Divendres 1 de maig de 2015, el CAU s’afegeix a les accions que realitzaran LES MARXES DE LA DIGNITAT amb motiu de la commemoració de la revolta de l’1 de maig de 1886 a Chicago.
La manifestació unitària a Barcelona sortirà a les 18 hores des de Foment del Treball (Via Laietana/Avinguda Catedral) i finalitzarà als Jardinets de Gràcia (Passeig de Gràcia/Avinguda Diagonal).
Us informem de que s’ha posat en marxa aquesta petició perquè Google faci un DOODLE (logotip) en motiu del dia mundial de la fibromiàlgia el proper 12 de maig.
Arriba un altre 8 de març, Dia internacional de les dones i, un any més, no pot ser un dia de celebració festiva, sinó que torna a ser un dia de preocupació i de denúncia, un altre dia de cridar que ja n’hi ha prou de l’absurd intent de barrejar objectes amb necessitats i mitges veritats amb mentides amb l’objectiu de vulnerar tots els àmbits d’un estat del benestar que no ha tingut temps de consolidar-se ni d’arribar a la majoria de la població i, tot i que s’omplen la boca que fan el que fan per procurar mantenir-lo, ja ho hi ha ningú amb dos dits de front que hores d’ara encara s’ho cregui.
Crisi, recuperació, deute sobirà, no hi ha alternativa, no és privatització són retallades, tothom és igual davant la llei, tots i totes som iguals en drets, l’equilibri inestable entre seguretat i llibertat.., són alguns dels termes, lemes i conceptes que s’utilitzen per emmascarar la sistemàtica i perversa vulneració tant de drets individuals inalienables com de drets socials inqüestionables.
I ho fan a consciència, volen tenir-ho tot ben lligat i no només qüestionen i intenten impedir que la gent pugui exercir el dret a decidir, des de sobre el propi cos fins a com gestionar l’estat del benestar, sinó que aproven una llei mordassa que pràcticament converteix en delicte el dret a manifestar-se en pro d’una pretesa seguretat que no és cap altra cosa que l’imperi de la por.
Ni decidir sobre el propi cos és cap delicte, ni el treball remunerat és un bé de mercat, el treball és una activitat que ens ha de proporcionar tant elements d’autoestima com els recursos per procurar-nos el benestar necessari per viure amb dignitat. Mai ha de formar part d’un mercadeig indigne del qual t’excloguin simplement per la possibilitat que et quedis embarassada o que hagis de tenir cura dels infants o d’un familiar depenent. De quina societat parlem? Quina societat volem? Quina societat “comprem” acceptant aquests tipus de discurs i d’escenaris? És aquesta la societat i l’educació que volem per als nostres fills i filles? Aquests valors són els que ens faran més lliures, més feliços, més fraternals, més solidaris i més humans?
Cal cridar prou als desnonaments, a deixar morir per hepatitis “c” havent-hi medicaments, a una taxa d’atur que provoca desnutrició a un 33% dels nostres infants, als atemptats contra les llibertats personals i socials…, perquè no només no som mercaderies sinó que, a més, com a humans que som, tenim sentit de l’humor, sabem el que volem i ho manifestem fins i tot amb un somriure. La societat que volem, que ens mereixem i que reivindiquem una vegada més aquest 8 de març amb tot el que aquesta diada comporta, és una societat en què ni el capital, ni la por, ni la manipulació, ni la mentida hi tenen cabuda, perquè la societat per la qual lluitem és una societat lliure, sense cap esclavatge econòmic, sense gent desatesa i sense llops que fan legals, si bé mai seran legítims, el robatori , l’estafa i el frau.
Una societat en què els diners de tots i de totes serveixin per sostenir els pilars del benestar, on tothom tingui dret a recuperar la salut, a aprendre, a desenvolupar-se, a defensar-se i a ser lliure per manifestar les seves opinions i, si així ho vol, les seves orientacions sexuals i/o religioses i que, per això, ningú no el pugui sotmetre ni violentar.
La violència adopta moltes formes i la millor manera de fer-hi font per prevenir-la és, sense cap mena de dubte, l’educació. La funció de la llei ha de ser prohibir i castigar qualsevol forma de violència i posar els mitjans per aturar-la i protegir les víctimes quan ja s’ha fet evident. Ara bé, hem de ser conscients que, actualment, amb la mentida de la falta de diners, tant la protecció com els costos d’allunyar un maltractador comporta una dificultat i, sobretot, un problema econòmic (violència social) que des protegeix encara més les dones i les criatures que la pateixen.
Així doncs, reivindiquem i recordem, més que mai, que l’educació és el millor instrument d’aprenentatge i d’autoconeixement i, per tant, és l’autèntic motor del canvi social que volem i necessitem. Hem de mirar obertament i tranquil·lament cap al futur que volem i lluitar pel que volem i necessitem en tots els àmbits de l’activitat humana. La globalització no és només un mercat, com han intentat de fer-nos creure, bàsicament és prendre consciència que tots i totes hem de continuar lluitant a escala global, pel més absolut respecte a tots els Drets Humans, ja siguin individuals o socials, ja que és del tot indispensable per a la bona salut del nostre planeta i no haver de continuar posant tiretes metafòriques a la bola del món com feia la Mafalda després de veure les notícies a la televisió.
Som humans, entre altres coses, perquè gaudim d’un sentit especial i únic, no pas físic, que és el sentit de l’humor, que només podem fer servir a través d’un dret irrenunciable, el de la llibertat d’expressió. Hem nascut lliures i volem una societat lliure de manipulacions, d’especulacions i de la tirania de qualsevol forma de dogmatisme, ja sigui religiós, identitari o econòmic.
Cal eradicar del món qualsevol manifestació de violència! Si ens toquen a una, ens toquen a totes!
Barcelona, 6 de març de 2015
Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU-IAC)
Secretaria de les Dones de la IAC
Les MARXES DE LA DIGNITAT tornem a sortir al carrer per cridar ben fort PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT. Davant d’una situació extremadament difícil i d’emergència social, no podem oblidar que la nostra lluita és al carrer, i al carrer és on han de sonar les veus dels pobles, de la classe treballadora i de la majoria social, que vol un món més just, lliure i igualitari.
Des del CAU-UPC IAC us convidem a participar als actes i convocatòries d’aquesta setmana de lluita.
El 29 de novembre, que totes les veus siguin una!
Perquè totes estem per tot i perquè tot ha de ser per a totes!
més info a:
http://marxadeladignitat.org/29n-totes-les-lluites-al-carrer/
Davant del fet de la suspensió cautelar de la consulta del 9 de novembre, per part del Tribunal Constitucional, a instàncies del govern espanyol, la IAC manifesta:
Que cap òrgan jurídic està per sobre de la voluntat dels pobles. Que l’única fórmula vàlida per resoldre els problemes polítics complexos com és el de la relació entre Catalunya i Espanya és votant.
Que l’actuació i trajectòria del Tribunal Constitucional s’ha caracteritzat i es caracteritza per l’absència de neutralitat. Que es tracta d’un òrgan al servei del poder polític i econòmic. Que les decisions preses en els darrers anys sobre l’Estatut o el nivell competencial de Catalunya han estat partidàries, partidistes, i lesives contra la ciutadania del nostre país. Que, per tant, el Tribunal Constitucional no té cap legitimitat, i en cap cas pot suplantar la voluntat popular de Catalunya, subjecte polític nacional.
Que el capteniment del Tribunal Constitucional representa una burla a la justícia i a la decència jurídica. Que la pressa amb què ha actuat contra la voluntat del poble de Catalunya a expressar-se, contrasta amb la laxitud i indolència a l’hora de defensar els drets fonamentals de la majoria dels ciutadans de l’estat, molt especialment, aquells que tenen a veure amb els drets laborals i socials, ajornats i arxivats anys en procediments inacabables. Que són els fets, com els que hem assistit en aquests darrers dies, els que demostren que, rere una aparença jurídica i tècnica, no posseeix cap mena d’imparcialitat, sinó que és la constatació de l’absència de separació de poders.
Que la IAC, d’acord amb els principis que regeixen la Declaració Universal de les Nacions Unides, ha estat, és i sempre serà, ferma partidària del principi d’autodeterminació dels pobles. I que cap tribunal o govern no té autoritat, ni moral ni jurídica, per impedir-la.
Que la IAC, d’acord amb l’evolució personal de milions de catalans i catalanes, ha subscrit diversos documents i manifestos en què es reclama l’exercici de l’esmentat dret per a la nostra nació, i que forma part de les diverses plataformes cíviques que l’impulsen. I que no defallirà en l’esforç que sigui la ciutadania catalana la que decideixi quina mena de relació política vol establir amb l’estat espanyol, amb Europa o amb el món. Nosaltres som partidaris de decidir-ho tot, de manera directa. I entenem que les lleis han de ser el resultat d’aquesta sobirania popular, no pas el forrellat que impedeixi el seu exercici. Per damunt la llei, hi ha la justícia. No hi ha justícia, sense democràcia directa. I les consultes, siguin quines siguin, són el mitjà més idoni per decidir sobre qüestions transcendents.
La IAC crida a participar a totes les mobilitzacions de la societat catalana per protestar contra la suspensió de la consulta i expressar col·lectivament la determinació del poble de Catalunya. I, independentment de l’opinió del govern espanyol i del Tribunal Constitucional de la seva propietat, animem a que el 9 de novembre tothom vagi a votar, d’acord amb la seva consciència i demostrant que és l’expressió de la voluntat popular la que ens fa lliures.
Si finalment se’ns impedeix el legítim dret a votar, des de la IAC pensem que caldria promoure una aturada social i laboral de rebuig a aquesta prohibició.
Votar és democràcia. Democràcia és llibertat.
I la IAC, malgrat les amenaces, hi posarem tots els esforços per aconseguir-la.
Barcelona, 30 de setembre de 2014
El CAU-IAC dona suport als actes que es celebraran aquest dijous 24 de juliol contra el càstig brutal i el genocidi al qual s’està sotmetent al poble palestí. http://nomescomplicitat.cat/aturem-el-castig-collectiu-a-palestina
Més informació a : http://nomescomplicitat.cat/aturem-el-castig-collectiu-a-palestina
