Arxiu de la categoria: Drets Humans i Socials

1r de maig, Taula sindical de Catalunya

1M, ofensiva TSC

El manifest 1 Maig ofensiva de Classe denúncia la precarització dels serveis públics, la privatització, l’increment de pressupost militar, l’explotació dels migrants i evidencia el incompliments electorals com el de la derogació de la llei mordassa, la llei d’habitatge electoralista. Exigeix millorar les condicions laborals i es solidaritza amb la lluita contra la reforma de les pensions del govern Macron. Defensa, també, l’enfortiment dels sindicats combatius i fa una crida a la confluència de lluites i a organitzar una ofensiva de la classe treballadora que construeixi un contrapoder al capital.

Podeu adherir-vos al manifest des de la web de la TSC.

MANIFEST: 1 maig ofensiva de Classe

El capitalisme continua avançant dia a dia, apropiant-se cada cop de més esferes de la nostra vida. Ens roba el temps i la vida a canvi d’un salari, amb el que cada dia és més difícil viure de forma digna. Ens roba desmantellant i precaritzant els serveis públics, ens roba apropiant-se, privatitzant i monopolitzant cada cop més recursos bàsics per al sostén de la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua, la terra o els aliments. Ens roba rebaixant les pensions i allargant la vida laboral, mentre la joventut pateix un atur crònic. Al capitalisme li sobren diners per augmentar el pressupost militar per l’OTAN i diu que no en te per la sanitat.

Un capitalisme neocolonial que no conforme amb extreure els recursos naturals del sud global, explota a les migrants que venen fugint de la violència i devastació, al treball de la llar i les cures, al treball sexual, al treball agrícola i a tota sort d’oficis informals sense dret a l’atur, a pensió o a qualsevol tipus de garanties laborals.

Amb un govern mentider que no s’atreveix ni a derogar la Llei mordassa, que no retira les parts més lesives de les reformes laborals, tal com va prometre. Amb un govern agenollat als poders econòmics, que aprova una llei d’habitatge més en clau electoralista, que no pas a garantir l’accés a un habitatge digne. I amb la lluita del poble francès contra la reforma de les pensions gravada a les retines, ens plantegem que ja n’hi ha prou de retrocedir davant els embats del capital.

És per això que volem passar a l’ofensiva, per recuperar terreny al capitalisme i recuperar tot allò que ens està robant. I ho farem engegant lluites allà on hi hagi injustícies. Empresa a empresa recuperant drets i millorant les condicions laborals. Sector a sector unint plantilles i millorant convenis. I ho farem carrer a carrer, combatent el discurs neoliberal i individualista, barri a barri, poble a poble construint comunitats de lluita. Ho farem articulant una lluita comuna entre treballadores i usuàries en defensa d’uns serveis públics de qualitat.

Per això és necessari enfortir les organitzacions de la classe treballadora, ELS SINDICATS. Els sindicats de classe i autònoms de tot poder polític o econòmic i independents de les subvencions estatals. Enfortint el sindicalisme que no creu en la concertació social de les poltrones, que sap que per negociar amb el capital s’ha de trencar la pau social i pressionar.

Per tot això és necessari la confluència de les lluites i les organitzacions de classe que planten cara als diferents fronts de la despossessió capitalista. La confluència amb el moviment per l’habitatge, amb el moviment migrant, amb el moviment pensionista, amb el feminisme de classe, amb l’ecologisme radical, amb l’economia social i solidària, i amb totes aquelles organitzacions que ens vulguin acompanyar en aquesta ofensiva de lluita.

Per això aquest primer de maig la Taula Sindical de Catalunya, fem una crida a la classe treballadora a iniciar una ofensiva contra la classe capitalista que ens vol cada dia més empobrits i agenollats. Fem una crida a les organitzacions anticapitalistes a fixar-se més en el que ens uneix que no en el que ens separa, i a engegar un nou cicle de lluita per a organitzar la indignació, i construir un contrapoder que ens permeti recuperar terreny al capital.

      • Derogació de la reforma laboral
      • Derogació de la llei mordassa i la llei d’estrangeria
      • Per unes pensions dignes i la reducció de l’edat de jubilació
      • Per la reducció de la jornada laboral
      • Per fer retrocedir el capital: Vaga General!

Taula sindical de Catalunya.

Font original: https://iac.cat/2023/04/20/1m-ofensiva-tsc/

 

8M, vaga general

Perquè ens sobren els motius. Aquest 8 de març, vaga general feminista

El sindicats de la Taula sindical de Catalunya (CGT, COS, IAC i SO, amb un especial suport de les organitzacions Las Kellys Catalunya i SINDIHOGAR SINDILLAR) convoquen, a nivell nacional, vaga general feminista el proper dimecres 8 de març. La convocatòria s’adreça a totes les persones treballadores del territori nacional català, des de les 00:00 fins a les 23:59 d’aquest proper 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, de 2023.

Des de la Taula sindical s’ha elaborat un comunicat de vaga i es fa crida a la participació a totes les mobilitzacions.

Manifestacions

    • 12:00, plaça Imperial Tarraco (Tarragona)
    • 18:00, plaça 1 d’octubre (Girona)
    • 18:00, plaça Ricard Vinyes (Lleida)
    • 18:30, plaça Universitat (Barcelona

La decisió de la IAC d’afegir-se a les convocatòries de vaga la va prendre el Consell nacional confederal, per unanimitat, en base a la proposta de la Secretaria de la dona i feminismes. Aquesta proposta es va fer en resposta a la sol·licitud, del moviment feminista, de convocar la vaga general; i donar així continuïtat a les vagues generals feministes convocades els últims 6 anys.

Més informació al web de la IAC

Secció sindical dels CAU-IAC a la UPC

8M vaga general

CNC: “8M, vaga general”

Consell Nacional IAC celebrat el 9 febrer 2023

A. Barbens, portaveu IAC

La votació s’ha realitzat en base a la proposta de la Secretaria de la dona i feminismes amb el suport del Secretariat nacional confederal (SNC). La proposta l’ha defensat Assumpta Barbens, portaveu de la IAC i coordinadora de la Secretaria de dona i feminismes.

Des de la IAC manifestem la intenció de realitzar un treball conjunt amb la resta de sindicats de la Taula sindical de Catalunya (TSC), punt de trobada del sindicalisme alternatiu i combatiu, i cridem al conjunt dels treballadors i treballadores a secundar la vaga i sumar-se a les mobilitzacions que es realitzaran arreu del territori català.

Avui, també, els sindicats de la TSC (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) s’han emplaçat a redactar i concretar la taula reivindicativa de la vaga feminista d’aquest 8M que es presentarà properament en roda de premsa.

La sessió d’avui del CNC de la IAC és la primera des del tancament del IV Congrés el 28 de maig del 2022. En aquesta sessió s’ha presentat tota la documentació definitiva generada durant el congrés: les ponències marc i organitzativa, les resolucions congressuals i les actes de les sessions. També s’ha aprovat el nou reglament del Consell i s’ha ratificat la proposta de modificació d’estatuts derivada de l’aprovació de la Ponència organitzativa.

Font: https://iac.cat/2023/02/09/cnc-8m-vaga-general/

La gran estafa

Des del SNC-IAC considerem l’acord d’increment salarial del ministeri amb CCOO-UGT una estafa. La inflació superarà el 8,5% i l’increment salarial no suposarà més del 3%. Això implica una pèrdua de poder adquisitiu del 5% que s’ha de sumar al 12,4% perdut entre el 2006 i el 2021. Ens oposem a l’acord signat, proposarem una millora i ens mobilitzarem per aconseguir-ho.

A. NO TÉ UN ALTRE NOM: ESTAFA

Els sindicats CCOO i UGT han signat un Acord amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública en virtut del qual (llegim a la nota de premsa emesa per l’esmenat Ministeri1“acuerda subir el sueldo de los funcionarios hasta un 3,5% en 2023 y abonar una compensación del 1,5% adicional para 2022.

Tot i que al títol de la nota de premsa no s’hi diu res, a l’interior es parla d’un increment per al 2024 del 2% (“que podría subir hasta el 2,5% en función de la variación de IPC armonizado”).

Se’ns aclareix també en què consisteix aquest “hasta un 3,5%”. Resulta que la pujada (per al 2023) en realitat serà d’un 2,5% (això sí, si l’IPC interanual de setembre de 2023 supera el 6%, hi haurà un 0,5% addicional de pujada i també hi haurà un altre pujada addicional de 0,5% si el PIB del 2023 supera el previst pel Govern en el PGE).

Així ens ho resumeix el Ministeri 

“Por lo tanto, el incremento salarial fijo durante el periodo 2022-2024 es de un porcentaje fijo del 8%, que se puede incrementar hasta un máximo de un 9,5% en el citado período, en función de diversas variables…”

Anem a pams

La inflació per a l’any 2022, segons les previsions més optimistes (la real no se sabrà fins gener de 2023) serà del 8,5%. La pujada per al 2022, com a resultat d’aquest acord, haurà estat del 3,5% (el 2% que ja ens havien apujat més la compensació de l’1,5% per finals d’aquest any). Aquest acord, doncs, valida i subscriu una pèrdua de poder adquisitiu d’un 5%  (que se suma a la que ja veníem arrossegant).

Pel 2023 la pujada real serà del 2,5%. No sabem de quan serà la inflació però difícilment, sinó impossible, vistes les previsions, passarem d’una inflació del 8,5% a una del 2,5%. Per tant s’està acceptant també una pèrdua de poder adquisitiu per  l’any 2023.

Els dos 0,5% de part variable són més una burla que cap altra cosa:

Per una banda s’accepta que si la inflació puja per sobre del 6% tindrem un augment del 0,5%, és a dir, s’accepta perdre com a mínim un 3% del poder adquisitiu (6%-2,5%-0,5%).

I per altra banda, es vincula l’altre 0,5% a que el PIB pugi més del que havia previst el Govern, cosa que no ha passat mai. Els Governs fas sempre previsions optimistes, per tal d’estimular les inversions, que mai no es compleixen. Per tant aquest 0,5% és també un brindis al sol, una presa de pèl, o tot plegat i alhora.

Per al 2024 ni la pujada arriba a la del 2023 ni s’inclou un dels dos distractors 0,5% (no fos cas que l’abús d’engany no generés més emprenyament que cap altra cosa).

En definitiva 

La pujada del període 2023-2024 (que és el període que realment es contempla, tot i la trampa d’incloure el 2022) és del 6% (1,5% + 2,5% + 2%) quan, la inflació, només per al 2022, serà, com a mínim, del 8,5 % i la dels anys següents, vista la situació econòmica general, no sembla que hagi de ser millor.

Els sindicats signants 

En diuen des d’UGT que aquest acord “… amortigua de manera razonablemente realista, los efectos de la subida de la inflación en el poder de compra…” i que recolzen aquest acord “…des de la coherencia, el realismo y la responsabilidad que nos caracteriza”.

Des de CCOO, més discrets aquest cop, es limiten a assenyalar com a bondats d’aquest acord qüestions irrellevants com ara que per primer cop es revisa a l’alça la pujada prevista als PGE (els de 2022) i que feia ja un parell d’anys que no se signava cap acord.

Conscients del desastre d’Acord que han signat, que no té cap escletxa que permeti defensar-lo, ho fien tot a altres qüestions pendents de tractar.

Des de la IAC ens preguntem: com es pot tenir la barra de dir que aquest Acord “amortigua de manera razonablemente realista, los efectos de la subida de la inflación…”? És creuen les seves pròpies mentides o realment es pensen que som idiotes?

L’única certesa és que el recolzament es fa “… des de la coherència…”, ja que la seva signatura és coherent amb els altres acords en matèria de retribucions que han firmat en el passat, en particular l’Acord de 2018, i que ens ha dut a l’actual pèrdua de poder adquisitiu i rebaixa salarial.

És a dir, els sindicats CCOO i UGT, amb la firma d’aquest acord, han preferit recolzar el Govern i avalar una pèrdua de poder adquisitiu (que en 3 anys pot superar el 10%  i que cal sumar al que ja tenim acumulat) abans que plantar-se i lluitar per una millora salarial i unes condicions de treball dignes.

La nostra postura 

Per si no ha quedat prou clar, des de la IAC ens oposem de forma nítida i clara a l’acord signat. No pot ser que amb un índex d’inflació de com a mínim el 8,5% se’ns apliqui una pujada del 6%  que ni tan sols compensa la de 2022 i que, de facto, implica una pujada nul·la per al 2023 i 2024, tot i que les previsions  d’inflació indiquen que serà també força elevada.

Cal exigir increments retributius d’acord amb la pujada de la inflació i, en qualsevol cas, no renunciar mai, com a mínim, al manteniment del poder adquisitiu per part d’una classe treballadora que ha estat fortament colpejada per les crisis i que ja fa prou sacrificis i malabars amb els sous de misèria que rep i que la condemnen a una situació d’angoixa i precarietat permanent.

B. CADA DIA MÉS POBRES

Durant el període que va de 2006 a 2021,  els funcionaris i funcionàries públiques vam perdre un 12,4% de la nostra capacitat adquisitiva. En aquest primer període i fins el 2010 es va imposar una baixada salarial del 5% de mitjana i després es van produir diverses congelacions salarials o bé uns increments per sota de l’IPC o insuficients per a remuntar la pèrdua de poder adquisitiu que al 2021 es va situar al 12’4%. Ara, amb l’acord signat per CCOO i UGT, la pèrdua de capacitat adquisitiva dels salaris públics s’incrementarà al 17,4%.

Tant si l’economia i les finances públiques van bé, com si van malament, la recepta és sempre la mateixa: moderació salarial que empobreixen contínuament les treballadores públiques.

Amb aquest acord, els salaris públics continuen perdent capacitat adquisitiva. Al 2022 els sous públics han crescut únicament el 2%, i l’acord hi afegeix una pujada addicional de l’1,5%, pujada que en total no cobreix ni la meitat de la inflació prevista, que és del 8,5%.

La realitat de les administracions catalanes és diferent de l’estatal. El poder de compra dels salaris públics a Catalunya és més baix perquè el nivell de preus és més alt que el de la mitjana de la resta de comunitats autònomes (+7,6% al 2017) i la inflació dels darrers anys ha estat una mica més elevada aquí a Catalunya.

Per altra banda, i més enllà de l’acord nefast que han signat CCOO i UGT amb el Govern de l’estat, res no impedeix que des de Catalunya es puguin incrementar aquestes retribucions i millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores públiques. De fet, no seria la primera vegada que,  a la mesa general de funció pública i gràcies a les propostes i lluita de la IAC, es millora o reverteix un mal acord signat a Madrid per part de les dues grans centrals sindicals.

De fet, l’únic objectiu de CCOO i UGT a l’hora de signar aquest acord ha sigut donar estabilitat al govern estatal actual de PSOE i Podemos encara que això suposés validar una pèrdua de poder adquisitiu i empobrir encara més una classe treballadora que ha sigut especialment colpejada per les crisis i que va fer uns esforços enormes per sortir, primer de la crisi econòmica i després per minimitzar la crisi pandèmica.

Davant de l’empobriment general i intens que pateixen les treballadors públiques i el conjunt de la classe obrera, era el moment de lluitar i apuntar cap als qui acumulen fortunes i beneficis milionaris (segueixen essent dels que paguen menys impostos d’Europa) en comptes de validar una nova retallada i justificar orgullosos la signatura d’una pèrdua poder adquisitiu.

Des de la IAC no renunciarem a lluitar per aquest increment salarial que ens permeti millorar, o com  a mínim, no perdre poder adquisitiu (ni durant el 2022 ni l’acumulat). Per això, proposarem una millora en el marc de la Mesa General de la Funció Pública de Catalunya i no dubtarem en mobilitzar-nos amb totes les nostres forces per tal d’aconseguir-ho.

És un fals mite que les funcionàries tenen uns sous excessivament alts. A molts llocs de treball de l’administració els sous són molt modestos i la pujada de preus està suposant problemes importants per a moltes treballadores. Segons la RLT, el 58% les treballadores de la Generalitat tenen unes remuneracions inferiors al salari mitjà de Catalunya.

El Govern de l’Estat vol que aquesta revisió salarial sigui una referència per la negociació col·lectiva dels convenis privats, però si volem que els convenis privats incorporin revisions salarials suficients per a mitigar l’efecte de la inflació caldrà apuntar més amunt.

Aquesta inflació no l’està provocant ni els salaris ni la despesa pública. És una inflació generada principalment per la pujada de costos energètics i bàsics, sectors controlats per empreses que tenen un poder molt gran per a pujar els preus i multiplicar els seus beneficis. La mala regulació d’aquests sectors per part de les administracions està permetent que la inflació no s’aturi.

Per tant, és una inflació política, i les polítiques econòmiques que s’estan aplicant no van a l’arrel del problema sinó que traslladen l’impacte de la inflació a sobre de les classes treballadores, que cada mes que passa està més empobrides, mentre els beneficis de les empreses no només no estan assumint cap mena de cost sinó que segueixen augmentant.

Des de la IAC ens comprometem a iniciar la lluita que faci falta i encapçalar les mobilitzacions necessàries per aconseguir recuperar el poder adquisitiu i que aquesta vegada la crisi no recaigui sobre les espatlles de la classe treballadora sinó que la paguin els rics i els qui més beneficis fan i s’aprofiten de la nostra precarietat.

NI ESTAFES NI MENTIDES NI RENÚNCIES!

CONTRA LA CARESTIA DE LA VIDA, INCREMENT SALARIAL

I RECUPERACIÓ DEL PODER ADQUISITIU!

Secretariat nacional confederal de la Intersindical alternativa de Catalunya (SNC-IAC)

Enllaç original: https://iac.cat/wp-content/uploads/2022/10/IAC-LA-GRAN-ESTAFA-1.pdf
 

UNESCO…, així no! – III Conferència CMES

Comunicat de convocatòria:

El moviment estudiantil i de treballadors/es que lluitem per la Universitat Pública a Catalunya i contra el seu procés de mercantilització, expressem la nostra preocupació per l’agenda, contingut, procés i ruta de la III Conferència Mundial d’Educació Superior (CMES) de la UNESCO, que es farà del 18 al 20 de maig del 2022, a Barcelona. La nostra posició es fonamenta en les raons següents:

  1. La UNESCO va conformar un comitè organitzador de la III CMES que va excloure les organitzacions naturals del món acadèmic i sindical de docents, estudiants i treballadors universitaris/es, alhora que feia aliances amb sectors empresarials, corporacions, capital transnacional, bancs de desenvolupament i amb la filantropia generalment vinculada al gran capital;
  2. L’agenda es va elaborar sense un procés de consulta ampli i participatiu. Es van excloure temes d’especial importància, com el món del treball docent al segle XXI, així com els processos de privatització, mercantilització i desterritorialització que assetgen les universitats en la sindèmia del COVID-19. Els 10 punts de l’agenda de la III CMES obren perillosament les portes de l’educació superior al mercat i a les empreses. Una agenda per a la III CMES construïda des de l’externalitat universitària és una amenaça contra el pensament crític i l’autonomia universitària a escala global. S’anuncia que la III CMES no tindrà una declaració final; per això, la seva realització pot servir per legitimar polítiques neoliberals a aprofundir en la pròxima dècada.
  3. A una setmana de la realització de la III CMES, no s’han donat a conèixer els documents que donen suport a cadascun dels punts de l’agenda, amb la qual cosa s’ha defugit el necessari debat d’idees previ a la cimera de Barcelona. Ens preguntem: Quin és el motiu de tant secretisme? Per què la Conferència Mundial no presenta els seus documents de treball? De fet, la III CMES busca que l’educació satisfaci les demandes del mercat. És per això que considerem que la seva realització no és un punt d’arribada, sinó un de partida per a la construcció de resistències educatives solidàries, emancipadores i que defensin realment la universitat pública.

Si la UNESCO es lliura en braços del capital internacional, la Comunitat Universitària ajuntem les nostres forces per defensar el futur de l’educació superior verdaderament pública!!!

Per tot això convoquem:

DIA 17 DE MAIG

17.00 Roda de premsa

18.00 Acte unitari
Aula Magna Edifici Plaça Universitat, primer pis
Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (Barcelona)

DIA 19 DE MAIG

12.00. Concentració
Fira de Barcelona, Pl. Espanya

 

AEP, CAU, CGT, COS, IAC, USTEC-STEs i SEPC

12 de Maig 2022: Dia Mundial de la Fibromiàlgia

Estem novament en la celebració del Dia Mundial de la Fibromiàlgia. Arribem a aquest 12 de maig de 2022, després d’haver experimentat la duresa de la pandèmia que, a hores d’ara no sembla pas definitivament vençuda. 
Tanmateix, nosaltres(*) no ens hem aturat, continuem intentant que les institucions públiques -les catalanes i les de l’estat espanyol- entenguin la necessitat d’impulsar la visibilització d’aquestes malalties cròniques, i que cal treballar per dotar dels imprescindibles recursos per a la recerca en aquestes malalties.

Enguany es presenta novament la campanya #catalunyadeblau.

Aquí trobareu tota la informació sobre aquesta campanya, a la que si voleu us hi podeu adherir:  12-de-maig-2022-dia-mundial-de-la-fibromialgia

(*)Font de la informació: https://plataformafamiliars.org/12-de-maig-2022-dia-mundial-de-la-fibromialgia/

1r de maig de 2022

Perquè sobren les raons, convoquem una manifestació de lluita.

Tots sabem que la vida es fa cada cop més fotuda. Pandèmia i guerres han estat bones excuses per explotar encara més la classe treballadora. Els preus dels aliments, la llum, el gas no paren d’augmentar i els salaris es queden en no res. Les feines són precàries, temporals i mal pagades. Necessitem uns salaris que pugin igual que l’IPC real, no l’estimat ni el que s’inventin.

Sectors essencials de la classe treballadora es queden enrere. Les treballadores de la llar no cobren l’atur. Les subcontrates floreixen arreu. Els ERTOS amaguen acomiadaments injustificats en grans empreses que se’n beneficien. Reclamem la incorporació al règim general de totes les treballadores, la supressió de la subcontractació i dels ERTOS en empreses que s’aprofiten de la situació.

Centenars de milers de persones treballen en l’economia submergida sense contracte ni drets. Exigim papers per a totes les persones migrades sense excepció, igualtat de drets i el tancament dels centres d’internament per a estrangers (CIEs).

La sanitat pública ha patit i pateix greus retallades, les pensions es devaluen, els serveis públics s’encareixen i es deterioren. Allò públic no ha de ser privatitzat ni retallat.

Les grans empreses s’enriqueixen amb les necessitats essencials de la població. És precís posar un topall al preu de l’energia. Cal una empresa pública de l’aigua, de la llum, del gas i una banca pública.

Els desnonaments són el pa de cada dia, els lloguers cada cop són més cars, mentre hi ha milers de pisos buits. S’han de prohibir els desnonaments i cal la creació d’un parc públic amb habitatges per a tothom.

Ens cal una reforma fiscal perquè paguin més els rics, les grans fortunes i les multinacionals, evitant el frau fiscal -que en aquest darrer any ha estat superior a 7.000 milions d’euros l’any- i les derivacions a paradisos fiscals.

Les darreres mesures del Govern, i els seus pactes amb CCOO i UGT, lluny de revertir la situació, l’està consolidant. Necessitem una pujada generalitzada dels salaris i de les pensions per arribar als nivells de la inflació, que en aquest darrer mes ha estat del 9,8%. Necessitem derogar les reformes laborals del 2010 i 2012 i no pas maquillar-les.

Els sindicats combatius i de classe seguim creixent i generant cada cop més millores en empreses i sectors públics per a les treballadores. La lluita feminista consolida l’organització i la mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per l’habitatge segueix marcant exemple de resistència i victòries per a tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural. La lluita interina ha aconseguit un procediment d’estabilització únic i excepcional per uns serveis públics dignes i de qualitat i al servei de la ciutadania.

Només hi ha una manera de reconduir tot això: Exigir amb la lluita un canvi de polítiques d’aquest ‘Gobierno’ que, encara que es reclama “d’esquerres”, governa en contra de les treballadores. Per tot això, aquest 1 de maig no ha de ser un dia més, ha de ser el d’inici d’un combat pels nostres drets, els de les treballadores i treballadors, les persones migrades, les dones, els sense sostre, les pensionistes… la gran majoria de la població.

Ja n’hi ha prou de reaccionar, avui comencem a decidir en quin món volem viure!

Video de la Plataforma 3 d’octubre

Ignomínia al capítol 6

Proposta d’acord per l’aplicació de la reforma laboral 2021

Les universitats públiques catalanes han proposat un acord d’implementació de la reforma laboral 2021 (RDL 32/2021). Aquesta proposta d’acord desprotegeix, encara més, el precariat universitari (interins i capítol 6): simplifica l’acomiadament i camufla, blanqueja i desvirtua la taxa de temporalitat. La seva sola presentació suposa una ignomínia que no mereix, ni tan sols, entrar a negociació.

Aquesta proposta, d’entrada, no distingeix el diferencial entre PAS i PDI en el capítol 6 (personal vinculat a finançament específic), generant un espai de confusió en les tasques de serveis – administratives i de docència i investigació.

La proposta de fons de contingència per acomiadaments pressuposa que part del finançament específic per a projectes es dedicarà a aquesta contingència (l’acomiadament), des de la mateixa massa salarial de la persona contractada, amb cost 0 per a la universitat. Això implica que aquest personal, falsament indefinit, serà “acomiadable” en qualsevol moment; des de la més absoluta manca de seguretat laboral. D’altra banda, la constitució d’aquest fons de contingència suposarà el decrement salarial de les persones treballadores que es seguiran contractant per sota, encara més, del nivell laboral que els hi correspondria.

Està especialment fora de lloc la proposta de negociar la selecció d’aquest personal a cada universitat, com si aquest personal vinculat a finançament específic estigués al marge del Conveni col·lectiu, quan la selecció està clarament definida en Conveni. A més, hi ha sentències que reconeixen que el personal indefinit es pot presentar a la fase interna de concursos.  I és especialment lesiva la proposta de considerar aquest personal indefinit “no permanent” de la Universitat… Tornant a crear 2 categories de personal a les universitats públiques diferenciades en drets.

Però és especialment greu que es proposi un acord per fer responsables als sindicats de la política de lliure acomiadament de les universitats.

Aquesta situació s’empara en la reforma laboral del 2021. La nova reforma, pactada entre el govern del Reino de España i els sindicats sistèmics CCOO-UGT, suposa blanquejar les reformes laborals del 2010 i 2012; incomplint, els uns, els compromisos electorals de derogació i donant l’esquena, els altres, a les dues convocatòries estatals de vaga general contra les reformes laborals i als interessos de la classe treballadora. Des dels CAU-IAC ens hem posicionat clarament en contra d’aquesta nova reforma i a favor de la derogació de les últimes.

Els CAU-IAC tenim clar que l’objectiu del nostre sindicat és la defensa dels drets i interessos de les persones treballadores, i per tant, no hem signat una proposta de desprotecció de drets de les persones a les quals representem i hem de defensar.

Així doncs, el nostre compromís és:

1. Vetllar perquè els processos de selecció es facin segons Conveni.
2. Ser especialment vigilants perquè les tasques de serveis i administració es facin des dels contractes PAS i les de docència i recerca des dels contractes PDI.
3. Que les categories laborals (grup i complement) corresponguin a les tasques de les convocatòries, així com les tasques reals a desenvolupar.
4. Que es respectin els drets de tot el personal de la UPC: especialment que es respectin els drets del PAS laboral i que l’aplicació de Conveni sigui igualitària.
5. Treballar per l’estabilització del personal i per a dificultar al màxim els acomiadaments.

Secció sindical CAU-IAC UPC.   22 d’abril 2022

 
 

23M, suport mobilitzacions!

A la UAB: concentració 11:00 a la plaça Cívica

A BCN: manifestació 12:30 a la plaça Urquinaona

A Girona: manifestació 12:00 plaça Pompeu Fabra, a les 19:00 concentració plaça del Vi

A La Seu d’Urgell: concentració 19:00 plaça del Oms

A Lleida: manifestació 12:30 Rectorat/plaça Víctor Ciurana, 19:00 Ajuntament/plaça de la Paeria

A Tarragona: manifestació 12:30 plaça Imperial Tarraco/Rambla Nova

 Comunicat de convocatòria de vaga per la llengua dia 23M (USTEC-STEs/IAC)

8 de març de 2022

Aquesta nova jornada reivindicativa del dia de la dona treballadora, aquest 8 de març de 2022, es recuperen en gran part les formes de mobilització clàssiques, d’aquesta diada, que s’han vist afectades des del 2020 per la crisis sanitària de la covid-19.

Des de la IAC volem donar suport a totes les propostes de mobilització convocades arreu del territori (terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida Girona i Barcelona) i fer-ne una crida de participació. Donem, també, especial suport a la convocatòria de vaga general convocada des de la CGT-Catalunya; organització amb qui compartim l’espai de coordinació del sindicalismes alternatiu i combatiu de la Taula sindical de Catalunya.

8M, Barcelona: manifestació
18:00, plaça Universitat.
Punt de trobada IAC 17:30 sortida ascensor metro Universitat.

8M, Girona: manifestació
18:00, plaça U d’Octubre

8M, Lleida: manifestació
18:00, plaça Ricard Vinyes

8M, Tarragona: manifestació 19:00, plaça Imperial Tàrraco

8M, Tortosa: manifestació 19:00, plaça Barcelona


IAC 8M: comunicat

Els darrers anys, el 8 de març ha agafat una dimensió massiva i les reivindicacions feministes abasten els àmbits de les nostres vides. Denunciem la feminització i la manca de reconeixement de les cures, la precarietat laboral de les dones, les violències masclistes estructurals i les desigualtats a les llars, llocs de treball, institucions i tots els altres llocs. El feminisme ha guanyat força a molts àmbits de la societat, però no ens podem conformar en una presència del feminisme en els debats públics innòcua o amb lleis que introdueixen millores molt petites en termes d’igualtat mentre es mantenen les polítiques neoliberals. Ens cal avançar en tots aquells aspectes estructurals que ens buiden de drets i ens condemnen a la desigualtat.

Les dones cobrem menys i treballem més. L’escletxa salarial és del 22,2%[1] . Aquest és un indicador que mesura una desigualtat que té molts orígens i moltes conseqüències. Les dones tenen feines més precàries i més contractes de mitja jornada. La discriminació patriarcal en el món laboral es repeteix, ampliada, en els àmbits socials. L’escletxa de les pensions de jubilació és encara més gran, amb la xifra abismal d’un 41%. Patim una taxa de pobresa més alta, que arriba al 27,9%.  Les dones som les encarregades de fer tasques essencials per la vida de les persones i pel funcionament de la societat en el seu conjunt, aquelles que anomenem tasques de cura. Tenim una major presència en la sanitat, l’educació, l’atenció a la gent gran i als serveis sociosanitaris i amb una dedicació en temps i en càrrega mental molt desigual dins de les llars. I això no es trasllada en un reconeixement social sinó en una desigualtat.

Ens trobem en una etapa de rescat del capital, en què els estats han mobilitzat grans quantitats d’ajudes per a salvar les grans empreses i re-establir els seus beneficis. La resposta als problemes de la població ha estat minsa, nul·la i, fins i tot, repressiva. I les dones patim més totes les problemàtiques socials. L’encariment de l’energia i del cost de la vida en general, es tradueix en una major pobresa energètica, i hem de fer mans i mànigues per tirar endavant les nostres llars  mentre l’espoliació per part de les grans empreses queda intacte. Els interessos dels bancs també prevalen quan cada dia desnonen a tantes famílies, amb les dones al capdavant, que no poden pagar lloguers desorbitats. Les dones sense papers, per culpa de la llei d’estrangeria, ho tenen més complicat.

El govern de l’estat espanyol, que s’anomena a ell mateix “progressista”, ha decidit pactar amb la patronal i la dreta i deixar gairebé intacta la reforma laboral del 2012, que va precaritzar profundament els drets laborals. Les dones hem estat les primeres a ser acomiadades i les que tenim contractes més precaris i estem en pitjors convenis laborals, i no s’han derogat aquells aspectes més nocius que ens afecten especialment com són, el cost d’acomiadament i els contractes de temporada i de substitucions. Tampoc es modifica la subcontractació, que és un dels fenòmens que més precaritza el treball femení, amb empreses multiserveis amb condicions de treball i salaris nefastos. Tampoc s’ha avançat en l’equiparació dels drets de les treballadores domèstiques. Per enguany també s’espera que una reforma de les pensions que empobrirà la classe treballadora i que serà masclista, perquè perjudicarà especialment a les dones. Volen ampliar els anys de cotització per al càlcul de les pensions perjudicant les carreres laborals més curtes, que són majoritàriament les de les dones.

La lluita feminista per la millora i l’emancipació de les dones treballadores en la que s’engloba la IAC no deixa de banda cap dels aspectes del sistema capitalista, patriarcal i racista que ens oprimeix.

Secretaria de la dona de la IAC, 2 de març de 2022

Font de les publicacions:  https://iac.cat/