El Govern al·lega que no pot negociar el calendari que demanen els sindicats per recuperar tres pagues. Governació ofereix 1.230 places però es replanteja les oposicions per les crítiques sindicals ElPeriodico.cat
Des del CAU-UPC us convidem a participar a les concentracions unitàries que es faran a Barcelona recolzant al poble grec contra els atacs dels creditors del deute il·legítim que els ha deixat una situació social i econòmica extraordinàriament precària.
Felicitem a les companyes i companys del CAU-UB per la bona feina i els resultats electorals.
Aquí teniu el cartell i el vídeo de les nostres companyes del CAU UB per la seva campanya electoral 2015.
El cartell ens agrada molt i el video encara més, mireu-lo, compartim i subscrivim totalment el que diuen i mostren i els hi desitgem molta sort i molt bona feina.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat en part el conflicte col·lectiu que el CAU va presentar per la retallada de les pagues extres de 2013 i 2014 del PAS laboral. Com calia esperar, el TSJC estima que la UPC ens ha de retornar la part meritada de les pagues extres de 2013 i 2014 dintre d’uns períodes determinats. A tall d’exemple us podem dir que al personal laboral de la Generalitat li van reconèixer el 16,67% de la paga extra del 2013 i un 8,33% de la del 2014. Farem els números perquè puguem tenir una idea més concreta del que suposa la sentència que podeu consultar :
Recentment hem vist per televisió i premsa a grans titulars i amb molt ressò mediàtic la signatura del pacte salarial entre patronal i sindicats majoritaris. Sembla més una maquinària publicista de totes les parts que no un acord efectiu i d’obligat compliment. Realment calia signar?
Des del CAU pensem que no cal ser pactista i servil amb la patronal, ni acceptar pseudo-acords que no són d’obligat compliment, que no són útils i que li fan el joc a la patronal o direcció de les empreses. Si llegiu l’acord i l’article podreu veure que no només no tenen cap compromís ni obligació d’apujar els sous el 2015 i 2016, sinó que sense cap mena de problemes i legalment els poden baixar. Llavors, quina mena d’acord han signat i per què?
Creiem que no cal signar aquesta mena de documents per respecte als treballadors i que cal lluitar amb mesures més efectives i amb menys subordinació als poderosos.
Sobre aquest tema ens sembla molt adient l’article que publiquen a Laboro (assessorament laboral) :
Los numerosos profesionales que siguen Laboro ya sabrán que esto es el descubrimiento de la sopa de ajo, pero seguramente muchos trabajadores lo ignoren. El acuerdo de subida salarial entre sindicatos y patronal, del que puede que hayas oído hablar en estos días, no es vinculante para nadie. Sí, sí, ese acuerdo por el cual están diciendo en algunos medios que la subida salarial del 2015 será del 1%…. leer más aquí.
El Gobierno aprueba los Reales Decretos de acreditación nacional para el acceso a los cuerpos docentes universitarios, y de creación, reconocimiento, autorización y acreditación de universidades y centros universitarios. Ministerio Educación, Cultura y Deporte.
Més info a: @telaeafonica i http://teleafonica.blogspot.com.es/
Fa dècades la universitat es va guanyar la reputació de ser un espai obert al debat i a la innovació política, social, filosòfica, científica. Tot sovint va fer front a règims que coartaven les llibertats i a governs autoritaris que les volien desdibuixar. Va ser així com aquesta universitat dinàmica es va imbricar i fondre amb les lluites per fer, de la nostra, una societat més justa.
Fa uns anys que l’obscurantisme d’aquells temps que es creien passats assetja de nou les universitats. Ho veiem en el foment de la competència per sobre de la cooperació a la recerca i en els models de gestió empresarial de la plantilla i de la docència. I de manera més contundent encara en els plans d’estudi infantilitzats, seguidistes, que insten a l’obediència per sobre de tot. Tot plegat queda reforçat per sistemes de govern cada cop més autoritaris i menys participatius, així com per una implacable retallada del seu finançament públic.
Sabem que la universitat és una rèplica de la societat. I precisament perquè ens amoïna el nostre present, volem canviar la universitat d’una manera comparable a les millores a què aspirem per a la nostra vida col·lectiva. Per bé que som conscients que difícilment es pot canviar la universitat sense canviar realment la societat. Atès que som part d’aquest futur que anhelem, observem amb gran preocupació la deriva autoritària que ha adoptat l’Equip de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Autoritarisme que es concreta en:
És per tots aquests motius que els i les sotasignats reclamem una universitat a l’alçada de les aspiracions de canvi que gran part de la nostra societat exigeix. Que acompanyi aquestes transformacions en lloc de combatre-les. Que torni a guanyar-se la el lloc capdavanter que ostentava en dècades passades. Unes aspiracions que exigeixen un canvi de rumb del rectorat de la UAB, que ha de començar per retirar les actuacions penals contra estudiants, treballadors i professors.
Notícies relacionades: