Arxiu d'etiquetes: Drets socials

Un membre del PAS del CAU, un professor i estudiants/es UAB víctimes de la repressió.

Prou repressió a la UAB

COP DE CANYA, CANVIAR EL RUMB. PROU REPRESSIÓ A LA UAB

Fa dècades la universitat es va guanyar la reputació de ser un espai obert al debat i a la innovació política, social, filosòfica, científica. Tot sovint va fer front a règims que coartaven les llibertats i a governs autoritaris que les volien desdibuixar. Va ser així com aquesta universitat dinàmica es va imbricar i fondre amb les lluites per fer, de la nostra, una societat més justa.
Fa uns anys que l’obscurantisme d’aquells temps que es creien passats assetja de nou les universitats. Ho veiem en el foment de la competència per sobre de la cooperació a la recerca i en els models de gestió empresarial de la plantilla i de la docència. I de manera més contundent encara en els plans d’estudi infantilitzats, seguidistes, que insten a l’obediència per sobre de tot. Tot plegat queda reforçat per sistemes de govern cada cop més autoritaris i menys participatius, així com per una implacable retallada del seu finançament públic.

Sabem que la universitat és una rèplica de la societat. I precisament perquè ens amoïna el nostre present, volem canviar la universitat d’una manera comparable a les millores a què aspirem per a la nostra vida col·lectiva. Per bé que som conscients que difícilment es pot canviar la universitat sense canviar realment la societat. Atès que som part d’aquest futur que anhelem, observem amb gran preocupació la deriva autoritària que ha adoptat l’Equip de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Autoritarisme que es concreta en:

  • La denúncia per via penal contra 25 estudiants, un treballador del personal d’administració i serveis (PAS) i un professor. Una acusació que es basa principalment en identificar les pràctiques polítiques i la ideologia dels i les imputades com a fets punibles. Moltes d’elles són, senzillament, persones implicades de forma activa amb el teixit associatiu i sindical de la UAB. Encara més, el professor denunciat és l’actual Secretari General de la CGT de Catalunya i el membre del PAS és Conseller Nacional de la Intersindical Alternativa de Catalunya pels Col·lectius Assemblearis d’Universitat.
  • El seguiment a estudiants, treballadors i professorat. L’Equip de Govern de la UAB ha proporcionat informes sobre l’activitat, converses, e-mails i altres registres d’activitat personal a la Divisió d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Un espionatge que també s’ha adreçat contra regidors, diputats, editors i ex-alumnes de la UAB.
  • Les mentides. L’Equip de Govern de la UAB ha creuat una altra línia vermella en negar reiteradament la seva implicació en les denúncies i els assenyalaments mencionats. La publicació d’una part del sumari ha revelat que les acusacions eren fefaents, malgrat que el rectorat ho hagi negat mitjançant comunicats, notes al web de la UAB i, molt particularment, en declaracions al Consell de Govern.
  • La contractació dels serveis d’un advocat privat conegut per la seva defensa d’il·lustres imputats en casos de corrupció, com ara Manuel Bustos, Jordi Pujol, membres de les trames Gürtel i Noos, Javier de la Rosa, etc. Un advocat que possiblement és dels més cars de l’Estat espanyol i al qual s’ha contractat per acusar treballadors, professors i estudiants en una universitat depredada per les retallades.

És per tots aquests motius que els i les sotasignats reclamem una universitat a l’alçada de les aspiracions de canvi que gran part de la nostra societat exigeix. Que acompanyi aquestes transformacions en lloc de combatre-les. Que torni a guanyar-se la el lloc capdavanter que ostentava en dècades passades. Unes aspiracions que exigeixen un canvi de rumb del rectorat de la UAB, que ha de començar per retirar les actuacions penals contra estudiants, treballadors i professors.

Adhereix-te a la campanya

Notícies relacionades:

Notícies sobre vigència convenis

Era necessàri signar el 6è conveni PASL?   Afirmem que no.

Què és la ultra activitat en un conveni?. És el fet de que un conveni que ja no està en vigor conserva els seus efectes en el que fa a la protecció dels drets dels treballadors.

El nostre 5è conveni hagués perdut la seva vigència si no s’hagués signat el 6è conveni?  La resposta és que no.

Com el CAU en el seu moment va informar, tots els convenis amb clàusula d’ultra activitat (com era el cas del 5è conveni del PAS-L) no moririen arribat el moment de l’aplicació de la reforma laboral del 2012 (Llei 3/2012).

El CAU va defensar que no calia signar un nou 6è conveni amb una clara davallada de drets laborals i, tot i que alguns pretenien vendre que es podrien recuperar els drets ‘congelats’ que s’hi van incloure (sense concretar quins paràmetres ni barems provocarien l’inici de la descongelació), a hores d’ara que la economia diuen que comença a recuperar-se ningú en parla, ni sap com recuperar-los.

La signatura del 6è conveni va suposar la pèrdua de drets que van costar molta feina i molta lluita aconseguir i que serà molt dur i molt difícil recuperar.

El CAU, fidel als seus principis, no va voler ser pactista si això significava pèrdua de drets (no hem signat les retallades), per això no vam signar el 6è conveni PAS-L, i el temps ens ha donat la raó: tal com indica Laboro (Asessorament laboral per a treballadors en Espanya) en el seu article Consecuencias prácticas de la nueva sentencia del TS sobre la vigencia de los convenios’  los convenios con clausula de prórroga indefinida, … se conoce como “ultraactividad” … no morirían. (Recomanem la lectura de l’article complet amb els seus enllaços).  És a dir que el TS s’ha pronunciat a favor de la preservació dels drets dels treballadors adquirits per conveni o per contracte abans de l’aplicació de la reforma laboral. NO CALIA SIGNAR CAP NOU CONVENI QUE REDUÍS ELS DRETS DEL PAS-L !!  Els nostres drets estaven garantits indefinidament fins que no es signés un nou conveni, i només s’havia de signar si millorava l’anterior, cosa que no va passar.

Hi ha una sentència del Tribunal Suprem de la que val la pena llegir-ne un paràgraf:

“….Pues bien, es claro que para responder a la pregunta ¿dónde están reguladas las condiciones laborales de un trabajador?, la respuesta es clara: en su contrato de trabajo. Y así es desde el momento inicial de esa relación jurídico-laboral, puesto que el contrato de trabajo -como cualquier otro contrato- tiene una doble función: constitutiva de la relación jurídico- obligacional y reguladora de la misma, es decir, de los derechos y obligaciones a que se comprometen las partes”….

Podeu llegir més sobre aquesta nova sentència del TS a la premsa :

Ultraactividad y convenios: la sentencia del Supremo. eldiario.es.  La Sentencia de la ultraactividad es una de las más relevantes de los últimos años, no sólo porque afecta a las bases de nuestro modelo de relaciones laborales, sino por el objetivo perseguido por el Tribunal Supremo al hacerlo.

El Supremo asesta otro golpe a la reforma laboral. EL PAIS.   El Alto Tribunal falla a favor de la validez de los convenios caducados aunque no se renueven en un año si se ha pactado su prórroga previamente.

El Supremo mantiene los derechos del convenio aunque esté caducado. EL PAIS  . Aunque los pactos decaigan al año de expirar su vigencia por no haber acuerdo, los derechos colectivos laborales pactados pasan a ser individuales

També ho va defensar el prestigiós Col·lectiu Ronda :

Cop a la reformaUna important i recent sentència del Tribunal Suprem estableix, tal i com sempre hem defensat des del Col·lectiu Ronda, que les condicions salarials i laborals regulades per convenis col·lectius que han decaigut es mantenen vigents en tant no es negociï un nou conveni.   22/02/2014    Llegeix més.

l’AN es pronuncia. La primera sentència de l’Audiència Nacional que aborda la qüestió de la ultraactivitat amb posterioritat a la data del 8 de juliol apuntala la hipòtesi contrària a l’aplicació automàtica de límits a la vigència dels convenis col·lectius en situació de pròrroga.  Llegir més.

A la pàgina web del CGPJ podeu llegir un article i la sentència:

El TS se pronuncia sobre la vigencia de un convenio de empresa y el mantenimiento de condiciones laborales tras la reforma laboral de 2012. CGPJ

Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica 2015.

Entén-les, comprèn-les. 12 de maig : dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica 2015.

Departament de Salut (Generalitat)

Amb motiu del Dia Mundial de la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica, i amb l’objectiu de sensibilitzar a la ciutadania sobre aquestes malalties, tal i com es va acordar per part del Comitè d’Experts en les Síndromes de Sensibilització Central del Departament de Salut el mes de febrer d’ enguany, s’ha editat, amb la col.laboració de la Plataforma de Familiars FM-SFC i de l’ACAF- Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia (FM-SFC-SQM) el video “Entén-les, comprèn-les”.      Enllaç Dept. Salut.

Més informació a : http://www.plataformafamiliars.org/

Manifest 1 de maig

Divendres 1 de maig de 2015, el CAU s’afegeix a les accions que realitzaran LES MARXES DE LA DIGNITAT amb motiu de la commemoració de la revolta de l’1 de maig de 1886 a Chicago.

La manifestació unitària a Barcelona sortirà a les 18 hores des de Foment del Treball (Via Laietana/Avinguda Catedral) i finalitzarà als Jardinets de Gràcia (Passeig de Gràcia/Avinguda Diagonal).

manifest_1_de_maig

Recull notícies 21 abril 2015

La UB aprueba la fusión de sus facultades para reducir costes. ElPeriodico.cat

La UB aprueba fusionar sus 18 facultades en diez áreas. El Consejo de Gobierno da luz verde a la reforma administrativa del centro.  ELPAIS

La red clientelar de la universidad. Cartas al Director EL PAIS

“Turisme de coneixement”: les universitats catalanes es llancen a la caça de l’estudiant estranger. DiariEducacio.cat    La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han presentat recentment mesures per atraure estudiants estrangers com una via d’ingressos per a les universitats catalanes.  L’Estat espanyol és dels pocs a Europa on un màster és més car que un grau

Wert ultima los nuevos requisitos para abrir universidades. ELPAIS

La plantilla de TV3 vota fer mobilitzacions a l’inici de la campanya electoral (contra les privatitzacions). DiariTreball.cat

Vaguistes de Telefónica i Movistar: tretze dies de resistència. LaDirecta.cat

Una concentració de treballadors de subcontractes de Movistar talla la Diagonal a l’alçada de Francesc Macià. DiariTreball.cat

La revolta de les escales. LaDirecta.cat

Cinco comunidades plantan a Educación por la nueva selectividad, que será tipo test y con 350 preguntas. eldiario.es

#OccupyTTIP: Miles de personas se manifiestan en Barcelona y Madrid contra el TTIP y otros tratados comerciales con gritos como “No somos mercancías” y “Este tratado lo vamos a parar”     llegeix aquí el Manifest

“Ja n’estem TTIPs”  La Directa.cat

Milers de persones es van manifestar ahir (18/04) a Barcelona en contra del tractat per al lliure comerç i la inversió (TTIP) entre Estats Units i Europa. L’acte formava part d’una convocatòria internacional on hi participaven més de 400 ciutats d’arreu del món.

18 abril dia global contra el TTIP / CETA /TISA

Des de el CAU-UPC IAC ens hem adherit al Manifest contra el TTIP  i volem donar suport a les mobilitzacions que es realitzaran contra el Tractat de Lliure comerç i  inversions i us convidem a participar en els actes que es celebraran el pròxim 18 d’Abril a Barcelona i d’altres ciutats.

Més info : http://noalttip.blogspot.com.es/

#18AnoalTTIP

Cartell4_catalán -C2_baixaR
18A_Cartell_2_35x50

Ultraactividad y convenios: la sentencia del Supremo

La Sentencia de la ultraactividad es una de las más relevantes de los últimos años, no sólo porque afecta a las bases de nuestro modelo de relaciones laborales, sino por el objetivo perseguido por el Tribunal Supremo al hacerlo.

Antes de la reforma laboral del 2012 el convenio colectivo no se derogaba hasta que había un nuevo convenio que supliera al anterior (la llamada ultraactividad). Sin embargo, actualmente, pasado un año desde la finalización de la vigencia del convenio, éste queda derogado. Pues bien, en enero de 2015 el Tribunal Supremo dictaba una sentencia respecto de un caso en que el día en que perdía vigencia el convenio colectivo según la nueva normativa laboral la empresa disminuyó el salario de todos los trabajadores al mínimo legal (SMI). La Sentencia del TS sobre la ultraactividad se enfrentaba a dos posibilidades; bien una interpretación literal de la reforma que llevaría a aplicar a los trabajadores el SMI conforme la empresa desea; o bien una interpretación “continuista” que mantendría las condiciones que los trabajadores venían disfrutando. Ante esta disyuntiva, el Tribunal mayoritariamente se decanta por la segunda (8 votos a 6).

Con esta decisión el objetivo de la Sentencia es claro: impedir que los trabajadores se queden sin protección. La propia Sentencia justifica su decisión porque las consecuencias derivadas de aplicar solamente las condiciones mínimas reguladas por el Estatuto de los Trabajadores serían indeseables: el trabajador pasaría a percibir el SMI, podría ser obligado a realizar cualquier actividad aunque no fueran sus funciones habituales, la jornada sería la máxima legal, incluso el empresario se quedaría sin la posibilidad de sancionar disciplinariamente a sus trabajadores salvo que existiera causa suficiente para el despido.

eldiario.es 07/04/2015   Leer más aquí.

El TS se pronuncia sobre la vigencia de un convenio de empresa y el mantenimiento de condiciones laborales tras la reforma laboral de 2012

Establece que las condiciones pactadas en el contrato de trabajo desde el momento mismo de su constitución tienen naturaleza jurídica contractual aunque haya expirado la vigencia del convenio colectivo de referencia.   Leer más.

Concerts benèfics ACAF, visualitzant malalties.

9 -25 d’abril de 2015 Concerts Benèfics a favor d’ACAF.

Els pròxims dies 9 i 25 d’abril l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromialgia,  ACAF (FM-SFC-SQM)  ens proposa l’oportunitat de fer costat als nostres familiars o amics afectats. El dia 9 d’abril a Barcelona a la Sala Luz de Gas, el 25 d’abril al’Espai Ter de Torrolella de Montgrí. Els podem ajudar anant als concerts i fent difusió entre companys de feina, amics i coneguts. Entre tots nosaltres podem contribuir a fer que aquesta iniciativa esdevingui un gran èxit que ajudi a ACAF i a l’hora ajudi a la visualització d’aquestes malalties.

Per més informació cliqueu a : http://www.fibromialgia.cat/solidariglaucs.htm

Glaucs 20 anys ACAF

Podeu veure vídeo del grup Glaucs aqui

 

8 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

Drets socials inqüestionables  ,  Drets individuals inalienables
 Manifestació 8 març a Barcelona: Plaça Universitat a les 12h

Arriba un altre 8 de març, Dia internacional de les dones i, un any més, no pot ser un dia de celebració festiva, sinó que torna a ser un dia de preocupació i de denúncia, un altre dia de cridar que ja n’hi ha prou de l’absurd intent de barrejar objectes amb necessitats i mitges veritats amb mentides amb l’objectiu de vulnerar tots els àmbits d’un estat del benestar que no ha tingut temps de consolidar-se ni d’arribar a la majoria de la població i, tot i que s’omplen la boca que fan el que fan per procurar mantenir-lo, ja ho hi ha ningú amb dos dits de front que hores d’ara encara s’ho cregui.

Crisi, recuperació, deute sobirà, no hi ha alternativa, no és privatització són retallades, tothom és igual davant la llei, tots i totes som iguals en drets, l’equilibri inestable entre seguretat i llibertat.., són alguns dels termes, lemes i conceptes que s’utilitzen per emmascarar la sistemàtica i perversa vulneració tant de drets individuals inalienables com de drets socials inqüestionables.

I ho fan a consciència, volen tenir-ho tot ben lligat i no només qüestionen i intenten impedir que la gent pugui exercir el dret a decidir, des de sobre el propi cos fins a com gestionar l’estat del benestar, sinó que aproven una llei mordassa que pràcticament converteix en delicte el dret a manifestar-se en pro d’una pretesa seguretat que no és cap altra cosa que l’imperi de la por.

Ni decidir sobre el propi cos és cap delicte, ni el treball remunerat és un bé de mercat, el treball és una activitat que ens ha de proporcionar tant elements d’autoestima com els recursos per procurar-nos el benestar necessari per viure amb dignitat. Mai ha de formar part d’un mercadeig indigne del qual t’excloguin simplement per la possibilitat que et quedis embarassada o que hagis de tenir cura dels infants o d’un familiar depenent. De quina societat parlem? Quina societat volem? Quina societat “comprem” acceptant aquests tipus de discurs i d’escenaris? És aquesta la societat i l’educació que volem per als nostres fills i filles? Aquests valors són els que ens faran més lliures, més feliços, més fraternals, més solidaris i més humans?

Cal cridar prou als desnonaments, a deixar morir per hepatitis “c” havent-hi medicaments, a una taxa d’atur que provoca desnutrició a un 33% dels nostres infants, als atemptats contra les llibertats personals i socials…, perquè no només no som mercaderies sinó que, a més, com a humans que som, tenim sentit de l’humor, sabem el que volem i ho manifestem fins i tot amb un somriure. La societat que volem, que ens mereixem i que reivindiquem una vegada més aquest 8 de març amb tot el que aquesta diada comporta, és una societat en què ni el capital, ni la por, ni la manipulació, ni la mentida hi tenen cabuda, perquè la societat per la qual lluitem és una societat lliure, sense cap esclavatge econòmic, sense gent desatesa i sense llops que fan legals, si bé mai seran legítims, el robatori , l’estafa i el frau.

Una societat en què els diners de tots i de totes serveixin per sostenir els pilars del benestar, on tothom tingui dret a recuperar la salut, a aprendre, a desenvolupar-se, a defensar-se i a ser lliure per manifestar les seves opinions i, si així ho vol, les seves orientacions sexuals i/o religioses i que, per això, ningú no el pugui sotmetre ni violentar.

La violència adopta moltes formes i la millor manera de fer-hi font per prevenir-la és, sense cap mena de dubte, l’educació. La funció de la llei ha de ser prohibir i castigar qualsevol forma de violència i posar els mitjans per aturar-la i protegir les víctimes quan ja s’ha fet evident. Ara bé, hem de ser conscients que, actualment, amb la mentida de la falta de diners, tant la protecció com els costos d’allunyar un maltractador comporta una dificultat i, sobretot, un problema econòmic (violència social) que des protegeix encara més les dones i les criatures que la pateixen.

Així doncs, reivindiquem i recordem, més que mai, que l’educació és el millor instrument d’aprenentatge i d’autoconeixement i, per tant, és l’autèntic motor del canvi social que volem i necessitem. Hem de mirar obertament i tranquil·lament cap al futur que volem i lluitar pel que volem i necessitem en tots els àmbits de l’activitat humana. La globalització no és només un mercat, com han intentat de fer-nos creure, bàsicament és prendre consciència que tots i totes hem de continuar lluitant a escala global, pel més absolut respecte a tots els Drets Humans, ja siguin individuals o socials, ja que és del tot indispensable per a la bona salut del nostre planeta i no haver de continuar posant tiretes metafòriques a la bola del món com feia la Mafalda després de veure les notícies a la televisió.

Som humans, entre altres coses, perquè gaudim d’un sentit especial i únic, no pas físic, que és el sentit de l’humor, que només podem fer servir a través d’un dret irrenunciable, el de la llibertat d’expressió. Hem nascut lliures i volem una societat lliure de manipulacions, d’especulacions i de la tirania de qualsevol forma de dogmatisme, ja sigui religiós, identitari o econòmic.

Cal eradicar del món qualsevol manifestació de violència! Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Barcelona, 6 de març de 2015

Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU-IAC)
Secretaria de les Dones de la IAC

 

8m

Recull de notícies 3 de març

La UAB incorpora de forma irregular professorat en situació precària. LaDirecta

La universitat espanyola no és ni tan barata ni tan insostenible com afirma el Ministeri DiariEducacio.cat

L’oposició al 3+2 revifa el moviment estudiantil. DiariEducacio.cat

L’altra cara del Mobile World Congress. elCrític.cat

Protesta per les “llistes negres” a la porta del Congrés Mundial de Mòbils. LaDirecta

Dos estudiantes se enfrentan a 8 años y 9 meses de cárcel por la huelga general del 29M eldiario.es

Isma i Dani absolució !! més info a : http://ismadani.absolucio.cat/

 

 

‘Igualtat’ a la universitat: 40% de professores, 20% de catedràtiques i una sola rectora en 50 centres públics.  DiariEducacio.cat

L’assignatura confessional de religió o l’adoctrinament catòlic pagat per creients i no creients. DiariEducacio.cat