó serà proposat com a gerent de la UPC al proper Consell de Govern.
  2. Es crearà una comissió mixta formada pel gerent Xavier Massó, la cap de l’Àrea de personal Carla Bragos, en Xavier Roca, el Rector i dos Vicerectors. Aquesta comissió avaluarà i decidirà sobre els acords als quals arribi el gerent. Encara que el gerent tindrà totes les funcions corresponents al seu càrrec, els acords finals passaran a la comissió. És una altra manera de fer proposada pel Rector, de moment tenim els nostres dubtes, haurem d’observar l’eficàcia o no de la comissió.
  3. Al proper Claustre del mes de maig el Rector presentarà un pla d’actuació amb propostes i calendari.

Per part dels sindicats l’hem plantejat algunes de les nostres inquietuds, com ara la manca de plantilla, l’estabilització dels temporals, les UTGs, la venda d’edificis/patrimoni, la recuperació dels drets socials perduts i la reforma horària, etc.  Ens ha escoltat i ha recollit els temes sense donar resposta concreta, ens ha dit que encara estan preparant el pla d’actuació i que necessita temps per fer-ho.

Des del CAU restem frisosos a l’espera del pla d’actuació, esperem que arribi el més aviat possible i que resolgui al màxim les inquietuds i els problemes del PAS.

També tenim dubtes del fet que una comissió supervisi i controli la feina i/o els acords als quals arribi el gerent. Podria representar un impediment en la tasca dels representants dels treballadors en la defensa dels seus interessos:

  • No serà burocratitzar una feina ja feta i acabada?
  • Si arribem a un acord amb el gerent, la comissió el podrà tirar enrere?
  • Si el gerent no vol tractar un tema amb la part social, aquest arribarà a la comissió? Els representants dels treballadors tindrem accés a la comissió o només el gerent?
  • Si en un tema no s’arriba a cap acord (com va passar amb la formació del PAS amb l’anterior gerent), aquest problema arribarà a la comissió i al Rector?

Confiem que la comissió no sigui una burocratització que alenteixi la feina, ni una barrera en qualsevol de les dues direccions. Senyors Rector i gerent prenguin nota, si us plau, perquè entre tots fem més àgil i resolutiva la feina del PAS i els seus representants. Desitgem que aquesta comissió no pugui ser un problema en lloc d’una solució.

El CAU farà un seguiment d’aquestes feines i de la comissió mixta, i treballarà perquè sigui com sigui, les inquietuds i problemes del PAS tinguin la millor solució possible per recuperar els drets socials i laborals perduts.

Un membre del PAS UAB encausat injustament

Entrevista feta al nostre company Koki Gassiot PAS-L de la UAB, encausat per participar en una roda de premsa el 2013. Podeu veure l’entrevista sencera al Diari del Treball al següent enllaç/títol:

Jordi Gassiot: «en el cas ‘dels 27 i mes’ fan servir la tècnica kafkiana del procés com a càstig»

Fiscalia demana 11 anys de presó al representant del (PAS) de la UAB per participar en una roda de premsa en suport a una tancada per la universitat pública.

Jordi Gassiot Pintori (Koki) és membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La fiscalia li demana 11 anys de presó i una multa. Junt amb ell, estudiants i 1 professor afronten peticions penals que juntes superen 300 anys. El cas de Jordi, més conegut com a Koki, té característiques especials.

[…]

Jo ho he dit, fan servir la tècnica kafkiana: utilitzen el procés com a càstig en si mateix, perquè estic convençut que al final tots sortirem absolts, perquè l’acusació no té ni cap ni peus, però ens hauran fet passar 4, 5, 6 o 7 anys amb una espasa de Dàmocles a sobre del cap i això no t’ho tornarà mai ningú.

Més informació:   https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

En suport dels Som 27 i més

Els CAU i la resta de sindicats de la IAC, amb altres col·lectius, hem participat el matí de l’11 de gener en una concentració als Jardinets de Gràcia de Barcelona i a la Fiscalia Superior de Catalunya, en suport al col·lectiu Som 27 i més injustificadament encausats i amb una petició de penes desproporcionades per defensar l’educació pública. Entre ells hi ha un company del CAU-UAB, un professor i 25 estudiants de la UAB, pels quals la Fiscalia demana més d’onze anys de presó per una roda de premsa i una ocupació pacífica.

Com sempre el CAU recolzarà i participarà activament en la lluita per la defensa d’una educació i una universitat pública, gratuïta i de qualitat, tal com ho van fer les il·legítimament encausades de Som 27 i més. I també en la defensa de les llibertats d’expressió, reunió i manifestació. Es increïble que es vulgui criminalitzar amb penes i responsabilitat civil desmesurades i desproporcionades l’ocupació pacífica del rectorat i la participació en una roda de premsa.

Donem tot el nostre suport als Som27 i més, i exigim l’absolució immediata de les 25 estudiantes, el Professor i el membre del PAS de la UAB.  

SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES !!

Malauradament el passat 7 de desembre van detenir el Carles, un dels 27, i avui s’ha produït la detenció de l’Oriol relacionat amb aquest cas, cal aturar com abans millor aquesta escalada de detencions i acusacions injustes.

Us convidem a fer difusió de la notícia i a col·laborar en la lluita.

Caixa de resistència solidària del comité d’empresa de la UAB:

ES26 2100 0424 3202 0018 0685

Més informació:

https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

https://som27imes.wordpress.com/

Adjuntem unes imatges agafades per membres de les seccions sindicals dels CAU i de la IAC que van participar en la mobilització del passat 11 de gener als Jardinets de Gràcia i a la Fiscalia General de Catalunya (podeu punxar sobre les imatges per veure-les més grans):

Sobre les detencions de Sánchez i Cuixart #LlibertatJordis

Comunicat CAU-UPC sobre les detencions de Sánchez i Cuixart.

 

Benvolgudes companyes i benvolguts companys,

INTOLERABLE!!! No hi ha adjectius suficients per qualificar la decisió de la jutge de l’Audiència Nacional espanyola que ahir va decretar l’empresonament dels Presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural. La nostra indignació per aquesta decisió injustificada des dels punts de vista jurídic, polític, social i humà no fa altra cosa que reafirmar-nos en la defensa del dret d’autodeterminació del poble català exercit el passat 1 d’octubre.

Des del CAU-UPC manifestem el nostre suport al Jordi Sánchez i al Jordi Cuixart, a les seves famílies i amics, als socis i simpatitzants de les seves entitats i, en general, als milions de persones que durant anys s’han manifestat pacíficament reclamant un objectiu polític compatible amb els principis bàsics de la democràcia: llibertat, solidaritat, igualtat i sobirania dels pobles. Ahir, l’estat espanyol va augmentar el nombre de presos polítics en les seves presons.

Com sempre, fem una crida als milers i milers de persones que es mobilitzaran avui i en els propers dies, a fer-ho amb la determinació, la calma i la serenor que han caracteritzat les mobilitzacions d’aquests últims anys, mesos i dies.

PROU REPRESSIÓ!!! #llibertatjordis

Barcelona, 17 d’octubre de 2017


Juristas aseguran que las protestas en Catalunya no son “sedición” y dudan de que la Audiencia sea competente. Público.