Nota informativa 3 maig 2019

Sobre el pacte d’Estabilització i Oferta Pública Ocupació PAS 2019

A la darrera reunió del passat 25 abril, el gerent ens va fer saber que de moment, la publicació de l’Oferta Pública d’Ocupació de l’àmbit de Laboratoris i Tallers no s’ha fet el mes d’abril tal com estava previst a l’acord mencionat. De moment no tenim data ni sabem quan llarg serà el retràs.

Reducció horària pel PAS major de 60 anys.

Pels PAS majors de 60 anys que no s’acullen a jubilació anticipada hi havia un acord de reducció horària que calia renovar aquest 2019. Vam presentar una proposta al Comitè d’Empresa, que va ésser adoptada amb la intenció d’evitar un greuge, vist que hi ha companys que ja gaudeixen d’aquesta reducció gràcies a l’anterior acord.

Quan el Comitè va presentar aquesta proposta a gerència, la seva resposta va ser que de moment no vol fer un nou acord. Argumenta que podria no ser legal, però unes quantes universitats espanyoles tenen un acord vigent en aquests termes, per tant, sí que deu ser legal.

El que sí que va manifestar el gerent és: que vol supeditar aquest acord al posicionament de la resta de gerències de les universitats públiques catalanes. Així doncs, insistirem a reclamar-li una reducció horària pels majors de 60 anys, malgrat la seva posició contrària.

Intentem que se segueixi la filosofia de l’article 9 del vigent Conveni:

Condició més beneficiosa. Es respectaran, mantenint-se ad personam, les condicions particulars, que amb caràcter global i en còmput anual, sobrepassin el conjunt de millores d’aquest conveni i es derivin d’una norma preexistent o convinguda individualment o col·lectivament.

Formació pel PAS.

Hem participat en la reunió de la Comissió de Formació UPC per fer el seguiment ordinari de la Formació 2018 i la del 2019.

Us recomanem estar atents a les noves ofertes formatives de l’SDP que sortiran el mes de maig (especialment per personal de Laboratoris i Tallers) i el setembre vinent per més àmbits.  Sortiran noves ofertes i s’aniran fent noves edicions de formacions que tenen molta demanda (com presentacions amb ‘storytelling’) al llarg de l’any i continuaran l’any vinent.

Sobre la RLT.

Gerència i personal estan proposant certs canvis a la RLT com a conseqüència d’una remodelació estructural i d’organització de serveis generals. Amb alguns canvis no estem gaire d’acord, ens expliquen que són situacions irregulars fruit de gestions anteriors i que ara apliquen la solució menys dolenta. No ens agrada aquest tarannà,  tampoc els agrada a alguns membres del PAS que ens han fet arribar la seva disconformitat. Estem analitzant les dades per reclamar la solució més justa possible, tot i que la direcció de personal insisteix en què no és un tema negociable. Ens hem queixat amb contundència per tot plegat i insistirem a tractar els temes de RLT d’una altra manera.  Pròximament esperem poder informar-vos sobre com evoluciona aquest tema.

1 de maig 2019: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. Lluitem pels drets i les llibertats

El primer de maig és un dia de lluita de la gent treballadora arreu del món. De commemoració i record de les batalles que van lliurar les que ens van precedir des dels màrtirs de HayMarket fins les companyes de la vaga de les camiseres i aquest any especialment pels cent anys de la Vaga de La Canadenca, que va començar a (Tornabous) Lleida estenent-se per Barcelona fins aconseguir la jornada laboral de 8h diàries. Una fita que va suposar un pas endavant en el repartiment dels treballs i la riquesa. Aquest any volem dir ben clar que per acabar amb l’atur i la precarietat s’ha de repartir el benefici de l’evolució tecnològica. Avui una treballadora produeix 8 vegades més que fa cent anys i en canvi treballa les mateixes hores. La reducció de la jornada laboral sense reducció de salari forma part del camí per acabar amb la misèria i la crisi ecològica.

El capitalisme només pensa en omplir les seves butxaques ignorant totes les evidències del desastre ecològic que estem vivint. Només la racionalització dels processos productius en funció de les necessitats humanes i no en benefici d’uns pocs pot assegurar una vida digna a l’actualitat i el futur de les nostres filles i fills.

La globalització capitalista ha estès la misèria arreu del planeta i concentrat la riquesa en cada cop menys mans. Les amenaces de deslocalització, el dumping laboral i ambiental són una espasa de Damocles sobre les treballadores que no es resignen a una vida cada cop pitjor. Per molt que des del poder es vulgui amagar sempre hi ha lluites aquí i arreu, des de les vagues a la Xina, a les lluites a Algèria o Sud-àfrica. A Catalunya hem viscut vagues històriques com les del 3 d’octubre, els dos 8 de març, el 29 de novembre pels serveis públics, o el 8 de novembre i el 21 de febrer per l’autodeterminació i la llibertat de les preses polítiques. Veiem també com les companyes del metro lluiten per defensar la seva salut i la de totes, com les Kellys no es resignen i converteixen cada habitació d’hotel en un camp de batalla, hem vist com les companyes del taxi han plantat cara i guanyat a les multinacionals, com les riders han estat capaces d’organitzar-se malgrat les mil i una dificultats. A més la gent treballadora es rebel·la barri a barri contra l’especulació immobiliària, els desnonaments i la bombolla del lloguer. Sabem que tot el que tenim és producte de la nostra feina i de les nostres lluites, cada escola, cada centre cívic, cada ambulatori com demostra la mobilització pel CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia. Malgrat que ens volen pobres i adotzenades en infrahabitatges resistim i fins i tot a vegades guanyem.

En aquests moments de crisi econòmica els amos del món subvencionen la ultradreta que ens vol dividides, homes i dones, d’aquí o d’allà, heterosexuals o LGTBI, però nosaltres sabem que classe obrera només n’hi ha una i que la nostra lluita sempre serà per la justícia social i les llibertats. L’1 de maig és un dia per reconèixer-nos en la nostra diversitat i pluralitat, com els dits d’una ma que es tanquen en un puny, així som plurals, les nostres diferències representen també les llibertats que defensem, la unitat és la nostra força per guanyar.

Aquest 1de Maig sortim al carrer per una societat justa que posi la vida al centre.

Sortim al carrer per exigir el repartiment dels treballs i la riquesa.

Sortim al carrer per deixar clar que els feixistes, masclistes i racistes no passaran i no ens dividiran.

Sortim al carrer per dir-li als voltors que no ens faran fora de la ciutat.

Sortim al carrer per exigir la reversió de les retallades.

Sortim al carrer en defensa dels serveis públics.

Sortim al carrer per la derogació de les reformes laborals.

Sortim al carrer per unes pensions dignes.

Sortim al carrer en defensa de les llibertats,  polítiques, sindicals i socials.

Sortim al carrer per l’autodeterminació i per l’excarceració de totes les preses polítiques.

Sortim al carrer perquè el futur és nostre i hi haurà d’haver un camí.

Per les que ens van precedir, per les que vindran i per totes nosaltres.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!

8 Març Vaga feminista

8M de 2019: JUNTES CAP A LA VAGA GENERAL FEMINISTA!

Quan la injustícia és llei, rebel·lar-se és un deure.

En ple segle XXI ens trobem en un món on encara les desigualtats afecten de manera diferent homes i dones. La feminització de la pobresa, l’analfabetisme i les violències envers les dones estan lluny de ser erradicades. Tot i l’existència d’alguns canvis, que en determinades societats ens han permès certs avenços socials, la realitat ens mostra que són completament insuficients.

L’educació, els mitjans de comunicació, els estaments judicials, la socialització familiar, la cultura, les tradicions o les religions continuen encara impregnades d’un sistema jeràrquic, patriarcal i heteronormatiu que basa les seves estructures en un repartiment de poder desigual, sense tenir en compte les dones, els seus sabers, experiències, espais i poder.

Al nostre país la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la tranfòbia i la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, han mostrat una voluntat que no s’ha fet plenament efectiva, raó per la qual cal que aquestes normatives vagin acompanyades de polítiques reals i tangibles amb recursos i pressupostos suficients. A més, els constants canvis normatius, agreujats per un context sociopolític i judicial reaccionari, ens fan albirar un clar retrocés en drets i llibertats.

El 8 de març del 2018 va esdevenir una jornada històrica i que va incidir en més de 50 països i en tots els àmbits de la vida (consum, cures, estudiantil i laboral).  Més enllà d’un acte commemoratiu o una simple aturada, les accions i mobilitzacions que van sorgir dels grups de dones dels diferents barris, districtes, ciutats i moviments estudiantils van acabar confluint en una multitudinària manifestació que va visibilitzar la gran precarietat, desigualtat i violències que les dones patim.


A. Barbens i T. Esteve lliurant el preavís vaga general 8M 2019

Si l’any passat la IAC va ser la primera organització sindical a legalitzar la vaga general feminista al nostre país, de nou aquest 8 de març la IAC torna a convocar vaga general de 24 hores per caminar juntes i perquè totes, des de la nostra diversitat, tinguem vides dignes.

Dijous 7 de febrer de 2019  vam registrar el preavís de vaga general, perquè totes les persones treballadores puguin exercir el seu legítim dret a fer vaga.

En l’àmbit laboral exigim, entre d’altres:

  • El reconeixement i la millora de les condicions laborals de les dones treballadores. S’ha de posar fi a la desigualtat laboral, la bretxa salarial i el sostre de vidre. Urgeix també requalificar les categories laborals, els llocs de treball feminitzats i els  complements que s’hi vinculen.
  • La desaparició de la discriminació en l’accés a l’ocupació per qualsevol raó i la disminució de la taxa d’atur de les dones.
  • Mesures contra la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada.
  • Processos de selecció públics i objectius (mèrits, currículums cecs, eliminació d’entrevistes…) i de consolidació justos, també a les Administracions públiques.
  • Establir immediatament la jornada laboral completa de 35 h, com a primer pas per arribar progressivament a les 30 h.
  • El compliment efectiu de la Llei 5/2018 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, per a la qual cosa calen recursos, formació i partides pressupostàries.
  • Modificar el Decret 1299 (2006) per incorporar-hi les noves malalties professionals tenint en compte la perspectiva de gènere, és a dir, la sintomatologia femenina, i adequar la informació sobre aquestes malalties.
  • Permisos per cura 100% retribuïts. Cal recuperar i ampliar els avenços en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions com a conseqüència de les cures.
  • Derogar les dues reformes laborals.
  • La implementació d’una llei d’igualtat retributiva real, per combatre, entre d’altres, la desigualtat de les pensions.
  • Una educació feminista: calen més formació i més recursos per a una aplicació efectiva de la coeducació.
  • Extingir les privatitzacions i les externalitzacions dels serveis públics.

El CAU i la IAC seguirem al costat de moviment feminista per garantir els drets de les dones i posar fi a les violències masclistes. No podem permetre cap pas enrere en igualtat, equitat i drets. Continuarem lluitant per un món més just.

Més info i mobilitzacions : https://www.vagafeminista.cat/