Era necessàri signar el 6è conveni PASL? Afirmem que no.
Què és la ultra activitat en un conveni?. És el fet de que un conveni que ja no està en vigor conserva els seus efectes en el que fa a la protecció dels drets dels treballadors.
El nostre 5è conveni hagués perdut la seva vigència si no s’hagués signat el 6è conveni? La resposta és que no.
Com el CAU en el seu moment va informar, tots els convenis amb clàusula d’ultra activitat (com era el cas del 5è conveni del PAS-L) no moririen arribat el moment de l’aplicació de la reforma laboral del 2012 (Llei 3/2012).
El CAU va defensar que no calia signar un nou 6è conveni amb una clara davallada de drets laborals i, tot i que alguns pretenien vendre que es podrien recuperar els drets ‘congelats’ que s’hi van incloure (sense concretar quins paràmetres ni barems provocarien l’inici de la descongelació), a hores d’ara que la economia diuen que comença a recuperar-se ningú en parla, ni sap com recuperar-los.
La signatura del 6è conveni va suposar la pèrdua de drets que van costar molta feina i molta lluita aconseguir i que serà molt dur i molt difícil recuperar.
El CAU, fidel als seus principis, no va voler ser pactista si això significava pèrdua de drets (no hem signat les retallades), per això no vam signar el 6è conveni PAS-L, i el temps ens ha donat la raó: tal com indica Laboro (Asessorament laboral per a treballadors en Espanya) en el seu article ‘Consecuencias prácticas de la nueva sentencia del TS sobre la vigencia de los convenios’ los convenios con clausula de prórroga indefinida, … se conoce como “ultraactividad” … no morirían. (Recomanem la lectura de l’article complet amb els seus enllaços). És a dir que el TS s’ha pronunciat a favor de la preservació dels drets dels treballadors adquirits per conveni o per contracte abans de l’aplicació de la reforma laboral. NO CALIA SIGNAR CAP NOU CONVENI QUE REDUÍS ELS DRETS DEL PAS-L !! Els nostres drets estaven garantits indefinidament fins que no es signés un nou conveni, i només s’havia de signar si millorava l’anterior, cosa que no va passar.
Hi ha una sentència del Tribunal Suprem de la que val la pena llegir-ne un paràgraf:
“….Pues bien, es claro que para responder a la pregunta ¿dónde están reguladas las condiciones laborales de un trabajador?, la respuesta es clara: en su contrato de trabajo. Y así es desde el momento inicial de esa relación jurídico-laboral, puesto que el contrato de trabajo -como cualquier otro contrato- tiene una doble función: constitutiva de la relación jurídico- obligacional y reguladora de la misma, es decir, de los derechos y obligaciones a que se comprometen las partes”….
Podeu llegir més sobre aquesta nova sentència del TS a la premsa :
Ultraactividad y convenios: la sentencia del Supremo. eldiario.es. La Sentencia de la ultraactividad es una de las más relevantes de los últimos años, no sólo porque afecta a las bases de nuestro modelo de relaciones laborales, sino por el objetivo perseguido por el Tribunal Supremo al hacerlo.
El Supremo asesta otro golpe a la reforma laboral. EL PAIS. El Alto Tribunal falla a favor de la validez de los convenios caducados aunque no se renueven en un año si se ha pactado su prórroga previamente.
El Supremo mantiene los derechos del convenio aunque esté caducado. EL PAIS . Aunque los pactos decaigan al año de expirar su vigencia por no haber acuerdo, los derechos colectivos laborales pactados pasan a ser individuales
També ho va defensar el prestigiós Col·lectiu Ronda :
Cop a la reforma. Una important i recent sentència del Tribunal Suprem estableix, tal i com sempre hem defensat des del Col·lectiu Ronda, que les condicions salarials i laborals regulades per convenis col·lectius que han decaigut es mantenen vigents en tant no es negociï un nou conveni. 22/02/2014 Llegeix més.
l’AN es pronuncia. La primera sentència de l’Audiència Nacional que aborda la qüestió de la ultraactivitat amb posterioritat a la data del 8 de juliol apuntala la hipòtesi contrària a l’aplicació automàtica de límits a la vigència dels convenis col·lectius en situació de pròrroga. Llegir més.