Desde el CAU-IAC ens solidaritzem i recolzem a Fernando Paniagua , feu difusió!
Hola a todas y a todos,
La mayoría de personas que leais este [email], conoceis a Fernando Paniagua, para las que no lo conozcais deciros que entre otras cosas; es socio de Altermercat, del entorno más próximo del CASAL, militante de los mas activos de la Xarxa de Economía Solidaría y además siempre un gran compañero y excelente amigo.
Aqui abajo explica sus andanzas y los motivos por los que os pedimos SOLIDARIDAD con Fernando.
Se trata de por una parte, de que el próximo miercoles día 9 de Septiembre a las 10,15 en la Sección 8ª de la Audiencia Provincial de Barcelona, en el Pg. Lluís Companys 14-16, nos encontremos para solidarizarnos con Fernando. Estar allí entre las 10 y las 10:10 de la mañana para entrar juntas.
Por otra parte, para que les hagais llegar a las personas de vuestro entorno.
Salut, un fuerte abrazo y nos vemos el miercoles en el Passeig Lluis Companys.
ALTERMERCAT y CASAL
Hola Compas,
Os escribo porque muchos de vosotras/os conocisteis la cooperativa Demode Produccións Sccl en la que invertimos gran parte de nuestras energias, saberes, cariños, etc…durante unos cuantos añitos. En aquella época de sueño y experimentación colectiva conseguimos llegar a gestionar dos locales en el barrio de Gracia, el Démodé Minibar y el Roxanne Bar-Llibreria. Desgraciadamente el proyecto no funcionó económicamente y nos generó grandes dolores de cabeza y corazón.
En concreto el Roxanne sufrió una persecucción sistemática por parte de la Guardia Urbana y de un vecino que convencido de su capacidad para cerrar el bar llamaba tres veces por semana a la Guardia Urbana. Como dice el refrán: “Tanto va el cantaro a la fuente….” que un día que la actividad del bar estaba a tope con un cumpleaños, se midieron los decibelios en casa del vecino y al parecer superamos lo permitido, lo cual generó un expediente de precinto del bar. Como bien sabeis nuestra intención no fue nunca generar actividad molesta sino gestionar un espacio de cultura de próximidad abierto al barrio y alineado con las necesidades vecinales, nada más opuesto a nuestras intenciones que molestar.
Se empieza así una espiral que solo puedo definir como absurdidad burocrática que culmina con el precinto del bar a pesar de que un despacho de ingeniería se estaba encargando de proponer y ejecutar las mejoras necesarias. Fruto de este proceso se abre un procedimiento judicial por contaminación acustica y molestias reiteradas que culmina 3 años después con una petición fiscal de 5 años de carcel para los socios de la cooperativa. Un jucio que llega tres años despues de haber cerrado el bar y realizado las obras necesarías para su reapertura, encontrandose el bar a dia de hoy con todos los permisos en regla pero cerrado ya que no se consigue traspasar.
En estos tres años los vecinos se han retirado de la causa, renunciando a cualquier indemnización y prosiguiendo con el caso Guardia Urbana y fiscalia de oficio. Es por esto que consideramos que la desproporción de la pena solicitada tiene que ver con el carácter crítico-cooperativo del proyecto y de algunas de las actividades allí realizadas: reuniones del grupo de Economía de la Asamblea de la Vila de Gracia, del Grupo de Sanidad del 15 M, la Cooperativa de Consumo Agroecológico Las Verduras de Roxanne, reuniones de Espai en Blanc, Gracia Barrio Cooperativo, y un sin fin de charlas, presentaciones de libros, etc. así como por las trayectorias personales de crítica y confrontación con los poderosos que tan poco gustan a la mayoría de fiscales, jueces y policias.
El jucio se celebra el próximo miercoles día 9 de Septiembre a las 10,15 en la Sección 8ª de la Audiencia Provincial de Barcelona, en el Pg. Lluís Companys 14-16, todo apoyo y presencia serán de agradecer, no sabemos hacer las cosas de otra forma, nuestros proyectos siempre han sido colectivos y ahora necesitamos la ayuda de nuestro entorno más cercano para superar este difícil momento y salir absueltos de esta barbaridad con la que pretenden truncar nuestras vidas.
¡¡¡5 años por cooperar!!!
Muchas gracias por apoyar y difundir.
Salud y alegría.
Fernando.
Aquí teniu el cartell i el vídeo de les nostres companyes del CAU UB per la seva campanya electoral 2015.
El cartell ens agrada molt i el video encara més, mireu-lo, compartim i subscrivim totalment el que diuen i mostren i els hi desitgem molta sort i molt bona feina.
Fa dècades la universitat es va guanyar la reputació de ser un espai obert al debat i a la innovació política, social, filosòfica, científica. Tot sovint va fer front a règims que coartaven les llibertats i a governs autoritaris que les volien desdibuixar. Va ser així com aquesta universitat dinàmica es va imbricar i fondre amb les lluites per fer, de la nostra, una societat més justa.
Fa uns anys que l’obscurantisme d’aquells temps que es creien passats assetja de nou les universitats. Ho veiem en el foment de la competència per sobre de la cooperació a la recerca i en els models de gestió empresarial de la plantilla i de la docència. I de manera més contundent encara en els plans d’estudi infantilitzats, seguidistes, que insten a l’obediència per sobre de tot. Tot plegat queda reforçat per sistemes de govern cada cop més autoritaris i menys participatius, així com per una implacable retallada del seu finançament públic.
Sabem que la universitat és una rèplica de la societat. I precisament perquè ens amoïna el nostre present, volem canviar la universitat d’una manera comparable a les millores a què aspirem per a la nostra vida col·lectiva. Per bé que som conscients que difícilment es pot canviar la universitat sense canviar realment la societat. Atès que som part d’aquest futur que anhelem, observem amb gran preocupació la deriva autoritària que ha adoptat l’Equip de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Autoritarisme que es concreta en:
És per tots aquests motius que els i les sotasignats reclamem una universitat a l’alçada de les aspiracions de canvi que gran part de la nostra societat exigeix. Que acompanyi aquestes transformacions en lloc de combatre-les. Que torni a guanyar-se la el lloc capdavanter que ostentava en dècades passades. Unes aspiracions que exigeixen un canvi de rumb del rectorat de la UAB, que ha de començar per retirar les actuacions penals contra estudiants, treballadors i professors.
Notícies relacionades:
Arriba un altre 8 de març, Dia internacional de les dones i, un any més, no pot ser un dia de celebració festiva, sinó que torna a ser un dia de preocupació i de denúncia, un altre dia de cridar que ja n’hi ha prou de l’absurd intent de barrejar objectes amb necessitats i mitges veritats amb mentides amb l’objectiu de vulnerar tots els àmbits d’un estat del benestar que no ha tingut temps de consolidar-se ni d’arribar a la majoria de la població i, tot i que s’omplen la boca que fan el que fan per procurar mantenir-lo, ja ho hi ha ningú amb dos dits de front que hores d’ara encara s’ho cregui.
Crisi, recuperació, deute sobirà, no hi ha alternativa, no és privatització són retallades, tothom és igual davant la llei, tots i totes som iguals en drets, l’equilibri inestable entre seguretat i llibertat.., són alguns dels termes, lemes i conceptes que s’utilitzen per emmascarar la sistemàtica i perversa vulneració tant de drets individuals inalienables com de drets socials inqüestionables.
I ho fan a consciència, volen tenir-ho tot ben lligat i no només qüestionen i intenten impedir que la gent pugui exercir el dret a decidir, des de sobre el propi cos fins a com gestionar l’estat del benestar, sinó que aproven una llei mordassa que pràcticament converteix en delicte el dret a manifestar-se en pro d’una pretesa seguretat que no és cap altra cosa que l’imperi de la por.
Ni decidir sobre el propi cos és cap delicte, ni el treball remunerat és un bé de mercat, el treball és una activitat que ens ha de proporcionar tant elements d’autoestima com els recursos per procurar-nos el benestar necessari per viure amb dignitat. Mai ha de formar part d’un mercadeig indigne del qual t’excloguin simplement per la possibilitat que et quedis embarassada o que hagis de tenir cura dels infants o d’un familiar depenent. De quina societat parlem? Quina societat volem? Quina societat “comprem” acceptant aquests tipus de discurs i d’escenaris? És aquesta la societat i l’educació que volem per als nostres fills i filles? Aquests valors són els que ens faran més lliures, més feliços, més fraternals, més solidaris i més humans?
Cal cridar prou als desnonaments, a deixar morir per hepatitis “c” havent-hi medicaments, a una taxa d’atur que provoca desnutrició a un 33% dels nostres infants, als atemptats contra les llibertats personals i socials…, perquè no només no som mercaderies sinó que, a més, com a humans que som, tenim sentit de l’humor, sabem el que volem i ho manifestem fins i tot amb un somriure. La societat que volem, que ens mereixem i que reivindiquem una vegada més aquest 8 de març amb tot el que aquesta diada comporta, és una societat en què ni el capital, ni la por, ni la manipulació, ni la mentida hi tenen cabuda, perquè la societat per la qual lluitem és una societat lliure, sense cap esclavatge econòmic, sense gent desatesa i sense llops que fan legals, si bé mai seran legítims, el robatori , l’estafa i el frau.
Una societat en què els diners de tots i de totes serveixin per sostenir els pilars del benestar, on tothom tingui dret a recuperar la salut, a aprendre, a desenvolupar-se, a defensar-se i a ser lliure per manifestar les seves opinions i, si així ho vol, les seves orientacions sexuals i/o religioses i que, per això, ningú no el pugui sotmetre ni violentar.
La violència adopta moltes formes i la millor manera de fer-hi font per prevenir-la és, sense cap mena de dubte, l’educació. La funció de la llei ha de ser prohibir i castigar qualsevol forma de violència i posar els mitjans per aturar-la i protegir les víctimes quan ja s’ha fet evident. Ara bé, hem de ser conscients que, actualment, amb la mentida de la falta de diners, tant la protecció com els costos d’allunyar un maltractador comporta una dificultat i, sobretot, un problema econòmic (violència social) que des protegeix encara més les dones i les criatures que la pateixen.
Així doncs, reivindiquem i recordem, més que mai, que l’educació és el millor instrument d’aprenentatge i d’autoconeixement i, per tant, és l’autèntic motor del canvi social que volem i necessitem. Hem de mirar obertament i tranquil·lament cap al futur que volem i lluitar pel que volem i necessitem en tots els àmbits de l’activitat humana. La globalització no és només un mercat, com han intentat de fer-nos creure, bàsicament és prendre consciència que tots i totes hem de continuar lluitant a escala global, pel més absolut respecte a tots els Drets Humans, ja siguin individuals o socials, ja que és del tot indispensable per a la bona salut del nostre planeta i no haver de continuar posant tiretes metafòriques a la bola del món com feia la Mafalda després de veure les notícies a la televisió.
Som humans, entre altres coses, perquè gaudim d’un sentit especial i únic, no pas físic, que és el sentit de l’humor, que només podem fer servir a través d’un dret irrenunciable, el de la llibertat d’expressió. Hem nascut lliures i volem una societat lliure de manipulacions, d’especulacions i de la tirania de qualsevol forma de dogmatisme, ja sigui religiós, identitari o econòmic.
Cal eradicar del món qualsevol manifestació de violència! Si ens toquen a una, ens toquen a totes!
Barcelona, 6 de març de 2015
Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU-IAC)
Secretaria de les Dones de la IAC
Des del CAU-UPC (IAC) ens adherim i donem suport al comunicat del sindicat USTEC-STEs(IAC) sobre la vaga d’estudiants pel proper 26 de febrer 2015.
USTEC·STEs ja va denunciar que des de la implantació del Pla de Bolonya i ara amb el disseny de l’Estratègia Universitat 2015 el procés de reforma estructural del sistema educatiu serveix per encarir el preu de la universitat, dificultar-hi l’accés a les classes econòmicament menys afavorides i torpedinar la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu.
La nova reforma del ministre Wert, que atorga la possibilitat a les universitats de modificar les carreres universitàries a 3 anys de grau més 2 de màster obeeix únicament a la voluntat cada cop més clara de mercantilització universitària i finançament mixt tot primant el d’origen privat, a endurir la possibilitat d’accedir a l’ensenyament superior de les classes treballadores i promoure l’endeutament dels estudiants universitaris.
Aquesta regulació del sistema, per tant, representa un atemptat contra el dret constitucional a l’educació i contra l’estat del benestar, busca fer d’un dret fonamental un negoci privat, ja que persegueix aprofundir en una desigualtat social,i comportarà una reducció d’estudiants en no poder fer front a les despeses dels màsters i per tant una preselecció de l’alumnat per qüestions econòmiques.
Més enllà del disseny curricular entre graus i màsters que es pugui establir, l’essencial és el fet de la gratuïtat i d’una política de beques que permeti el dret efectiu a l’educació; USTEC·STEs (IAC), tal com ha defensat des dels seus inicis, com es recull en el programa electoral i que entre d’altres aspectes motiva el nostre suport a la ILP d’educació per un nou sistema que garanteixi la igualtat d’oportunitats, considera que la universitat ha de ser pública i gratuïta.
Des d’USTEC·STEs (IAC), per tant, donem suport a la vaga d’estudiants, totes les mobilitzacions en defensa de la universitat pública i contra la mercantilització de l’ensenyament superior, i a les manifestacions convocades pel dia 26 de febrer.
Animem al professorat i a tota la comunitat educativa a participar i donar-hi també el seu suport. Febrer 2015.
