Arxiu d'etiquetes: CAU
Koki Gassiot un dels 27 i més, com tots nosaltres…
Benvolgudes companyes i companys,
Des de el 17 d’abril fins el 17 de maig de 2013, un col·lectiu de persones pertanyents a la comunitat universitària, es van tancar, de forma espontània, al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal de demanar l’acompliment de les resolucions aprovades al Claustre del 21 i 22 de Març del mateix any, que feien referència a la defensa de la universitat pública, a la defensa contra les retallades, increments abusius dels preus de matrícula, etc.
A partir del dia 19 d’abril, la PUP (Plataforma per la Universitat Pública, formada per sindicats d’estudiants, personal d’administració i serveis (PAS) i personal docent i investigador), juntament amb tots els organismes unitaris, va decidir donar suport a la tancada per reivindicar l’acompliment de les esmentades resolucions del Claustre. Aquest suport es va manifestar amb un seguit d’actes, un dels quals va ser la convocatòria d’una roda de premsa davant la porta del rectorat el dia 22 d’abril, en la qual el nostre company Jordi (Koki) Gassiot i Pintori va intervenir (de forma consensuada amb el sindicats, la Junta i el Comitè) com a representant del PAS.
És únicament a resultes de la seva participació en aquesta roda de premsa que en Koki Gassiot ha estat imputat en la causa que l’antic Equip de Govern de la UAB va impulsar contra vint-i-set membres de la comunitat universitària. El passat 05 de juliol vam tenir notícia que fiscalia feia efectiva la petició d’onze anys i cinc mesos de presó pel “delicte” de participar en l’esmentada roda de premsa.
Aquest despropòsit resulta més esperpèntic encara quan l’acusació del fiscal arriba a sumar més de 325 anys de presó per a les vint-i-set persones encausades en l’entorn d’unes mobilitzacions pacífiques en defensa de la universitat pública. Unes acusacions a hores d’ara només imaginables en casos de terrorisme o violència extrema. Assistim, doncs, a un judici polític, al més pur estil dels oblidats Tribunales de Orden Público, bastit des de les clavegueres universitàries, amb el suport de la pitjor versió de la justícia repressiva. L’objectiu d’aquest muntatge dissenyat per l’antic Equip de Govern de la UAB, és la destrucció personal, política i organitzativa de totes aquelles persones que, des de la legítima oposició, s’han manifestat en forma crítica i s’han posicionat en contra d’unes polítiques de connivència i aplicació de les retallades neoliberals.
Aquesta contundència radical amb la que han emprat totes les eines disponibles per apaivagar qualsevol discrepància és, sens dubte, fruit de la seva manca de legitimitat democràtica davant el poc suport rebut en el procés electoral, en el qual la majoria dels electors van optar per opcions diferents. L’equip de l’exrector Ferran Sancho, incapaç de convèncer la majoria de la comunitat universitària de les seves propostes classistes, ha hagut de recórrer a la falsedat, l’engany i la construcció d’un muntatge judicial estrambòtic per a destruir la legítima oposició, duent-ho, tot plegat, fins a l’extrem de no tenir escrúpols a destruir vint-i-set (i més) futurs i carreres professionals i personals. Aquest procés és una venjança política, evidenciada en el fet que l’actual Equip de Govern de la UAB ha decidit retirar-se del procediment i no formular acusació contra cap de les persones investigades. Tot i així, la causa, ja a mans de fiscalia, continua endavant, empentada per la mà negra dels poders fàctics més retrògrads de l’acadèmia.
És per això que demanem a totes les persones de la comunitat universitària de la UAB, de totes les universitats, i de totes aquelles que creuen en la defensa de la universitat pública, que expressin la seva solidaritat amb totes les persones encausades, i que demanin fermament l’arxivament de la causa.
Recordem que l’any 2013 Koki Gassiot era membre del Comitè d’Empresa del PAS de la UAB (pels CAU-IAC) i que actualment forma part de la Coordinadora Nacional Confederal de la IAC i de la seva Permanent. Entenem, doncs, que aquest muntatge judicial és un atac directe al nostre sindicat, a la IAC, als drets sindicals i als mateixos drets de ciutadania que van més enllà de les 27 persones encausades: dret a la llibertat d’expressió, de manifestació, d’organització sindical, etc. Per això tots som els 27 i tots som més.
Us anirem informant de tots els actes i convocatòries relacionades.
Cordialment,
Col·lectius Assemblearis d’Universitat – Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC)
Secció sindical de la UAB
Recuperació part de Paga extra 2012
Benvolgudes i benvolguts,
El passat mes de gener el Tribunal Suprem (TS) va dictar sentència en la que desestimava el recurs de cassació de la UPC contra la sentència del TSJC (per la demanda presentada pel CAU) en la que reconeixia el dret del PAS laboral de la UPC ha percebre la part meritada de la paga extra de 2012. Encara que la sentència del TS deixava clar que desestimava el recurs de la UPC, vam creure convenient demanar un aclariment perquè en alguns moments –per error- la sentència feia referència a la UB en comptes de la UPC. L’aclariment de sentència ha estat notificat la setmana passada.
Independentment dels aclariments de sentència, la nostra gerent sap perfectament que havia d’haver acatat la sentència del TS i liquidar la part meritada de la paga extra del 2012 al PAS laboral de la UPC. Malauradament han passat més de quatre mesos sense que la gerent hagi anunciat la seva intenció de pagar, i ni tan sols de parlar del tema.
Vist el desinterès de la gerent perquè el PAS laboral pugui recuperar almenys una altra part de la paga extra de 2012, a finals del mes de maig el CAU va demanar l’execució de la sentència del TS.
Salvat error o omissió, els criteris i els imports a tenir en compte serien els següents:
- Període normal de meritació de la paga extra desembre 2012: de l’1 de gener al 31 de desembre (366 dies).
- Període meritat paga extra desembre 2012 a partir de l’entrada en vigor del RD 20/2012 el 15 de juliol: de l’1 de gener al 14 de juliol (196 dies).
- Percentatge del període meritat: 196/3,66 = 53,55 % de l’import descomptat en la nòmina de desembre de 2012 (REDUCCIÓ R.D. 20/2012).
- Percentatge recuperat del descompte en la nòmina de desembre de 2012 en la nòmina d’abril de 2015 (RECUP. P. EXTRA 2012): 24,04 %.
- Diferència entre l’import que la UPC hauria d’abonar d’acord amb la sentència i l’import que ja hem recuperat: 53,55 – 24,04 = 29,51 %.
- L’import aproximat que hauríeu de percebre seria el 29,51 % de la quantitat que us van descomptar en la nòmina de desembre de 2012 en concepte de REDUCCIÓ P.EXTR. RDL. 20-12.
Per últim informar-vos que tenim sentència del TS en relació a les pagues extres 2013 i 2014. La setmana passada el TS desestimava el recurs de cassació de la UB, reconeixent el dret del PAS laboral de la UB a percebre la part meritada de les pagues extres del 2013 i 2014. Suposem que en els propers dies rebrem la sentència de TS desestimant el recurs de la UPC, ja que els recursos eren idèntics.
Us seguirem informant i mentrestant restem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.
Salutacions cordials,
Secció sindical CAU-UPC.
Contra la detenció d’una estudiant UdL
Detinguda una estudiant en una protesta a la Universitat de Lleida El Periodico
Estudiants es tanquen a la UdL per demanar la llibertat sense càrrecs de la companya detinguda El Punt Avui
Una altra vegada, per ordre d’un rector, es permet l’entrada de cossos policials, antiavalots i escortes dins d’una universitat pública (la UdL) per reprimir el dret d’expressió i protesta dels membres de la comunitat universitària, estudiants en aquest cas.
Cal recordar que per naturalesa les universitats públiques són “institucions de dret públic” i amb “plena autonomia quant a recerca, docència, organització, govern, administració i finançament, en el marc de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i d’aquests Estatuts…” (Cita art.2 dels Estatuts UPC).
I segons els estatuts de la UdL la Universitat vol proporcionar una educació: … Cívica i ètica, que els permeti esdevenir ciutadans actius, capaços de contribuir a la transformació, el progrés i el desenvolupament sostingut de la societat, reforçant els valors de respecte als drets humans, els principis democràtics, la solidaritat i l’equitat. (Cita de la pàg.2 Estatuts UdL).
Creiem que dins d’aquest marc de plena autonomia i de respecte als drets humans, no es pot entendre que el rector de la UdL permeti l’accés al campus d’antiavalots i escortes, i molt menys que es produeixi una detenció d’una estudiant per un suposat “forcejat” amb una pancarta.
Des del CAU-UPC ens solidaritzem amb l’estudiant detinguda i exigim la seva posada en llibertat sense càrrecs. Així mateix ens mostrem en contra de la presència policial dins de les aules i dels campus i recordem que és obligació dels òrgans de govern de les universitats públiques defensar els drets de TOTS els membres de la seva comunitat (estudiants, PDI, PAS) així com la defensa i promoció dels drets humans, entre els quals hi han de ser de manera indiscutible el dret pacífic de manifestació i la llibertat d’expressió.
Per la defensa d’una universitat pública, plural, gratuïta i de qualitat, que defensi els drets humans i les llibertats personals, ens manifestem en contra de l’abús de poder i contra la presència policial a les universitats.
Congrés CATAC-IAC maig-2016
Celebració del V Congrés de CATAC–IAC (Comunicat de Premsa)
Durant els dies 6, 7 i 8 de maig, a Calella, s’ha celebrat el V Congrés del sindicat Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya–Intersindical Alternativa de Catalunya.
Al voltant de uns cent delegats i delegades han debatut i analitzat durant tot el cap de setmana la situació en què es troba el moviment sindical, des de la repressió sindical fins a qüestions organitzatives.
Com a conclusions més importants el Congrés ha aprovat continuar amb els principis de democràcia, participació i lluita integral pels drets i condicions laborals dels treballadors i treballadores. Així mateix s’ha acordat continuar lluitant per subvertir l’hegemonia cultural i social d’arrel liberal i continuar en els esforços per construir una alternativa social i sindical amb organitzacions de caràcter afí, tant nacionals com de la resta de l’estat i internacionals.
En aquest sentit es va aprovar una resolució contra la repressió social i sindical, encarnada ara en la llei mordassa, i a favor de la llibertat d’Andrés Bódalo i altres sindicalistes represaliats. Representants dels diferents sindicats de la Intersindical Alternativa de Catalunya, a la qual pertany CATAC, van intervenir en el congrés per mostrar la seva solidaritat i unitat en el camí a recórrer.
També van intervenir representants de Solidaires (França), LAB (Euskadi), Intersindical Alternativa País Valencià i Intersindical de les Illes Balears. Per últim, durant aquest Congrés s’ha escollit com a nova secretària general de CATAC–IAC, l’Assumpta Barbens, que fins ara era la secretària d’Acció Sindical.
Més info a : http://www.catac.info/
Aquest Vè Congrés va ser també una oportunitat per fer un sentit i emocionat homenatge a l’ex-Secretari general, Sergi Berberide, mort sobtadament el passat 6 d’agost. Berberide havia esdevingut un referent en el sindicalismes alternatiu i era una persona molt apreciada en l’àmbit de la defensa dels drets de la classe treballadora. El congrés ha servit per ocupar la vacant deixada a la Secretaria general.
La Candidatura Autònoma de Treballador@s de Catalunya (CATAC-IAC) forma part, a l’igual que els CAU-IAC, de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC); que és una confederació nacional de sindicats. CATAC te presència en l’àmbit de l’administració pública, especialment Generalitat i ajuntaments, on és la segona força sindical.
InfoCAU setembre-octubre 2015
Durant aquests dos mesos hem estat treballant en les propostes de jornada, horaris i calendari laboral, teletreball, UTG Terrassa, integració CEIB/EUETIB, etc.
Hem fet aportacions al document que s’està negociant sobre teletreball, conjuntament amb els altres sindicats, hem reclamat l’estudi de costos econòmics per les UTG de Terrassa (fet que ha posat en evidència a la gerència per la falta de l’esmentat estudi) i hem assistit a les reunions que s’estàn fent per la integració del personal del CEIB a la UPC.
Per fi s’ha constituït el Grup de Treball en l’àmbit de Recepció i Consergeria, que ha fet la seva primera reunió el passat 23 d’octubre. Encara no sabem res de com s’està treballant, però sí que podem dir-vos que el representant del CEPASL en aquest grup és el seu President (elecció recolzada per CCOO i UGT), tot i que des del CAU vam proposar una persona que hi treballa i té molta experiència en l’àmbit de consergeria.
D’altra banda, un dels temes principals ha estat la negociació pel calendari laboral, jornada i horaris 2016, pel CAU només és vàlid exigir i reclamar fermament la devolució dels drets injustament arrabassats amb les retallades aplicades des del 2010 (1462 hores anuals, 35h./setmana, dret a gaudir de vacances els mesos de juliol, agost i setembre, etc.), i així ho hem fet saber tant als altres sindicats del CEPASL com a gerència.
La nostra sorpresa ha estat doble quan hem vist que:
- Que tant CCOO com UGT accepten com una normalitat la jornada setmanal de 37,5h. , el tancament patronal, (que inclou dies que son pròpiament de vacances, i que fa que sigui molt difícil fer vacances al juliol), i les bosses d’hores que a sobre ens obliguen a justificar (quan és un dret nostre arrabassat). Si ja se’ns parla de la sortida de la crisi (estafa-excusa de les retallades) i de començar a retornar pagues extres, és obvi que ja ens han de tornar la nostra jornada.
- Que aquests sindicats fan propostes pròpies de calendaris de 1600 hores anuals (amb bosses d’hores és clar) i que a més proposen fer acords de calendari en aquestes condicions per dos anys de durada amb l’excusa de no haver de repetir les negociacions cada any…
Us podeu imaginar la possibilitat que el nou govern de la Generalitat a principis del 2016 decidís retornar als seus empleats públics les 1462 hores anuals, i que nosaltres a la UPC haguéssim signat un calendari de 1600 hores per 2016 i 2017? Ho trobem absurd encara que l’acord sigui denunciable a octubre 2016…
Si ens retallen els nostres drets i els nostres sous, que no sigui amb la nostra complicitat. Si hem d’obeir les normes injustes, que sigui per imperatiu legal però NO amb el nostre consentiment ni amb el nostre acord. No és qüestió d’orgull, és defensar la nostra dignitat.
Des del CAU seguirem lluitant i defensant els nostres drets, per recuperar el que ens han sostret i mai serem còmplices d’acords injustos i il·legítims.
La lluita, per part del CAU, continua!! Secció sindical CAU-UPC.
Video i cartell CAU UB
Aquí teniu el cartell i el vídeo de les nostres companyes del CAU UB per la seva campanya electoral 2015.
El cartell ens agrada molt i el video encara més, mireu-lo, compartim i subscrivim totalment el que diuen i mostren i els hi desitgem molta sort i molt bona feina.
Demanda del CAU per les pagues 2013-14
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat en part el conflicte col·lectiu que el CAU va presentar per la retallada de les pagues extres de 2013 i 2014 del PAS laboral. Com calia esperar, el TSJC estima que la UPC ens ha de retornar la part meritada de les pagues extres de 2013 i 2014 dintre d’uns períodes determinats. A tall d’exemple us podem dir que al personal laboral de la Generalitat li van reconèixer el 16,67% de la paga extra del 2013 i un 8,33% de la del 2014. Farem els números perquè puguem tenir una idea més concreta del que suposa la sentència que podeu consultar :
Per llegir la sentència: Sentencia pagues 2013-14
Un membre del PAS del CAU, un professor i estudiants/es UAB víctimes de la repressió.
Prou repressió a la UAB
COP DE CANYA, CANVIAR EL RUMB. PROU REPRESSIÓ A LA UAB
Fa dècades la universitat es va guanyar la reputació de ser un espai obert al debat i a la innovació política, social, filosòfica, científica. Tot sovint va fer front a règims que coartaven les llibertats i a governs autoritaris que les volien desdibuixar. Va ser així com aquesta universitat dinàmica es va imbricar i fondre amb les lluites per fer, de la nostra, una societat més justa.
Fa uns anys que l’obscurantisme d’aquells temps que es creien passats assetja de nou les universitats. Ho veiem en el foment de la competència per sobre de la cooperació a la recerca i en els models de gestió empresarial de la plantilla i de la docència. I de manera més contundent encara en els plans d’estudi infantilitzats, seguidistes, que insten a l’obediència per sobre de tot. Tot plegat queda reforçat per sistemes de govern cada cop més autoritaris i menys participatius, així com per una implacable retallada del seu finançament públic.
Sabem que la universitat és una rèplica de la societat. I precisament perquè ens amoïna el nostre present, volem canviar la universitat d’una manera comparable a les millores a què aspirem per a la nostra vida col·lectiva. Per bé que som conscients que difícilment es pot canviar la universitat sense canviar realment la societat. Atès que som part d’aquest futur que anhelem, observem amb gran preocupació la deriva autoritària que ha adoptat l’Equip de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Autoritarisme que es concreta en:
- La denúncia per via penal contra 25 estudiants, un treballador del personal d’administració i serveis (PAS) i un professor. Una acusació que es basa principalment en identificar les pràctiques polítiques i la ideologia dels i les imputades com a fets punibles. Moltes d’elles són, senzillament, persones implicades de forma activa amb el teixit associatiu i sindical de la UAB. Encara més, el professor denunciat és l’actual Secretari General de la CGT de Catalunya i el membre del PAS és Conseller Nacional de la Intersindical Alternativa de Catalunya pels Col·lectius Assemblearis d’Universitat.
- El seguiment a estudiants, treballadors i professorat. L’Equip de Govern de la UAB ha proporcionat informes sobre l’activitat, converses, e-mails i altres registres d’activitat personal a la Divisió d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Un espionatge que també s’ha adreçat contra regidors, diputats, editors i ex-alumnes de la UAB.
- Les mentides. L’Equip de Govern de la UAB ha creuat una altra línia vermella en negar reiteradament la seva implicació en les denúncies i els assenyalaments mencionats. La publicació d’una part del sumari ha revelat que les acusacions eren fefaents, malgrat que el rectorat ho hagi negat mitjançant comunicats, notes al web de la UAB i, molt particularment, en declaracions al Consell de Govern.
- La contractació dels serveis d’un advocat privat conegut per la seva defensa d’il·lustres imputats en casos de corrupció, com ara Manuel Bustos, Jordi Pujol, membres de les trames Gürtel i Noos, Javier de la Rosa, etc. Un advocat que possiblement és dels més cars de l’Estat espanyol i al qual s’ha contractat per acusar treballadors, professors i estudiants en una universitat depredada per les retallades.
És per tots aquests motius que els i les sotasignats reclamem una universitat a l’alçada de les aspiracions de canvi que gran part de la nostra societat exigeix. Que acompanyi aquestes transformacions en lloc de combatre-les. Que torni a guanyar-se la el lloc capdavanter que ostentava en dècades passades. Unes aspiracions que exigeixen un canvi de rumb del rectorat de la UAB, que ha de començar per retirar les actuacions penals contra estudiants, treballadors i professors.
Adhereix-te a la campanya
Notícies relacionades:
Notícies sobre vigència convenis
Era necessàri signar el 6è conveni PASL? Afirmem que no.
Què és la ultra activitat en un conveni?. És el fet de que un conveni que ja no està en vigor conserva els seus efectes en el que fa a la protecció dels drets dels treballadors.
El nostre 5è conveni hagués perdut la seva vigència si no s’hagués signat el 6è conveni? La resposta és que no.
Com el CAU en el seu moment va informar, tots els convenis amb clàusula d’ultra activitat (com era el cas del 5è conveni del PAS-L) no moririen arribat el moment de l’aplicació de la reforma laboral del 2012 (Llei 3/2012).
El CAU va defensar que no calia signar un nou 6è conveni amb una clara davallada de drets laborals i, tot i que alguns pretenien vendre que es podrien recuperar els drets ‘congelats’ que s’hi van incloure (sense concretar quins paràmetres ni barems provocarien l’inici de la descongelació), a hores d’ara que la economia diuen que comença a recuperar-se ningú en parla, ni sap com recuperar-los.
La signatura del 6è conveni va suposar la pèrdua de drets que van costar molta feina i molta lluita aconseguir i que serà molt dur i molt difícil recuperar.
El CAU, fidel als seus principis, no va voler ser pactista si això significava pèrdua de drets (no hem signat les retallades), per això no vam signar el 6è conveni PAS-L, i el temps ens ha donat la raó: tal com indica Laboro (Asessorament laboral per a treballadors en Espanya) en el seu article ‘Consecuencias prácticas de la nueva sentencia del TS sobre la vigencia de los convenios’ los convenios con clausula de prórroga indefinida, … se conoce como “ultraactividad” … no morirían. (Recomanem la lectura de l’article complet amb els seus enllaços). És a dir que el TS s’ha pronunciat a favor de la preservació dels drets dels treballadors adquirits per conveni o per contracte abans de l’aplicació de la reforma laboral. NO CALIA SIGNAR CAP NOU CONVENI QUE REDUÍS ELS DRETS DEL PAS-L !! Els nostres drets estaven garantits indefinidament fins que no es signés un nou conveni, i només s’havia de signar si millorava l’anterior, cosa que no va passar.
Hi ha una sentència del Tribunal Suprem de la que val la pena llegir-ne un paràgraf:
“….Pues bien, es claro que para responder a la pregunta ¿dónde están reguladas las condiciones laborales de un trabajador?, la respuesta es clara: en su contrato de trabajo. Y así es desde el momento inicial de esa relación jurídico-laboral, puesto que el contrato de trabajo -como cualquier otro contrato- tiene una doble función: constitutiva de la relación jurídico- obligacional y reguladora de la misma, es decir, de los derechos y obligaciones a que se comprometen las partes”….
Podeu llegir més sobre aquesta nova sentència del TS a la premsa :
Ultraactividad y convenios: la sentencia del Supremo. eldiario.es. La Sentencia de la ultraactividad es una de las más relevantes de los últimos años, no sólo porque afecta a las bases de nuestro modelo de relaciones laborales, sino por el objetivo perseguido por el Tribunal Supremo al hacerlo.
El Supremo asesta otro golpe a la reforma laboral. EL PAIS. El Alto Tribunal falla a favor de la validez de los convenios caducados aunque no se renueven en un año si se ha pactado su prórroga previamente.
El Supremo mantiene los derechos del convenio aunque esté caducado. EL PAIS . Aunque los pactos decaigan al año de expirar su vigencia por no haber acuerdo, los derechos colectivos laborales pactados pasan a ser individuales
També ho va defensar el prestigiós Col·lectiu Ronda :
Cop a la reforma. Una important i recent sentència del Tribunal Suprem estableix, tal i com sempre hem defensat des del Col·lectiu Ronda, que les condicions salarials i laborals regulades per convenis col·lectius que han decaigut es mantenen vigents en tant no es negociï un nou conveni. 22/02/2014 Llegeix més.
l’AN es pronuncia. La primera sentència de l’Audiència Nacional que aborda la qüestió de la ultraactivitat amb posterioritat a la data del 8 de juliol apuntala la hipòtesi contrària a l’aplicació automàtica de límits a la vigència dels convenis col·lectius en situació de pròrroga. Llegir més.
A la pàgina web del CGPJ podeu llegir un article i la sentència: