Arxiu de l'autor: Editor

8 de març de 2022

Aquesta nova jornada reivindicativa del dia de la dona treballadora, aquest 8 de març de 2022, es recuperen en gran part les formes de mobilització clàssiques, d’aquesta diada, que s’han vist afectades des del 2020 per la crisis sanitària de la covid-19.

Des de la IAC volem donar suport a totes les propostes de mobilització convocades arreu del territori (terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida Girona i Barcelona) i fer-ne una crida de participació. Donem, també, especial suport a la convocatòria de vaga general convocada des de la CGT-Catalunya; organització amb qui compartim l’espai de coordinació del sindicalismes alternatiu i combatiu de la Taula sindical de Catalunya.

8M, Barcelona: manifestació
18:00, plaça Universitat.
Punt de trobada IAC 17:30 sortida ascensor metro Universitat.

8M, Girona: manifestació
18:00, plaça U d’Octubre

8M, Lleida: manifestació
18:00, plaça Ricard Vinyes

8M, Tarragona: manifestació 19:00, plaça Imperial Tàrraco

8M, Tortosa: manifestació 19:00, plaça Barcelona


IAC 8M: comunicat

Els darrers anys, el 8 de març ha agafat una dimensió massiva i les reivindicacions feministes abasten els àmbits de les nostres vides. Denunciem la feminització i la manca de reconeixement de les cures, la precarietat laboral de les dones, les violències masclistes estructurals i les desigualtats a les llars, llocs de treball, institucions i tots els altres llocs. El feminisme ha guanyat força a molts àmbits de la societat, però no ens podem conformar en una presència del feminisme en els debats públics innòcua o amb lleis que introdueixen millores molt petites en termes d’igualtat mentre es mantenen les polítiques neoliberals. Ens cal avançar en tots aquells aspectes estructurals que ens buiden de drets i ens condemnen a la desigualtat.

Les dones cobrem menys i treballem més. L’escletxa salarial és del 22,2%[1] . Aquest és un indicador que mesura una desigualtat que té molts orígens i moltes conseqüències. Les dones tenen feines més precàries i més contractes de mitja jornada. La discriminació patriarcal en el món laboral es repeteix, ampliada, en els àmbits socials. L’escletxa de les pensions de jubilació és encara més gran, amb la xifra abismal d’un 41%. Patim una taxa de pobresa més alta, que arriba al 27,9%.  Les dones som les encarregades de fer tasques essencials per la vida de les persones i pel funcionament de la societat en el seu conjunt, aquelles que anomenem tasques de cura. Tenim una major presència en la sanitat, l’educació, l’atenció a la gent gran i als serveis sociosanitaris i amb una dedicació en temps i en càrrega mental molt desigual dins de les llars. I això no es trasllada en un reconeixement social sinó en una desigualtat.

Ens trobem en una etapa de rescat del capital, en què els estats han mobilitzat grans quantitats d’ajudes per a salvar les grans empreses i re-establir els seus beneficis. La resposta als problemes de la població ha estat minsa, nul·la i, fins i tot, repressiva. I les dones patim més totes les problemàtiques socials. L’encariment de l’energia i del cost de la vida en general, es tradueix en una major pobresa energètica, i hem de fer mans i mànigues per tirar endavant les nostres llars  mentre l’espoliació per part de les grans empreses queda intacte. Els interessos dels bancs també prevalen quan cada dia desnonen a tantes famílies, amb les dones al capdavant, que no poden pagar lloguers desorbitats. Les dones sense papers, per culpa de la llei d’estrangeria, ho tenen més complicat.

El govern de l’estat espanyol, que s’anomena a ell mateix “progressista”, ha decidit pactar amb la patronal i la dreta i deixar gairebé intacta la reforma laboral del 2012, que va precaritzar profundament els drets laborals. Les dones hem estat les primeres a ser acomiadades i les que tenim contractes més precaris i estem en pitjors convenis laborals, i no s’han derogat aquells aspectes més nocius que ens afecten especialment com són, el cost d’acomiadament i els contractes de temporada i de substitucions. Tampoc es modifica la subcontractació, que és un dels fenòmens que més precaritza el treball femení, amb empreses multiserveis amb condicions de treball i salaris nefastos. Tampoc s’ha avançat en l’equiparació dels drets de les treballadores domèstiques. Per enguany també s’espera que una reforma de les pensions que empobrirà la classe treballadora i que serà masclista, perquè perjudicarà especialment a les dones. Volen ampliar els anys de cotització per al càlcul de les pensions perjudicant les carreres laborals més curtes, que són majoritàriament les de les dones.

La lluita feminista per la millora i l’emancipació de les dones treballadores en la que s’engloba la IAC no deixa de banda cap dels aspectes del sistema capitalista, patriarcal i racista que ens oprimeix.

Secretaria de la dona de la IAC, 2 de març de 2022

Font de les publicacions:  https://iac.cat/

Derogació de les reformes laborals: “prou mentides!!”

Des de la Taula Sindical de Catalunya, formada pels sindicats CGT, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), CNT, COS, Solidaritat Obrera i Cobas, fem una crida a participar a les mobilitzacions del dissabte 29 de Gener per la derogació real de la nefasta reforma laboral del 2012, com a primer pas en la recuperació dels drets robats a la classe treballadora.

Partits polítics del govern i sindicats majoritaris han mentit al conjunt dels i les treballadores. Cap modificació que compti amb el suport de la CEOE serà res més que petits ajustos que consoliden el pitjor del greu atac que vam patir ara farà 10 anys.

PSOE i Podemos van repetir un i altre cop en els seus programes, fins i tot signat en acords parlamentaris, que es procediria a derogar el dur atac perpetrat contra les condicions de treball de la nostra classe. Constatem que continuarien vigents retrocessos altament negatius com els següents:

  • Reducció de la indemnització per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat.
  • Reducció del màxim d’indemnització de 42 mesos a 24.
  • Pràctica eliminació dels salaris de tramitació.
  • Facilita la justificació dels acomiadaments objectius i EROs per part de les empreses.
  • Eliminació de la capacitat de les administracions públiques per bloquejar EROs.
  • Capacitat de reducció de salaris en les modificacions substancials de les condicions de treball.
  • Autopista legal pels EROs o Modificacions de condicions amb ridícules justificacions que fan molt difícil qualsevol impugnació.
  • Establiment unilateral de la jornada irregular.
  • Estatalització de la negociació col·lectiva (reivindiquem un model de negociació col·lectivades centralitzada, arrelada al territori i en mans dels propis treballadors/es).

No només això sino que una de les mesures presentades com a ‘positives’ de la nova regulació, els anomenats ERTOS RED, són ni més ni menys que un regal per a la patronal per finançar els seus ajustos de plantilla amb fons públics provinents dels pressupostos i la pròpia seguretat social.

Mentrestant, els i les treballadores continuem patint increment del preu de l’electricitat i una inflació disparada mentre els nostres salaris segueixen any rere any perdent capacitat adquisitiva, sense que a gairebé ningú l’importi.

Cal dir prou! No ens empassem la derogació fake!

Fem una crida a tota la classe treballadora catalana a mostrar la repulsa i exigir la derogació de les reformes laborals, de forma especial les de 2012 i 2010, que ens estant enfonsant en unes vides precàries per engreixar els seus beneficis.

 

Dijous 27 de gener de 2022, a les 11 hores, davant de la seu de la Delegación del Gobierno a Barcelona (Carrer Mallorca, 278), s’ha fet la roda de premsa organitzada pels sindicats membres de la Taula Sindical de Catalunya (formada pels sindicats IAC, CGT-Catalunya, CNT, COS, COBAS i Solidaritat Obrera) per presentar el manifest i les mobilitzacions unitàries convocades per dissabte 29 de gener arreu de Catalunya sota el lema “Prou mentides!” per la derogació real de les reformes laborals.

Els representants de les diferents organitzacions sindicals han fet declaracions per explicar les motivacions i convocatòries previstes. Consideren que els partits de la coalició del govern han mentit al seu electorat i a la classe treballadora en general, els escassos retocs realitzats sobre la Reforma Laboral del Gobierno Rajoyconsoliden el pitjor dels atacs realitzats el 2012.

Els sindicats convocants, i moviments socials que hi donen suport, fem una crida a participar de les manifestacions per la derogació de les reformes laborals de 2012 i la de 2010.

Per part de la IAC-Intersindical Alternativa de Catalunya hi ha intervingut el portaveu David Caño.

   Fonts: https://iac.cat/2022/01/18/prou-mentides-derogacio-de-la-reforma-laboral/   i    https://iac.cat/2022/01/27/derogacio-de-les-reformes-laborals-prou-mentides/

Amb salut i drets laborals

Des de la IAC ens posicionem per uns serveis públics, de titularitat i gestió pública, que prioritzin la seguretat de les persones; però que basin el seu funcionament de servei en els drets laborals. Això implica reactivar les mesures de contenció d’infeccions per fer front a la nova onada de contagis covid.

USTEC, donat l’increment exagerat de casos positius, tant entre l’alumnat com entre el personal dels centres, i el risc que aquesta situació comporta, exigeix el tancament immediat dels centres educatius, allà on la incidència és greu, abans de l’inici de les vacances escolars de Nadal (…) el contagi es produeix a les escolesEls índexs de transmissió als centres educatius s’han disparat de manera alarmant.

Tant USTEC com els CAU son crítics amb el fet de que encara no s’hagi actuat al respecte en els centres d’educació, formació i universitaris. Consideren que les mesures implementades als centres no són adequades ni suficients i que cal una revisió dels plans d’actuació. Entenent que educació i formació (a tots els nivells) ha de ser preferentment presencial, exigeixen responsabilitat i coherència per prendre les decisions que siguin necessàries per garantir la seguretat de la comunitat educativa i universitària i no descartar el tancament d’aules.

Font de la publicació: https://iac.cat/2021/12/20/amb-salut-i-drets-laborals/

La Fibromiàlgia, la SFC i la SQM presents als Pressupostos Generals de l’Estat 2022

La Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i la SQM seran presents als Pressupostos Generals de l’Estat 2022.

I tot això gràcies a la lluita i molt bona feina de la Plataforma Familiars FM-SQC-SQM que, tal com informen al seu web Plataforma Familiars FM-SQC-SQM: “…el propassat 25 de novembre es va aprobar al Congreso de los Diputados una esmena als Pressupostos Generals de l’Estat. Doncs bé, el programa “Tot es Mou” de TV3 en va donar la oportunitat per explicar-ho breument a la seva audiència. Podeu veure la intervenció que vàrem fer clicant aquí:” veure vídeo youtube

 

Més informació al web: http://plataformafamiliars.org/

Ho necessita   Té Fibromiàlgia. Entens que li està passant?

Punt de vista Familiars de persones afectades Logo

30N: prou abús de temporalitat!

Aquest 30 de novembre tornem a convocar vaga per a l’estabilització de totes les persones en situació precària que treballen a les administracions públiques.

Ja vam convocar vaga el 28 d’octubre i vam participar el 2 d’octubre en una mobilització massiva a Barcelona juntament amb les plataformes d’interines i els altres sindicats de la Taula Sindical de Catalunya. També treballem coordinadament amb altres sindicats de l’Estat denunciant l’abús de temporalitat a què ens han abocat les administracions que no han complert el què estableix la normativa: convocar cada any concursos de trasllats i processos selectius.

Aquest 30 de novembre és un moment crucial. És ara o mai. Ens hem de fer sentir perquè els partits polítics vegin la necessitat de reflectir a la Ley para la estabilización les demandes de tot el personal interí i laboral temporal per la fixesa. Acabar amb la precarietat al sector públic català ens afecta a tots i totes per garantir uns serveis públics dignes i de qualitat. Sense drets laborals no hi ha serveis públics dignes.

És una lluita llarga i dura amb un gran desgast de totes i amb molta angoixa. Moltes administracions no han volgut escoltar i han seguit endavant amb algunes de les convocatòries, però igualment, totes ens quedarem. Ho farem possible.

Sigui quina sigui la teva vinculació laboral amb l’administració pública, per solidaritat, la lluita per acabar amb la precarietat és de totes.

Les que estem, ens quedem

  • PERQUÈ estem en situació de frau de llei
  • PERQUÈ hem passat oposicions cada dia
  • PERQUÈ no som culpables que les administracions no hagin convocat
  • PERQUÈ hem mantingut l’administració en la pitjor crisi de la història
  • PERQUÈ …, no acabaríem amb les raons!

I sabem que fer vaga és difícil, és car, que hi ha pressions, però si no la fem… sentirem que haurem fet tot el possible per aconseguir l’estabilització pel que hem estat lluitant durant tant de temps?

  • Barcelona
    • Piquet central unitari: seu UGT (Rambla del Raval 29). 09.30h
    • Manifestació: plaça d’Urquinaona. 12.30h
  • Girona
    • Concentració: delegació territorial de laGeneralitat (plaça Pompeu Fabra 1). 12.00h
  • Lleida
    • Manifestació. Plaça del Treball – subdelegació del govern espanyol. 13.00h
  • Manresa
    • Concentració: Serveis territorials d’educació – Catalunya central (ctra de Vic 175). 08.30h
    •  10.45h a la RENFE per anar a la mani de Barcelona
  • Tarragona
    • Piquet central unitari: plaça Imperial Tàrraco. 09.00h
    • Manifestació: plaça dels Carros. 12.00h

Estabilitat per a totes i tots i prou personal públic en precari !!!

Endavant, lluitem pel que és nostre !!!

Font de la publicació: https://iac.cat/2021/11/29/30n-prou-abus-de-temporalitat/

Sobre el calendari laboral UPC 2022

Companyes i companys,

des del Comitè d’Empresa i la gerència de la Universitat s’ha arribat a un preacord de calendari pel 2022. És un preacord que manté la línia del calendari de l’any 2021. Entre altres qüestions, manté la jornada continuada i reduïda d’estiu, set dies de tancament per baixa ocupació i dues opcions de vacances pel PAS Laboral: una repartint-les en dues quinzenes, amb l’acord previ del/la responsable, entre juliol i agost (agost dintre del període de baixa ocupació), i una segona opció de 14 dies hàbils dintre del tancament de l’agost i la possibilitat de fins a 8 dies acordats fora d’aquestes dates.

Tant des del CAU com des de la CGT hem estat en contra de la signatura d’aquest preacord i volem explicar-vos el perquè de la nostra posició. 

Segons la nostra interpretació de les diverses normatives d’aplicació, els dies d’assumptes propis que ens són d’aplicació, segons l’article 48 punt k de l’EBEP, s’han de considerar permisos no recuperables. Per tant, creiem que no s’està aplicant la legalitat de forma correcta i així ho hem fet saber a la gerència de la Universitat.

Aquest fet implica que la gerència ens obliga a treballar 42 hores per sobre de les 1.462 que marca el conveni, ja que aquests dies caldria considerar-los jornada laboral efectiva i, per tant, no recuperables. D’igual manera que ho són els permisos per trasllat de domicili, casament, etc. D’altra banda, pensem que els dies de tancament no s’haurien de decidir unilateralment per l’empresa.

image.png

Durant la negociació, la gerència ha deixat clar que no està d’acord en aquesta interpretació, i que en cas que la part social decideixi legítimament emprendre les accions legals que consideri oportunes en contra d’aquest calendari, a fi d’aclarir la interpretació i còmput dels dies d’AP, es reserva el dret de retirar algunes mesures del preacord. Interpretem això com una amenaça. En qualsevol cas, creiem que les sentències judicials en aquest tipus de demandes ens fan confiar que aquesta és la línia que hem de seguir. Les mesures que finalment puguem decidir com a sindicats per tal d’aclarir aquesta qüestió, tot i la nostra postura en contra d’aquest calendari, no han de condicionar el vot a favor o en contra que deixem a criteri de cada persona treballadora.

Per últim, tant des del CAU com des de la CGT, vam considerar no adequada la signatura del preacord i, considerem adequat denunciar-ho davant dels òrgans competents.

image.png
image.png

Seccions sindicals CGT i IAC-CAU de la UPC.

Barcelona, 19 de novembre de 2021.

Aconseguim el 100%!

Avui 18 d’octubre la IAC ha aconseguit l’acord que permetrà el retorn de la paga extra de la funció pública del 2014 a la nòmina de novembre.

Aquest acord significa revertir el mal acord signat entre la Generalitat i el sindicalisme institucional el desembre del 2018.

Aquest acord s’ha pres a la reunió d’aquesta tarda de la Mesa General de l’Empleat Públic de la Administració de la Generalitat de Catalunya, la MEPAG:

Les parts acorden modificar el punt primer, apartat segon de l’Acord de 17 de desembre de 2018 en el sentit que el retorn del 100% corresponent a la quantia equivalent a la paga extraordinària de l’any 2014 es recuperarà íntegrament a la nomina del mes de novembre de 2021.

Gràcies a la IAC cobrarem aquest novembre el 100% de la paga extra que se’ns deu des de 2014. CCOO i UGT van signar dividir el cobrament entre 2021 i 2022, des de la IAC hem aconseguit el retorn del 100% el 2021.

Des de la IAC seguirem lluitant perquè ens retornin tot el que ens deuen i reclamem negociar totes les mesures de conciliació pendents i les millores en jornada i horaris, com les 35 hores.

Post original a: https://iac.cat/2021/10/18/aconseguim-el-100/

 

Vaga contra l’abús de temporalitat (28 octubre 2021)

Comunicat unitari de les seccions sindicals de la UAB de la CGT i dels CAU-IAC En les darreres setmanes, des del Govern més progressista de la història s’ha aprovat l’RDL 14/2021, més conegut com l’Icetazo.
Aquest decret teòricament ve a regularitzar l’abús de temporalitat entre el personal interí en l’administració pública, amb més de 300.000 persones afectades.
… i com es du a terme aquesta regularització? Enlloc d’estabilitzar el personal per la via de valoració dels mèrits (tal i com estableix l’article 61.6 de l’EBEP), el govern ha decidit ser l’executor de l’ERO més gran de la història. Totes les persones interines que porten 10, 15, 20 anys treballant per l’administració pública en abús de temporalitat, enlloc de ser estabilitzats en el seu lloc de treball, veuran com la seva plaça sortirà a concurs públic, amb el risc molt tangible de perdre la plaça després de tots els anys treballant en el seu centre de treball.
Aquesta és la seva “regularització”. I com a insult final, una minsa indemnització de 15 dies per any treballat, amb un topall màxim de 10 anys per les interines que perdin la plaça. Tot això, amb la necessària participació dels 3 sindicats de la patronal, CCOO, UGT i el CSIF, que han corregut a firmar i donar suport a aquesta mesura, consumant, una vegada més, la seva traïció a qui diuen representar, la classe treballadora.
A universitats, malgrat que l’abús de temporalitat es dóna majoritàriament entre el PDI en altres formes (fals professorat associat, encadenament de contractes d’obra i servei, etc.) també ens afecta aquesta problemàtica. S’hi suma la pràctica, desgraciadament molt habitual i silenciada, d’acomiadar professorat agregat, titular, lector interí  mitjançant l’ús de concursos amb perfils de plaça fets a mida del candidat del grup de pressió pertinent. Persones que porten anys i anys treballant per la universitat són acomiadades sense cap remordiment per part de la universitat.
En el cas del PAS l’abús de temporalitat és dona en forma d’interinatges o contractes d’obra i servei (capítol 6) tant en l’àmbit laboral com funcionarial. En alguns àmbits el nivell d’abús de temporalitat ha superat amb escreix el 50% de la plantilla.
Des de la CGT i els CAU-IAC, tant a les universitats com en la resta de l’administració pública, la nostra postura és clara. Les que hi són, es queden.
Per aquest motiu, el proper 28 d’octubre, el sindicalisme combatiu, de forma unitària i des de la Taula sindical de Catalunya (CGT, CNT, SO, COS, COBAS, IAC), convoquem vaga a tots els sectors de l’administració pública de l’Estat.


El 28 d’octubre, tots al carrer, per assegurar-nos el futur. El 28 d’octubre, guanyem el que és nostre. Seguim. Cap interina al carrer, les que hi són es queden.
#LesQueHiSomEnsQuedem   #VagaSectorPúblic28Oct
Secció Sindical de la CGT a la UAB
Secció sindical dels CAU-IAC a la UAB, i a la UPC

Taula sindical de Catalunya:
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)
Confederació Nacional del Treball – Catalunya i Balears (CNT)
Sindicat de Comissions de Base (Co.Bas)
Coordinadora Obrera Sindical (COS)
Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)
Solidaritat Obrera (SO) 

Participem en la jornada reivindicativa de l’11S

Us animem a participar activament de totes aquelles convocatòries reivindicatives en defensa dels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i contra la repressió sistèmica que és viu al nostre país.

El passat primer d’octubre de 2017 es va celebrar, en un clima d’intimidació i violència policial organitzat des del govern de l’estat espanyol del Partido Popular, l’únic referèndum d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya.

Aquest referèndum, convocat com a “vinculant”, és va realitzar des de la implicació de la ciutadania en l’organització del referèndum com a acte de legitimitat democràtica dels acords del Parlament de Catalunya en la Llei 19/2017, del 6 de setembre.

En protesta per la repressió massiva de l’estat espanyol i en defensa dels drets de llibertats col·lectives i individuals, la IAC va convocar la vaga general del 3 d’octubre; aquesta vaga general va ser la de més seguiment del segle XXI a Catalunya; 2,2 milions de persones, el 81% dels assalariats (dades del ministeri de treball).

El 10 d’octubre de 2017, seguint allò acordat en base al referèndum vinculant d’autodeterminació del primer d’octubre, és va declarar al Parlament la constitució de la República catalana. El president del Govern català, no obstant, va optar per deixar la declaració en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern de l’estat espanyol.

Malgrat la suspensió, l’estat espanyol, ha optat per la via de la repressió i la imposició de força des de la violència policial i judicial; al marge de cap tipus de negociació que pugui incloure allò expressat a les urnes per la majoria de la ciutadania des de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

El resultat del referèndum d’autodeterminació de l’octubre del 2017, així com els posteriors processos electorals, han generat les actuals majories: l’aplicació de l’exercici del dret d’autodeterminació comporta l’acceptació de la voluntat popular majoritària al nostre país de creació d’una república independent del “Reino de España”.

Aquesta proposta republicana és, ara mateix, l’única alternativa a la imposició de l’unionisme monàrquic, que s’ha basat en propostes totalment contràries a allò que, com a organització sindical ens és essencial: propostes antidemocràtiques, repressives, violentes, socialment injustes, neoliberals, insolidàries i, especialment, de negació dels drets d’autodeterminació i de decisió del futur propi de Catalunya.

És, doncs, en base al que ens és propi, participació, justícia, democràcia, pacifisme, solidaritat, dret a decidir i d’autodeterminació, que només podem situar-nos en la defensa dels resultats de l’únic referèndum d’autodeterminació que s’ha realitzat a Catalunya, i donar suport als seus resultats en qualitat de respecte a les regles bàsiques de la democràcia.

Els nostres valors democràtic ens obliguen, com a mínim, a situar-nos al costat dels que defensen la lluita (des dels valors de la no-violència) per la implementació del resultat democràtic del referèndum del 1-O. Altre cosa seria anar en contra de tot allò que ens ha format part de la nostra cultura assembleària.

Però, actualment, la diada de l’onze de setembre cal entendre-la des d’una perspectiva especialment àmplia.

Les celebracions actuals tenen el seu origen en la mobilització convocada a Sant Boi de Llobregat fa 45 anys (11/9/76) amb el suport de les esquerres catalanes i dels sindicats de l’època que li van donar el contingut reivindicatiu social que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

3 anys abans, avui doncs fa 47 anys, moria Salvador Allende, president de la República de Xile, durant l’assalt al Palacio de la Moneda perpetrat des dels militars colpistes que van instaurar la dictadura, del criminal Augusto Pinochet, que va suposar més de 40.000 represaliats.

Avui també fa 20 anys de l’atac contra les torres bessones a Nova York, una atac que va provocar l’inici d’una escalada bèl·lica a l’orient mitjà que va suposar la mort de 400.000 persones a l’Iraq i 150.000 a l’Afganistan. Sobre aquestes xifres els “països occidentals” i posem una espessa boira que intenta amagar la nostra responsabilitat. Una responsabilitat que s’estén a milers de persones represaliades en la venjança occidental a l’atac; assassinades, raptades, torturades, empresonades il·legalment (sovint sense judici) i al marge de qualsevol respecte al dret internacional i als drets fonamentals, com ha estat denunciats per organitzacions com Amnistia Internacional.

Malgrat que els 11 de setembre poden representar l’autoritarisme representen també la capacitat popular d’enfrontar-se un any rere l’altre a la repressió i a mantenir la lluita contínua pels drets i llibertats, individuals i col·lectius, i per la justícia social. Una lluita on, des del nostre país petit, hem participat i seguim participant tant en la defensa dels nostres drets com des de la solidaritat internacionalista: com reunit a Barcelona 1,3 milions de persones contra la guerra o mantenint-nos al costat dels pobles represaliats com el de palestina, el sahrauí, el kurd, els roghinya i contra aquells governs que neguen les llibertats a les dones, als LGBTIQ+, on s’explota els infants o on és practica un esclavatge de facto.

L’onze de setembre ha de representar, per nosaltres i pel nostre país, la jornada reivindicativa on mantenim totes les nostres lluites i compromisos, nacionals i internacionals. Per a la construcció d’un món plural, democràtic, unit, independent, de classe, no sexista, participatiu, pacifista, ecologista, oposat frontalment a la injustícia social que comporta el neoliberalisme, que aposti per encabir les seves reivindicacions en la lluita per una societat més justa, solidària i democràtica, i situat en l’espai de les esquerres i l’espai alternatiu.

Secció sindical dels CAU-IAC de la UPC
11 de setembre de 2021