Us informem de que s’ha posat en marxa aquesta petició perquè Google faci un DOODLE (logotip) en motiu del dia mundial de la fibromiàlgia el proper 12 de maig.
Si voleu podeu firmar la petició aquí (change.org)

Us informem de que s’ha posat en marxa aquesta petició perquè Google faci un DOODLE (logotip) en motiu del dia mundial de la fibromiàlgia el proper 12 de maig.



Des de la IAC volem palesar la nostra indignació pel que per nosaltres és un nou atac repressiu contra els drets democràtics.
La perversió del sistema polític i econòmic vigent no te límits. Dimarts passat, una sentència totalment polititzada del Suprem, va anul·lar l’absolució de l’Audiència Nacional de 8 joves que van participar, com molts de nosaltres, a les protestes al Parlament del 15 de juny del 2011 i els ha condemnat a tres anys de presó.
“Em sembla penalment excepcional, processalment anòmala, clarament política, un precedent alarmant i un preludi inquietant del que pot venir”. Així de contundent ho ha expressat David Fernàndez, diputat de la CUP i company de sindicat. No cal dir que compartim la seva opinió.
Efectivament, aquesta sentència avança el que succeirà amb l’aplicació de la Llei “mordassa”, amb la que es pretén blindar el poder contra la contestació social.
Ens diuen que aquestes penes de presó són per preservar la democràcia i que els processats l’havien vulnerat, ells sols, 8 persones d’entre els milers que ens vam aplegar aquell dia. Ningú es pregunta per què escridassar els parlamentaris mereix 3 anys de presó i titllar de nazis, assassins o senzillament de “guarra” o “zorra repugnante” en determinats mitjans de comunicació als mateixos parlamentaris, per part d’extremistes de la dreta, mereix aplaudiments i rialletes de complicitat. Curiosament aquells partits finançats il·legalment, amb seus reformades amb diners negres, o fins i tot embargades; cossos policials responsables de tortures i falses identificacions; polítics corruptes que cobren sobre-sous mitjançant “ens privats” com la Federació de Municipis o tribunals absolutament polititzats i mesells dels que governen, es permeten el luxe de dir-nos com preservar aquesta democràcia farcida d’impunitat pels poderosos, corruptes, xoriços i delinqüents.
Des de la IAC tenim clar que el que realment pretenen es silenciar-nos, que acotem el cap i que ens empassem les seves lleis en defensa dels mercats i contra les persones. Volen coaccionar i atemorir un poble que pateix pels seus abusos. I és per això que seguirem lluitant i alçant la veu contra un règim del 78 caduc i per aconseguir una transformació social radicalment democràtica.
Salut,
CAU-UPC
Arriba un altre 8 de març, Dia internacional de les dones i, un any més, no pot ser un dia de celebració festiva, sinó que torna a ser un dia de preocupació i de denúncia, un altre dia de cridar que ja n’hi ha prou de l’absurd intent de barrejar objectes amb necessitats i mitges veritats amb mentides amb l’objectiu de vulnerar tots els àmbits d’un estat del benestar que no ha tingut temps de consolidar-se ni d’arribar a la majoria de la població i, tot i que s’omplen la boca que fan el que fan per procurar mantenir-lo, ja ho hi ha ningú amb dos dits de front que hores d’ara encara s’ho cregui.
Crisi, recuperació, deute sobirà, no hi ha alternativa, no és privatització són retallades, tothom és igual davant la llei, tots i totes som iguals en drets, l’equilibri inestable entre seguretat i llibertat.., són alguns dels termes, lemes i conceptes que s’utilitzen per emmascarar la sistemàtica i perversa vulneració tant de drets individuals inalienables com de drets socials inqüestionables.
I ho fan a consciència, volen tenir-ho tot ben lligat i no només qüestionen i intenten impedir que la gent pugui exercir el dret a decidir, des de sobre el propi cos fins a com gestionar l’estat del benestar, sinó que aproven una llei mordassa que pràcticament converteix en delicte el dret a manifestar-se en pro d’una pretesa seguretat que no és cap altra cosa que l’imperi de la por.
Ni decidir sobre el propi cos és cap delicte, ni el treball remunerat és un bé de mercat, el treball és una activitat que ens ha de proporcionar tant elements d’autoestima com els recursos per procurar-nos el benestar necessari per viure amb dignitat. Mai ha de formar part d’un mercadeig indigne del qual t’excloguin simplement per la possibilitat que et quedis embarassada o que hagis de tenir cura dels infants o d’un familiar depenent. De quina societat parlem? Quina societat volem? Quina societat “comprem” acceptant aquests tipus de discurs i d’escenaris? És aquesta la societat i l’educació que volem per als nostres fills i filles? Aquests valors són els que ens faran més lliures, més feliços, més fraternals, més solidaris i més humans?
Cal cridar prou als desnonaments, a deixar morir per hepatitis “c” havent-hi medicaments, a una taxa d’atur que provoca desnutrició a un 33% dels nostres infants, als atemptats contra les llibertats personals i socials…, perquè no només no som mercaderies sinó que, a més, com a humans que som, tenim sentit de l’humor, sabem el que volem i ho manifestem fins i tot amb un somriure. La societat que volem, que ens mereixem i que reivindiquem una vegada més aquest 8 de març amb tot el que aquesta diada comporta, és una societat en què ni el capital, ni la por, ni la manipulació, ni la mentida hi tenen cabuda, perquè la societat per la qual lluitem és una societat lliure, sense cap esclavatge econòmic, sense gent desatesa i sense llops que fan legals, si bé mai seran legítims, el robatori , l’estafa i el frau.
Una societat en què els diners de tots i de totes serveixin per sostenir els pilars del benestar, on tothom tingui dret a recuperar la salut, a aprendre, a desenvolupar-se, a defensar-se i a ser lliure per manifestar les seves opinions i, si així ho vol, les seves orientacions sexuals i/o religioses i que, per això, ningú no el pugui sotmetre ni violentar.
La violència adopta moltes formes i la millor manera de fer-hi font per prevenir-la és, sense cap mena de dubte, l’educació. La funció de la llei ha de ser prohibir i castigar qualsevol forma de violència i posar els mitjans per aturar-la i protegir les víctimes quan ja s’ha fet evident. Ara bé, hem de ser conscients que, actualment, amb la mentida de la falta de diners, tant la protecció com els costos d’allunyar un maltractador comporta una dificultat i, sobretot, un problema econòmic (violència social) que des protegeix encara més les dones i les criatures que la pateixen.
Així doncs, reivindiquem i recordem, més que mai, que l’educació és el millor instrument d’aprenentatge i d’autoconeixement i, per tant, és l’autèntic motor del canvi social que volem i necessitem. Hem de mirar obertament i tranquil·lament cap al futur que volem i lluitar pel que volem i necessitem en tots els àmbits de l’activitat humana. La globalització no és només un mercat, com han intentat de fer-nos creure, bàsicament és prendre consciència que tots i totes hem de continuar lluitant a escala global, pel més absolut respecte a tots els Drets Humans, ja siguin individuals o socials, ja que és del tot indispensable per a la bona salut del nostre planeta i no haver de continuar posant tiretes metafòriques a la bola del món com feia la Mafalda després de veure les notícies a la televisió.
Som humans, entre altres coses, perquè gaudim d’un sentit especial i únic, no pas físic, que és el sentit de l’humor, que només podem fer servir a través d’un dret irrenunciable, el de la llibertat d’expressió. Hem nascut lliures i volem una societat lliure de manipulacions, d’especulacions i de la tirania de qualsevol forma de dogmatisme, ja sigui religiós, identitari o econòmic.
Cal eradicar del món qualsevol manifestació de violència! Si ens toquen a una, ens toquen a totes!
Barcelona, 6 de març de 2015
Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU-IAC)
Secretaria de les Dones de la IAC
Des del CAU-UPC (IAC) ens adherim i donem suport al comunicat del sindicat USTEC-STEs(IAC) sobre la vaga d’estudiants pel proper 26 de febrer 2015.
USTEC·STEs ja va denunciar que des de la implantació del Pla de Bolonya i ara amb el disseny de l’Estratègia Universitat 2015 el procés de reforma estructural del sistema educatiu serveix per encarir el preu de la universitat, dificultar-hi l’accés a les classes econòmicament menys afavorides i torpedinar la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu.
La nova reforma del ministre Wert, que atorga la possibilitat a les universitats de modificar les carreres universitàries a 3 anys de grau més 2 de màster obeeix únicament a la voluntat cada cop més clara de mercantilització universitària i finançament mixt tot primant el d’origen privat, a endurir la possibilitat d’accedir a l’ensenyament superior de les classes treballadores i promoure l’endeutament dels estudiants universitaris.
Aquesta regulació del sistema, per tant, representa un atemptat contra el dret constitucional a l’educació i contra l’estat del benestar, busca fer d’un dret fonamental un negoci privat, ja que persegueix aprofundir en una desigualtat social,i comportarà una reducció d’estudiants en no poder fer front a les despeses dels màsters i per tant una preselecció de l’alumnat per qüestions econòmiques.
Més enllà del disseny curricular entre graus i màsters que es pugui establir, l’essencial és el fet de la gratuïtat i d’una política de beques que permeti el dret efectiu a l’educació; USTEC·STEs (IAC), tal com ha defensat des dels seus inicis, com es recull en el programa electoral i que entre d’altres aspectes motiva el nostre suport a la ILP d’educació per un nou sistema que garanteixi la igualtat d’oportunitats, considera que la universitat ha de ser pública i gratuïta.
Des d’USTEC·STEs (IAC), per tant, donem suport a la vaga d’estudiants, totes les mobilitzacions en defensa de la universitat pública i contra la mercantilització de l’ensenyament superior, i a les manifestacions convocades pel dia 26 de febrer.
Animem al professorat i a tota la comunitat educativa a participar i donar-hi també el seu suport. Febrer 2015.
Continuarem informant, però el que és segur és que aquesta reforma, com d’altres que han sortit d’aquest ministre, difícilment pot ser bona per la societat.
Al CAU-IAC sempre hem defensat l’educació pública, gratuïta i de qualitat, a l’abast de tota la societat i no una educació econòmicament inaccessible per les classes treballadores.
Per recuperar aquests diners nostres la IAC hi ha lluitat amb la inclusió d’aquesta demanda en totes les mobilitzacions i en les diferents plataformes reivindicatives on ha intervingut, alhora que també ha actuat jurídicament.
Tal com ja hem informat reiteradament en les web i publicacions dels sindicats de la IAC, hi ha múltiples sentències dels tribunals del contenciós que han donat la raó a la IAC al dret a percebre la part meritada (els famosos 44 dies) de la paga “extra” de desembre de 2012 (aquella que ens va robar Rajoy, desprès que Mas la retallés un 5%).
Ara mateix, la situació jurídica és:
D’altra banda, el govern central, amb un cinisme absolut ha publicat al BOE informacions referents a aquests 44 dies que donen la raó als processos judicials, sense citar cap de les resolucions:
Barcelona, gener 2015
http://iac.cat/premsa/index_156_44_dies.php
Benvolgudes companyes i companys,
Aquest matí [19/01/2015] presentarem en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el conflicte col·lectiu contra la Universitat Politècnica de Catalunya per la supressió de les pagues extres de 2013 i 2014.
La demanda de conflicte col·lectiu que presentem recull la petició del pagament de la paga extra de 2013 i la de 2014, i subsidiàriament la part meritada en el cas que el tribunal no reconegui el pagament de la paga extra sencera, com ha passat amb la de 2012.
També reclamem subsidiàriament que ens paguin la diferència entre el percentatge de la supressió d’una paga extra i la supressió d’una catorzena part de les retribucions anuals de 2013. Com sabeu, al personal que teníem més de 14 pagues anuals ens retallaven una catorzena part del nostre salari anual, el que suposava un percentatge superior al d’haver retallat només una paga extra.
El passat 19 de desembre vam presentar la corresponent sol·licitud de conciliació davant del Departament d’Empresa i Ocupació. L’acte es va celebrar el 9 de gener amb el resultat de SENSE AVINENÇA perquè la Universitat Politècnica de Catalunya s’oposà a les reclamacions de pagament de les pagues extres pels motius que al·legaran en el judici. Continuarem informant.
Salutacions cordials
Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU-IAC)
Universitat Politècnica de Catalunya