Arxiu d'etiquetes: notícies

La gran estafa

Des del SNC-IAC considerem l’acord d’increment salarial del ministeri amb CCOO-UGT una estafa. La inflació superarà el 8,5% i l’increment salarial no suposarà més del 3%. Això implica una pèrdua de poder adquisitiu del 5% que s’ha de sumar al 12,4% perdut entre el 2006 i el 2021. Ens oposem a l’acord signat, proposarem una millora i ens mobilitzarem per aconseguir-ho.

A. NO TÉ UN ALTRE NOM: ESTAFA

Els sindicats CCOO i UGT han signat un Acord amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública en virtut del qual (llegim a la nota de premsa emesa per l’esmenat Ministeri1“acuerda subir el sueldo de los funcionarios hasta un 3,5% en 2023 y abonar una compensación del 1,5% adicional para 2022.

Tot i que al títol de la nota de premsa no s’hi diu res, a l’interior es parla d’un increment per al 2024 del 2% (“que podría subir hasta el 2,5% en función de la variación de IPC armonizado”).

Se’ns aclareix també en què consisteix aquest “hasta un 3,5%”. Resulta que la pujada (per al 2023) en realitat serà d’un 2,5% (això sí, si l’IPC interanual de setembre de 2023 supera el 6%, hi haurà un 0,5% addicional de pujada i també hi haurà un altre pujada addicional de 0,5% si el PIB del 2023 supera el previst pel Govern en el PGE).

Així ens ho resumeix el Ministeri 

“Por lo tanto, el incremento salarial fijo durante el periodo 2022-2024 es de un porcentaje fijo del 8%, que se puede incrementar hasta un máximo de un 9,5% en el citado período, en función de diversas variables…”

Anem a pams

La inflació per a l’any 2022, segons les previsions més optimistes (la real no se sabrà fins gener de 2023) serà del 8,5%. La pujada per al 2022, com a resultat d’aquest acord, haurà estat del 3,5% (el 2% que ja ens havien apujat més la compensació de l’1,5% per finals d’aquest any). Aquest acord, doncs, valida i subscriu una pèrdua de poder adquisitiu d’un 5%  (que se suma a la que ja veníem arrossegant).

Pel 2023 la pujada real serà del 2,5%. No sabem de quan serà la inflació però difícilment, sinó impossible, vistes les previsions, passarem d’una inflació del 8,5% a una del 2,5%. Per tant s’està acceptant també una pèrdua de poder adquisitiu per  l’any 2023.

Els dos 0,5% de part variable són més una burla que cap altra cosa:

Per una banda s’accepta que si la inflació puja per sobre del 6% tindrem un augment del 0,5%, és a dir, s’accepta perdre com a mínim un 3% del poder adquisitiu (6%-2,5%-0,5%).

I per altra banda, es vincula l’altre 0,5% a que el PIB pugi més del que havia previst el Govern, cosa que no ha passat mai. Els Governs fas sempre previsions optimistes, per tal d’estimular les inversions, que mai no es compleixen. Per tant aquest 0,5% és també un brindis al sol, una presa de pèl, o tot plegat i alhora.

Per al 2024 ni la pujada arriba a la del 2023 ni s’inclou un dels dos distractors 0,5% (no fos cas que l’abús d’engany no generés més emprenyament que cap altra cosa).

En definitiva 

La pujada del període 2023-2024 (que és el període que realment es contempla, tot i la trampa d’incloure el 2022) és del 6% (1,5% + 2,5% + 2%) quan, la inflació, només per al 2022, serà, com a mínim, del 8,5 % i la dels anys següents, vista la situació econòmica general, no sembla que hagi de ser millor.

Els sindicats signants 

En diuen des d’UGT que aquest acord “… amortigua de manera razonablemente realista, los efectos de la subida de la inflación en el poder de compra…” i que recolzen aquest acord “…des de la coherencia, el realismo y la responsabilidad que nos caracteriza”.

Des de CCOO, més discrets aquest cop, es limiten a assenyalar com a bondats d’aquest acord qüestions irrellevants com ara que per primer cop es revisa a l’alça la pujada prevista als PGE (els de 2022) i que feia ja un parell d’anys que no se signava cap acord.

Conscients del desastre d’Acord que han signat, que no té cap escletxa que permeti defensar-lo, ho fien tot a altres qüestions pendents de tractar.

Des de la IAC ens preguntem: com es pot tenir la barra de dir que aquest Acord “amortigua de manera razonablemente realista, los efectos de la subida de la inflación…”? És creuen les seves pròpies mentides o realment es pensen que som idiotes?

L’única certesa és que el recolzament es fa “… des de la coherència…”, ja que la seva signatura és coherent amb els altres acords en matèria de retribucions que han firmat en el passat, en particular l’Acord de 2018, i que ens ha dut a l’actual pèrdua de poder adquisitiu i rebaixa salarial.

És a dir, els sindicats CCOO i UGT, amb la firma d’aquest acord, han preferit recolzar el Govern i avalar una pèrdua de poder adquisitiu (que en 3 anys pot superar el 10%  i que cal sumar al que ja tenim acumulat) abans que plantar-se i lluitar per una millora salarial i unes condicions de treball dignes.

La nostra postura 

Per si no ha quedat prou clar, des de la IAC ens oposem de forma nítida i clara a l’acord signat. No pot ser que amb un índex d’inflació de com a mínim el 8,5% se’ns apliqui una pujada del 6%  que ni tan sols compensa la de 2022 i que, de facto, implica una pujada nul·la per al 2023 i 2024, tot i que les previsions  d’inflació indiquen que serà també força elevada.

Cal exigir increments retributius d’acord amb la pujada de la inflació i, en qualsevol cas, no renunciar mai, com a mínim, al manteniment del poder adquisitiu per part d’una classe treballadora que ha estat fortament colpejada per les crisis i que ja fa prou sacrificis i malabars amb els sous de misèria que rep i que la condemnen a una situació d’angoixa i precarietat permanent.

B. CADA DIA MÉS POBRES

Durant el període que va de 2006 a 2021,  els funcionaris i funcionàries públiques vam perdre un 12,4% de la nostra capacitat adquisitiva. En aquest primer període i fins el 2010 es va imposar una baixada salarial del 5% de mitjana i després es van produir diverses congelacions salarials o bé uns increments per sota de l’IPC o insuficients per a remuntar la pèrdua de poder adquisitiu que al 2021 es va situar al 12’4%. Ara, amb l’acord signat per CCOO i UGT, la pèrdua de capacitat adquisitiva dels salaris públics s’incrementarà al 17,4%.

Tant si l’economia i les finances públiques van bé, com si van malament, la recepta és sempre la mateixa: moderació salarial que empobreixen contínuament les treballadores públiques.

Amb aquest acord, els salaris públics continuen perdent capacitat adquisitiva. Al 2022 els sous públics han crescut únicament el 2%, i l’acord hi afegeix una pujada addicional de l’1,5%, pujada que en total no cobreix ni la meitat de la inflació prevista, que és del 8,5%.

La realitat de les administracions catalanes és diferent de l’estatal. El poder de compra dels salaris públics a Catalunya és més baix perquè el nivell de preus és més alt que el de la mitjana de la resta de comunitats autònomes (+7,6% al 2017) i la inflació dels darrers anys ha estat una mica més elevada aquí a Catalunya.

Per altra banda, i més enllà de l’acord nefast que han signat CCOO i UGT amb el Govern de l’estat, res no impedeix que des de Catalunya es puguin incrementar aquestes retribucions i millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores públiques. De fet, no seria la primera vegada que,  a la mesa general de funció pública i gràcies a les propostes i lluita de la IAC, es millora o reverteix un mal acord signat a Madrid per part de les dues grans centrals sindicals.

De fet, l’únic objectiu de CCOO i UGT a l’hora de signar aquest acord ha sigut donar estabilitat al govern estatal actual de PSOE i Podemos encara que això suposés validar una pèrdua de poder adquisitiu i empobrir encara més una classe treballadora que ha sigut especialment colpejada per les crisis i que va fer uns esforços enormes per sortir, primer de la crisi econòmica i després per minimitzar la crisi pandèmica.

Davant de l’empobriment general i intens que pateixen les treballadors públiques i el conjunt de la classe obrera, era el moment de lluitar i apuntar cap als qui acumulen fortunes i beneficis milionaris (segueixen essent dels que paguen menys impostos d’Europa) en comptes de validar una nova retallada i justificar orgullosos la signatura d’una pèrdua poder adquisitiu.

Des de la IAC no renunciarem a lluitar per aquest increment salarial que ens permeti millorar, o com  a mínim, no perdre poder adquisitiu (ni durant el 2022 ni l’acumulat). Per això, proposarem una millora en el marc de la Mesa General de la Funció Pública de Catalunya i no dubtarem en mobilitzar-nos amb totes les nostres forces per tal d’aconseguir-ho.

És un fals mite que les funcionàries tenen uns sous excessivament alts. A molts llocs de treball de l’administració els sous són molt modestos i la pujada de preus està suposant problemes importants per a moltes treballadores. Segons la RLT, el 58% les treballadores de la Generalitat tenen unes remuneracions inferiors al salari mitjà de Catalunya.

El Govern de l’Estat vol que aquesta revisió salarial sigui una referència per la negociació col·lectiva dels convenis privats, però si volem que els convenis privats incorporin revisions salarials suficients per a mitigar l’efecte de la inflació caldrà apuntar més amunt.

Aquesta inflació no l’està provocant ni els salaris ni la despesa pública. És una inflació generada principalment per la pujada de costos energètics i bàsics, sectors controlats per empreses que tenen un poder molt gran per a pujar els preus i multiplicar els seus beneficis. La mala regulació d’aquests sectors per part de les administracions està permetent que la inflació no s’aturi.

Per tant, és una inflació política, i les polítiques econòmiques que s’estan aplicant no van a l’arrel del problema sinó que traslladen l’impacte de la inflació a sobre de les classes treballadores, que cada mes que passa està més empobrides, mentre els beneficis de les empreses no només no estan assumint cap mena de cost sinó que segueixen augmentant.

Des de la IAC ens comprometem a iniciar la lluita que faci falta i encapçalar les mobilitzacions necessàries per aconseguir recuperar el poder adquisitiu i que aquesta vegada la crisi no recaigui sobre les espatlles de la classe treballadora sinó que la paguin els rics i els qui més beneficis fan i s’aprofiten de la nostra precarietat.

NI ESTAFES NI MENTIDES NI RENÚNCIES!

CONTRA LA CARESTIA DE LA VIDA, INCREMENT SALARIAL

I RECUPERACIÓ DEL PODER ADQUISITIU!

Secretariat nacional confederal de la Intersindical alternativa de Catalunya (SNC-IAC)

Enllaç original: https://iac.cat/wp-content/uploads/2022/10/IAC-LA-GRAN-ESTAFA-1.pdf
 

La Fibromiàlgia, la SFC i la SQM presents als Pressupostos Generals de l’Estat 2022

La Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i la SQM seran presents als Pressupostos Generals de l’Estat 2022.

I tot això gràcies a la lluita i molt bona feina de la Plataforma Familiars FM-SQC-SQM que, tal com informen al seu web Plataforma Familiars FM-SQC-SQM: “…el propassat 25 de novembre es va aprobar al Congreso de los Diputados una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat. Doncs bé, el programa “Tot es Mou” de TV3 en va donar la oportunitat per explicar-ho breument a la seva audiència. Podeu veure la intervenció que vàrem fer clicant aquí:” veure vídeo youtube

 

Més informació al web: http://plataformafamiliars.org/

Ho necessita   Té Fibromiàlgia. Entens que li està passant?

Punt de vista Familiars de persones afectades Logo

La Nakba i altres notícies, 18 maig 2018

Aquí us deixem un nou recull de notícies i informacions alternatives per fer lectura crítica :

Acord CEPASL-UPC per a la compactació de les jornades de les prejubilacions:

Tot i que encara no s’ha fet públic, aquesta setmana el Comitè d’Empresa ha signat un acord amb el Gerent de l’UPC que possibilitarà, si així ho desitgen, a les persones del PAS-L que es van acollir a la jubilació parcial, previ acord amb el responsable de la seva unitat, compactar la prestació de serveis en un únic moment temporal. És a dir, podran treballar d’una sola vegada, tot seguits, els dies que estan obligats a fer-ho per la jubilació parcial.

Continuen vigents també les altres 2 modalitats anteriors (setmanal i de 48 dies anuals) de l’acord anterior. Esperem que en breu es faci públic aquest acord.


Davant la Naqba permanent, multipliquem la nostra solidaritat.    iac.cat


Revertim les retallades, acabem amb el 155, llibertat presos i preses!   iac.cat

Des de la IAC mantenim l’exigència al govern central de la retirada del 155, la reversió dels seus efecte i la reactivació de l’activitat dels departaments.

Des de la IAC exigim a presidència i al govern una aposta decidida pels serveis públics i pel personal que els desenvolupa. Cal revertir totes les retallades patides en els darrers anys, tant pel que fa a la prestació de serveis com en el referent a les condicions laborals de les treballadores i treballadors: ni la Generalitat de Catalunya, ni la resta de l’administració pública catalana, poden seguir a la cua en els drets laborals del seu personal, laboral o funcionari; i això ha de canviar!    […]                               Revertim les retallades!
Acabem amb el 155!
Llibertat presos i preses!
Retorn de les exiliades!
Entre totes decidim-ho tot!                                            Si vols llegir tot l’article: fés click aquí


Volem donar el nostre suport a les persones docents de l’IES EL PALAU injustament acusades:

Tirar endavant, malgrat les acusacions siguin falses.  diarieducacio.cat  

  Dues ex professores de l’Institut El Palau descriuen els sentiments de dolor i impotència que viuen els 11 companys que han estat encausats per suposadament haver humiliat alumnes fills de guàrdies civils, una acusació que consideren falsa de totes totes.  #9delPalau @9delPalau Suport IES El Palau


Sobre l’acord de (no)millora sobre ocupació i condicions de treball :

Als CAU-IAC no ens agrada l’acord de millora de l’ocupació pública signat entre els sindicats majoritaris i el govern de l’estat Espanyol, creiem que menysté al personal de les Administracions Públiques i pacta pujades minses (mitjana de l’1,91%) que no milloraran gaire el 14% de poder adquisitiu perdut els darrers anys de congelació salarial (això sense comptar les pagues extraordinàries). És un acord lligat a estabilitats pressupostàries que la Generalitat no queda clar si complirà, i tampoc ens agrada perquè lliga les pujades al PIB i no a l’IPC, quan els darrers anys de crisis el PIB ha estat molt per sota de l’IPC… i per altres raons que estan molt ben explicades per les nostres companyes en aquests articles que enllacem a continuació:

II Acord de (no)millora de l’ocupació pública signat pel govern de l’Estat amb CCOO, UGT i CSIF.  Revista QuinCacau CAU-UAB

Acord sobre ocupació i condicions de treball.  Butlletí CATACCRAC  CATAC-IAC

Recull de notícies 4 maig 2018

Crònica del 1r de Maig.

Aquest 2018 desenes de milers de treballadores  s’han manifestat arreu del món, […] Catalunya no ha estat una excepció, des de les 10:30h a Granollers, fins a les 19h a Tortosa i Tarragona han tingut lloc concentracions, manifestacions, accions, dinars populars i xerrades.

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya hem participat a una desena de mobilitzacions unitàries arreu del territori. Mobilitzacions clarament posicionades per un sindicalisme combatiu que doni la paraula i la decisió a les assemblees de treballadores.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cronica-del-1r-de-maig/


Cavall antirepressiu!

El passat 28 d’abril diferents membres de la IAC varem participar a la cadena humana que va unir el poble de Collbató de Montserrat amb el cim del Cavall Bernat per fer arribar les fotografies de les preses i presos polítics catalans fins al cim. Alguns afiliats varen formar part del grup que va cobrir l’últim tram i varen escalar la més coneguda de les agulles montserratines.

La IAC forma part dels grups de treball antirepressiu que conformen el projecte transversal de la Crida per la llibertat. La IAC ha participat de les accions  que proposa aquesta plataforma, que té per objectiu denunciar i aturar la repressió i posar en marxa activitats i iniciatives que contribueixin a l’alliberament dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats i exiliades, així com donar suport als represaliats des de la pràctica no-violenta.

Llegeix l’article sencer a: http://iac.cat/2018/05/02/cavall-antirepressiu/


CAU-IAC: majoria absoluta a la USDER

Els CAU-IAC guanyen les eleccions sindicals del PAS de la Universitat de Sant Esteve de les Roures (USDER), tant a la Junta com al Comitè, per majoria absoluta i conformen la primera força sindical de la plantilla del personal no docent.

Una entretinguda notícia de les nostres companyes CAU-UAB ( i divertida….).

Llegeix la notícia sencera a: https://bit.ly/2wcAcdw

24 de Març pel treball i les pensions dignes: Marxa bàsica

Aquest dissabte 24 de març la Marxa de la dignitat convoca a Barcelona una manifestació en defensa del treball en condicions dignes i del sistema de pensions públic. La manifestació començarà a les 18h a la plaça Universitat. Aquest dia coincideix amb l’arribada a Madrid de la Marxa bàsica contra l’atur i la precarietat, que va començar el dia 10 de març a Lleó. Aquesta mobilització té com a objectiu posar a l’agenda política la necessitat d’establir una renda bàsica, tot complint el que diu la Carta Social Europea, que estableix que cap prestació ni pensió (contributiva o no) pot estar per sota de 647€.

La Marxa Bàsica és una iniciativa de les comunitats de lluita de persones en atur forçós, que per molt que el sistema ja no els vulgui, no es resignen a perdre la dignitat. Assemblees d’aturades del Baix Llobregat, 500 X20 del Garraf, Mariola en Moviment, de Lleida, « las sillas del hambre de València» els campaments de la dignitat d’Extremadura, les Corralas, d’Andalusia, assemblees d’aturades de Madrid, Astúries, Galiza, Castella. Gent molt precària que porten anys lluitant a les les seves localitats, per l’habitatge, els serveis bàsics, plans d’ocupació i treballant les coordinacions territorials i estatals (Marea Bàsica).

D’aquí, des de Catalunya sortiran 4 autocars cap a Madrid, que aniran a rebre a la gent que ha caminat i al mateix temps ens manifestaren a Barcelona per reivindicar que ningú estigui sense ingressos En aquests moments de creixement de l’economia veiem com continuen eixamplant-se les desigualtats i això no es pot permetre.

La Marea Bàsica agrupa aquells sectors de la classe treballadora abandonats moltes vegades per les esquerres i el sindicalisme. Aquestes companyes estan donant tota una lliçó de combinar feina diària local amb lluites més generals. Des de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) entenem que la lluita de la classe treballadora també ha d’incloure els àmbits que treballen des de la Marea Bàsica. Cal posar gent i recursos. Les companyes estan fent un gran esforç, caminant en ple hivern per visibilitzar la lluita de les invisibles i posar en primer pla una realitat cruel, que és que mentre 12,9 milions de persones a tot l’Estat viuen en risc de pobresa el nombre de milionaris ha crescut un 60% des de 2008.

Font : article web IAC

En aquest recull també volem fer ressò de l’èxit de participació a les mobilitzacions ciutadanes d’aquests darrers dies:

Un membre del PAS UAB encausat injustament

Entrevista feta al nostre company Koki Gassiot PAS-L de la UAB, encausat per participar en una roda de premsa el 2013. Podeu veure l’entrevista sencera al Diari del Treball al següent enllaç/títol:

Jordi Gassiot: «en el cas ‘dels 27 i mes’ fan servir la tècnica kafkiana del procés com a càstig»

Fiscalia demana 11 anys de presó al representant del (PAS) de la UAB per participar en una roda de premsa en suport a una tancada per la universitat pública.

Jordi Gassiot Pintori (Koki) és membre del Personal d’Administració i Serveis (PAS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La fiscalia li demana 11 anys de presó i una multa. Junt amb ell, estudiants i 1 professor afronten peticions penals que juntes superen 300 anys. El cas de Jordi, més conegut com a Koki, té característiques especials.

[…]

Jo ho he dit, fan servir la tècnica kafkiana: utilitzen el procés com a càstig en si mateix, perquè estic convençut que al final tots sortirem absolts, perquè l’acusació no té ni cap ni peus, però ens hauran fet passar 4, 5, 6 o 7 anys amb una espasa de Dàmocles a sobre del cap i això no t’ho tornarà mai ningú.

Més informació:   https://pasantirepressiouab.wordpress.com/

Graus de 3 anys a la UPC, i Avaluació del Personal

 Fre als graus de tres anys a la universitat pública catalana

La UPC serà l’única que incorporarà el curs que ve un nou grau curt, però a preu privat. La Generalitat ordena retirar a última hora tres titulacions que la UB i la URV ja tenien a punt.

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que manté l’oferta de Disseny, Animació i Art Digital, una carrera de tres anys que, tot i estar sota el paraigua d’una institució pública, es realitzarà a les instal·lacions del centre privat CITM, a preu també privat (el primer curs costarà 6.300 €uros).             Llegeix la notícia sencera a :  El Periodico.cat


Ens ha agradat MOLT el núm.13 del Catacrac de les companyes de la CATAC-IAC, on posa en evidència les maneres de fer del nostre govern i del partit que tants anys ha ‘governat’ a Catalunya:

 

 

 [  llegir text complet en format pdf aquí ]

Recull de notícies 30 març 2017

Amb cautela i precaució ens hem d’agafar les notícies aparegudes avui i els darrers dies sobre convocatòries de places de funcionari i estabilització de les plantilles de les administracions públiques:

La Generalitat calcula que haurà de convocar 30.000 places de funcionari fins al 2019. El Diari del Treball

Delegades i delegats sindicals concentrats davant la conselleria de Treball mentre es reunia la Mesa de la funció pública foto: Tomeu Ferrer

Els sindicats catalans han xifrat la necessitat de regularització per sobre dels 44.000 empleats públics, perquè compten tots els interins i no només els que fa més de 3 anys que treballen substituint feines estructurals

El Govern es podria veure obligat a crear 30.000 places de funcionari. Diari Ara

[…] A Catalunya, els 30.000 només inclouen treballadors de la Generalitat […]   S’hi pot presentar tothom a la convocatòria d’aquestes noves places?   Sí, però els interins actuals tindran avantatge. El que farà el Govern, com totes les administracions, és obrir un concurs d’oposició, és a dir un examen al qual es pot presentar tothom, però que després serà ponderat amb el mèrit proporcional al temps treballat anteriorment a l’administració com a interí i que, per tant, sempre tindran més puntuació.    De què depèn que aquest compromís es faci efectiu?      De l’aprovació dels pressupostos de l’Estat. L’acord acompanya el text dels comptes del 2017 que l’executiu espanyol presentarà aquest divendres i que després ha de ser ratificat en un congrés on no té majoria.

Els sindicats reclamen que l’oferta pública d’ocupació a Catalunya afecti 44.000 persones. El Diari del Treball.Els funcionaris concentrats a la plaça de Sant Jaume durant una protesta

La plantilla de la Generalitat és d’uns 200.000 treballadors, amb un 30% de precarietat, que les centrals obreres voldrien reduir fins a un 8%

——————————————————————–

De moment sense notícies clares de la taxa de reposició, i a la UPC sense començar a treballar en l’anunciada política (informe del rector del darrer claustre pàg.8) d’estabilització de la plantilla del PAS-L temporal.

Esperem que aquestes notícies es concretin aviat i siguin realment positives per acabar amb la precarietat laboral en la universitat i en l’administració pública.

Recull notícies 22 febrer i Marxa 25F per les pensions.

De nou us convidem a llegir la nostra selecció de notícies que no veuràs massivament en els grans mitjans i que conviden a una lectura crítica de la informació:

Primer un bon article del gran Blog Laboro sobre el dret de vaga, la lluita pels drets laborals i la desinformació interessada; i al final una invitació a la mobilització per la defensa de Drets que no són privilegis (aigua, llum i gas), pel revertiment de les retallades dels serveis públics i perquè cal defensar les pensions contra la cobdícia dels governs i la banca.

¿Y si todos hicieran como los estibadores?  Laboro

Les dones cobren anualment a Catalunya 7.123 euros menys que els homes fent la mateixa feina.  Diari del Treball

Avui, dia per la #igualtatsalarial, recuperem aquest reportatge: Per què les dones cobren menys que els homes?   Crític

L’Aliança contra la Pobresa Energètica i els bombers reclamen mecanismes per quantificar les víctimes. La Directa

Cómo funciona el nuevo permiso de paternidad de 4 semanas.  Laboro

Més infos Marxes de la Dignitat :  https://twitter.com/marxadignitat

 

 

Recull de notícies 20 octubre

Los funcionarios de justicia catalanes cobrarán en noviembre la paga extra del 2012.  El Periodico

La teoría de juegos aplicada a las relaciones laborales e incluso a las elecciones políticas.  O cómo conseguir explicar científicamente por qué los trabajadores en las elecciones sindicales prefieren votar a las candidaturas “patrocinadas” por la empresa.  Blog Laboro

Som 27 i Més,  Som 45.000!        “La comunitat universitària no pot obtenir una resposta del poder expressada en forma de displicència i anorreament de la seva protesta. Els principis rectors de la universitat són menystinguts i ignorats.” Carta d’un membre de la comunitat universitària pel procés penal conegut com a “27 i més”. els CAU-IAC creiem adient compartir-la.

Ajuntaments solidaris amb les represalies de la UAB  #Som27iMés     Alerta Solidària

La subcontractació de treballadors, una porta oberta a la precarietat i la il·legalitat. El Crític.