L’acord salarial signat pel Govern de Catalunya i els sindicats institucionals suposa un decrement de mig punt en el poder adquisitiu del PAS de les universitats públiques.
La setmana passada vam veure com els companys de les seccions sindicals institucionals (CCOO i UGT) ens comunicaven la implementació de l’acord salarial a l’administració pública catalana; inclòs universitats. Aquesta implementació i acord no es pot considerar, en absolut, una millora: ja que suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu. L’increment de sou queda mig punt per sota de l’IPC.
L’increment del 1,75%, tant el 1,5% general (des de 1/1/18) com el 0,25% variable (des de 1/7/18), son d’obligat acompliment per l’aprovació del pressupost general de l’estat i son d’aplicació directa al marge de qualsevol negociació: vaja, que no son fruit de la negociació col·lectiva sindicats/empresa pública.
Per tant, l’increment retributiu per al 2018 real signat és del 1,625%. Tenint en compte que l’IPC interanual català se situa al 2,2% la pèrdua de poder adquisitiu per al 2018 signat, és del 0,575%. Vaja, que els sindicats signants han acceptat una pèrdua de més de mig punt del poder adquisitiu!
El 0,2% de diferencial entre les xifres dels comunicats CCOO- UGT i les nostres, que pretenen ser d’un 1,95% lineal, corresponen a “fons addicionals”. El propi Govern ja ha anunciat que aquest 0,2% és molt poc probable que es consolidi, podria no ser lineal i sembla que podria dependre de la dedicació horària…
Aquesta gran pèrdua de poder adquisitiu és fruit de l’acord del Govern de l’Estat amb la part social a Madrid que, des de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), ja vam criticar àmpliament per la seva total insuficiència; i per vincular gran part del nostre salari al creixement econòmic i als objectius de dèficit pressupostari.
L’acord no contempla cap altre compromís per recuperar retallades ni inclou la recuperació de les pagues robades del 2013 i del 2014. La gran majoria del acords signats ja s’havien d’aplicar d’ofici i rebaixen els acords previstos del Parlament. L’increment salarial, insistim, suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu. D’altra banda, tampoc significa cap compromís a les universitats de la implementació de la recuperació del cobrament del 100% de les retribucions a les “baixes” (ILT) ni de recuperació de l’horari de 1462h anuals pactades en conveni.
Des de la IAC calculem la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors públics en un 16,44% des del 2018, però les xifres dels CAU-IAC respecte a la pèrdua de massa salarial del PAS de les universitats públiques fins al 2017 son pitjors, i ens son superiors al 20%.
Aquesta signatura significa un menysteniment cap a les persones treballadores de l’administració pública catalana i una nova acceptació de retallades.
Els CAU-IAC, i tota la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), ho tenim clar:no podem signar com a acord el que de fet ja s’hauria d’haver retornat. Volem que es compleixin els acords del Parlament i que tots els recursos públics que han anat a pagar el deute dels bancs reverteixin en una millor sanitat, educació i uns serveis públics de qualitat.
VOLEM EL PA SENCER!!
Nota informativa redactada per: Secció sindical dels CAU-IAC a la UAB.
